Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Literatura gratuïta en Internet

Davant l'arribada dels lectors de llibres electrònics, convé conèixer què llocs web posen a la disposició de l'usuari material lliure de drets d'autor

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 09 de Juny de 2009
img_librogratix portada

El que fa un lustresemblava una quimera comença a fer-se realitat. Els lectorsde llibres electrònics (també coneguts com”ebooks”) es fan populars i les seves vendes ja són notables.La seva lleugeresa els fa fàcilment transportables i les milloresen la tintaelectrònica els permeten oferir els continguts ambla qualitat suficient perquè no cansin la vista a l’excés. També la irrupció de les tabletas ha ajudat molt a la popularització dels textos digitals. Davant talpanorama, a les editorials tradicionals no els queda mésremei que pensar a posar els seus títols a la venda en aquestformat. Encara que de momentho excloguin d’algunes fires, els grans del sector comencen a acceptar la nova realitat. No obstant això, també espot gaudir de la bona literatura sense haver de pagar. T’expliquem com.

Un
estudi de 2009
realitzat entre els usuaris del
lector Kindle
d’Amazon posava de manifest que el 70% d’ells superava els 40
anys i que el 37% d’aquests és major de 55 anys. La raó
pot ser el preu de l’aparell, que supera els 300 euros, la qual cosa suposaria un filtre determinat pel poder adquisitiu. Però també
es barreja la hipòtesi que els més joves
opten abans per dispositius multiús, tipus videoconsola
portàtil
, com a instrument per a la lectura de llibres
electrònics, ja que alhora els permeten jugar a videojocs
i veure pel·lícules.

En tot cas, el destacable és que els
llibres electrònics troben el seu públic principal
entre els usuaris amb capacitat per pagar pel producte i que
a més estan disposats a fer-ho. Un altre estudi, en
aquest cas de la consultora The
Cocktail Analysis
, revelava que la majoria dels
consumidors d’ebooks “” trobava a faltar una oferta major de
obres d’actualitat, “best sellers” o llibres de
temporada per als seus aparells lectors. És a dir, que els usuaris
demanden títols.

Els llibres electrònics troben el seu públic principal entre els usuaris amb poder adquisitiu

Però a aquesta demanda, de moment, la
indústria del llibre en castellà comença a respondre ara amb timidesa, per la qual cosa
l’escassetat de títols populars continuarà fins que
les editorials tradicionals es decideixin a bolcar el seu catàleg en Internet.

Davant tal perspectiva, l’usuari lector
de llibres electrònics té les següents opcions: decidir-se per llegir
les novetats en anglès que s’ofereixen en els serveis com
Kindle
Books
i Barnes and
Noble
, acudir a algunes de les moltes pàgines web que es
dediquen a digitalitzar llibres més o menys contemporanis
i compartir-los via xarxes P2P, o optar per la
literatura lliure de drets d’autor que atresoren diversos projectes
i iniciatives de la Xarxa.

Clàssics disponibles

Aquesta última alternativa no
assegura actualitat però sí qualitat, perquè la majoria
dels grans clàssics de la literatura espanyola, i
universal traduïts al castellà, estan disponibles pel seu
descàrrega gratuïta des de diferents projectes, tant institucionals
com de lliure creació per part de fundacions i
organitzacions sense ànim de lucre.

Ja sigui en nom de la cultura lliure o
bé de la promoció de la literatura pàtria, aquestes
plataformes s’han dedicat a recopilar títols d’autors que
porten més de cent anys morts i els drets dels quals d’autor, per
tant, han expirat. Això significa que han
passat al domini públic i que qualsevol persona pot adquirir
les seves obres gratuïtament, comerciar amb elles o compartir-les amb uns altres
usuaris. Així i tot, les traduccions i les edicions
poden estar subjectes a drets, però no el text.

La falta de títols populars continuarà fins que
les editorials tradicionals es decideixin a posar tenda en Internet

Aquestes plataformes ofereixen
els títols en formats llegibles pels lectors de llibres
electrònics, com són PDF, DOC, HTML i TXT, per la qual cosa, en
principi, es poden descarregar a qualsevol aparell que accepti dits
formats (la majoria ho fan), encara que alguns presenten
problemes amb el format de text pla ASCII.

Si el lector té
connectivitat wifi, els títols es podran descarregar
al dispositiu o bé accedir a les pàgines on
s’exposen per llegir-los sense necessitat de descarregar-los; en cas
contrari caldrà baixar-los a un ordinador per després
passar-los al lector mitjançant la càrrega de la targeta
de memòria
. Si es té habilitada en el telèfon iPhone,
o en el reproductor iPod Touch, alguna aplicació capaç
de llegir “ebooks”, que també incorporen els dispositius de la gamma HTC amb sistema operatiu Android, la lectura
es pot realitzar en mobilitat permanent i amb accés wifi als
textos.

Principals projectes i llocs


  • Projecte
    Gutenberg
    . Iniciada en 1971 per l’activista Michael Hart, aquesta
    iniciativa té un origen i filosofia similar a la de la
    Wikipedia, ja que la seva vocació és pública, es pot
    col·laborar lliurement i es finança amb les aportacions de les seves
    usuaris. El seu objectiu és digitalitzar la totalitat d’obres escrites
    que es troben sota el domini públic, encara que
    accepta també aquelles que, tenint drets, hagin estat
    donades pels seus autors. De moment, el seu criteri se sotmet a la
    jerarquia de les obres que considera més importants i
    que més poden aportar als lectors, amb l’objectiu de
    oferir una selecció de les mateixes.

    El projecte emmagatzema milers de títols en anglès i nombrosos en
    altres llengües europees importants, entre les quals es troba el
    castellà. Ofereix els llibres en format HTML o en text pla TXT.
    El primer és útil per als lectors amb connectivitat wifi,
    ja que no necessiten descarregar els arxius. El segon és llegit
    per tot tipus de dispositius. Els textos que ofereix en PDF són
    minoria, ja que és un format que no permet retocs en el text ni edicions, encara que ho accepten la majoria de lectors.

    En
    llengua castellana
    , així com en les altres llengües llatines
    peninsulars, ofereix una recopilació de títols
    clàssics que inclouen tota
    l’obra de Pérez Galdós
    , els clàssics del
    Segle d’Or, per descomptat el Quixot
    (encara que amb moltes més edicions en anglès que en
    castellà) o la
    obra Blasco Ibáñez
    , entre molts altres d’una
    àmplia selecció. A més de títols en
    gallec i català, disposa
    d’alguns en format audiolibro, ja que lectors
    voluntaris s’han encarregat de gravar-los i després pujar-los al lloc
    del projecte.

  • Wikisource.
    Dins del projecte global de Wikimedia,
    que inclou a la Wikipedia,
    es troba aquesta iniciativa que pretén recuperar i organitzar
    tots els textos lliures de drets d’autor o publicats baix
    llicència GPL (lliure). Malgrat ser un projecte global, disposa d’un
    notable apartat de llibres en castellà, en el qual destaquen els títols del Segle d’Or i de la poesia i
    literatura medievals.

    No obstant això, l’elenc d’obres de la
    literatura moderna (del segle XVIII d’ara endavant) és escàs de moment. Cal tenir
    en compte que els textos són digitalitzats gràcies a l’esforç de
    voluntaris i la quantitat d’obres lliures és abundant. Un altre problema per als dispositius que no tinguin connectivitat
    wifi és que no ofereix les obres en descàrrega. Per contra, para
    aquells lectors amb wifi, presenta l’avantatge que es poden
    sindicar en RSS els nous títols que es digitalitzen i així
    es pot estar informat a tot moment de les novetats.

  • Biblioteca.org.
    Es tracta d’una iniciativa argentina patrocinada per diferents
    entitats públiques i privades que pretén disposar per a la seva descàrrega un
    catàleg de llibres en castellà destinat a
    estudiants i usuaris en general. L’objectiu és conformar una biblioteca gratuïta i virtual en la qual els usuaris puguin recolzar-se para
    la seva formació. El catàleg que ofereix és ampli i
    abasta nombrosos temes, amb un total d’11.646 obres disponibles para
    la seva descàrrega en format PDF.

  • Librivox.
    Aquest projecte lliure i comunitari té com a objectiu últim
    bolcar tots els títols lliures de drets en arxius de
    àudio, és a dir fer audiolibros gratuïts i lliures. Per a això
    compta amb les aportacions dels internautes, que actuen de
    lectors i graven les seves lectures en veu alta per després passar les
    enregistraments a MP3 o OGG Vorbis (un format d’àudio lliure) i pujar-les a la
    pàgina del projecte. Aquestes es poden escoltar en la
    Xarxa o descarregar en forma de podcast
    per sentir-les en dispositius portàtils. Inclou
    servei RSS per estar al dia dels nous audiolibros i,
    com a exemple, disposa de la lectura
    del Quixot
    en diversos idiomes, entre ells el castellà, encara que
    amb accent anglès.

  • Bilbioteca
    virtual Cervantes
    . Es tracta d’una iniciativa del Ministeri de
    Cultura espanyol per promocionar la literatura nacional en la
    Xarxa. Aquesta plataforma compta amb nombrosos textos de llibres i
    revistes extrets de la Biblioteca Nacional i l’Hemeroteca
    Nacional. No obstant això, encara que algunes de les seves obres poden descarregar-se, sobretot del Segle d’Or espanyol, estan en format PDF i com una imatge de les pàgines
    escanejades, per la qual cosa l’arxiu pot resultar poc apte (o res) per ser llegit en lectors.

    Referent a això, el director de projectes, Francis Ballesteros declarava el següent: “el catàleg editorial de Cervantes usa l’ePub com a format principal per a la seva lectura en portalibros, tabletas i mòbils, mentre que per a la pàgina web utilitzem sobretot PDF i HTML.” D’altra banda, la Virtual Cervantes no ofereix en descàrrega obres d’autors tan importants com
    Pérez Galdós o Clarín, encara que sí estan en accés web les seves principals novel·les. Resulta molt interessant,
    això sí, per bibliófilos desitjosos de trobar llibres
    tècnics d’altres segles.

El llibre electrònic, propera batalla de la cultura?

Per laXarxa circulen avui, sense cap tipus de control de còpiesni de compensacions als autors, milers de llibres electrònicsels drets dels quals d’autor encara estan lluny d’expirar. Són nombroses les pàgines iblogs que, sota la motivació principal de fer crítiquesde títols lliures de drets, enllacen a llocs dedescàrrega d’edicions vigents, o bé ofereixen directament ladescàrrega de les mateixes. Alguns d’aquests blogs porten publicitat, iencara que tal fet no suposa que incorrin en delicte, les seves activitatspodrien ser objecte de demandes per part d’entitatsculturals i societats d’autors.

Aquests blogs no tindrien la rellevància que els concedeixen els cercadors si no responguessin a una necessitat creixent de títols per part dels consumidors

Però després d’aquesta situació, quecomença a preocupar a la indústria cultural, també s’amaguendiverses veritats irrefutables: la primera és que aquestapràctica ha estat durant molt temps ignorada, quan no tolerada, per la indústria editorial, doncs la considerava residual, i lapossibilitat que el negoci digital florís era, fins a l’apariciódel Kindle d’Amazon, llunyana. La situació ha canviat i, pertant, també va a canviar aviat l’actitud dels editors respecte a aquestes situacions.

D’altra banda, aquests blogs no tindrienla rellevància que els atorguen els cercadors si no responguessin a unanecessitat creixent de títols per part dels consumidorsde llibres electrònics.Una necessitat que les editorials, de moment,es neguen a cobrir o comencen a tenir en compte a contracor.Si floreixen els lectors de “ebooks”i no troben textos “oficials”, els ciutadans anirana buscar els “extraoficiales”, assenyalen algunsanalistes, que asseguren que el conflicte del llibre digital discorreràpel mateix camí que ja va fer la música. Davant aquestasituació, Amazon intenta marcar el camí cap a la solució amb la seva tenda Kindle Store, tal comho va fer Apple amb el seu negoci iTunes en la descàrrega de cançons.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions