Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’expansió dels diners virtuals

Les monedes virtuals volen convertir-se en diners d'ús comú per comprar en Internet, més enllà dels jocs socials

Img monedas virtuales portada Imatge: Jordi Sabaté

La compravenda de bénsvirtuals enels jocs i xarxes s’ha posicionat com un dels mercats demajor creixement a la Xarxa. Els jocs socials en plataformes com Facebook generen un negoci cada vegada major, al mateix temps que converteixen a les seves empreses desenvolupadores en peces cobejades pels inversors. No obstant això, els gegants d’Internet volen treure el concepte al món del comerç real. Facebook ja està en això.

Segons un estudi realitzat
per la
consultora In
Stat
, el 70% de la venda mundial de béns virtuals es
realitza
a la regió d’Àsia-Pacífic, amb Xina o Japó com
alguns dels principals mercats actuals. Un altre 20% correspon a
la zona d’Amèrica, mentre que el 10% restant es realitza des de
Europa, Orient Mitjà i Àfrica. Empreses com Zynga, Tencent,
Playfish o Digital Xocolata, juntament amb les grans d’Internet com
Facebook, Sony o Electronic Arts, són alguns dels principals
actors en aquest sector.

S’espera que la compravenda
de béns virtuals generi més de mil milions de dòlars durant
2011 a Estats Units, segons
un estudi
realitzat per la consultora eMarketer. Per poder
fer-se amb aquests béns virtuals és necessari comptar amb monedes
equivalents, que es compren amb diners reals. D’aquesta forma, xarxes
socials com Facebook o Tuenti compten amb els seus propis diners para
poder comprar en aquestes plataformes.

Facebook Credits

Facebook
Credits
, llançat en 2009, s’ha convertit després d’un
recent canvi en les polítiques d’ús, en l’única moneda virtual
acceptada en aquesta xarxa social, alguna cosa que no va agradar a empreses
com Zynga, responsable del joc FarmVille, ja que Facebook es queda amb
una comissió del 30% de les transaccions realitzades en la
plataforma. Les entitats de pagament electrònic com PayPal,
Mastercard o Visa, utilitzades pels usuaris per realitzar la
compra de monedes, també es beneficien en actuar com
intermediàries.

El proper pas de Facebook és convertir Facebook Credits en un estàndard de micropagos en Internet

Els analistes calculen que
Zynga ha
obtingut uns ingressos de 600 milions d’euros en 2010, en el seu
majoria de la venda de béns virtuals dins dels seus jocs més
populars. D’aquests ingressos no ha participat Facebook, encara que la
compra dels objectes s’ha realitzat en la seva plataforma. Des del proper 1 de juliol de 2011, aquesta moneda serà
l’oficial i única acceptada en Facebook, per la qual cosa les aplicacions
i jocs socials amb sistemes de pagaments tenen cinc mesos para
modificar els seus desenvolupaments i adaptar-los a la nova moneda.

En l’actualitat, es
calcula que
Facebook Credits s’accepta en més de 350 aplicacions i jocs de 150
desenvolupadors diferents. Segons Facebook, més del 70% dels
béns virtuals venuts en la seva plataforma s’adquireixen amb aquesta
moneda virtual. El proper pas de la xarxa social amb Facebook Credits és convertir aquesta moneda virtual en un estàndard de micropagos en Internet.

També planeja permetre que desenvolupadors i llocs de
tercers implementin de forma senzilla aquesta nova
funcionalitat, igual que en l’actualitat s’han incorporat
elements d’aquesta xarxa social en altres pàgines, com el botó
“M’agrada”. D’acord al tipus de conversió realitzada per Facebook, 15 Facebook
Credits
suposen 1,5 dòlars.

Altres casos
Les grans empreses tradicionals de pagaments, com Visa, volen formar part d’aquest nou mercat

Facebook no és l’únic servei que
aplica els diners virtuals. Empreses com Tapjoy,
Mochimedia,
SponsorPay,
TokenAds, Dealunited
o SupersonicAds
segueixen
una estratègia similar per convertir les seves formes de pagament mitjançant
diners virtuals en un ús comú en altres plataformes i serveis on
line. També les grans empreses tradicionals de pagaments com Visa
volen formar part d’aquest nou mercat. El passat 9 de
febrer, el gegant creditici va anunciar la compra de l’empresa
Playspan, una
de les
principals del sector dels diners virtuals, utilitzada en jocs
socials, comptes premium i béns virtuals.

Per la seva banda, la xarxa social
espanyola
Tuenti, compte des del passat mes d’agost amb la seva pròpia moneda,
denominada Tuenti Crèdits. Amb ella es realitzen compres en
la plataforma: 50 Tuenti Crèdits equivalen a sis
euros, encara que la compra d’un nombre major de Tuenti Crèdits es
incentiva mitjançant descomptes. Aquesta moneda és vàlida per a alguns dels jocs socials de Tuenti, com Towner, desenvolupat
per l’empresa MetroGames.

Comprar monedes virtuals

La forma més ràpida de
comprar diners
virtual és mitjançant la compra directa amb diners reals. És a dir,
aquestes plataformes disposen d’una taula de conversió que posa
preu a un nombre de monedes. Una altra forma consisteix a augmentar aquests diners mitjançant accions promocionals en les
aplicacions, com en donar-se d’alta en una promoció d’un
anunciant. Els anunciants aconsegueixen visibilitat i
es recompensa de forma gratuïta als usuaris amb monedes virtuals, que després poden utilitzar en aquestes aplicacions.

Un gran avantatge dels diners
virtual és que l’adquisició d’aquest tipus de monedes
suposa disposar de crèdit per pagar en diferents
plataformes sense haver d’introduir dades bancàries en cada
servei i plataforma on line que s’utilitzi. Això redunda tant en la
seguretat com en la comoditat.

Bitcoin, diners P2P

La base del mètode de Nakamoto és l’absència d’una autoritat central que emeti o registri les transaccions

Bitcoinés una divisa virtual basada a les xarxes P2P i creada en 2009 perSatoshiNakamoto. La base del mètode de Nakamoto és que no hi ha unaautoritat central que emeti o registri les transaccions, ja que aquesteses realitzen de forma col·lectiva entre els diferents nodes queconformen la Xarxa. A més, Bitcoin utilitza claus de xifrat perassegurar la privadesa de les mateixes i dels seus usuaris, una opció interessant per a casosde censura o bloqueig de transaccions comercials per motiuspolítics o econòmics.

Aquesta moneda virtual permetrealitzar pagaments en tendes on line, jocs o serveisd’Internet. Per poder generar monedes, és necessari tenir instal·lada ien execució en segon pla una aplicació disponible per alssistemes operatius Windows, Mac Us X i Linux. Segons Bitcoin, espoden generar fins a 50 monedes aldia . Al mercat de divises de Bitcoin és possible conèixer el tipus de canvi respecte a les divises reals.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions