Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Maquinari

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Memòries SD

Constitueixen un dels principals suports d'emmagatzematge de dades per la seva grandària i la seva compatibilitat amb nombrosos dispositius

img_sd portada

Pesen dos grams. Mesuren uns pocs centímetres d’alt iamb prou feines dos d’ample. Quant al seu grossor, no supera els tres mil·límetres. Però en una memòria SD es pot gravar la discografia completa dels Beatles. Les seves reduïdes dimensions, la seva capacitat per emmagatzemar diversos gigaoctets i la compatibilitat amb nombrosos aparells portàtils, les han convertit en poc menys que una moneda d’ús corrent pertransferir dades d’un dispositiu a un altre. No és inusual utilitzar la mateixatargeta de memòria en el mòbil, la càmera de fotos o de vídeo, iel portàtil. Així es manté el flux de dades entot l’ecosistema tecnològic de l’usuari. Des del seu enllumenament, fa deuanys, s’han comercialitzat nous models especialitzats, han augmentat les seves capacitats i el seu preu s’ha popularitzat.

Les targetes de memòria SD (“Secure Digital”)
són un suport d’emmagatzematge molt difós en
dispositius tecnològics portàtils com a càmeres de fotos,
telèfons mòbils, reproductors de MP3, càmeres de vídeo i consoles
de videojocs. Són les grans triumfadores de la gran marea de
targetes de memòria flaix de reduït grandària que es va popularitzar a
finals de la dècada dels noranta. Deriven d’un model anterior
conegut com MMC, patrocinat per les empreses Siemens i Sandisk.
Els seus estàndards estan regits per la Secure
Digital Card Association
.

Característiques físiques

A pesar que al mercat hi ha disponibles dues variants amb
un
grandària inferior, com les targetes MiniSD i MicroSD, aquestes últimes
utilitzades en telèfons mòbils amb capacitats multimèdia, les seves
dimensions estàndard són: 32 mil·límetres d’alt, 24 mil·límetres de
ample i 2,1 mil·límetres de grossor. Les variants també es poden utilitzar en els lectors SD normals mitjançant un adaptador, que
es ven juntament amb la targeta de memòria, MiniSD o MicroSD. No obstant això, les memòries originals (de fàbrica) dels telèfons mòbils 3G no inclouen l’adaptador, per la qual cosa caldrà adquirir-ho més tard.

Van aparèixer en 1999 i, al principi, es va pensar en elles com a sistema per protegir els drets d’autor de les obres intel·lectuals

Van aparèixer en 1999 i, al principi, es va pensar en elles com
sistema per protegir els drets d’autor de les obres
intel·lectuals, ja que disposen d’un sofisticat mètode de xifrat.
Les primeres van ser emprades per Kodak, Casio, Hewlett Packard, Nikon, Minolta, Panasonic i Toshiba, encara que ara les accepten
gairebé tots els aparells, excepte els de la marca Sony, que compten amb les seves
pròpies targetes “Memory Estic”.

No és freqüent que les acceptin, empero, els ordinadors de
sobretaula. Per al seu ús és recomanable adquirir un lector
extern amb connectivitat USB, per un preu inferior a 20 euros. No obstant això, molts dispositius incorporen lectors de targetes SD, des d’ordinadors portàtils a impressores multifunció i dispositius multimèdia. D’aquesta manera es facilita el processament de dades en diferents aparells, ja que es pot accedir
de manera directa a la targeta sense necessitat d’un
dispositiu intermedi o lector extern.

És possible obtenir una fotografia digital i extreure immediatament la targeta de la càmera per introduir-la en la ranura del lector de l’ordinador portàtil

És possible obtenir una fotografia digital i, immediatament, extreure la targeta de la càmera per introduir-la en
la ranura del lector de l’ordinador portàtil i passar la imatge
al programa d’edició digital o al disc dur. Després
es podrà guardar en aquest la versió editada o pujar-la a un
servei web com Flickr. Una altra opció seria extreure la targeta de
la càmera i inserir-la en la ranura de la impressora, sense necessitat d’utilitzar l’ordinador.

La capacitat d’aquestes targetes de memòria ha crescut de
forma exponencial en els últims anys. Mentre que en 2005 una
targeta SD típica tenia una capacitat d’entre 128 megaoctets i 512
megaoctets, en l’actualitat algunes targetes aconsegueixen els 64 gigaoctets de capacitat, és a dir, 65.536 megaoctets.

SDHC, pensades per a la imatge digital

Entre les targetes SD hi ha diferències quant a la
velocitat de transferència. Certs dispositius, com a càmeres
fotogràfiques i càmeres de vídeo, necessiten targetes de major
velocitat per gravar en elles de forma ràpida. El format SDHC (Secure Digital Hight Capacity), és un sistema desenvolupat per Panasonic per funcionar amb aquesta gamma d’aparells multimèdia d’última generació i així garantir una velocitat de transmissió que no distregui de les funcions principals. Les targetes SDHC no tenen per què ser les més veloces que es trobin al mercat, però sí garanteixen una taxa de transferència mínima.

Les targetes SDHC no tenen per què ser les més veloces que es trobin al mercat, però sí garanteixen una taxa de transferència mínima

Les targetes SDHC estan catalogades en diferents classes determinades per la velocitat de transmissió mínima de dades
que garanteixen. L’última d’aquestes apareguda al mercat és la
classe 10, que eleva la transferència mínima a 10 megaoctets per
segon.

En usar targetes SDHC, cal tenir en compte que només
funcionen en dispositius compatibles amb aquest format
(en general indicat a través d’un logotip en la carcassa del
aparell), encara que els seus lectors poden usar-se amb targetes SD.
A més, alguns productes només són compatibles amb el format
SDHC fins a un límit d’emmagatzematge. Per tant, adquirir una
targeta de major capacitat podria ser inútil.

SDXC, el format del futur

Amb independència del lector que s’usi, una altra de les limitacions del
format SDHC és la seva capacitat d’emmagatzematge, fixada en
32 gigaoctets com a màxim. Per superar aquest límit, Toshiba
va llançar a principis de 2009 el format SDXC, que vol imposar-se
com la continuació de les targetes SDHC.

SDXC s’utilitzarà en targetes amb capacitat de
emmagatzematge entre 32 gigaoctets i 2 Terabytes

En SDXC, la velocitat de transferència per a escriptura (rebre informació) està garantida en 35 megabits per segon, mentre que la velocitat de
lectura (bolcar informació) puja fins als 60 megabits per segon.
Est
nou format s’utilitzarà en targetes amb capacitat de
emmagatzematge entre 32 gigaoctets i 2 Terabytes (1.000 gigaoctets),
encara que la targeta de memòria flaix SDXC de major capacitat fabricada
fins avui és de 64
gigaoctets
i estarà
disponible al mercat a partir de novembre.

No obstant això, aquest tipus de targetes no són compatibles amb
cap dels dispositius portàtils del mercat. Per tant, el seu èxit no estarà assegurat fins que els fabricants
no llancin dispositius que llegeixin aquest format.

Memory Estic Pro Duo de Sony

A la fi dels anys noranta, Sony va llançar el seu primer format detargetade memòria d’emmagatzematge “Memory Estic” per alsdispositius de la marca japonesa, com a ordinadors, telèfonsmòbils, càmeres de fotos, càmeres de vídeo o videoconsoles com laPSP. Aquest tipus de targetes van ser reemplaçades més tard per lesMemory Estic Pro i després per la Memory Estic Pro Duo, d’una grandària inferior als primers dissenys.

Avui dia, les targetes Memory Estic PRO Duo disposen de versions d’entre 4 i 32 gigaoctets. Aquest últim format és el de major capacitat aconseguida per Sony. Està dissenyat per a càmeres de vídeo que gravin en alta definició. Amb aquesta targeta, els usuaris podenemmagatzemar fins a 225 minuts de vídeo en qualitat Full HD (és a dir, a1920 píxels x 1080 píxels) o fins a 75 hores en format de vídeoMPEG4. El preu recomanat en tendes és de 155 euros.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions