Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les veritables ciutats digitals

Les xarxes sense cables per a accedir a Internet, creades pels ciutadans, comencen a aparèixer en diversos països

En l’actualitat, l’accés a Internet a tot el món continua controlat per les operadores de telecomunicacions. Hi ha iniciatives ciutadanes per a crear xarxes independents, d’interès públic i a un preu assequible. Però també hi ha governs, empreses i entitats reguladores que estan obstaculitzant la creació d’aquesta mena de xarxes.

Espanya, desert digital

L’experiència a Espanya és fins avui poc encoratjadora. En 2003 l’ajuntament d’Atarfe, a Granada, va decidir oferir als seus habitants accés a Internet en qualsevol punt del nucli urbà, utilitzant antenes Wifi. Una empresa del poble va denunciar a l’Ajuntament a la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions(CMT).

Com a conseqüència de la demanda, en 2004 la CMT va sancionar a l’ajuntament d’Atarfe per infracció administrativa molt greu. El mateix va ocórrer el mateix any en la localitat de Pontevedra de Ponteareas. Segons la CMT, l’explotació de xarxes o prestació de serveis de comunicacions introdueix distorsions en la lliure competència en el servei d’accés a Internet.

Aquesta interpretació no es redueix als ajuntaments que vulguin donar connexions gratis, sinó també als quals, encara cobrant per això, ho facin a un preu menor que les operadores.

La CMT, no obstant això, no explica de quina forma aquest servei es diferencia del de neteja dels carrers, que se sol subcontractar a empreses privades, encara que el gestionen els ajuntaments.

Ciutats Wifi

És legal compartir la connexió a Internet a través de Wifi? No és clar. Als EUA, almenys, no se sap amb seguretat. Les lleis estatals difereixen i ni tan sols es posen d’acord sobre la responsabilitat de l’ús. Per exemple, què ocorreria si algú es connecta al Wifi del seu veí i comet un delicte a través de la Xarxa usant aquesta connexió? La resposta la donen, ara com ara, els jutjats en un país molt aficionat als litigis.

A Espanya són les pròpies companyies les que prohibeixen compartir la connexió de banda ampla explícitament en els seus contractes. No obstant això, molts usuaris, per desconeixement o simplement perquè no els importa, deixen obert l’accés al seu encaminador Wifi. Amb això, qualsevol veí o transeünt que passi prop de la seva casa podrà connectar-se gratis a Internet.

/imgs/2006/11/citiwifi2.gif

En altres casos, es permet l’accés gratis deliberadament. Als EUA hi ha organitzacions sense ànim de lucre com NYCwireless a Nova York, fundada en 2001 i que proporciona accés Wifi gratuït als parcs de Bryant i Tompkins Square, entre altres punts de la Gran Poma.

També és habitual que les universitats dels EUA, com la de Stanford, per exemple, proporcionin cobertura Wifi a tot el campus, de manera que els estudiants puguin accedir a Internet des de qualsevol punt del seu interior. A Espanya, la majoria de les universitats assegura disposar d’aquest servei.

A Califòrnia, les àrees de Long Beach, Bella Beach i Culver City ofereixen Wifi gratis. El mateix ocorre en àmplies zones de les ciutats d’Austin, a Texas, Cleveland, Ohio, i Spokane, a Washington.

A Espanya hi ha xarxes obertes i gratuïtes sostingudes per organitzacions veïnals. Així, és normal trobar centenars de xarxes obertes en les grans ciutats, com Madrid Wireless, Barcelona Wireless o RedLibre. Per part seva, els habitants del barri de Llavapeus a Madrid gaudeixen de Lavapieswireless .

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions