Miguel Escac, director gerent del Centre Nacional de Referència d’Aplicació de les TIC basades en Fonts Obertes (CENATIC)

La filosofia del programari lliure és donar més drets als usuaris de tecnologia

Imatge: CONSUMER EROSKI

Després de diversos anys de treball per a diferents empreses a Madrid com a enginyer de telecomunicacions, en 1999 Miguel Escac va decidir crear la seva pròpia empresa d’enginyeria de programari lliure. Ho va fer a Extremadura perquè en aquest moment aquesta comunitat autònoma oferia enormes oportunitats per a una empresa com la seva, considerada llavors com a innovadora. En 2009, després de deu anys com a empresari, li van proposar dirigir CENATIC, el Centre Nacional de Referència per promoure i difondre el programari lliure en l’àmbit nacional. Escac va acceptar el repte i en aquesta entrevista es mostra molt optimista sobre el futur d’aquesta filosofia tecnològica, que considera en si mateixa un mètode pedagògic i, alhora, la millor manera de preservar els drets de la ciutadania en l’era digital. A principis de març CENATIC va proposar com a candidata als Premis Príncep d’Astúries a la comunitat internacional del programari lliure.

Els dispositius mòbils són en l’actualitat el sector de major creixement per al programari lliure i, sens dubte, la plataforma de referència amb més futur. Al no haver-hi inèrcies anteriors, els usuaris trien la tecnologia pel valor que els aporta. I el programari lliure ho fa molt bé en dispositius mòbils. Cada dia 300.000 usuaris trien Android -un sistema operatiu lliure- per al seu mòbil i es converteixen, molts d’ells sense saber-ho, en usuaris de programari lliure.

Jo crec que sempre és bon moment per recordar els drets dels ciutadans i, per descomptat, seguir la lluita per ampliar-los. Aquesta és la filosofia del programari lliure, donar més drets als usuaris de tecnologia, evitar que, sense adonar-nos, renunciem a aquests drets i acceptem contractes de llicència que no entenem.

“L’única cosa que pot trobar a faltar l’usuari de programari lliure són els virus, ja que no hi ha per a distribucions lliures”El 100% i sense moltes dificultats. N’hi ha prou amb instal·lar-te Ubuntu o alguna altra distribució lliure i tens tot el que necessites: un sistema operatiu modern i segur, aplicacions ofimàtiques, multimèdia, navegadors web, correu electrònic… L’única cosa que pot trobar a faltar l’usuari de programari lliure són els virus, ja que no hi ha per a distribucions lliures. A més, cal tenir en compte que el 70% dels servidors són avui programari lliure, per la qual cosa navegar per Internet és usar programari lliure, i no solament pels servidors, sinó també per l’encaminador o la targeta de xarxa del nostre ordinador. També usem programari lliure quan anem al caixer automàtic o quan sintonitzem el televisor LCD de casa, etc.

El més important que podem ensenyar als nostres fills és la llibertat de poder triar. Nosaltres mai vam poder triar, el fabricant decidia per nosaltres quin sistema operatiu i quins programes anàvem a utilitzar res més arrencar l’ordinador. Fa uns mesos publiquem un argumentari amb raons per a l’ús de programari lliure a l’escola i concloïa que, en definitiva, el programari lliure és un model educatiu en si mateix: lliure, democràtic, sostenible i tecnològicament competitiu, a més de l’opció idònia per a l’ús de la tecnologia a l’aula.

En realitat, no hi ha cap model educatiu que ensenyi a usar sistemes operatius amb línia de comando, o almenys no a l’educació a Espanya. De fet, les enormes possibilitats d’adaptació del programari lliure fan que les aplicacions educatives basades en sistemes lliures s’adaptin millor al nen, no solament en qüestions estètiques i de disseny, sinó també en unes altres que tenen a veure amb la proximitat a la seva realitat cultural i lingüística.

“Nosaltres mai vam poder triar, el fabricant decidia per nosaltres quin sistema operatiu i quins programes anàvem a utilitzar”Segur que hi haurà diferències, però en favor dels educats amb programari lliure. Per aclarir-ho, caldria començar per dir que els sistemes operatius lliures són dissenyats per i per als usuaris. I no solament això, sinó que gràcies a l’aportació de la comunitat internacional del programari lliure, les adaptacions i millores són més ràpides i de més qualitat, sense dependre de tornades d’inversió empresarials, sinó a demanda dels propis usuaris. Encara algunes persones creuen que els sistemes operatius lliures són difícils d’utilitzar, que són per a programadors experts, i això està molt allunyat de la realitat. Molts usuaris de tecnologia trien de forma conscient aplicacions i programes de programari lliure per ser més fàcils d’utilitzar, més segurs i de major qualitat. Aquest va a ser el canvi: els usuaris demandaran tecnologies que s’adaptin millor a les seves necessitats de forma contínua i sense restriccions.

“Les enormes possibilitats d’adaptació del programari lliure fan que les aplicacions educatives basades en aquests sistemes s’adaptin millor al nen”Sens dubte. Les comunitats que van optar per utilitzar programari lliure en els seus sistemes educatius van poder dotar informàticament els seus centres amb diversos anys d’antelació i a un cost molt menor. Els alumnes de comunitats com Extremadura i Andalusia fa ja temps que reben una educació els ordinadors de la qual no són solament eines, sinó que formen part del model pedagògic. En altres regions encara no han pogut oferir als seus alumnes la tecnologia i encara els queda molt camí per recórrer. En aquest aspecte, el programari lliure ha fet possible una millora del nostre sistema educatiu gràcies a una reducció de costos. Assumir de forma directa el cost de llicències dels sistemes propietaris per a la dotació tecnològica de tots els nostres centres hagués fet el projecte inabordable o, almenys, molt car.

El programari lliure aporta molt valor a l’usuari, fins i tot encara que aquest no ho sàpiga. En primer lloc, les aplicacions lliures evolucionen a major velocitat i ho fan segons els interessos dels usuaris. En segon lloc, el programari lliure és més segur. L’accés al codi font permet que qualsevol desenvolupador interessat localitzi punts de millora i proposi correccions. De fet, programes lliures que porten molts anys exposats a l’escrutini públic, com és el cas del nucli de Linux, tenen taxes d’errors molt inferiors a les dels programes propietaris. Android ha aprofitat aquests avantatges del programari lliure per crear un mercat potent en el sector de major evolució i futur, el de les tecnologies aplicades a la mobilitat.

El 90% de les empreses utilitzen programari d’infraestructura lliure i planegen seguir amb ell. Al nostre país, són els sectors més depenents de la tecnologia els que més utilitzen programari lliure. El 42% de les empreses del sector TIC utilitza GNU/Linux i el percentatge creix fins al 66% en el sector financer. Són dades d’un estudi que publiquem l’any passat.

“El 90% de les empreses utilitzen programari d’infraestructura lliure i planegen seguir amb ell”L’explicació està en el nivell de satisfacció. El 89% de les empreses que utilitzen programari lliure estan satisfetes o molt satisfetes amb aquesta tecnologia. És cert que encara queden àmbits on el programari lliure no és predominant. Ja hem comentat la situació dels sistemes operatius d’usuari i també pot ser difícil trobar aplicacions lliures per a alguns àmbits específics de negoci. En CENATIC creiem que ambdues situacions són transitòries.

El programari lliure ho crea una comunitat internacional de milers de persones i institucions que empren el seu temps i el seu esforç a desenvolupar, documentar, provar, difondre i donar suport a les aplicacions. En CENATIC estem agraïts a la Fundació Príncep d’Astúries per convidar-nos a presentar una candidatura als premis, però no ens correspon a nosaltres decidir qui pot representar a la comunitat internacional del programari lliure. Ha de ser la pròpia comunitat qui triï la persona o persones que vol que li representin si al final el jurat la considera creditora del premi. Però això serà en una segona fase, ara és el moment de mantenir l’adhesió a la candidatura i tots poden fer-ho en la nostra plataforma.

Etiquetes:

CENATIC open source-ca programari lliure