Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Llei Sinde: poden tancar la meva pàgina web?

Conegut com a Llei Sinde, el text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual permet el tancament de llocs web sense el concurs de la justícia
Per jordi 22 de febrer de 2010
Img leysostenible portada
Imagen: Jacob Bøtter

El passat30 de desembre, l’últimConsell de Ministres de l’any va aprovar la denominada “Llei Sinde -també coneguda com “Sinde-Wert”, pels ministres que la van promoure- sota el nom de Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (PDF, 2,4 megaoctets). Aquest conforma un paquet de mesures que afecten adiferents àrees i ministeris. El seu objectiu és adaptar les lleis de propietat intel·lectual a l’entorn digital i d’Internet. Entre lesmesures que recull, des de l’article 15 d’ara endavant ha aixecat una gran polèmica, ja que crea una comissió, dependent del Ministeri de Cultura, que pot ordenar, sense el concurs d’un jutge, el tancament de pàgines web sospitoses de descàrregues de continguts. La pàgina de l’usuari pot veure’s d’alguna manera afectada per aquesta mesura?

Cuidat amb les retirades voluntàries

La nova Llei contemplala creació de la Comissió de la Secció Segona, dependent del Ministeri de Cultura i formada per membres de les indústries culturals, polítics irepresentants dels usuaris. Aquesta comissió tindrà potestat per a tancaruna pàgina web en el cas que es consideri que la mateixavulnera els drets de propietat intel·lectual dels titulars demandants. Al propietari de la pàgina se li donaran 48 hores per a retirar de manera voluntària els continguts considerats il·legals: poden ser des de cançons fins a vídeos de Youtube.

Si el propietari de la pàgina retira els continguts de manera voluntària, reconeixerà de manera implícita la seva culpabilitat

Si es presenten al·legacions i no es procedeix a la retirada voluntària, la Secció Segona dictarà una proposta de resolució en la qual es pot sol·licitar l’eliminació dels continguts, o la interrupció dels seus serveis, i donaran al demandat cinc dies per a presentar les seves conclusions sobre aquest tema. Al cap dels mateixos es llançarà un manca de 24 hores, després de les quals es procedirà a la retirada forçosa o al tancament de la pàgina.

En tot el procés no intervindrà cap jutge, però en el cas que el propietari de la pàgina accedeixi de manera voluntària a retirar els continguts, reconeixerà de manera implícita la seva culpabilitat i, per tant, segons els principals experts jurídics en el tema, incorrerà en delicte i podrà ser denunciat davant una cort penal i sancionada econòmicament. Per això, els advocats recomanen recórrer tots els requeriments i deixar que sigui la Secció Segona la que efectuï la retirada forçosa.

Mesura polèmica

Quan la llei no era més que un avantprojecte, aquesta manera de procedir va aixecar una gran polèmica entre la comunitat internauta en entendre queen una democràcia el poder legislatiu (els polítics) no podiaarrogar-se funcions del poder judicial (els jutges) i que unadisposició d’aquest tipus violava diversos drets fonamentals delsusuaris. Després de la revolta generada en la Xarxa, el Govern de llavors, era 2010, va decidir tenir en compte la figura d’un jutge de l’Audiència Nacional com a garant que, amb el tancament d’un lloc web, no es violen drets fonamentals.

El magistrat no podrà determinar si la pàgina vulnera els drets de propietat intel·lectual o no, per la qual cosa el tancament el dictarà la Secció Segona

Aquest jutge seria l’encarregat d’estudiar si amb l’acció del tancament es danyala llibertat d’expressió en la pàgina que és objecte de la denúncia. Es pretén garantir que la Comissió de la Secció Segona serà una eina per a vetllar pels drets dels autors i no una arma de repressió política i social.

Ara bé, aquest magistrat no podrà resoldre siel tancament respon a infraccions de la legalitat en la vulneracióde drets, és a dir, no podrà determinar si la pàgina vulnera elsdrets de propietat intel·lectual o no i, per tant, està justificatel seu tancament, ja que només està autoritzat a pronunciar-se després de l’ordreemesa per la Comissió. D’altra banda, per a agilitar aquesta mesura,el jutge només tindrà quatre dies per a emetre un veredicte sobre laviolació de drets en el tancament.

Com afectarà els usuaris?

Segons diferentsanàlisisjurídiques d’experts en dret, propietat intel·lectual i Internet, la mesura deixala porta oberta perquè pugui tancar-se qualsevol pàginawebque hagi comès una vulneració de la propietat intel·lectual per petitai involuntària que sigui. D’aquesta manera, penjar una fotografiaaliena en un blog o un vídeo de Youtube en una pàgina personal podria ser motiu de tancament.

En principi, podria tancar-se tot blog que reculli enllaços, cites, fotografies o altres continguts culturals amb Copyright sense permís dels seus autors

Arribar a aquestextrem no vol dir que qualsevol pàgina dels usuarisestigui en perill, ja que l’objectiu de la norma no és perseguirals consumidors de continguts culturals, sinó als llocs queproveeixen d’ells sense permís d’explotació ni pagament de drets ique concorren en la infracció amb clar ànim de lucre.

Arabé, en principi, podria tancar-se tot blog que contingui enllaços, cites o incloguifotografies o altres continguts culturals amb Copyright sense permísdels seus autors. A més, si el lloc manca de publicitat, també l’afecta la norma, ja que l’avantprojecteposa l’accent que la mesura es dirigeix a qualsevolpàgina web, amb o sense ànim de lucre, que causi un malpatrimonial tant directe com indirecte. On no entra la llei és enles descàrregues realitzades pels usuaris en plataformes com Emule oBitTorrent, o qualsevol altre sistema. A Espanya, aquesta activitat no ésdelicte ni tampoc es poden aplicar corts en la connexió a la Xarxa.

En altresparaules, la normatampoc garanteix que mai pugui arribar-se a tal extrem i la veritat és que tot blog i lloc web, per molt personal que sigui,disposa d’enllaços a continguts que pertanyen a tercers, ja que aquesta és l’essència d’Internet i del denominathipertext.

Els usuaris que es descarreguin continguts de les xarxes P2P no cometen delicte ni corren perill que se’ls talli la connexió

Enconclusió, la norma no aclareix si es podria utilitzar el fet d’enllaçara continguts de tercers com a motiu, o excusa encoberta, de tancament.Tal com declara l’activista i periodista Fernando Berlín,”la Llei d’Economia Sostenible és ambigua i podriautilitzar-se contra la llibertat d’expressió”. L’advocat DavidBravo va més enllà i la titlla d’inconstitucional .

D’altra banda, diferentsempreses que tenen en la Xarxa la seva base de negoci han manifestat la sevapreocupació per la inseguretat jurídica que aquesta mesura potgenerar en el sector de la innovació i les noves tecnologies.Considerenque una normativa que deixa la porta oberta al tancament de pàginessense passar per un jutge, i mitjançant una comissió que implica membres de diversos sectors econòmics, podria lesionar ambfacilitat la lliure competència en favor dels interessos delscomissionats.

Antecedents

Fins ara,els titulars de dretsd’autor i explotació d’obres (editorials,empreses discogràfiques, distribuïdores cinematogràfiques, etc.),quan consideraven que aquests es menyscabaven en Internet,procedien a denunciar la situació en els tribunals de justíciacivil, penal o mercantil, en funció del greuge i possible indicide delicte. Un cas típic és el dels llocs web que alberguen i organitzen enllaços a altres llocs amb continguts endescàrrega que tenen drets d’autor i explotació. Aquestscontinguts poden estar en descàrregadirecta o en compartició a través de xarxes P2P, en el que es coneixcom a format .Torrent.

El jutge, si ho estimava necessari i la part demandada el demanava, prenia mesures cautelarscontra l’infractor, com tancar la seva pàgina web fins que se celebrésel judici. Ho feia en considerar que hi havia indici de delicteo altres motius jurídics, com que aquesta pàgina era lacausa del conflicte en litigi, ja que des d’ella es feien lesdescàrregues denunciades. En la pràctica, això suposava la paralitzacióde l’activitat del lloc durant un any o més, fins que se celebrava el judici.

Es comet una violació de drets de la propietat intel·lectual quan hi ha comunicació pública de les obres i ànim de lucre

El CodiPenal, en el seuarticle 270.1, recull que per a considerar que s’ha comès un delicte tipificat com a violacióde drets de la propietat intel·lectual fan falta dosrequisits essencials: la comunicació pública de les obresintel·lectuals i l’ànim de lucre. Segons la doctrinajurídica, ànim de lucre és tota acció que comporta la generaciód’ingressos econòmics, mentre que la comunicació pública és laposada a la disposició d’obres sense autorització. Per aquest motiu,molts judicis a pàgines d’enllaços s’han sobresegut en elsjutjats, ja que aquestes no allotgen continguts i només apunten ones troben els mateixos.

Tal va ser el casde Sharemula, amb sobreseïment lliure definitiu en l’AudiènciaProvincial de Madrid. Es va dictaminar que la pàgina tenia ànim de lucreen disposar de publicitat remunerada, però no realitzavacomunicació pública al no allotjar el contingut, ja que nomésmostrava enllaços. D’altra banda, si bé podria haver-hi comunicació pública entre els usuaris que utilitzaven la pàgina,faltava l’ànim de lucre com a motivació de la comunicació, per laqual cosa la seva conducta tampoc es va considerar constitutiva d’un delicte.

Es pot concloure que el problema de les descàrregues no autoritzades no pot tractar-se segons les actuals lleis com un assumpte penal

En diversoscasos que hanseguit un procés de denúncia pel civil, com Indicewebi Agujero.com,la partdemandant va demanar mesures cautelars i aquestes es van denegar perquèels jutges no van considerar a priori que aquestes pàgines d’enllaçosfessin gens il·lícit, ja que podria no haver-hi comunicaciópública.

En resum,es pot concloureque el problema de les descàrregues no autoritzades no pot tractar-sesegons les actuals lleis com un assumpte penal, sinó que té uncomponent social i de canvi de paradigma tecnològic, que elsjutjats no poden abordar.