Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Locutoris telefònics

Una opció molt interessant no sols per a immigrants

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 04deNovembrede2002

Lloc de reunió d’estrangers, centre de negoci, club social… els locutoris telefònics han irromput en els barris de les ciutats espanyoles de manera paral·lela a l’augment de la immigració. No obstant això, el seu ús està també dirigit a altres sectors de població, com a estudiants estrangers o pares d’estudiants espanyols els fills dels quals resideixen en altres latituds. El secret del seu èxit: els baixíssims preus de les trucades telefòniques.

Com funciona un locutori

Segons han explicat a CONSUMER EROSKI diversos propietaris de locutoris telefònics, la clau per a oferir anomenades teléfonicas tan barates radica a comprar a compte paquets de minuts a les companyies telefòniques. L’amo d’un locutori realitza un prepagament dels minuts telefònics que, posteriorment posarà a la disposició dels usuaris, amb un cost addicional d’entre el 30% i el 40%. Segons els propietaris dels locutoris entrevistats a València, Girona, Madrid i Marbella, les companyies que millor funcionen per a comprar-los temps i posteriorment connectar en el moment de la crida són aquelles la marcació de les quals ha d’anar precedida de quatre dígits (com Jazztel, BT o Tele2). Aquestes empreses ofereixen preus molt reduïts i un servei òptim. Per contra, segons l’experiència de Carlos Palacios, que regenta un locutori en el barri d’Orriols de València, “hi ha companyies telefòniques que operen en una banda molt estreta i quan els caps de setmana han de suportar un nombre important de crides, el sistema es col·lapsa i, per descomptat, els clients es queixen”.

Les diferències respecte als preus que es paguen des d’una cabina de Telefónica poden ser abismals. Per exemple, cridar a l’Argentina, Bolívia, Colòmbia, Xile o el Perú des d’una cabina telefònica costa 0,70 euros per minut, inclòs el preu d’establiment de crida. Un empresari de locutori telefònic pot comprar minuts per a cridar a l’Argentina per 0,15 euros, a Bolívia per 0,35 euros i a la República Dominicana per 0,38 euros. Així, encara que recarregui a aquesta quantitat un 30% per a obtenir beneficis, el preu final sempre estarà per sota del que ofereixen els serveis públics. Cridar a l’Argentina pot tenir un cost final de 0,20 euros per minut, per exemple, o a Bolívia 0,45 euros. En el si de la Unió Europea, cridar a Alemanya o Àustria costa en un locutori 0,12 euros (21 pessetes per minut).

Prova de l’importants que són els locutoris com a nexe d’unió entre els immigrants i les seves famílies és que determinats estats utilitzen les trucades telefòniques per a recaptar impostos. És el cas de Cuba i l’Iraq. La compra de minuts telefònics per a aquests països resulta més cara que cap a altres destinacions. Això és així perquè aquests estats utilitzen aquest negoci com la seva pròpia manera d’augmentar els seus ingressos. Així, cridar a Cuba pot costar-li a un resident a Espanya entre 1,43 i 1,54 euros (entre 230 i 260 pessetes per minut), preus molt diferents al d’altres països. Per part seva, l’import d’una anomenada a l’Iraq oscil·la entre 0,90 euros i 1 euro per minut.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ves a la pàgina següent: Fenomen social »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions