Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Menors, Internet i vacances

Les vacances de Setmana Santa propicien que els nens es familiaritzin amb les noves tecnologies, encara que sempre sota la supervisió parental

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 07deJuliolde2010

La Pasqua és un dels períodes vacacionals per excel·lència per alsmenors, però implicamoltes hores d’oci dins de casa, ja que la meteorologia no sempre és propícia per estar al carrer. Davant l’inevitableavorriment, no és estrany que el menor recorri al ordinador o a lavideoconsola per jugar a videojocs, xatejar amb els seus amics onavegar per la Xarxa. Són bones distraccions? En principino són dolentes, però el fet que el nen estigui tranquil nosignifica que estigui fora de perill. Internet, igual que el carrer, comportaalguns perills, encara que es poden neutralitzar si es combinendeterminats programes de control parental amb normes de precauciói assessorament. Un aspecte és clar i en ell incideixen els experts: un programa mai pot substituir a una mare o a un pare.

Img softwarecontrolparentalImagen: André Mouraux

Les hores d’asueto es poden
fer molt llargues per als menors, que necessiten distreure’s per no
estar nerviosos i voler cridar l’atenció. Un nen distret
pot ser un recés de pau i un alleujament per als seus pares, al contrari
que un menor avorrit, ja que s’altera amb el fastig. Però
distraccions hi ha moltes i algunes poden comportar perill. Un menor
esbalaeixo enfront de la pantalla d’un ordinador durant massa hores
pot arribar a resultar preocupant… O no: tot depèn de com empri el temps.

En Internet, no totes les pàgines són recomanables per a qualsevol nen

La navegació per la Xarxa, el joc o
la conversa amb els amics a les xarxes socials són alguna cosa
enriquidor i gairebé fonamental en la formació dels joves,
sempre que no es creuin determinades línies que posin en perill
l’estabilitat emocional d’una persona encara inmadura. Aquestes són
algunes de les situacions que poden propiciar el conflicte:

  • La navegació web pugues
    ser una via de coneixement molt important per al nen, que
    satisfaci la seva curiositat i completi la seva educació, de manera similar a una biblioteca. Però de la mateixa forma que en aquesta hi ha llibres para
    cada edat i període de la vida, en Internet no totes les pàgines són
    recomanables per a qualsevol nen. Fins i tot, la
    Xarxa discrimina molt menys que una biblioteca i possibilita l’accés
    molt més.

  • No està provat que els
    videojocs, violents o no, causin més estralls a un nen que una
    pel·lícula de televisió, però tampoc se sap com pot afectar un
    determinat joc a un nen. Cada persona reacciona d’una manera diferent a una mateixa situació i, per aquest motiu, la normativa PEGI recomana un videojoc o un altre segons l’edat.

  • D’altra banda, avui en
    dia molts jocs no es compren en la tenda, sinó que s’accedeix a
    ells a través d’Internet i un menor pot comprar-los sense que
    els pares li hagin donat el vistiplau.

  • Quan els nens tenen accés a una targeta de
    crèdit o saben on es guarda, poden fer compres no autoritzades
    en nom dels seus pares. Sovint, tenen poca consciència de la dimensió de les seves accions.

  • Una xarxa social com
    Facebook és, amb tota probabilitat, la prolongació de la relació del
    menor amb els seus companys de col·legi durant les vacances. Allí es
    mantenen en contacte i comparteixen informació. Però en aquest mateix lloc també
    poden veure’s assetjats o assetjar a altres nens
    , tal com
    explica Gemma Martínez, investigadora de la Universitat del País Basc, experta en menors i Internet. La conseqüència última és que la Pasqua
    es pot convertir en un malson per al nen.

  • A les xarxes els menors poden realitzar comentaris sobre la intimitat de la seva família, opinar sense conèixer la transcendència de les seves manifestacions o
    pujar fotografies comprometedores pròpies o d’altres persones a els qui no han demanat permís. L’activitat a la xarxa social sense supervisió
    pot acabar per generar un problema legal.

  • Els missatgers, com el
    de Yahoo! o el MSN Messenger, propicien que el nen estigui menys sol
    quan s’avorreix a casa, però també obren la porta al contacte amb
    adults estranys d’intencions poc honestes. No és una situació que
    ocorri sempre, però tampoc és impossible.

Alguns programes per protegir als nens en usar Internet

Amb el degut assessorament parental, certs programes garanteixen un bon nivell de tranquil·litat i eviten les situacions conflictives

Enfront dels perills descrits, es
poden adoptar nombroses actituds. La prohibició total d’apropar-se
a l’ordinador és una d’elles, però implica proposar al menor solucions contínues al seu avorriment i suposa el risc de
entorpir la seva educació i la necessària socialització, que avui passa
per l’ús de les noves tecnologies. Davant aquesta mesura radical, és
preferible provar l’ús de diversos
programes
que, amb el degut assessorament parental, garanteixen
un bon nivell de tranquil·litat i eviten les situacions conflictives.

  • Windows Live Protecció
    Infantil
    : el
    programa que proposa Microsoft
    és una bona solució para
    controlar les pàgines que poden veure els fills, ja que està dotat de
    nombrosos filtres per evitar les pàgines polèmiques i unes altres de comerç electrònic. Conté un llistat de llocs als quals
    el menor té vetat l’accés i també reporta als pares informis
    sobre els historials de navegació del fill. Si aquest utilitza els
    programes de correu i missatgeria de Microsoft, el programa també
    estén el control sobre ells. Té, a més, més d’un nivell de
    control, ja que discrimina per edats. A major edat, és més
    flexible.

  • Controls parentals en
    Mac
    : els ordinadors d’Apple porten per defecte un programa de control
    parental. Es pot accedir al mateix des de l’apartat “Preferències
    del Sistema” i després en “Sistema”. Els pares han d’habilitar un usuari
    específic per al fill i després erigir-se en administrador
    seu. Podran incloure les pàgines que no volen que vegi -per defecte
    ja hi ha un nombrós grup- i afegir filtres per paraules claus als seleccionats. També controla el missatger iChat i el correu, sempre
    que sigui del tipus POP, és a dir, d’escriptori. Permet a més fixar les
    hores de navegació o limitar-les i decidir les aplicacions del
    ordinador a les quals pot tenir accés el menor.

  • Net-Nany: aquest programa compta amb l’avantatge de ser molt flexible, de manera
    que uneix al control que exerceixen els anteriors la possibilitat que el
    pare decideixi si una pàgina determinada pot ser accessible o no, encara que
    estigui en la llista predeterminada. D’altra banda, permet rebre
    informes de totes les accions del menor en Facebook. Està
    disponible tant per Windows com para Mac US X.

  • Messenger Blocker: un
    programa
    que bloqueja els serveis de missatgeria instantània
    de Yahoo! i MSN Messenger. Pot bloquejar per complet el seu ús o
    limitar-ho a determinats contactes supervisats pels pares, mentre que bloqueja uns altres que no han tingut supervisió prèvia.

  • Family Shield: és una solució de programari lliure desenvolupada per l’organització Open
    DNS
    . Es basa en un codi DNS -el 208.67.222.123-
    que es col·loca en les preferències de xarxa del
    ordinador o en l’encaminador i executa diversos filtres sobre els
    ordinadors que es connecten a la Xarxa. Protegeix també contra les
    ciberestafas i les pàgines de virus i malware. Es desactiva solament amb
    canviar la DNS per una altra convencional.

Nens i Internet: no sense els meus pares

ImgImagen: Microsoft

No obstant això, aquestsprogrames no sóngens sense el degut suport dels tutors o els pares. Un menor enfront d’unprograma de control pot acabar per traduir-se en unafrustració que li allunyi de les noves tecnologies i dela seva socialització digital. També pot suposar un repte que el nensupera a força d’aprendre a saltar-se els controls, amb el que vacap al possible perill de manera inconscient. A la Xarxa destaquen diversos situats webambconsells per manejar aquestes situacions. Fins i tot hi ha empreses professionals que venen serveis d’assessorament i programes als pares

Els pares han d’instal·lar i coordinar els programes, ja que no poden eludir la seva responsabilitat davant l’educació digital dels seus fills. GuillermoCánovas, president de l’associació Protegeix-los, és clar referent a això: “Els pares han d’utilitzar Internet,conèixer el funcionament d’alguna xarxa social, jugar amb unvideojoc, utilitzar un mòbil i familiaritzar-se amb les einesa les quals els seus fills dediquen la major part del seu temps d’oci”. I adverteix: “La majoria dels menors passa ja més hores a l’anydavant les pantalles que en el col·legi”.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions