Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Lulú: la impressió sota demanda

Lulúés la companyia d'impressió sota demanda amb més èxit d'Internet, i pot ser l'alternativa a l'actualcrisi editorial

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 14deMarçde2007

Mentreles editorials es queixen que cada vegada es compren menys llibres,Lulú ja té el seu primer heroi: el calendarifotogràfic d’un aficionat del Toyota Celica ha rebut eldemanat número un milió. És el principi de lafi per a la indústria editorial clàssica?

De Guttemberg a la impremta digital

Lulú es basa en les tècniques d’impressió digital, que permeten produir un només llibre al mateix preu que cent

Lulúés la companyia d’Impressió sota demanda (POD)més famosa en la Xarxa. El seu servei consisteix a imprimir llibresen tirades petites per a usuaris sense suport editorial, peròamb l’acabat professional d’una edició tradicional. Es basaen les tècniques d’impressió digital, que permetenproduir un només llibre al mateix preu que cent.

Quanva arribar a Espanya, a la fi de l’any passat, elva fer amb la promesa de reinventar el món editorial de la mateixa maneraque la Xarxa ha reinventat la indústria de la música. Però laliteratura no és música i els llibres no són CDs. Quinés el futur de la indústria del llibre? A qui li interessaconvertir-se en el seu propi editor?

Tradicionalment,hi ha dues maneres d’imprimir un llibre: en tipografia i en’offset’. La tipografia és més antiga i consisteix a ferun gravat sobre planxes metàl·liques que s’entinta i es premsasobre el paper. En ‘offset’, es fa una còpia del llibre enpel·lícula fotogràfica d’alt contrast anomenadafotolito.

Els editors necessiten fer una tirada mínima de mil o dues mil exemplars per a justificar la despesa

Lesplanxes d’impressió, formades per petites lletreshan de construir-se a mà i la impressió es fa sobre plecs,que es pleguen (com indica el seu nom) en quadernets de 32, 48 o 24pàgines. Els plecs (que poden ser de divers gruix, pes itextura) són cars. I, encara que l”offset’ permet mésflexibilitat que la tipografia i abarateix sensiblement elscostos, els dos processos requereixen una inversió important.

Elseditors necessiten fer una tirada mínima de mil o dues milexemplars per a justificar la despesa. I, una vegada feta la tirada,han de col·locar-la al públic. En un mercat tan saturatcom el dels llibres, és pràcticament impossible.

Laimpressió digital, no obstant això, no requereix inversióinicial: l’original es deixa preparat per a la seva impressió iroman en format digital fins que se sol·licita una còpia. És comimprimir un llibre amb una impressora domèstica; no calcompondre planxes ni fotolitos ni comprar un paper especial, s’imprimeixpàgina per pàgina, es retalla i es pega. Elpreu per exemplar és mínim i la mateixa màquina potproduir dos llibres completament diferents en menys de quinzeminuts amb una qualitat més que acceptable.

En la impressió digital l’original es deixa preparat per a la seva impressió i roman en format electrònic fins que se sol·licita una còpia

“Lacapacitat d’imprimir una sola còpia en lloc d’una tirada mínimade mil”, explicaKevin Kelly, escriptor, fotògraf i fundador de la revistaWired, “canviaradicalment l’economia del llibre a favor d’aquells amb mésentusiasme que diners”.Qualsevol pot col·locar un llibre en el mercat sense haver d’obstinarla casa. Però això no significa que qualsevol puguifer un llibre d’èxit.

L’autoedició: no tan fàcil

BobYoung, fundador de Lulú i abans creador d’una empresa tanexemplar en la nova economiadigital comACCCorporation (XarxaHat),deia que la seva intenció era “facilitar lapublicació d’un llibre, simplificant-lo fins al puntde ser tan senzill com crear un blog en Internet”. Però,com explica JoseAntonio Millán, escriptor, filòleg i autoeditor,qualsevol que qüestioni la necessitat d’intermediaris en el sectordel llibre hauria de començar des de baix i conèixer bé la cadenade muntatge.

Qualsevol pot col·locar un llibre en el mercat sense haver d’obstinar la casa, però això no significa que qualsevol pugui fer un llibre d’èxit

Lacadena tradicional de producció d’un llibre és complicada iinclou un gran nombre de professionals especialitzats: elcorrector d’estil, que s’encarrega de netejar el text d’errorsortogràfics, sintàctics i incongruències de lanarració; els maquetadores, que el preparen per a la seva posada enpàgina; els dissenyadors, que componen els elementsvisuals del llibre, des de la portada a la tipografia, passantper la grandària, pes i tipus de paper…

“Entre l’arxiuWord de creació d’un autor i el llibre compaginat”,explica Millán, “hi ha un munt de treball, que l’autoeditorha de poder (i saber) fer”. El resultat finaldepèn molt de tot el treball previ a la impressió.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions