Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

María Rodríguez, directora de la Biblioteca de les Índies Electròniques

Per a un autor nou el domini públic és la millor forma de difondre la seva obra

Imatge: CONSUMER EROSKI

La Biblioteca de les Índies Electròniques és un exemple de com l’ideal d’uns valors diferents propiciats per l’impacte de la Societat de la Informació s’obren pas a la Xarxa. Aquesta organització s’ha dedicat des de la seva fundació en 2003 a estudiar i difondre l’impacte d’Internet i les noves tecnologies en la cultura popular, els nous estils de vida, la democràcia econòmica i l’autonomia de les persones. Pertany a la cooperativa Societat de les Índies Electròniques, que funciona com un centre de formació i documentació per a projectes d’alfabetització digital, “e-learning”, infraestructures de connectivitat i foment del cooperativisme i l’emprendimiento, tot això enfocat des del desenvolupament local. Des d’octubre de 2010, la Biblioteca de les Índies Electròniques distribueix de forma gratuïta i en format electrònic els llibres que publica en paper la Societat Cooperativa de l’Art de les Coses. La distribució es duu a terme amb una llicència de Domini Públic. María Rodríguez és la seva directora.

Com neix la Biblioteca de les Índies Electròniques?

Neix en 2003 de la iniciativa dels socis fundadors de la Societat de les Índies Electròniques, que van decidir destinar una considerable part del benefici de l’empresa per engegar la Biblioteca. Era una època econòmicament dura, ja que la Societat de les Índies portava poc temps en marxa i s’havia fundat amb 3.007 euros i cap client de partida.

Quin és el seu model de negoci?

Som una associació sense ànim de lucre que es manté gràcies a les donacions del Grup Cooperatiu. No se’ns ha de confondre amb la Societat de les Índies Electròniques o amb L’Art de les Coses, que ven els llibres en paper. Elles, com qualsevol cooperativa, tenen ànim de lucre encara que es basin en la democràcia econòmica. La nostra tasca és obtenir la màxima difusió dels continguts íntegres dels llibres, per això estan en lliure descàrrega i en domini públic.

“L’experiència ens demostra que quanta més difusió té un llibre electrònic lliure i gratuït, més exemplars ven en paper”

Molta gent pensa que la nostra és una activitat contradictòria, ja que L’Art de les Coses ven aquests llibres que nosaltres difonem en paper. L’experiència ens demostra que quanta més difusió té un llibre electrònic lliure i gratuït, més exemplars ven en paper. El primer llibre baix domini públic que difonem en format electrònic, ‘El poder de les xarxes’, ho va demostrar des del primer dia. Avui el llibre porta ja més de cinc edicions, amb desenes de milers d’exemplars venuts a Espanya, Argentina i Brasil, i s’ha traduït a quatre idiomes. Sense la difusió oberta i pública no hagués estat possible.

Vostès editen les seves obres en el domini públic. Com veuen el futur de l’actual indústria editorial?

Fa temps que ho veiem molt clar. El problema és que els directius de les editorials no ho veuen de la mateixa forma, ja que un canvi de model d’alguna cosa ja establert com és la indústria editorial dona molt vertigen. No veiem la fi del paper, com molts auguren, sinó la seva coexistència amb els formats digitals. Aquests seran de pagament en el cas de les “grans editorials”, però a preus més raonables que els actuals, que són absurds. Amb l’eliminació dels costos d’impressió i distribució, com poden les editorials cobrar el format electrònic al mateix preu que en paper? D’altra banda, grans autors de gènere, com l’escriptor de ciència ficció Neal Stephenson, opten per abandonar les editorials i explorar per si mateixos formats diferents, com els canals temàtics.

Seguiran en funcionament les llibreries físiques?

“No veiem la fi del paper, com molts auguren, sinó la seva coexistència amb els formats digitals”

Una cosa que sempre vam tenir clara és que el sistema de distribució en llibreries es correspon amb la lògica de l’escassetat: l’espai és limitat, més encara els mostradors centrals on els llibres són més visibles (on sovint veiem els best-sellers o els llibres que una editorial té especial interès a promocionar). També és limitat el “filtrat” que fan les editorials, la labor de les quals és destriar d’entre totes les obres que arriben, les millors. Però les millors, segons qui?

Hi ha i hi haurà llibres de consum massiu, però també hi ha milers i milers d’obres diferents amb un públic potencial en un mercat com l’espanyol, d’amb prou feines uns milers de persones, que a les editorials no els compensa promocionar. En canvi Internet és abundància, hi ha lloc per a tots, i pot, per tant, haver-hi llibres per a tots els gustos. És igual que una obra solament la comprin cent persones a tot el món. Pots tenir més d’un milió de títols pels quals cent persones estiguin disposades a pagar.

S’ha confós durant el segle XX la cultura amb el consum de productes culturals?

Crec que és com dir que per haver-hi universitats privades es confon l’ensenyament amb l’explotació del coneixement. No veig gens dolent a explotar econòmicament els productes culturals. El seu comportament és com el de qualsevol producte: si fas una obra de qualitat i la distribueixes pels canals adequats, tindrà èxit. El problema fins que va arribar Internet és que molt pocs podien accedir als canals adequats. Ara tot és diferent. Difondre la cultura, desenvolupar la gratuïtat, alliberar de drets les obres… és negoci! I és meravellós que sigui així.

Es pot obtenir benefici econòmic amb l’explotació d’una obra del domini públic?

Sí, es pot. Per començar, un autor que cedeix la seva obra al domini públic renúncia als drets econòmics, no als morals, com tampoc renuncia als honoraris que l’editorial li vulgui pagar per escriure un llibre -com en el cas dels anomenats “llibres per encàrrec”, més habituals del que la gent creu-. Però és cert que per a això és necessari que l’autor estigui consolidat o, almenys, que ja hagi publicat alguna cosa.

Quins avantatges pot tenir el domini públic?

Per a un autor nou o poc consolidat, el domini públic és la millor forma per difondre l’obra. Com ocorre amb els músics, que obtenen el gruix dels seus ingressos dels concerts, els escriptors, excepte en molt pocs casos, obtindran més diners de conferències, cursos i llibres per encàrrec que dels drets d’autor. Però perquè es pagui per conferències, cursos i llibres per encàrrec, l’autor i l’obra han de ser coneguts.

Són concordes a l’era digital les actuals lleis de propietat intel·lectual?

“Si un creador o un autor sap que d’una o dues obres pot viure durant anys gràcies als drets d’autor, tindrà menys incentius per crear”

Clarament, no. La propietat intel·lectual entesa no com a privilegi real, sinó com a norma general, va sorgir en la Revolució Francesa com a pagament als intel·lectuals pel seu suport. La seva suposada raó de ser va ser fomentar la creació després de donar als autors una forma fàcil i automàtica, encara que artificial com tot monopoli legal, de generar ingressos a partir de les seves obres.

Però avui dia aconsegueix tot el contrari. Tant si parlem de patents com d’obres culturals, si un creador o un autor sap que d’una o dues obres pot viure durant anys gràcies als drets d’autor, tindrà menys incentius per seguir en tensió creativa, no més. Si en canvi l’autor sap que per la seva obra no va a cobrar drets d’autor i que a més la competència pot copiar-li la seva idea, estarà més incentivat a crear noves obres per anar sempre un pas per davant, és a dir, estarà més incentivat per innovar i així mantenir l’atenció dels seus lectors, una atenció que, al cap i a l’últim, li genera els ingressos.

Vostès estudien l’impacte d’Internet en la societat. Fins a on poden modificar les noves tecnologies l’economia heretada del segle XX?

S’obre la possibilitat d’un nou model, que de fet ja està aquí per quedar-se. Internet ha portat la democratització del coneixement, així com noves eines per a les persones que els atorguen un poder de desenvolupament abans impensable. Ja no fa falta un gran capital per muntar un negoci, hi ha milers d’idees que es poden portar a la pràctica des de la pròpia casa, sense més recursos que un portàtil i una connexió a Internet. Es pot accedir a mercats nous, vendre en qualsevol part del món sense sortir de l’oficina i trobar socis i col·laboradors a l’altre costat de l’oceà. També es pot estudiar a distància, la qual cosa facilita enormement les coses per a la gent que no es pot permetre anar a la universitat durant cinc anys.

Poden fenòmens com les xarxes socials arribar a propiciar canvis en el sistema de govern de les societats?

“Vivim en un món on el nou no acaba de néixer i el vell no acaba de morir”

Un dels primers llibres que publiquem, ‘El poder de les xarxes’, tractava sobre això. L’enfocament en 2005 era optimista. Les “revolucions de colors” i les primeres “ciberturbas” donaven la pauta de fenòmens que avançaven el que hem vist recentment a Tunísia i Egipte. No obstant això, ara presentarem l’últim llibre del mateix autor, que es titula ‘Els futurs que venen’. Amb els anys, el llibre, com nosaltres mateixos, es mostra més moderat. D’una banda tenim una sèrie de forces lligades a Internet i la “globalització dels petits” que ens impulsen cap a una societat més oberta i més lliure, però per un altre estan els vells grups privilegiats que intenten capturar l’Estat per mantenir la seva situació com si res hagués passat. El resultat és un món on el nou no acaba de néixer i el vell no acaba de morir.

En aquest “impasse” apareixen tot un seguit de fenòmens de descomposició social cada vegada més inquietants: des de la guerra del narco a Mèxic als models de “capitalisme autoritari” a Àsia, sense oblidar els efectes socials de la crisi. No és casualitat que a Europa la crisi es manifesti com a crisi del deute públic. Els estats mantenen un capitalisme corporativista tan car com a improductiu, però prefereixen retallar despeses de cohesió social tan bàsics com l’educació, que són fonamentals per a les persones en un context de globalització.

Es parla molt de la neutralitat de la Xarxa i de com pot afectar la seva vulneració a les empreses de la nova economia digital. No obstant això, per què ha de preocupar aquest concepte a la majoria dels ciutadans?

“Sense la neutralitat de la Xarxa les persones normals perdríem com a ciutadans, com a potencials emprenedors i com a consumidors”Com diu José Alcántara en el seu llibre ‘La neutralitat de la xarxa’: “Un bit és sempre un bit, i a l’operadora li costa el mateix transportar-ho, amb independència que sigui música, imatge o text”. Al ciutadà sí hauria de preocupar-li que l’operadora, per imposar diferents preus, mirés què informació porta cada bit que enviem o rebem a través d’Internet. I en un plànol més general, fins ara Internet era un terreny de joc bastant anivellat per als emprenedors: gent normal podia obrir empreses amb una bona idea i pocs mitjans. La fi de la neutralitat suposaria que a més haurien de pagar una espècie d’impost privat a les operadores perquè els usuaris poguessin accedir als seus llocs. Les grans empreses estarien encantades, pagarien amb gust a les operadores perquè aquestes tancaven les portes a la seva competència i, efectivament, no tornaríem a veure triomfar a un Tuenti sobre un Facebook, com ha passat a Espanya. És a dir, les persones normals perdríem com a ciutadans, perdríem com a potencials emprenedors i perdríem com a consumidors.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions