Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Mario Pena, coordinador de comunitat i usuaris de Safecreative.org

Safecreative.org s'ha dissenyat per facilitar la correcta difusió d'obres culturals a la Xarxa

Safecreative.org és un registre on line de propietat intel·lectual; de Copyright si parlem com el món anglosaxó. És a dir, és un lloc en Internet en el qual es poden registrar els continguts digitals que es creen, i allí queda constància de l’autor, de la seva obra (de la qual es guarda còpia) i de la llicència que se li aplica. Quan es parla de continguts digitals es fa referència a treballs susceptibles de ser registrats amb drets d’autor, com a fotografies, llibres, podcasts, música, guions de cinema … A aquests continguts, els creadors del servei Safecreative.org els afegeixen a més una etiqueta inseparable i que remitent directament al registre. El motiu? Que l’usuari pugui moure la seva obra per la Xarxa sabent que qualsevol internauta veurà immediatament la seva autoria i els usos permesos. Mario Pena, un dels impulsors d’aquest servei, va conversar sobre el mateix amb CONSUMER EROSKI.

Quin característiques destacaria de Safecreative.org?

“Sempre és recomanable tenir un lloc al que la gent pugui acudir per informar-se sobre l’autoria de l’obra”

Que el servei és gratuït, qualsevol ho pot usar, i es basa que una vegada que creguis alguna cosa, segons les lleis, el normal és que ja quedi protegit. Ara bé, és recomanable tenir una prova que puguis utilitzar en el futur en cas de plagi o un lloc al que la gent pugui acudir per informar-se sobre l’autoria d’una obra, per demostrar que tu ets l’autor. Una vegada realitzada la creació, es puja una còpia d’aquest contingut a Safecreative.org i aquesta còpia entra en el registre a partir de 24 hores des de la seva pujada. Si no hi ha hagut cap canvi sobre ella, el registre ja és ferm i es genera un certificat signat digitalment per nosaltres en el qual venim a dir que tal usuari diu que és l’autor de tal obra en tal moment.

L’avantatge fonamental és que, a més d’establir una connexió entre l’autor i l’obra, pots establir una llicència des de tots els drets reservats, que en si és la protecció per defecte a les llicències lliures, fins a un model com el de Creative Commons, on modules els drets que vols cedir, i fins i tot altres llicències; les que tu vulguis. El que queda en Safecreative.org és un punt d’informació al que s’accedeix mitjançant un únic enllaç o unes etiquetes que proporcionem per posar en una pàgina web. A partir d’aquí està tota la informació actualitzada sobre l’obra i sobre l’autor.

Aquest registre substitueix o complementa al Registre de la Propietat Intel·lectual tradicional?

“En Internet les fronteres nacionals es difuminen i al moment en què publiques alguna cosa està immediatament disponible a tot el món”

No crec que substitueixi; entenc que més aviat complementa i de moment no interactua amb els registres nacionals. L’àmbit d’actuació o l’esperit de Safecreative.org és l’esperit d’Internet. En Internet les fronteres nacionals es difuminen i al moment en què publiques alguna cosa, encara que ho publiquis des d’Espanya o des de Mèxic o des de Rússia, està immediatament disponible a tot el món, amb el que hi ha moltíssimes legislacions, moltíssimes formes diferents de fer aquest registre físic, diguem. Creiem més aviat que és un complement als registres nacionals perquè té aquest component de poder utilitzar-se a través d’Internet.

Cal tenir en compte que els registres nacionals tenen certes limitacions: cal portar una certa documentació en uns formats molt definits; no accepten tots els formats amb els quals es crea avui dia ni comprenen bé en general els tipus de llicències nous que hi ha, com a llicències lliures, etc. En general, reconeixen el “tots els drets reservats” de la Convenció de Berna, però no amb facilitat les noves tendències que existeixen a l’hora de crear i de dir què es pot fer amb l’obra d’algú.

Com està funcionant el servei?

En ser el nostre un servei gratuït, estem veient què és el que pot passar en el futur; si té sentit o no l’adreça que hem pres; almenys aquesta ha estat l’aposta durant el primer any. Ara entrem en el segon any, veiem que la gent ho usa i creiem que en un futur els registres nacionals intentaran interactuar i aquí per descomptat estem disposats a ajudar i a col·laborar, perquè creiem que és molt interessant que es conegui o que es pugui accedir a aquesta informació.

Com podria un podcaster registrar la seva obra en un registre nacional i en Safecreative.org?

Caldria registrar-ho en algun suport com un CD o un DVD, ja que al cap i a la fi és una obra que es crea i és susceptible de ser protegida com a tal, i amb això ja seria suficient.

“A major informació que ens proporcioni el creador, més contundent serà la prova en un possible judici per plagi, usos indeguts i altres motius”

Jo he utilitzat el registre tradicional per a llibres i coses per l’estil, i els sistemes estan bastant definits; són bastant clars. Però para el multimèdia sempre cal lliurar un suport físic, ja sigui enregistrament, bobina de cinema… En Safecreative.org, en canvi, és més senzill i es basa en el que l’autor considera que és una prova, i quanta més informació faciliti l’autor, millor. Per exemple, un podcast està gravat en un arxiu tipus MP3 i amb això bastaria per registrar-ho, enviant una còpia pel sistema que tenim de pujar el fitxer; així ja quedaria registrat. Lògicament tant per podcast com para qualsevol contingut. Quanta més informació ens proporcioni el creador tant més contundent serà la prova en un possible judici per plagi, usos indeguts, etc.

Quins avantatges ofereix un registre com Safecreative.org enfront de les llicències Creative Commons?

“Safecreative.org no és una llicència, és un registre, un lloc on dir, segons la llicència triada, què es pot fer amb una obra determinada i què no”

És important establir una diferència fonamental entre Creative Commons i nosaltres que, per cert, col·laborem amb ells, així com amb altres models de llicències. Safecreative.org no és una llicència, és un registre, un lloc on dir, segons la llicència que has triat, què es pot fer amb una obra determinada i què no. Quan algú entra en Safecreative.org i puja una obra, hi ha un pas en el qual diu quin és la llicència, i si escull Creative Commons, aquesta és la llicència que adopta. En el fons som un complement al que és la llicència, perquè la llicència és un text legal, però Safecreative.org és un lloc en el qual unir a l’obra, l’autor i el text legal. Això abans no estava tan clar, no existia.

En aquest cas, quins avantatges té pujar a Safecreative.org un arxiu enfront de posar-li només la llicència?

Una és que creguis una prova d’autoria en el cas que hi hagi un litigi: en un sentit si cap negatiu, em van a copiar, em van a usar malament l’obra… És una forma d’aconseguir una prova de forma més ràpida, gratuïta i que pot ser prou fort, que pot utilitzar-se en un judici, encara que hi haurà altres proves a més de la nostra. D’altra banda, en pujar l’obra a Safecreative.org hi ha una còpia de seguretat sempre a disposició.

“La millor manera de protegir una obra no és tant impedir la seva còpia com oferir informació sobre ella de manera ràpida i interactiva”

Però el principal avantatge és poder difondre l’obra sense riscos d’usos malintencionats, ja que en una creació sonora, per exemple, és bastant fàcil ficar una metadada amb l’enllaç on aquesta registrada l’obra (http://safecreative.org/work) i el codi de l’obra en el registre d’aquesta obra, per saber què es pot fer amb aquesta obra. Amb les etiquetes que proporcionem, cada vegada que es reprodueix un podcast, una fotografia, un videoclip o el que sigui, pots veure aquest codi HTML, de manera que en prémer-ho qualsevol persona arriba a la pàgina de registre de Safecreative.org. Aquí obtens tota la informació en viu i la situació de la llicència en aquest moment determinat; a més es pot descarregar un certificat que mostra en quina situació estava l’obra en aquest moment perquè qualsevol que ho vulgui usar. La millor manera de protegir una obra, i tot el que vam crear, no és tant impedir la seva còpia sinó més aviat oferir informació sobre ella de manera ràpida, interactiva i on line mitjançant un únic enllaç, i para això està Safecreative.org.

Com es finança Safecreative.org si els serveis són gratuïts per als usuaris?

Ara mateix Safecreative.org està sent finançat amb capital de risc, o sigui capital d’inversió. Nosaltres creiem que vam crear un valor, i a través d’aquest valor esperem aconseguir una massa crítica d’usuaris i d’obres, i això ens portarà a models de negoci paral·lels, alternatius o complementaris, però sempre el registre bàsic serà gratuït per als usuaris comuns. Per a serveis sense ànim de lucre, encara que siguin massius, també serà gratuït, però en el cas de “mass-mitjana” que requereixin un volum molt alt de registres i accessos seria qüestió d’estudiar-ho.

Ara mateix tenim identificats un parell de models, però no volem ni publicitar-los ni donar-los a conèixer encara perquè no volem decantar-nos per cap d’ells sense veure quins són les tendències. Tenim uns 12.000 autors i unes 62.000 obres aproximadament, i estem treballant en una nova versió que esperem que augmenti considerablement aquestes xifres. Hi ha hagut molts contactes amb altres empreses per donar més valor encara i més finançament de cara al futur.

Un consell per als creadors que volen donar a conèixer les seves obres: riscos, avantatges…

“Hem de tenir en compte que si publiquem alguna cosa es va a accedir a això i va a ser utilitzat tard o d’hora”

Deixem de pensar que Internet és alguna cosa virtual o irreal, una fantasia o un món imaginari. Internet és real, és una extensió del món analògic i té totes les virtuts i defectes, però potenciades. A més ens dona noves formes de fer el mateix d’alguna manera. Crec que cal entendre-ho d’aquesta manera; ser una mica valent i entendre que el fet de publicar en Internet significa que ho fem amb intenció que sigui usat, per la qual cosa limitar l’accés crec que no té massa sentit. És una opció que per descomptat cadascun és lliure de prendre, però hem de tenir en compte que si publiquem alguna cosa es va a accedir a això i va a ser utilitzat tard o d’hora. Si no volem que això ocorri, gairebé millor ni posar-ho.

Però ja que anem a publicar, és millor minimitzar els riscos assumint que sempre estan aquí, és interessant pensar a registrar abans de publicar no només pensant en el plagi, sinó com una eina molt interessant a l’hora de donar a conèixer la nostra obra, sabent que, quan ho fem, podrem adjuntar aquest enllaç a la informació de la mateixa perquè puguin contactar amb nosaltres i saber què poden fer o no. Sobretot, crec que és interessant compartir les coses que considerem amb la gent, enriquir-nos amb el que fan els altres, ser honrats i honests i quan utilitzem una obra d’algú, intentar en la mesura del possible informar a aquesta persona que s’està utilitzant.

NOTA: També es pot escoltar l’entrevista en versió podcast en Comunicant 109: Entrevista Mario Pena Safecreative.org.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions