Quisón les persones més famoses? I els millors cotxes?Els blogs més rellevants? El costum de realitzarclassificacions, llistes i rànquings ha trobat en la Xarxa un entornideal. Aquesta manera de donar la informació prolifera tant en elsmitjans “online” com entre els bloguers, que l’aprofiten per a llançarconsells i també per a classificar els blogs amb mésaudiència.
Les llistes troben el seu hàbitat
Les llistes suposen una forma atractiva de presentar la informació
Les llistes iles classificacions de tota mena inunden la Web, encara que no es tractid’una idea original de la pròpia Xarxa. Els mitjans escrits, latelevisió i la ràdio les han utilitzat des de fa anyscom a ganxo per a atreure l’atenció sobre qualsevol tema, i ésun fet constatat que els reportatges amb alguna llista de l’estil de “elshomes i dones més milionaris del món”,”els més influents” o “els méselegants” acaparen l’atenció del públic i delsaltres mitjans, que mostren les dades i els ascensos idescensos dels personatges en aquestes classificacions.
En Internet,les possibilitats de realitzar llistes es multipliquen al mateix ritmeque el nombre de persones que s’animen a publicar un blog. La sevatemàtica és amplia i poden anar des de les llistes de consellsfins a les classificacions més diverses. A més,la Xarxa permet que els propis lectors contribueixin amb facilitat a elaborarcada classificació de manera participativa.
Álvaro Ibáñez: “Les llistes li agraden a la gent i les hi inventa de qualsevol tema, encara que una altra cosa és que tinguin sentit”
Elsbloguers aprofiten que aquestes classificacions solen ser subjectivesper a emetre la seva opinió sobre el que desitgen. “Lesllistes li agraden a la gent i les hi inventa de qualsevol tema,encara que una altra cosa és que tinguin sentit”, apunta ÁlvaroIbáñez,un dels editors del blog de tecnologia i InternetMicrosiervos.
Ibáñez,que es declara un afeccionat a les estadístiques, ha constatatamb freqüència que les anotacions dels blogs amb més èxitentre els lectors són les que contenen llistes de consells, de l’estilde “les deu coses imprescindibles que s’hauria de ferper a tenir una bonica pàgina web”.
Elsmitjans “online” també s’apunten
Diferentsmitjans “online” s’han apuntat a aquesta moda de realitzar llistes. Algunscom 20 minutospotencien la interactivitat i permeten que els propis usuaris leselaborin i les proposin als altres, que poden votar i deixarcomentaris. Així, en aquest lloc es troben classificacionscom “Les millors cantants de la història”, “Llista de ciutatsamb encant d’Espanya”, “Quinaés la millor pel·lícula de Quentin Tarantino?” o “Connectatsen el treball. Quins feixos en el treball?”.
Unaincorporació recent a aquesta nova tendència ha estatLaListaWip,una iniciativa apadrinada per l’empresa editora d’El País que tracta de descobrir qui són lespersones més rellevants en Internet. Segons laclassificació principal de popularitat quan s’escrivia aquest article, George Bushencapçalava la llista, seguit a distància per Britney Spears i BarackObama. Se situaven una mica més retardats Paris Hilton iHillary Clinton.
JoséAntonio del Moral, director general d’Alianzo ,una empresa dedicada a les xarxes socials i que realitza unaclassificació dels blogs més populars, no creu queaquestes dades resultin interessants. “Que Britney Spears sigui de lesmés nomenades no em sembla molt rellevant des d’un punt de vistainformatiu”, assenyala. Ibáñez, per part seva, opina que aquest servei només pretén “que lagent el vegi i passi l’estona”.
Rànquings de blogs
Elsbloguers, persones que per afició es dediquen a contribuiramb continguts al gran maremàgnum informatiu d’Internet,segueixen amb atenció les diferents classificacions que es realitzende les seves bitàcoles. Aquest fenomen ha arribat a talpunt que mitjans tradicionals com la revista Timeo The Guardianelaboren la seva pròpia llista dels millors blogs.
JoséAntonio del Moral publica un dels rànquingsde blogs mésconsultats a Espanya. Per què tenen tant d’èxitaquestes classificacions? Del Moral recalca que té “mésego” el que escriu en un blog, “perquè s’expressa enpúblic i normalment busca un reconeixement del que fa,sobretot quan ingressa diners per això”. Així, relataque fins i tot arriba a rebre cartes de bloguers que protesten idemanen explicacions quan descendeixen llocs en la classificació.
Realitzaraquest tipus de classificacions resulta complicat perquè la major partdels blogs no compta amb els informes d’audiència d’empreses comOJD o Nielsen, serveisde pagament dirigits a mitjans grans o blogs que han aconseguit unarepercussió suficient per a ser mesurables.
Comgairebé cap blog paga per aquests serveis i tampoc fapúblics les seves dades estadístiques, els creadors d’aquestesllistes han de considerar diversos factors i barrejar-los mitjançant la sevapròpia fórmula per a aconseguir una imatge fidedigna de l’audiència..
Comes mesura l’audiència dels blogs
“Elmés important al nostre judici és Belluga’m,els seus clons i Digg. Comptabilitzem els vots que reben les notíciesque treuen en portada i que procedeixen dels blogs”, explica delMoral. Dins de la seva fórmula secreta també considerenels subscriptors de cada blog en Bloglines,un agregador d’RSS que comptabilitza quantes persones estansubscrites a un determinat blog. Encara que reconeix un problema en aquestúltim paràmetre, perquè “Bloglines estàbaixant molt el seu nombre d’usuaris”.
En lesclassificacions de blogs també se sol utilitzar el nombrede subscriptors als RSS,que es pot mesurar perquè FeedBurner,que porta aquesta estadística, s’ha convertit en un estàndardde facto per a manejar la sindicació dels blogs. Alexa,que comptabilitza l’audiència (encara que sense molta exactitud), iTechnorati, que té en compte els enllaços entre els blogs, són uns altres dels ingredientsfonamentals en les fórmules per a classificar els blogs.
“Elnormal seria considerar vuit o deu dades i donar-li méspes a uns que a uns altres. Per a mi el més rellevant són elsenllaços des d’altres blogs, una dada que mesura Technorati”, apuntaÁlvaro Ibáñez, de Microsiervos.
Falta de transparència
Aquestes llistes serveixen per a descobrir nous blogs i per a obtenir un esbós de quins són els que més èxit tenen
Ibáñezrecalca que una de les contrarietats d’aquesta mena de classificacions radicaen el fet que no publiquen amb exactitud quins són els paràmetresque consideren i en quina proporció ho fan. “Lesclassificacions d’Alianzo i Wikiono se sap completament com funcionen. Uns altres comTechnorati, o abans TopBlogs, sí que especifiquen els paràmetresque mesuren”, subratlla.
De totes maneres, encara que puguin pecar de certa inexactitud per una alquímia de dadesno concloents, aquestes llistes sí que serveixen per a descobrirnous blogs i per a obtenir un esbós de quins sónels que més èxit tenen. “A lagent que no està en el mundillo li permet descobrirràpidament què és el més rellevant. Si jovolgués saber una mica dels blogs d’Alemanya, aniriaprobablement a un rànquing de blogs i miraria els primers”,comenta Ibáñez.