Els usuaris de telecomunicacions troben per fi una fórmula legal que respongui a les seves nombroses queixes: la Carta de Drets. Aquest és un dels sectors que més reclamacions genera, tal com es reflecteix en els nombres que des de diferents associacions remeten cada any a l’Institut Nacional de Consum: més del 12% de les reclamacions cursades en 2008 es van haver del descontentament amb els diferents operadors, ja anessin de telefonia, accés a la Xarxa o qualsevol altre servei del sector. Ara, gràcies a la Carta de Drets de l’usuari de serveis de comunicacions electròniques, en vigor des del passat 30 d’agost, l’usuari es veurà més emparat per la Llei en cas de conflicte.
La Carta de Drets augmenta les garanties dels consumidors en la seva relació amb els operadors. Entre altres qüestions, reconeix una indemnització automàtica en cas d’avaria en el subministrament de la línia o de la connexió i evita una pràctica habitual fins al moment: la necessitat de reclamar per la falta de connexió, que en ocasions es realitzava a través d’un nombre de pagament 902.
L’usuari pot avisar de la baixa amb dos dies d’antelació, enfront del termini de 15 dies vigent fins al moment
Perquè la devolució sigui automàtica, no obstant això, s’han de complir diverses condicions: en el cas de la telefonia, l’import que es reclama ha de ser superior a un euro; quan la queixa estigui relacionada amb Internet, és necessari que durant un mes s’hagin registrat corts, entre les 8:00 i les 22:00 hores, que superin en total sis hores sense connexió.
Si l’usuari reclama per telèfon, tindrà dret a rebre un document que acrediti que s’ha cursat la queixa. A partir d’aquest moment, l’operador disposarà d’un mes per respondre. L’usuari també rebrà un comprovant per escrit quan s’inscrigui en qualsevol servei amb una oferta especial, les condicions de la qual difereixin de les habituals.
Portabilitat més ràpida
Quan un usuari canviï d’operador però conservi el número de telèfon (portabilitat), la baixa en l’anterior companyia serà efectiva quan deixi de prestar el servei. S’elimina la necessitat de cursar una sol·licitud de baixa i s’evita que l’usuari rebi factures de l’antic proveïdor, com succeïa si no realitzava el citat tràmit.
Si l’operadora modifica qualsevol terme del contracte, ha d’avisar amb un mes d’antelació i l’usuari podrà donar-se de baixa sense penalització
Les baixes i portabilitats es tramitaran amb major celeritat. La Carta de Drets redueix el termini de 15 dies vigent fins al moment i permet que l’usuari avisi de la rescissió de l’acord amb només dos dies d’antelació. D’igual forma, si l’operadora modifica qualsevol terme del contracte, ha d’informar un mes abans i no penalitzarà a l’usuari si decideix canviar de companyia.
L’elecció de la forma de pagament serà més lliure. La domiciliació bancària és la fórmula habitual fins ara, en la seva majoria, perquè no hi havia alternativa. Només en casos d’impagaments alguns operadors permetien abonar la factura amb targeta de crèdit. La Carta obliga a deixar en mans del client l’elecció de la manera de cobrament entre els mètodes utilitzats “en el tràfic comercial”. Resulta previsible l’abonament dels serveis amb targeta de crèdit.
Velocitat mínima en Internet
La nova normativa òbvia, no obstant això, un dels punts més demandats pels usuaris d’Internet: assegurar la velocitat mínima que s’ofereix en les connexionis ADSL. Encara que elsproveïdors prometen “fins a 20 megabits per segon”, poques vegades es disposa d’aquesta velocitat, en general, a conseqüència de factors externs.
En la Carta de Drets només es recull l’obligatorietat d’informar als usuaris dels factors que incideixen en la velocitat real de connexió
Aquesta tecnologia, que optimitza el parell de coure de la telefonia tradicional, brinda menor velocitat com més lluny es trobi un usuari de la central. També influeixen paràmetres com l’estat de conservació del cablejat telefònic a l’interior de l’edifici o l’altura del domicili.
Per aquestes raons, moltes persones que contracten 20 megues gaudeixen d’una velocitat inferior a altres modalitats del mateix proveïdor més barates. La llei empara aquestes pràctiques perquè els operadors només han de garantir un 10% de la velocitat que ofereixen.
En els primers esborranys, aquest percentatge s’augmentava fins al 80% del cabal promès, d’acord amb les reclamacions dels usuaris. Però la Carta de Drets només recull l’obligatorietat d’informar dels factors que incideixen en la velocitat real de connexió i es prohibeix publicitar una velocitat major que la permesa per la tecnologia en la qual es basa la connexió.
El Ministeri d’Indústria preveu una consulta pública per determinar si la connexió ADSL ha de ser considerada un servei universal
El telèfon fix és un servei universal que garanteix un únic operador: Telefónica. Aquesta empresa està obligada a instal·lar una línia en totes les zones poblades. A través d’un cablejat convencional és possible accedir a Internet, encara que amb les velocitats dels mòdem anteriors, que no superen els 56 kilobits per segon. Avui dia, els serveis d’Internet demanden una velocitat major per accedir a multitud de continguts, per la qual cosa el Ministeri d’Indústria té prevista una consulta pública per determinar si la connexió ADSL ha de ser considerada un servei universal.
