Els “bidibook” són llibres que no acaben a l’últimapàgina ni tenen perquè seguir un desenvolupament lineal;les seves històries i els seus ensenyaments s’expandeixen per la Xarxa gràcies aun sistema de codis de barres bidimensionals (conegutscom “bidis”)que porten adherits a les seves pàgines. Els “bidis”,que són profusament usats per bancs i operadores detelecomunicacions per prestar serveis als seus clients, poden serllegits per un telèfon mòbil i traduïts aadreces URL. Això possibilita que des del “bidi” espugui accedir a continguts “online” que ampliïn temes i recursosrelacionats amb la lectura del llibre.
Es tracta d’un sistema que pretén portar als llibres de paper el que es coneix en Internet com a “hipertext”
Bidibook és un sistema que pretén portar als llibres de paper elque es coneix en Internet com a “hipertext”, i que ésallò que fa possible la Web i els enllaços. Llegir hipertextualmentesignifica anar d’enllaç en enllaç llegint els continguts delsdiferents llocs de la Xarxa. Mitjançant els codis “bidi”els llibres es poden connectar “online” i enllaçar a contingutsmultimèdia suplementaris pertanyents a pàgines web.
El mètode passa per la identificació del codi“bidi” per part d’un terminal mòbil amb càmera.El mòbil fotografia el codi i després eltranscriu gràcies a un programari que se li instal·la i que escaneja laimatge. El resultat serà una adreça d’Internet ala que es pot accedir des del mateix mòbil o bé escriure-laen la barra d’un navegador en l’ordinador. Aquest projecte,desenvolupat a Espanya per l’editorial de la CorunyaNetbiblo, pretén apropar lalectura de llibres amb els textos més destacats que estrobin “online” com una extensió al contingut del propillibre.
Enllaços a Flickr i a la Wikipedia
El projecte de Bidibooks estàformat per 22 llibres, reunits en set col·leccions diferents.Actualment, les primeres col·leccions llançades al mercat són lesdedicades a les guies de ciutats i a visions del món. Aquestaúltima col·lecció explica actualment amb dos títols:“Desastres naturals” i “Estructures i màquinesgegants”.
Tots els continguts enllaçats des d’aquests codis han estat prèviament revisats per garantir la seva qualitat
Unes altrescol·leccions en preparació són les dedicades al món del“tuneo”o als hotels de luxe. Cadascuna d’aquestes publicacions ha estat editada en sis idiomes diferents:espanyol, anglès, francès, italià, alemanyi japonès. Aquests llibres estan formats per col·leccions fotogràfiques,moltes d’elles publicades en serveis “online” com Flickr. Gràciesal codi bidimensional, els lectors poden accedir a una pàginaweb on es descriu la fotografia i s’accedeix a mésinformació i detalls sobre la mateixa. Altres fonts a les qualss’accedeix mitjançant aquests codis són pàgines web quepubliquen els seus continguts sota llicències Copyleft,com Wikipedia, o plataformes de vídeo com Youtube.
Tots els continguts enllaçats des d’aquests codis han estatprèviament revisats i seleccionats per l’editorial gallega paragarantir, en la mesura del possible, la qualitat i fiabilitat deles dades i informacions localitzats en Internet.
En països com Japó ja s’utilitzen massivament des de fa més de cinc anys com una forma d’accedir a descomptes i promocions
Els codis bidimensionals, també coneguts com acodis QR,van ser creats en 1994. En els seus primers anys van ser utilitzatsen labors de logística, transport i classificació demercaderia. Gràcies a l’aparició dels mòbilsamb càmera el seu ús s’ha popularitzat com a sistema d’accés ainformació “online” des de qualsevol tipus de suport.
Per poder utilitzar aquests codis, és necessari que elsusuaris tinguin instal·lada en el seu mòbil una aplicació deprogramari, encara que alguns models d’alta gamma, com els mòbilsde la seriï N de Nokia, ja incorporen un lector de codisbidimensionals en la seva configuració inicial. Per a telèfonsamb el sistema operatiu Java i Symbian, un dels lectors QR méspopulars és Kaywa Reader.Aquest programa pot ser descarregat de manera gratuïta des d’un PC odirectament des del telèfon mòbil.
Aquest programari és compatible amb la majoria delsterminals presents al mercat de marques com Nokia, Samsung,Motorola i Sony Ericsson. No obstant això, per a terminals d’altresempreses, com Blackberry o l’iPhone, els usuaris han de buscar pelseu compte altres solucions adaptades als sistemes operatius de les sevesterminals.
Operadores de telefonia mòbil com Movistar estancomençant a promocionar aquest tipus de codis entre els seusclients. Aquesta tecnologia està sentutilitzada per les operadores com a eina demàrqueting mòbil i interacció amb els usuaris. Aquests poden accedir mitjançant els “bidis” tant a pàginesweb com a la possibilitat d’enviar un SMS predefinit en el codiper ampliar una informació.
Aquest tipus de tecnologia està sent utilitzada principalment per les operadores com a eina de màrqueting mòbil
En països com Japó ja s’utilitzen massivamentdes de fa més de cinc anys com a complement a lainformació adquirida per multitud de suports físicscom a llibres, revistes, cartells publicitaris, i fins i tot enels salvamanteles de restaurants de menjar ràpid, com una formad’accedir a descomptes i promocions.
