Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Linux per a usuaris

Diverses versions del sistema operatiu lliure han avançat en facilitat d'ús i en senzillesa d'instal·lació

Fa uns anysLinux era sinònim de problemes i dificultat per a l’usuaricomú, acostumat a la simplicitat de maneig de Windows. Avui dia , les empreses i organitzacions que promouen aquestsistema operatiu lliure s’han esforçat per millorar el seu entorngràfic fins a aconseguir que el canvi des de Windows sigui unatasca fàcil. Ubuntu és el nom més popular entre lesdistribucions (versions) que han atret als usuaris de Windows,però existeixen altres similars quant a prestacions isenzillesa.

Altres distribucions fàcils d'usar

Des de fa anys, instal·lar programes en les diferents distribucions de Linux resulta fins i tot més fàcil que en Windows

A pesar que Ubuntus’ha emportat les enhorabones d’usuaris i crítica en elsúltims anys per la seva facilitat de maneig, les altresempreses també han treballat en aquest aspecte per a proporcionarproductes senzills. De tota manera, s’ha de ressaltarque les diferències entre les principals distribucions de Linux nosón substancials en l’actualitat, sinó que els separen matisos comel grau d’obertura a aplicacions de codi tancat o l’apostaper programes estables o que es trobin en fase de desenvolupament..

Toteselles contenen pràcticament els mateixos programes i es basenen els mateixos nuclis i entorns gràfics, i tambéhan entès que han de facilitar l’ús a persones que s’hanacostumat a les rutines de Windows i que no han vist una consolaper a introduir comandos ni des de lluny.

Les diferències entre les principals distribucions de Linux no són substancials en l’actualitat, sinó que els separen matisos

Quan es comparavaWindows amb Linux, s’incidia en la facilitat d’instal·laciódels programes. En el producte de Microsoft noméss’ha de fer clic en l’executable (l’arxiu amb extensió .exe) i seguir una guiagràfica que en la major part dels casos només exigeixprémer en “Següent” dues o tres vegades abans de concloure elprocés.

En canvi, enLinux això no succeïa així i els programes s’instal·lavenmitjançant línies de comandos. No obstant això, des de fa anys,instal·lar programes en el sistema operatiu lliure resulta fins i tot mésfàcil que en Windows i només s’ha de marcar una caselladins d’una guia gràfica explicativa. Per sota, s’instal·lentots els paquets i se solucionen les dependènciesautomàticament.

Comla major part de les distribucions de Linux són gratuïtes, elsusuaris tenen l’oportunitat de provar sense cost diverses d’ellesfins que trobin una amb la qual se sentin a gust. Per a això es potrecórrer als LiveCD, discos òptics que serveixen perquè l’ordinadorfuncioni amb una distribució en concret sense necessitat d’instal·lar-lapermanentment. Una altra opció consistiria envirtualizarsistemes operatius dins del qual s’utilitzi. D’aquesta manera, es podriaprovar cada programari durant un temps per a formar-seuna millor opinió.

Fedora

Fedora,una distribució realitzada per l’empresa Xarxa Hat, presentauna instal·lació molt senzilla. El passat 25 de novembre es vapublicar la versió 10, que comptaamb KDEi Gnome com a possibles entornsgràfics, a elecció de l’usuari. Incorpora algunesnovetats, entre elles, el client de missatgeria instantàniaper a Gnome Empathy,que pretén reemplaçar a l’habitual Pidgin. La seva basa es troba enquè permet xerrar telefònicament i realitzarvideoconferències. A més, accedeix a les xarxes XMMP (la de GTalk),a la del Windows Live Messenger i al protocol de xat IRC.

/imgs/2008/12/distrolinux2.jpg

D’altra banda , s’ha simplificat la instal·lació d’aplicacions.Ara, el sistema detecta els programes que es necessiten per a obrirdeterminats arxius i els instal·la automàticament sempre que hi hagi versió lliure. A més, incorpora l’últimaversió del gestor de xarxes NetworkManageri millores en el servidor de so PulseAudio, en una versiódenominada “Glitch-Free“,i en la impressió de documents.

Una altraopció popular és OpenSUSE,patrocinada per Novell. El mes de juny passat van llançar l’últimaversió, la 11. La seva instal·lació resulta molt senzilla ifacilita a l’usuari triar l’entorn gràfic entre KDE -en el qual s’ha guanyat un prestigi per la forma en què l’implanta-, Gnomei Xfce. Compta amb un instal·lador d’aplicacions denominat YaST iamb programes de virtualització inclosos.

Mandriva

Mandrivaés una altra de les veteranes en aquest camp. Anteriorment coneguda comMandrake, va començar com una derivació de Xarxa Hat amb l’èmfasiposat a millorar la usabilitat. La seva últimaversió és l’One 2009. Igual que les altresdistribucions, el seu sistema de paquets, denominat “urpmi”,una millora del RPM, aconsegueix que la instal·lació d’aplicacionses converteixi en un procés molt senzill per a l’usuari.

/imgs/2008/12/distrolinux5.jpg

Tambédestaca per la seva senzillesa gOs,basada en Ubuntu i amb un aspecte similar a Mac Us X. S’enfocaclarament cap a les aplicacions web i, a més d’enllaçar ambles més populars, ha inclòs Gears,el programari de Google que permet treballar amb elles encara que es perdila connexió a Internet, i Wine, un emulador de Windows quedeixa instal·lar bastantes aplicacions dissenyades per alprogramari de Microsoft.

Distribucions espanyoles

A més de les distribucions comercials de Linux, les administracionsespanyoles han creat les seves pròpies després de l’exemple pioneri reeixit de gnuLinEx ,realitzada per Extremadura a partir de Debian. Com la seva missióconsisteix a estendre l’ús de la informàtica i l’accés a Internetde la població, es caracteritzen per la seva senzillesa iper estar ben adaptades als usuaris espanyols.

D’aquestamanera han sorgit Guadalinexa Andalusia, Molinuxa Castella-la Manxa, Maxa Madrid i Lliurexa València, totes elles basades en Ubuntu. LinKat es va crear a Catalunya, derivada d’openSUSE i en català.D’altra banda, hi ha una distribució de Linux realitzada a Galícia,denominada Trisquel,l’idioma de la qual per defecte és el gallec però que també ofereixtraduccions a l’espanyol i a l’anglès, al costat del català i el basc. La idea d’aquest projecte va néixer en laUniversidadede Vigo.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions