La pissarra verda convencional en la qualel professorescriu amb guix s’ha quedat obsoleta. Les pissarres digitalsinteractives la superen en possibilitats. Aquests artilugios combinenun ordinador amb un projector, que llança la imatge de la pantalla aun espai en blanc des d’on es maneja tot l’equip a travésd’un punter en forma de llapis.
Imagen: Jaine P
Les pissarres digitals interactives,igual que lestradicionals, permeten realitzar anotacions en la sevasuperfície. L’ús fonamental no canvia i esdestina a l’educació i a centres de treball on es discuteixinidees. Però a més, la digitalització del procés suposa vàriesavantatges.
Les anotacions es poden guardar en un arxiu, amb la qual cosa desapareix la seva característicaefímera, que en la pissarra tradicional dura fins que s’esborra per tornar a escriuredamunt. Aquest aspecte obre noves possibilitats, com enviar l’escrit percorreu electrònic o exportar-ho a altres formats, com a imatges,PDF, HTML o els de els processadors de textos.
És possible obrir enllaços o aplicacions igual que si es manegés un ordinador
El públic present enla classe oen la reunió de treball no té l’obligació de copiar les anotacions perquè pot tenir l’arxiu original ambfacilitat. El professor també pot realitzar-les amb anterioritat i compartir-les de manera instantània. La pissarra esfusiona amb la passada de diapositives en el mateix element.
L’ordinador en la pissarra
El punter amb que es maneja i escriuen lapissarra digital serveix alhora com a ratolí, per la qual cosa es podenobrir enllaços o aplicacions igual que si s’utilitzés unordinador. És possible obrir un navegador i visitar undeterminat assetjo web o veure un vídeo a través del reproductormultimèdia.
Aquests dispositius es completen en general amb programes de reconeixement de caràcters. Així es facilita eltrasllat automàtic de les anotacions a documents d’ordinador.Les més versàtils permeten a diverses persones escriure de manera simultània sobre la pissarra, igual que en lestradicionals.
L’únic inconvenient de les versionselectròniques resideix en la necessitat d’utilitzar méselements que un guix i la superfície per escriure. S’ha de comptar amb un ordinador, un projector enfronti odarrere de la pissarra, i la pròpia pantalla interactiva. Aquestapot ser específica per a aquesta comesa o es pot emprar qualsevolsuperfície on es projecti la imatge de l’ordinador. Es connecta almateix per cable USB o per Bluetooth.
Tipus de pissarres digitals
Hi ha dos tipus de pissarresdigitals. Elprimer està compost per models fixos de gran format, que es connecten a un ordinadori compten amb una pantalla especial que serveix de pissarra. Són les més similars a les tradicionals, per la qual cosa l’adaptacióresulta senzilla per els qui estiguin acostumats a usar aquest element.
A les pissarres digitals se’ls poden incorporar tabletas gràfiques que envien l’escrit en elles
La més popular, no obstant això, és lapissarradigital portàtil. Es maneja a través d’un dispositiu similar auna tableta gràfica, encara que també es poden realitzar anotacionssobre la pròpia pantalla. Aquest tipus de pissarres funcionen a travésd’un programari en l’ordinador principal i un dispositiu en lapantalla, que connecta amb el mateix de manera sense fil o per cable.El problema és que els punters es deuencalibrar amb major freqüència.
Perun altre costat, a les pissarres digitals se’ls poden incorporar tabletasgràfiques que envien l’escrit en elles i permeten moure’s amb llibertat a qui les maneja, perquè tenen connexió sense fil.Es poden trobar diversos models depissarra defabricants, com Teamboard,Promethean,Mimio,eBeam,Hitachi,Arqueso Numonics, entre uns altres.
Tècnicament, les pissarres digitalsutilitzendiverses tecnologies perquè el punter pugui escriure enla pantalla. Algunes empren l’electromagnetisme en la pròpia pissarra,de manera que detecti el punter cada vegada que la toca. Unes altres esdecanten per ser sensibles a la variació de la resistènciaelèctrica. En aquest cas, la pissarra disposa de diverses capes, l’exteriores deforma al contacte i permet trobar el lloc exacteon es recolza el punter.
Unes altres empren els campsd’infrarojos, de manera quecada vegada que el punter entra en contacte amb la superfície de lapissarra, trenca el camp en una zona determinada. Aquests rajos permetencaptar el que s’escrigui a través de dispositius externs,similars al sensor de la Wii, i noprecisen de cap pantalla especialment, sinó que funcionen sobrequalsevol superfície, fins i tot les pissarres blanques convencionals.Algunes empreses, per aconseguir una major precisió en la detecciódel punter, combinen els rajos infrarojos amb els senyalsultrasònics. És el cas de les pissarres creades perMimio. Altres models empren el làser perlocalitzar el punter.
