Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Lulú: la impressió sota demanda

Lulúés la companyia d'impressió sota demanda amb més èxit d'Internet, i pot ser l'alternativa a l'actualcrisi editorial
Per Marta Peirano 14 de març de 2007

Mentreles editorials es queixen que cada vegada es compren menys llibres,Lulú ja té el seu primer heroi: el calendarifotogràfic d’un aficionat del Toyota Celica ha rebut eldemanat número un milió. És el principi de lafi per a la indústria editorial clàssica?

De Guttemberg a la impremta digital

Lulú es basa en les tècniques d’impressió digital, que permeten produir un només llibre al mateix preu que cent

Lulúés la companyia d’Impressió sota demanda (POD)més famosa en la Xarxa. El seu servei consisteix a imprimir llibresen tirades petites per a usuaris sense suport editorial, peròamb l’acabat professional d’una edició tradicional. Es basaen les tècniques d’impressió digital, que permetenproduir un només llibre al mateix preu que cent.

Quanva arribar a Espanya, a la fi de l’any passat, elva fer amb la promesa de reinventar el món editorial de la mateixa maneraque la Xarxa ha reinventat la indústria de la música. Però laliteratura no és música i els llibres no són CDs. Quinés el futur de la indústria del llibre? A qui li interessaconvertir-se en el seu propi editor?

Tradicionalment,hi ha dues maneres d’imprimir un llibre: en tipografia i en’offset’. La tipografia és més antiga i consisteix a ferun gravat sobre planxes metàl·liques que s’entinta i es premsasobre el paper. En ‘offset’, es fa una còpia del llibre enpel·lícula fotogràfica d’alt contrast anomenadafotolito.

Els editors necessiten fer una tirada mínima de mil o dues mil exemplars per a justificar la despesa

Lesplanxes d’impressió, formades per petites lletreshan de construir-se a mà i la impressió es fa sobre plecs,que es pleguen (com indica el seu nom) en quadernets de 32, 48 o 24pàgines. Els plecs (que poden ser de divers gruix, pes itextura) són cars. I, encara que l”offset’ permet mésflexibilitat que la tipografia i abarateix sensiblement elscostos, els dos processos requereixen una inversió important.

Elseditors necessiten fer una tirada mínima de mil o dues milexemplars per a justificar la despesa. I, una vegada feta la tirada,han de col·locar-la al públic. En un mercat tan saturatcom el dels llibres, és pràcticament impossible.

Laimpressió digital, no obstant això, no requereix inversióinicial: l’original es deixa preparat per a la seva impressió iroman en format digital fins que se sol·licita una còpia. És comimprimir un llibre amb una impressora domèstica; no calcompondre planxes ni fotolitos ni comprar un paper especial, s’imprimeixpàgina per pàgina, es retalla i es pega. Elpreu per exemplar és mínim i la mateixa màquina potproduir dos llibres completament diferents en menys de quinzeminuts amb una qualitat més que acceptable.

En la impressió digital l’original es deixa preparat per a la seva impressió i roman en format electrònic fins que se sol·licita una còpia

“Lacapacitat d’imprimir una sola còpia en lloc d’una tirada mínimade mil”, explicaKevin Kelly, escriptor, fotògraf i fundador de la revistaWired, “canviaradicalment l’economia del llibre a favor d’aquells amb mésentusiasme que diners”.Qualsevol pot col·locar un llibre en el mercat sense haver d’obstinarla casa. Però això no significa que qualsevol puguifer un llibre d’èxit.

L’autoedició: no tan fàcil

BobYoung, fundador de Lulú i abans creador d’una empresa tanexemplar en la nova economiadigital comACCCorporation (XarxaHat),deia que la seva intenció era “facilitar lapublicació d’un llibre, simplificant-lo fins al puntde ser tan senzill com crear un blog en Internet”. Però,com explica JoseAntonio Millán, escriptor, filòleg i autoeditor,qualsevol que qüestioni la necessitat d’intermediaris en el sectordel llibre hauria de començar des de baix i conèixer bé la cadenade muntatge.

Qualsevol pot col·locar un llibre en el mercat sense haver d’obstinar la casa, però això no significa que qualsevol pugui fer un llibre d’èxit

Lacadena tradicional de producció d’un llibre és complicada iinclou un gran nombre de professionals especialitzats: elcorrector d’estil, que s’encarrega de netejar el text d’errorsortogràfics, sintàctics i incongruències de lanarració; els maquetadores, que el preparen per a la seva posada enpàgina; els dissenyadors, que componen els elementsvisuals del llibre, des de la portada a la tipografia, passantper la grandària, pes i tipus de paper…

“Entre l’arxiuWord de creació d’un autor i el llibre compaginat”,explica Millán, “hi ha un munt de treball, que l’autoeditorha de poder (i saber) fer”. El resultat finaldepèn molt de tot el treball previ a la impressió.

L’ISBN: l’autor es converteix en editor

Obtenir l’ISBN és gratuït i es pot sol·licitar al Ministeri de Cultura per Internet; llàstima que per a això cal ser una editorial

L’ISBN(‘International Standard Book Number’) és la matrículaque necessiten els llibres per a poder circular legalment pelmercat. Sense matrícula, el llibre és l’equivalent al got de llimonadaque embenin els nens en la pel·lículesamericanes: no fa falta llicència però es limiten les posiblidadesde distribució a la pàgina de Lulú i a lapròpia casa de l’usuari.

Obtenirl’ISBN és gratuït i es pot sol·licitaral Ministeri de Cultura per Internet. Llàstima que, per a sol·licitarun, cal ser una editorial. Segons xifres de JoséMaría Barandiarán, consultor del sector del llibre,1.700 editorials de les 2.056 que es van constituir en 2005corresponen a la figura de l’autor-editor.

Peròla creació d’una empresa editorial a Espanya técostos i obligacions i l’autor hauria de fer comandes a Lului deixar-los-hi a una distribuïdora o llibreria d’Espanya.Si es vol vendre el propi exemplar per la Xarxa, elmés fàcil és comprar-li un a Lulú.

Un ISBN de Lulú costa 89,95 euros i el codi inclou en número d’identificació del llibre, encara que també el de l’editor

UnISBN de Lulú costa 89,95 euros. El codi inclou ennúmero d’identificació del llibre, però tambéel de l’editor, la qual cosa significa que, a efectes fiscals, Lulús’ha convertit en l’editorial pròpia. A partir d’aquest moment i,amb el llibre a la mà, la pròxima preocupació de l’autorés col·locar-lo i vendre’l. O, en termes editorials, ladistribució i promoció.

L’ofici de vendre’s i el potencial de la Xarxa

A unautor-editor desconegut li resultarà difícilcol·locar el seu llibre en la taula o l’aparador d’una llibreria alcarrer. Els llibreters confien en el criteri de l’editoriali de la distribuïdora a l’hora de col·locar títols en la taulade novetats. L’escriptor novell ha de conformar-se amb lesllibreries online i els recursos que té a mà. Per sort,estem en l”Era de la Informació’ i el seu millor aliat és laXarxa.

L’escriptor novell ha de conformar-se amb les llibreries online i els recursos que té a mà

Unaempresa editorial gran promociona els seus llibres de moltes maneresdiferents: enviar edicions a aquelles publicacions on podrienser ressenyats, organitzen esdeveniments i lectures amb presència de l’autor…Per a un autor-editor, enviar exemplars és una opcióexcessivament costosa, ja que els ha de comprar per endavant iinvertir uns diners que no recuperarà. D’altra banda, el seu llibreha de competir amb els de les grans editorials per l’atencióde crítics i revistes. Tret que es tracti d’un temaparticularment extravagant o provocador, porta totes les de perdre.

Elmillor és estudiar el seu mercat i fer ús de les eines queofereix la Xarxa per a disparar el boca a boca. La millor manera de promocionar-seés posar el llibre en la Xarxa amb una llicència flexibleque permeti la seva distribució.

LaXarxa és el paradís del boca a boca. Amb fenòmens comla blocosfera,els videojocsmultijugador online, els fòrums especialitzats i els agregadoresde notícies com Digg o Belluga’m,les posiblidades de promoció són moltes.

La millor manera de promocionar-se és posar el llibre en la Xarxa amb una llicència flexible que permeti la seva distribució

Crearun blog entorn del llibre és una pràctica corrent quefunciona amb èxit a tot el món perquè crea comunitat ialimenta la curiositat amb notícies relacionades i actualitzades. Unbon blog sobre un bon llibre atraurà l’atenció de molts.I, encara que visitin la pàgina una sola vegada, estanmés prop de comprar el llibre del que estaven abans perquèsaben que existeix.

El futur de la indústria del llibre

Espanya està entre els que més llibres publica, per la qual cosa el mercat se satura ràpid i moltes caixes de novetats són retornades

Laimpressió sota demanda no sols obre portes alsescriptors independents, també és un salvavides per a laindústria editorial. Un dels problemes més apressants d’aquestsector són els llibres retornats i l’espai que ocupen. “Noés només l’alt cost relatiu de cada unitat física(paper, sobretot)”, explica Santos López Seco,subdirector de l’editoorial Aguilar, “sinó les dificultats,pel volum, d’emmagatzematge i distribució”.

Un magatzem universal, una impressora en cada cantonada

Comparatamb altres països europeus, el nombre de punts de vendade llibres a Espanya és bastant petit. No obstant això,el nostre país està entre els que més llibrespublica, per la qual cosa el mercat se satura ràpid i moltes caixesde novetats són retornades a les editorials sense obrir. El cicle éscada vegada més curt; un llibre del qual no s’ha venut capexemplar en 20 dies es retorna a la casa editorial i es quedaallí a la mercè de comandes individuals.

DavidTrías, de l’editorial Plaza & Janés, ho descriviade manera explícita al diari El Mundo fa uns anys:”Un llibre entra en la taula de novetatsper la dreta. Quan arriba el següent, és desplaçatcap a l’esquerra i així, successivament, fins que es cau a terra”. Després, el mercat és capritxós.

El normal és que els llibres retornats es quedin en el magatzem ocupant molt espai

A vegades un llibre que no va vendre res en el seu moment rep unpremi o s’emporta a la pantalla gran, o hi ha un altre llibre sobre el mateixtema que li pega una empenta. Llavors les edicionsemmagatzemades tornen per la porta gran i hi ha possibilitats de reedició.Però aquests casos són els estranys. El normal és queels llibres retornats es quedin en el magatzem ocupant moltespai.

La impressió sota demanda com a opció per a la pedrera

Enun mercat tan competitiu, el natural seria una indústriaestrictament conservadora, la qual cosa està en contra de lanaturalesa mateixa del negoci editorial. Fins ara, les empreseshavien de compensar les pèrdues amb productes segurs(autors consagrats i traduccions de títols que han donat elcampanazo en altres països) o morir en l’intent. “Sifabriques més llibres dels que el mercat estàdisposat a admetre en un moment donat, perds un munt de diners”,explica Santos. “Però si no els fabriques potsdeixar desatesa una demanda petita potser, peròinteressant”, rebla.

Laimpressió sota demanda permet a les empreses córrer riscosamb autors novells i títols minoritaris, a més de mantenirllibres de catàleg que en altres circumstànciesestarien fora d’edició. “Aquí té el seulloc l’edició sota demanda”, acaba Santos, “quemolts grups editorials estudien per a mantenir viu un fons que d’unaaltra manera estaria cadàver”.

‘The Espresso Book Machine’: “El seu llibre, gràcies”

‘The Espresso Book Machine’ (la ‘màquina expres’ de llibres) és una fàbrica de llibres sense treballadors

Undels seus defensors més entusiastes de la impressió sotademanda ha estat Jason Epstein, director editorial de Random House ifundador del llegendari Nova York Review of Books juntament amb la seva esposaBarbara. Epstein és una llegenda: va ser pioner en la introducciódel llibre de butxaca a Amèrica durant els anys 50,un pas que va canviar radicalment la indústria editorial.

“La ‘Revolucióde butxaca’ dels 50, de la qual vaig formar part, no va tenir gens de revolucionària”, comptava en el seu assaig ‘ElFutur dels Llibres’, “simplement introduïm un nouformat a una cadena de serveis que ja existia. La veritablerevolució serà aquella que multipliqui el mercat de llibresi un rendiment sense precedents per part de l’editor”.Per a Epstein, aquesta revolució té nom i cognoms. Es diu’The Espresso Book Machine’.

‘TheEspresso Book Machine’ (la ‘màquina expres’ de llibres) és unafàbrica de llibres sense treballadors, una planta d’impressióde dos metres i mig de llarg per la meitat d’alt que potimprimir, alinear, pegar, tallar i acabar un llibre cada quatreminuts sense intervenció humana de cap mena.

Pot produir deu llibres diferents al mateix temps i amb el mateix cost que deu còpies del mateix llibre

Potproduir deu llibres diferents al mateix temps i amb el mateix costque deu còpies del mateix llibre. Pot fabricar llibres en qualsevolidioma, amb l’espina a esquerra o dreta i amb les sevescorresponents tapes a tot color, amb un màxim de 550pàgines.

Enel futur que imagina Epstein, els lectors podran seleccionarqualsevol llibre mai escrit (en Amazon, Google Books o unabase de dades equivalent) i encarregar-ho en qualsevol idioma en quèhagi estat publicat des dels seus propis ordinadors. Els llibres noviatjaran en paquet postal d’un lloc a un altre, sinó que serandescarregats a la ‘Expresso Book Machine’ més pròxima a la seva casa iimpresos individualment en la qualitat i el format que resulti mésconvenient.

En el futur que imagina Epstein, els lectors podran seleccionar qualsevol llibre mai escrit i encarregar-ho en qualsevol idioma en què hagi estat publicat des dels seus propis ordinadors

Aquestsistema obeeix a dues veritats del nostre temps. La primera és queels lectors compren cada vegada menys edicions del mateix llibre peròque cada vegada s’interessen més per títols minoritarisi material especialitzat.

Lasegona és que el paper imprès continua sent el format mésagradable, llegible, barat i durador que existeix. La indústriaeditorial porta anys experimentant amb maneres de vendre els seuscatàlegs online a usuaris disposats a llegir en la pantalladel seu ordinador o els seus dispositius portàtils. “Elsproveïdors de música venen cançons que els seus clients es descarreguendirectament sobre el seu iPod. Perquè la indústria puguifer negoci d’aquesta manera”, reflexiona Epstein, “hauran de construir milers de màquines”. Aquest és precisament elpropòsit del seu projecte, que es diu ‘On Demand Books’.

Els llibres seran descarregats a la ‘Expresso Book Machine’ més pròxima a la seva casa

OnDemand Books té ja dos clients de categoria: el BancMundial de Washington i la Biblioteca d’Alexandria a Egipte,però el seu gran projecte és una gran biblioteca de continguts: ‘TheEspresso Book Machine Network’. “Elcontingut de la nostra llibreria”, s’explica des de lapàgina del projecte, “estarà emmagatzemat endiferents localitzacions i serà accessible des de nombrososrecursos. Acceptarà una gran varietat de formats i respectaràles llicències i drets de cada original”.