Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Memòries SD

Constitueixen un dels principals suports d'emmagatzematge de dades per la seva grandària i la seva compatibilitat amb nombrosos dispositius
Per jordi 25 de setembre de 2009
Img sd portada
Imagen: Collin Allen

Pesen dos grams. Mesuren uns pocs centímetres d’alt iamb prou feines dos d’ample. Quant al seu grossor, no supera els tres mil·límetres. Però en una memòria SD es pot gravar la discografia completa dels Beatles. Les seves reduïdes dimensions, la seva capacitat per emmagatzemar diversos gigaoctets i la compatibilitat amb nombrosos aparells portàtils, les han convertit en poc menys que una moneda d’ús corrent pertransferir dades d’un dispositiu a un altre. No és inusual utilitzar la mateixatargeta de memòria en el mòbil, la càmera de fotos o de vídeo, iel portàtil. Així es manté el flux de dades entot l’ecosistema tecnològic de l’usuari. Des del seu enllumenament, fa deuanys, s’han comercialitzat nous models especialitzats, han augmentat les seves capacitats i el seu preu s’ha popularitzat.

Imagen: Collin Allen

Les targetes de memòria SD (“Secure Digital”)són un suport d’emmagatzematge molt difós endispositius tecnològics portàtils com a càmeres de fotos,telèfons mòbils, reproductors de MP3, càmeres de vídeo i consolesde videojocs. Són les grans triumfadores de la gran marea detargetes de memòria flaix de reduït grandària que es va popularitzar afinals de la dècada dels noranta. Deriven d’un model anteriorconegut com MMC, patrocinat per les empreses Siemens i Sandisk.Els seus estàndards estan regits per la SecureDigital Card Association.

Característiques físiques

A pesar que al mercat hi ha disponibles dues variants ambungrandària inferior, com les targetes MiniSD i MicroSD, aquestes últimesutilitzades en telèfons mòbils amb capacitats multimèdia, les sevesdimensions estàndard són: 32 mil·límetres d’alt, 24 mil·límetres deample i 2,1 mil·límetres de grossor. Les variants també es poden utilitzar en els lectors SD normals mitjançant un adaptador, quees ven juntament amb la targeta de memòria, MiniSD o MicroSD. No obstant això, les memòries originals (de fàbrica) dels telèfons mòbils 3G no inclouen l’adaptador, per la qual cosa caldrà adquirir-ho més tard.

Van aparèixer en 1999 i, al principi, es va pensar en elles com a sistema per protegir els drets d’autor de les obres intel·lectuals

Van aparèixer en 1999 i, al principi, es va pensar en elles comsistema per protegir els drets d’autor de les obresintel·lectuals, ja que disposen d’un sofisticat mètode de xifrat.Les primeres van ser emprades per Kodak, Casio, Hewlett Packard, Nikon, Minolta, Panasonic i Toshiba, encara que ara les acceptengairebé tots els aparells, excepte els de la marca Sony, que compten amb les sevespròpies targetes “Memory Estic”.

No és freqüent que les acceptin, empero, els ordinadors desobretaula. Per al seu ús és recomanable adquirir un lectorextern amb connectivitat USB, per un preu inferior a 20 euros. No obstant això, molts dispositius incorporen lectors de targetes SD, des d’ordinadors portàtils a impressores multifunció i dispositius multimèdia. D’aquesta manera es facilita el processament de dades en diferents aparells, ja que es pot accedirde manera directa a la targeta sense necessitat d’undispositiu intermedi o lector extern.

És possible obtenir una fotografia digital i extreure immediatament la targeta de la càmera per introduir-la en la ranura del lector de l’ordinador portàtil

És possible obtenir una fotografia digital i, immediatament, extreure la targeta de la càmera per introduir-la enla ranura del lector de l’ordinador portàtil i passar la imatgeal programa d’edició digital o al disc dur. Despréses podrà guardar en aquest la versió editada o pujar-la a unservei web com Flickr. Una altra opció seria extreure la targeta dela càmera i inserir-la en la ranura de la impressora, sense necessitat d’utilitzar l’ordinador.

La capacitat d’aquestes targetes de memòria ha crescut deforma exponencial en els últims anys. Mentre que en 2005 unatargeta SD típica tenia una capacitat d’entre 128 megaoctets i 512megaoctets, en l’actualitat algunes targetes aconsegueixen els 64 gigaoctets de capacitat, és a dir, 65.536 megaoctets.

SDHC, pensades per a la imatge digital

Entre les targetes SD hi ha diferències quant a lavelocitat de transferència. Certs dispositius, com a càmeresfotogràfiques i càmeres de vídeo, necessiten targetes de majorvelocitat per gravar en elles de forma ràpida. El format SDHC (Secure Digital Hight Capacity), és un sistema desenvolupat per Panasonic per funcionar amb aquesta gamma d’aparells multimèdia d’última generació i així garantir una velocitat de transmissió que no distregui de les funcions principals. Les targetes SDHC no tenen per què ser les més veloces que es trobin al mercat, però sí garanteixen una taxa de transferència mínima.

Les targetes SDHC no tenen per què ser les més veloces que es trobin al mercat, però sí garanteixen una taxa de transferència mínima

Les targetes SDHC estan catalogades en diferents classes determinades per la velocitat de transmissió mínima de dadesque garanteixen. L’última d’aquestes apareguda al mercat és laclasse 10, que eleva la transferència mínima a 10 megaoctets persegon.

En usar targetes SDHC, cal tenir en compte que nomésfuncionen en dispositius compatibles amb aquest format(en general indicat a través d’un logotip en la carcassa delaparell), encara que els seus lectors poden usar-se amb targetes SD.A més, alguns productes només són compatibles amb el formatSDHC fins a un límit d’emmagatzematge. Per tant, adquirir unatargeta de major capacitat podria ser inútil.

SDXC, el format del futur

Amb independència del lector que s’usi, una altra de les limitacions delformat SDHC és la seva capacitat d’emmagatzematge, fixada en32 gigaoctets com a màxim. Per superar aquest límit, Toshibava llançar a principis de 2009 el format SDXC, que vol imposar-secom la continuació de les targetes SDHC.

SDXC s’utilitzarà en targetes amb capacitat deemmagatzematge entre 32 gigaoctets i 2 Terabytes

En SDXC, la velocitat de transferència per a escriptura (rebre informació) està garantida en 35 megabits per segon, mentre que la velocitat delectura (bolcar informació) puja fins als 60 megabits per segon. Estnou format s’utilitzarà en targetes amb capacitat deemmagatzematge entre 32 gigaoctets i 2 Terabytes (1.000 gigaoctets),encara que la targeta de memòria flaix SDXC de major capacitat fabricadafins avui és de 64gigaoctets i estaràdisponible al mercat a partir de novembre.

No obstant això, aquest tipus de targetes no són compatibles ambcap dels dispositius portàtils del mercat. Per tant, el seu èxit no estarà assegurat fins que els fabricantsno llancin dispositius que llegeixin aquest format.

Memory Estic Pro Duo de Sony

A la fi dels anys noranta, Sony va llançar el seu primer format detargetade memòria d’emmagatzematge “Memory Estic” per alsdispositius de la marca japonesa, com a ordinadors, telèfonsmòbils, càmeres de fotos, càmeres de vídeo o videoconsoles com laPSP. Aquest tipus de targetes van ser reemplaçades més tard per lesMemory Estic Pro i després per la Memory Estic Pro Duo, d’una grandària inferior als primers dissenys.

Avui dia, les targetes Memory Estic PRO Duo disposen de versions d’entre 4 i 32 gigaoctets. Aquest últim format és el de major capacitat aconseguida per Sony. Està dissenyat per a càmeres de vídeo que gravin en alta definició. Amb aquesta targeta, els usuaris podenemmagatzemar fins a 225 minuts de vídeo en qualitat Full HD (és a dir, a1920 píxels x 1080 píxels) o fins a 75 hores en format de vídeoMPEG4. El preu recomanat en tendes és de 155 euros.