Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Literatura gratuïta en Internet

Davant l'arribada dels lectors de llibres electrònics, convé conèixer què llocs web posen a la disposició de l'usuari material lliure de drets d'autor
Per Jordi Sabaté 9 de juny de 2009
Img librogratix portada
Imagen: Manuel Martín

El que fa un lustresemblava una quimera comença a fer-se realitat. Els lectorsde llibres electrònics (també coneguts com”ebooks”) es fan populars i les seves vendes ja són notables.La seva lleugeresa els fa fàcilment transportables i les milloresen la tintaelectrònica els permeten oferir els continguts ambla qualitat suficient perquè no cansin la vista a l’excés. També la irrupció de les tabletas ha ajudat molt a la popularització dels textos digitals. Davant talpanorama, a les editorials tradicionals no els queda mésremei que pensar a posar els seus títols a la venda en aquestformat. Encara que de momentho excloguin d’algunes fires, els grans del sector comencen a acceptar la nova realitat. No obstant això, també espot gaudir de la bona literatura sense haver de pagar. T’expliquem com.

Unestudi de 2009 realitzat entre els usuaris dellector Kindled’Amazon posava de manifest que el 70% d’ells superava els 40anys i que el 37% d’aquests és major de 55 anys. La raópot ser el preu de l’aparell, que supera els 300 euros, la qual cosa suposaria un filtre determinat pel poder adquisitiu. Però tambées barreja la hipòtesi que els més jovesopten abans per dispositius multiús, tipus videoconsolaportàtil, com a instrument per a la lectura de llibreselectrònics, ja que alhora els permeten jugar a videojocsi veure pel·lícules.

En tot cas, el destacable és que elsllibres electrònics troben el seu públic principalentre els usuaris amb capacitat per pagar pel producte i quea més estan disposats a fer-ho. Un altre estudi, enaquest cas de la consultora TheCocktail Analysis, revelava que la majoria delsconsumidors d’ebooks “” trobava a faltar una oferta major deobres d’actualitat, “best sellers” o llibres detemporada per als seus aparells lectors. És a dir, que els usuarisdemanden títols.

Els llibres electrònics troben el seu públic principal entre els usuaris amb poder adquisitiu

Però a aquesta demanda, de moment, laindústria del llibre en castellà comença a respondre ara amb timidesa, per la qual cosal’escassetat de títols populars continuarà fins queles editorials tradicionals es decideixin a bolcar el seu catàleg en Internet.

Davant tal perspectiva, l’usuari lectorde llibres electrònics té les següents opcions: decidir-se per llegirles novetats en anglès que s’ofereixen en els serveis comKindleBooks i Barnes andNoble, acudir a algunes de les moltes pàgines web que esdediquen a digitalitzar llibres més o menys contemporanisi compartir-los via xarxes P2P, o optar per laliteratura lliure de drets d’autor que atresoren diversos projectesi iniciatives de la Xarxa.

Clàssics disponibles

Aquesta última alternativa noassegura actualitat però sí qualitat, perquè la majoriadels grans clàssics de la literatura espanyola, iuniversal traduïts al castellà, estan disponibles pel seudescàrrega gratuïta des de diferents projectes, tant institucionalscom de lliure creació per part de fundacions iorganitzacions sense ànim de lucre.

Ja sigui en nom de la cultura lliure obé de la promoció de la literatura pàtria, aquestesplataformes s’han dedicat a recopilar títols d’autors queporten més de cent anys morts i els drets dels quals d’autor, pertant, han expirat. Això significa que hanpassat al domini públic i que qualsevol persona pot adquirirles seves obres gratuïtament, comerciar amb elles o compartir-les amb uns altresusuaris. Així i tot, les traduccions i les edicionspoden estar subjectes a drets, però no el text.

La falta de títols populars continuarà fins queles editorials tradicionals es decideixin a posar tenda en Internet

Aquestes plataformes ofereixenels títols en formats llegibles pels lectors de llibreselectrònics, com són PDF, DOC, HTML i TXT, per la qual cosa, enprincipi, es poden descarregar a qualsevol aparell que accepti ditsformats (la majoria ho fan), encara que alguns presentenproblemes amb el format de text pla ASCII.

Si el lector téconnectivitat wifi, els títols es podran descarregaral dispositiu o bé accedir a les pàgines ons’exposen per llegir-los sense necessitat de descarregar-los; en cascontrari caldrà baixar-los a un ordinador per despréspassar-los al lector mitjançant la càrrega de la targetade memòria. Si es té habilitada en el telèfon iPhone,o en el reproductor iPod Touch, alguna aplicació capaçde llegir “ebooks”, que també incorporen els dispositius de la gamma HTC amb sistema operatiu Android, la lecturaes pot realitzar en mobilitat permanent i amb accés wifi alstextos.

Principals projectes i llocs

  • ProjecteGutenberg. Iniciada en 1971 per l’activista Michael Hart, aquestainiciativa té un origen i filosofia similar a la de laWikipedia, ja que la seva vocació és pública, es potcol·laborar lliurement i es finança amb les aportacions de les sevesusuaris. El seu objectiu és digitalitzar la totalitat d’obres escritesque es troben sota el domini públic, encara queaccepta també aquelles que, tenint drets, hagin estatdonades pels seus autors. De moment, el seu criteri se sotmet a lajerarquia de les obres que considera més importants ique més poden aportar als lectors, amb l’objectiu deoferir una selecció de les mateixes.

    El projecte emmagatzema milers de títols en anglès i nombrosos enaltres llengües europees importants, entre les quals es troba elcastellà. Ofereix els llibres en format HTML o en text pla TXT.El primer és útil per als lectors amb connectivitat wifi,ja que no necessiten descarregar els arxius. El segon és llegitper tot tipus de dispositius. Els textos que ofereix en PDF sónminoria, ja que és un format que no permet retocs en el text ni edicions, encara que ho accepten la majoria de lectors.

    Enllengua castellana, així com en les altres llengües llatinespeninsulars, ofereix una recopilació de títolsclàssics que inclouen total’obra de Pérez Galdós, els clàssics delSegle d’Or, per descomptat el Quixot(encara que amb moltes més edicions en anglès que encastellà) o laobra Blasco Ibáñez, entre molts altres d’unaàmplia selecció. A més de títols engallec i català, disposad’alguns en format audiolibro, ja que lectorsvoluntaris s’han encarregat de gravar-los i després pujar-los al llocdel projecte.

  • Wikisource.Dins del projecte global de Wikimedia,que inclou a la Wikipedia,es troba aquesta iniciativa que pretén recuperar i organitzartots els textos lliures de drets d’autor o publicats baixllicència GPL (lliure). Malgrat ser un projecte global, disposa d’unnotable apartat de llibres en castellà, en el qual destaquen els títols del Segle d’Or i de la poesia iliteratura medievals.

    No obstant això, l’elenc d’obres de laliteratura moderna (del segle XVIII d’ara endavant) és escàs de moment. Cal teniren compte que els textos són digitalitzats gràcies a l’esforç devoluntaris i la quantitat d’obres lliures és abundant. Un altre problema per als dispositius que no tinguin connectivitatwifi és que no ofereix les obres en descàrrega. Per contra, paraaquells lectors amb wifi, presenta l’avantatge que es podensindicar en RSS els nous títols que es digitalitzen i aixíes pot estar informat a tot moment de les novetats.

  • Biblioteca.org.Es tracta d’una iniciativa argentina patrocinada per diferentsentitats públiques i privades que pretén disposar per a la seva descàrrega uncatàleg de llibres en castellà destinat aestudiants i usuaris en general. L’objectiu és conformar una biblioteca gratuïta i virtual en la qual els usuaris puguin recolzar-se parala seva formació. El catàleg que ofereix és ampli iabasta nombrosos temes, amb un total d’11.646 obres disponibles parala seva descàrrega en format PDF.

  • Librivox.Aquest projecte lliure i comunitari té com a objectiu últimbolcar tots els títols lliures de drets en arxius deàudio, és a dir fer audiolibros gratuïts i lliures. Per a aixòcompta amb les aportacions dels internautes, que actuen delectors i graven les seves lectures en veu alta per després passar lesenregistraments a MP3 o OGG Vorbis (un format d’àudio lliure) i pujar-les a lapàgina del projecte. Aquestes es poden escoltar en laXarxa o descarregar en forma de podcastper sentir-les en dispositius portàtils. Inclouservei RSS per estar al dia dels nous audiolibros i,com a exemple, disposa de la lecturadel Quixot en diversos idiomes, entre ells el castellà, encara queamb accent anglès.

  • Bilbiotecavirtual Cervantes. Es tracta d’una iniciativa del Ministeri deCultura espanyol per promocionar la literatura nacional en laXarxa. Aquesta plataforma compta amb nombrosos textos de llibres irevistes extrets de la Biblioteca Nacional i l’HemerotecaNacional. No obstant això, encara que algunes de les seves obres poden descarregar-se, sobretot del Segle d’Or espanyol, estan en format PDF i com una imatge de les pàginesescanejades, per la qual cosa l’arxiu pot resultar poc apte (o res) per ser llegit en lectors.

    Referent a això, el director de projectes, Francis Ballesteros declarava el següent: “el catàleg editorial de Cervantes usa l’ePub com a format principal per a la seva lectura en portalibros, tabletas i mòbils, mentre que per a la pàgina web utilitzem sobretot PDF i HTML.” D’altra banda, la Virtual Cervantes no ofereix en descàrrega obres d’autors tan importants comPérez Galdós o Clarín, encara que sí estan en accés web les seves principals novel·les. Resulta molt interessant,això sí, per bibliófilos desitjosos de trobar llibrestècnics d’altres segles.

El llibre electrònic, propera batalla de la cultura?

Per laXarxa circulen avui, sense cap tipus de control de còpiesni de compensacions als autors, milers de llibres electrònicsels drets dels quals d’autor encara estan lluny d’expirar. Són nombroses les pàgines iblogs que, sota la motivació principal de fer crítiquesde títols lliures de drets, enllacen a llocs dedescàrrega d’edicions vigents, o bé ofereixen directament ladescàrrega de les mateixes. Alguns d’aquests blogs porten publicitat, iencara que tal fet no suposa que incorrin en delicte, les seves activitatspodrien ser objecte de demandes per part d’entitatsculturals i societats d’autors.

Aquests blogs no tindrien la rellevància que els concedeixen els cercadors si no responguessin a una necessitat creixent de títols per part dels consumidors

Però després d’aquesta situació, quecomença a preocupar a la indústria cultural, també s’amaguendiverses veritats irrefutables: la primera és que aquestapràctica ha estat durant molt temps ignorada, quan no tolerada, per la indústria editorial, doncs la considerava residual, i lapossibilitat que el negoci digital florís era, fins a l’apariciódel Kindle d’Amazon, llunyana. La situació ha canviat i, pertant, també va a canviar aviat l’actitud dels editors respecte a aquestes situacions.

D’altra banda, aquests blogs no tindrienla rellevància que els atorguen els cercadors si no responguessin a unanecessitat creixent de títols per part dels consumidorsde llibres electrònics.Una necessitat que les editorials, de moment,es neguen a cobrir o comencen a tenir en compte a contracor.Si floreixen els lectors de “ebooks”i no troben textos “oficials”, els ciutadans anirana buscar els “extraoficiales”, assenyalen algunsanalistes, que asseguren que el conflicte del llibre digital discorreràpel mateix camí que ja va fer la música. Davant aquestasituació, Amazon intenta marcar el camí cap a la solució amb la seva tenda Kindle Store, tal comho va fer Apple amb el seu negoci iTunes en la descàrrega de cançons.