Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les veritables ciutats digitals

Les xarxes sense cables per a accedir a Internet, creades pels ciutadans, comencen a aparèixer en diversos països

En l’actualitat, l’accés a Internet a tot el món continua controlat per les operadores de telecomunicacions. Hi ha iniciatives ciutadanes per a crear xarxes independents, d’interès públic i a un preu assequible. Però també hi ha governs, empreses i entitats reguladores que estan obstaculitzant la creació d’aquesta mena de xarxes.

Utopia o realitat?

La localitat de Nuenen, bressol de Van Gogh, a Holanda, és una veritable ciutat digital. Els seus habitants s’han constituït en cooperativa i han costejat la construcció d’una xarxa de fibra òptica que proporciona a cada llar o negoci 100 Megabits per segon de velocitat d’accés. Gaudiran d’Internet, telèfon, vídeo, televisió, ensenyament a distància i molts altres serveis, sense dependre d’un operador de telecomunicacions.

En països com Espanya, l’accés a Internet al marge de les companyies de telefonia xoca amb una complexa xarxa d’interessos empresarials i regulacions estatals. A Espanya, amb la normativa actual, la iniciativa de Nuenen resultaria impracticable.

Això no ha impedit que sorgeixin projectes ciutadans per a establir xarxes d’accés a Internet. Alguns malmesos, com la xarxa d’Atarfe a Granada o la de Ponteareas a Pontevedra, impulsats pels seus ajuntaments. Uns altres no van arribar a veure la llum, com la cobertura Wifi de la ciutat de Barcelona. Només les xarxes de barri desinteressades sobreviuen.

Internet pot arribar a ser un factor clau en el desenvolupament econòmic de les poblacions i els seus habitants. El que els usuaris ho facin sense passar pels canals (i factures) habituals és el que resulta més difícil.

Les xarxes municipals

Els ajuntaments tenen una missió bàsica: donar serveis als seus ciutadans. L’ajuntament s’encarrega de proveir (i cobrar) l’enllumenat públic, la recollida d’escombraries, el manteniment del clavegueram o els bancs del parc, per posar alguns exemples.

Seguint aquesta idea, alguns ajuntaments han decidit proporcionar accés a Internet pública sense cables, que es costeja igual que l’enllumenat o la recollida d’escombraries: amb impostos municipals, o amb quotes.

Aquesta iniciativa funciona en diverses ciutats dels EUA, com Philadelphia i San Francisco, on hi ha plans municipals per a donar cobertura a la totalitat de cada ciutat amb xarxes Wifi (que permeten accedir a Internet sense necessitat de cables). La connexió a Internet serà part dels serveis municipals, i a un cost molt de menor que el que ofereixen les operadores. Companyies de telefonia com Verizon o Comcast s’oposen fortament als projectes, que han arribat a titllar d’antiamericans.

/imgs/2006/11/citiwifi1.gif

Entre les companyies que es van oferir a crear les xarxes està Google, la proposta de les quals per a San Francisco és una xarxa gratuïta que s’autofinança amb publicitat personalitzada per al punt d’accés al qual es connecta l’usuari. És a dir, si algú es connecta gratis a la xarxa Wifi de Google a la terrassa d’un cafè, podrà aparèixer en la seva finestra de navegació un anunci del restaurant de la cantonada.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions