Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Marc Garriga Portolà, cap de projectes d’administració digital

A les web d'administracions públiques sobra informació poc útil al ciutadà

Imatge: CONSUMER EROSKI

Marc Garriga Portolà es defineix com a cap de projectes web en el sector públic de Barcelona. Per la seva àmplia experiència tant amb les eines digitals com en el desenvolupament de propostes col·laboratives per als òrgans de govern municipals, és una de les persones més qualificades per explicar als ciutadans què és i què vol fer l’administració electrònica i participativa. De moment es mostra content amb el ritme de transició que té l’administració pública en el seu pas al món digital. No obstant això, d’acord amb les conclusions d’un recent estudi d’EROSKI CONSUMER, reivindica més informació útil i menys autopublicidad en els llocs web municipals. Garriga també forma part de l’equipo organitzador del “Personal Democracy Forum Europe”, un fòrum mundial sobre democràcia participativa, és professor en la Universitat de Barcelona (UB) i escriu els blogs Brou Casolà (en català) i Brou Casolà (en castellà).

Se sent parlar d’administració 2.0, però la majoria dels ciutadans desconeixen encara què és l’administració electrònica. Quines diferències hi ha entre tots dos conceptes?

Són dos conceptes diferents. L’administració electrònica és fruit del deure les administracions públiques de donar el millor servei a la ciutadania amb el menor cost en recursos. Amb l’administració electrònica s’aconsegueix millorar l’actual servei que s’ofereix a la ciutadania i, a més, es redueixen costos: és la solució ideal.

La clau de l’administració 2.0, en canvi, no radica només a la tecnologia, encara que la requereix; la clau està en l’actitud, com en qualsevol concepte que sigui 2.0. Aquest tipus d’administració ha de ser senzilla, propera, proactiva, receptiva, innovadora, incentivadora de la participació, col·laborativa, transparent, etc. Una administració 2.0 cerca la col·laboració de la ciutadania per a la realització de les seves polítiques. Aquest és un canvi de fons i de concepte molt més ambiciós, i complex de dur a terme, que l’administració electrònica.

No creu que els teòrics corren massa?

“Una administració 2.0 cerca la col·laboració de la ciutadania per a la realització de les seves polítiques”No crec que es vagi massa ràpid, més aviat el contrari. El paradigma “administració 2.0” té com a objectiu involucrar als ciutadans en els serveis oferts per les administracions públiques, no només tenir en compte la seva opinió cada quatre anys. Al meu entendre, és la millor manera que la ciutadania es preocupi pels temes de la societat i que les administracions públiques escoltin amb freqüència l’opinió, les idees i els comentaris dels ciutadans. En el sentit literal de la paraula, estem en la tasca de millorar la democràcia.

Per què els costa tant a les administracions passar la seva informació i les seves gestions a l’àmbit digital?

Qualsevol canvi en una administració pública costa moltíssim. Cal tenir en compte que han treballat dècades, algunes fins i tot segles, amb papers. No és gens fàcil el pas a l’àmbit digital, no només per qüestions tècniques, que de per si mateix ja són complicades, sinó també per qüestions humanes, per l’habitual resistència al canvi que tenim la majoria de les persones. També cal tenir en compte que, en molts casos, s’aprofita la digitalització de tràmits i serveis per redissenyar-los i optimitzar-los per al ciutadà i, especialment, en un plànol intern (la denominada “backoffice”).

Desapareixeran llocs de treball entre els funcionaris amb el pas total a l’administració electrònica?

“Cal tenir en compte que moltes administracions han treballat dècades, fins i tot segles, amb papers”No desapareixeran llocs de treball de funcionaris pel pas a l’administració electrònica. El pas no és immediat ni substitutiu; l’administració electrònica conviu amb la tradicional. Sí pot passar que hi hagi funcionaris que canviïn les seves funcions per altres de més valor, atès que, en la seva majoria, s’intenten realitzar de manera electrònica les tasques més repetitives.

Què és més important a la web d’una administració pública, informar bé o permetre gestions complexes?

Una web d’una administració pública té com a objectiu fonamental informar bé a la seva ciutadania, en el sentit més ampli del verb “informar”. D’altra banda, des del primer dia de gener de 2010, les administracions públiques -en virtut de la llei 11/2007- han de posar a la disposició dels ciutadans la possibilitat de realitzar qualsevol tràmit mitjançant el canal electrònic. No obstant això, considero més adequat que a la Web es puguin tramitar les gestions més habituals i deixar les de menor demanda, o una gran complexitat, per al canal presencial, encara que sigui per qüestions d’eficiència pressupostària. No té sentit invertir pressupost a passar a l’àmbit electrònic un tràmit que amb prou feines s’usarà.

No creu que moltes pàgines web d’administracions pequen d’excés d’informació institucional i, en canvi, mostren poca informació útil al ciutadà?

La majoria de llocs web d’administracions públiques pequen d’excés d’informació institucional, però també s’excedeixen en informació que ja és obsoleta o manca del mínim interès. Hi ha un veritable problema de “infoxicación” perquè rares vegades es despenja contingut a causa de pressions polítiques o a la simple desídia.

Per què és necessari un certificat digital per realitzar la majoria de les gestions? No es podria usar una altra fórmula menys complicada?

“Una web d’una administració pública té com a objectiu fonamental informar bé a la seva ciutadania”La majoria de les gestions públiques requereixen primer identificar-se. En l’àmbit presencial, aquest procés ho realitzem mitjançant el DNI o un document similar; és un procés que tenim molt assimilat. En l’àmbit electrònic, aquesta identificació la podem fer amb un certificat digital, que amb prou feines exigeix indicar de manera digital la identitat. Hi ha altres fórmules per identificar-se de manera electrònica, però no reuneixen la seguretat necessària per realitzar tots els tràmits, per aquest motiu estan en desús. Els nous DNI ja inclouen un certificat digital, amb el que, en poc temps, tota la societat espanyola disposarà d’un certificat digital com a mínim.

Es veurà algun dia a ajuntaments i ministeris en Facebook?

Avui dia, xarxes com Facebook, Tuenti o Twitter, entre moltes unes altres, ja són llocs de trobada de la ciutadania; el més lògic és que les administracions públiques s’apropin a aquestes noves àgores per escoltar i col·laborar amb els ciutadans. Ja hi ha alguns exemples, encara que encara són pocs i en un àmbit més informacional que conversacional. No obstant això, un bon exemple és el municipi de Copons, una petita localitat catalana d’uns 300 habitants. Aconsegueix governar d’una forma més col·laborativa, més oberta i, per tant, més democràtica, en implicar a la ciutadania en les accions de l’Ajuntament. Per a això, ha utilitzat eines gratuïtes com Facebook, Flickr o WordPress.

Com valora des del punt de vista d’informació ciutadana una eina com Twitter?

“Xarxes com Facebook, Tuenti o Twitter ja són llocs de trobada de la ciutadania; el més lògic és que les administracions públiques s’apropin a elles”Twitter és una molt bona eina per dialogar quan es requereix immediatesa i brevetat. És idònia per comunicar nous serveis i per canalitzar les queixes o suggeriments de la ciutadania. Ja hi ha diversos exemples d’administracions públiques que estan en Twitter, com els departaments d’Educació i de Treball de la Generalitat de Catalunya. Només hi ha una regla important: no caure en l’error d’utilitzar Twitter només per comunicar de manera unidireccional. Aquesta eina permet i promou el diàleg, per la qual cosa si una administració està en Twitter, pot comunicar, però també ha d’escoltar.

Quines utilitats podria tenir el vídeo on line per servir als ciutadans?

La millora de la tecnologia, especialment de les comunicacions, ha provocat que el vídeo sigui un element cada vegada més present a la Web. Per al cas concret de les pàgines d’administracions públiques, el vídeo es pot usar -i de fet ja s’usa així- per il·lustrar amb imatges les notícies que interessen a la ciutadania, però també per complementar la informació turística o per mostrar com utilitzar serveis públics i com realitzar determinats tràmits, entre altres funcions.

Es podria usar, a més, perquè la ciutadania exposi els seus vídeos: de denúncia, de queixes, de suggeriments, de promoció turística. A la web Barcelona Visió, la ciutadania puja vídeos sobre la ciutat barrejats amb vídeos realitzats per estudiants del sector i vídeos del propi Ajuntament. L’objectiu és ser un banc de vídeos d’ús gratuït.

Vostè forma part de l’equipo organitzador del “Personal Democracy Forum Europe”. Quins objectius persegueixen?

El” Personal Democracy Forum“, PDF, és un grup de persones interessades a debatre com la tecnologia pot millorar la política i l’acció dels governs; en definitiva, millorar la democràcia. Ho van crear Andrew Rasiej i Micah Sifry en 2004 i, encara que el debat és continu, organitzen cada any una conferència que reuneix als millors experts mundials en tecnologia, en política i en com aplicar la primera per enfortir la segona.

“Els ciutadans han de poder implicar-se amb les administracions públiques en la definició i desenvolupament de les seves accions”

A la fi de novembre del passat any, el PDF va creuar el toll i es va celebrar la primera conferència Personal Democracy Forum Europe (PdFeu) a Barcelona. L’esdeveniment va congregar als millors experts europeus i internacionals a la Torre Agbar durant un parell de dies; es va generar molt debat en les sessions, però encara més en els descansos, en els passadissos. Es va parlar de com Obama va arribar a ser president en bona part gràcies a la tecnologia, de la mobilització de la ciutadania des de la societat civil, de com els governs poden (i han de) col·laborar amb la ciutadania per al desenvolupament de les polítiques, de ser transparents mitjançant l’obertura de les dades públiques, del paper que juga Europa (i Espanya) en aquest nou paradigma polític, etc.

A Barcelona, Andre Rasiej va comentar que la tecnologia ha canviat a la societat civil: “El que hem descobert és que la tecnologia permet que la gent pugui organitzar-se utilitzant les noves eines com Facebook, Twitter i YouTube, de cara a tenir un impacte en el procés polític i per demanar que els governs siguin més sensibles a les seves necessitats quotidianes”. Això persegueix PDF, mostrar com la tecnologia pot millorar encara més nostra democràcia.

De debò es pot aconseguir amb la Web 2.0 que els ciutadans participin més en les seves institucions?

No és que es pugui fer, és que s’ha de fer. Els ciutadans han de poder implicar-se amb les administracions públiques en la definició i desenvolupament de les seves accions. Les institucions públiques han d’escoltar sempre als seus ciutadans i fer-los partícips de les seves polítiques; no només de les polítiques de caràcter lúdic, sinó especialment de les polítiques que afecten més als ciutadans, encara que no siguin populars. Només amb la implicació de la societat en les administracions públiques s’aconseguirà que aquestes siguin més eficients i la ciutadania coneixerà els límits de les institucions públiques: s’adonarà que les administracions públiques no poden ser la solució a tots els problemes de la societat.

No creu que Espanya va lenta en la posada on line de certa informació concernent als càrrecs, les administracions i els òrgans de govern, ja siguin locals, autonòmics o estatals?

“El problema no és que la informació no sigui pública, sinó que no està en el format adequat per tractar-se de forma automàtica”

En general, el problema no és que la informació no sigui pública; hi ha moltíssima informació en els butlletins oficials de l’Estat, de les comunitats autònomes, etc. El problema radica que aquesta informació no està en el format adequat per tractar-se de forma automàtica. Amb un format adequat es podria arribar a saber, al detall i de forma molt fàcil, en què inverteix el pressupost una determinada administració pública. En l’actualitat, bona part d’aquesta informació es podria obtenir si es busca en els butlletins oficials, però no és una tasca gens fàcil ni automatizable. En la pràctica, és com si la informació no fos pública.

El concepte “opendata” té com a objectiu proporcionar tota la informació pública a l’abast de la ciutadania i amb un format adequat perquè sigui fàcil de manipular i utilitzar-se en serveis públics o privats. Es persegueix que l’Administració proporcioni les dades públiques i que sigui la pròpia ciutadania qui, de forma altruista o amb ànim de lucre, generi serveis a partir d’aquesta informació. L’exemple paradigmàtic de “opendata” és el portal “Data.gov” de l’administració americana, que conté infinitat d’informació pública i no deixa de créixer. Aquesta iniciativa s’ha estès a altres països: Regne Unit, Austràlia, etc., i també a Espanya: el Govern Basc i el Govern del Principat d’Astúries ja han iniciat els seus projectes de “opendata”.

Es votarà i es faran referends vàlids algun dia per via telemàtica?

Ho farem, i projectes com el DNI electrònic ajudaran molt en la possibilitat de votar de manera telemàtica. cal indicar la consulta ciutadana que té previst realitzar l’Ajuntament de Barcelona sobre com ha de ser la nova Avinguda Diagonal. Aquesta consulta ciutadana, que afecta a 1,4 milions de persones, es podrà realitzar de manera presencial, però també, i aquí està la novetat, es podrà votar per Internet durant les 24 hores del dia (o dies) en què se celebri. Iniciatives com aquesta consulta ciutadana proporcionaran l’experiència necessària per abordar, en un futur no gaire llunyà, votacions electròniques dels nostres representants polítics en les administracions públiques.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions