Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

MicroUSB, port universal per carregar mòbils

A partir de l'any que ve, a Europa els nous mòbils usaran un tipus estàndard de connexió que permetrà intercanviar els carregadors amb independència de les marques
Per Jordi Sabaté 3 de juliol de 2009

Un mòbil en la butxaca gastapoc, però quan es parla, el consum es dispara i la baterias’esgota ràpid. Per això, no és estrany viatjar i quedar-se inesperadament sense bateria. A sobre de mals, en aquests casos és habitual que ningú al nostre al voltant tingui el mateixtipus de carregador que usem, ja que cada fabricant proposa el seu.Així, no queda un altre remei que esperar al retorn per reactivar elmòbil. Però, a partir de 2010, i per acord entre la majoriad’empreses del sector i la Unió Europea, la situaciócanviarà: tots els carregadors tindran un mateixconnector, l’estàndard microUSB.

Actualment cada fabricant de mòbils té el seu port específic de càrrega i la seva clavilla, per la qual cosa els carregadors no són intercanviables

Els aparells portàtils, ja siguinvideoconsoles, telèfons o ordinadors, tenen tresnecessitats bàsiques: pes, dimensions i independènciaenergètica. Els telèfons mòbils són els que fins ara han resolt millor aquestes qüestions, peròpotser el consum de bateria sigui la sevaassignatura pendent. L’autonomia d’un telèfon,si amb prou feines s’usa, pot aconseguir les 40 hores. Però per poc que esempri per parlar, les funcions de l’aparell s’activen i el consumes dispara. Si a més es té un telèfon ‘smartphone’(capaç de rebre el correu electrònic, navegar per Internet,usar el GPS i reproduir música i vídeo) l’autonomiapot reduir-se a menys de quatre hores en ple ús.

ImgImagen: Tuexperto

No resulta estrany, doncs, trobar-sede viatge, i fins i tot en el lloc de treball, amb la bateriabaixa i sense el carregador corresponent. De fet, moltes personestenen un carregador de recanvi sempre connectat en la seva oficina o enel seu vehicle per prevenir les descàrregues. En situacions tals elmés còmode seria demanar el carregador a un company de treballo de viatge i solucionar el problema. No obstant això, la realitat és queactualment cada fabricant de mòbils té el seu portespecífic de càrrega i la seva clavilla, per la qual cosa els carregadors nosón intercanviables i cal esperar a tornar a casa o bétrobar a algú amb un telèfon del mateix fabricador.

Un problema ecològic

Més enllà de laincomoditat que això suposa per a l’usuari, hi ha una qüestióecològica de fons que preocupa molt més: quèfem amb el carregador quan canviem de telèfon? Com éstan específic, tret que es compri un model molt similar,només queda el recurs de portar-ho a un punt de reciclatge,ja que no ha de tirar-se a les escombraries. Deaquesta sort, la incompatibilitat entre carregadors de mòbilsgenera a l’any entre 51.000 i 82.000 tones d’escombrariestecnològica, segons dades de la GSMA,l’associació que agrupa als fabricants de mòbils.Aquestes escombraries es produeix perquè cada any es renoven entre el 50% i el 80% dels 1.200milions de mòbils venuts.

La incompatibilitat entre carregadors de mòbils genera a l’any entre 51.000 i 82.000 tones d’escombraries tecnològiques

És per això que els principalsfabricants de mòbils (entre altres Nokia, Sony Ericsson, RIM,Apple, Samsung, Motorola, Nec o Texas Instruments) i lesoperadores més importants (Telefonica, Vodafone, Orange,Telecom Itàlia…), van acordar el febrer passat, durant la reunióa Barcelona del Mobile WorldCongress , adoptar el port microUSB comestàndard universal de càrrega per als telèfons que esllancin al mercat a partir de 2012. A la fi del passat mes de juny, la Unió Europea comunicava que per als païsosde la mateixa aquesta adopció s’avança a 2010, l’anyque ve. En altres paraules, els usuaris que tinguin aparells ambmarca d’aquests fabricants (el 90% del mercat) podranintercanviar els seus carregadors i si es compren un mòbil nou nohauran de comprar també un nou carregador, sinó quepodran usar l’antic. L’estalvi en carregadors sobrantsserà, per tant, considerable.

A més, per les característiquesespecials del microUSB – port que serveix tant paraalimentar d’energia a un aparell com per transferir dades,pel que és especialment eficient quant a rapidesa de transmissiói aïllament tèrmic- també es produirà unestalvi calculat entorn del 50% en eficiència de càrrega. Els carregadors, en carregar més ràpid i estar milloraïllat el port microUSB, s’escalfaran menys i causaran menys impacte en l’entorn.

Una mica més que un estàndard d’alimentació

Però el port microUSB té altres virtuts interessants. Més enllàde l’alimentació de bateries, és una derivaciórelativament nova i moderna de l’estàndard deconnexió i transferència de dades USB. Això vol dir quepermet sincronitzar diversos aparells connectats entre si, com perexemple un mòbil i un ordinador, i també transfereixàudio i vídeo. De fet moltes càmeres digitals devídeo i fotografia, i alguns reproductors de MP3, elempren per connectar amb els ordinadors.

El microUSB resulta un port idoni, ja que conjumina diverses funcions en si mateix i evita haver de multiplicar les connexions del terminal

La idea és que, atès que els telèfonsmòbils són cada vegada menys telèfon i mésordinador, la transferència de dades cap a i des d’ells, aixícom la reproducció d’arxius multimèdia, ha de comptar ambun port eficient i funcional però no pot fer que esmultipliquin la quantitat de ports en l’aparell. Així, el microUSB resulta unport idoni, ja que conjumina totes aquestes funcions en simateix: permet usar un cable USB per sincronitzar el telèfon(alguna cosa que d’altra banda es fa cada vegada menys), connectar-li unscascos per escoltar música o posar-li un carregador debateria.

D’altra banda, enfront d’altres ports,com el miniUSB, usat en les populars Blackberry i en altres mòbilsde gamma alta, el port microUSB presenta l’avantatge principal del seuresistència, atès que va recobert amb una caputxa d’acerinoxidable que li habilita per suportar més de 10.000 ciclesd’inserció (connexions en la ranura). Òbviament aquestacaracterística és important en un port que actuamoltes vegades de comodí. No en va microUSB es va presentaral setembre de 2007 per part de l’Open. Mobile Terminal Forum (l’associació creada per laindústria per definir un estàndard de connexió) com elcandidat ideal, ja que aleshores s’usava com a carregador enagendes electròniques PDA i altres dispositius mòbils degamma alta.

Què fem amb l’iPhone i la Blacberry?

Tant RIM (fabricant del telèfonBlackberry) com Apple (creador de l’iPhone) han signat l’acordper adoptar l’estàndard microUSB a tot el món en 2012 i possiblementa Europa en 2010. Què passaràllavors amb els terminals adquirits pels usuaris que no tenenaquest tipus de clavilla? Blackberry, que comercialitza el seu model Bold aun preu superior als 500 euros, usa miniUSB. En principi és lògicque cap usuari vulgui canviar un dispositiu d’aquestpreu simplement per disposar d’un carregador universal, però amesura que passi el temps el seu telèfon perdràcapacitats enfront dels nous models. Ara qualsevol usuari d’una Blackberry pot intercanviar el seu carregador amb un altre; en el futur noserà així. RIM no s’ha pronunciat de moment,però al mercat hi ha diversos adaptadors per passar les clavillesminiUSB a microUSB, amb el que en principi el problema té fàcilsolució sempre que s’estigui disposat a pagar uns 30euros.

Ara qualsevol usuari de Blackberry pot intercanviar el seu carregador amb un altre; en el futur no serà així

El cas d’iPhone és similar: untelèfon tan mediàtic i amb un creixement en vendestan espectacular no pot quedar-se fos de l’acord general. Ésper això que Apple va signar l’adopció de microUSB, però nova a eliminar el cable d’alimentació característicdels aparells mòbils d’Apple, el connector Doc. Aquest portés específic de la gamma iPod i iPhone i permet tant lacàrrega energètica com de dades amb gran eficàcia, sent moltbenvolgut entre els seus usuaris. La solució disposada per Applepara futurs models passa per conservar el connector Doc i adoptartambé el microUSB.

De mateixa manera que succeeix amb la Blackberry, seriainjust que un telèfon que al mercat pot superar els700 euros es veiés discriminat pel seu connector. Així, elsamos d’aparells iPhone anteriors a 2010 podranadquirir un adaptador oficial per convertir Doc en microUSB.Pagant, per descomptat.