Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.
Miguel Escac, director gerent del Centre Nacional de Referència d’Aplicació de les TIC basades en Fonts Obertes (CENATIC)
La filosofia del programari lliure és donar més drets als usuaris de tecnologia
- Autor: Per Jordi Sabaté Martí
- Data de publicació: Dijous, 14deAbrilde2011

Després de diversos anys de treball per a diferents empreses a Madrid com a enginyer de telecomunicacions, en 1999 Miguel Escac va decidir crear la seva pròpia empresa d’enginyeria de programari lliure. Ho va fer a Extremadura perquè en aquest moment aquesta comunitat autònoma oferia enormes oportunitats per a una empresa com la seva, considerada llavors com a innovadora. En 2009, després de deu anys com a empresari, li van proposar dirigir CENATIC, el Centre Nacional de Referència per promoure i difondre el programari lliure en l’àmbit nacional. Escac va acceptar el repte i en aquesta entrevista es mostra molt optimista sobre el futur d’aquesta filosofia tecnològica, que considera en si mateixa un mètode pedagògic i, alhora, la millor manera de preservar els drets de la ciutadania en l’era digital. A principis de març CENATIC va proposar com a candidata als Premis Príncep d’Astúries a la comunitat internacional del programari lliure.
Cada vegada més sistemes operatius tancats com els de Apple o RIM (Blackberry) s’imposen des dels dispositius portàtils. Perd força el programari lliure?
Els dispositius mòbils són en l’actualitat el sector de major creixement per al programari lliure i, sens dubte, la plataforma de referència amb més futur. Al no haver-hi inèrcies anteriors, els usuaris trien la tecnologia pel valor que els aporta. I el programari lliure ho fa molt bé en dispositius mòbils. Cada dia 300.000 usuaris trien Android -un sistema operatiu lliure- per al seu mòbil i es converteixen, molts d’ells sense saber-ho, en usuaris de programari lliure.
Creu que convé recordar de tant en tant la filosofia de fons que comporta el moviment pel programari lliure?
Jo crec que sempre és bon moment per recordar els drets dels ciutadans i, per descomptat, seguir la lluita per ampliar-los. Aquesta és la filosofia del programari lliure, donar més drets als usuaris de tecnologia, evitar que, sense adonar-nos, renunciem a aquests drets i acceptem contractes de llicència que no entenem.
Quin percentatge dels programes que usa diàriament una persona poden ser programari lliure?
En algunes comunitats els ordinadors dels alumnes funcionen amb un sistema operatiu propietari, en concret Windows. Li sembla que això és coherent des del punt de vista educacional?
El més important que podem ensenyar als nostres fills és la llibertat de poder triar. Nosaltres mai vam poder triar, el fabricant decidia per nosaltres quin sistema operatiu i quins programes anàvem a utilitzar res més arrencar l’ordinador. Fa uns mesos publiquem un argumentari amb raons per a l’ús de programari lliure a l’escola i concloïa que, en definitiva, el programari lliure és un model educatiu en si mateix: lliure, democràtic, sostenible i tecnològicament competitiu, a més de l’opció idònia per a l’ús de la tecnologia a l’aula.
Quins avantatges li pot reportar a un menor aprendre a usar sistemes operatius amb línia de comando?
En realitat, no hi ha cap model educatiu que ensenyi a usar sistemes operatius amb línia de comando, o almenys no a l’educació a Espanya. De fet, les enormes possibilitats d’adaptació del programari lliure fan que les aplicacions educatives basades en sistemes lliures s’adaptin millor al nen, no solament en qüestions estètiques i de disseny, sinó també en unes altres que tenen a veure amb la proximitat a la seva realitat cultural i lingüística.
Creu que dins de deu o quinze anys es veurà una diferència professional entre les persones educades en sistemes operatius lliures i els qui ho han estat amb productes ja dissenyats per a l’usuari?
Saben si en les comunitats on s’aplica l’estudi amb ordinadors basats en programari lliure s’obtenen ja resultats?
Quins avantatges pot implicar per a l’usuari que el sistema operatiu Android, usat en nombrosos telèfons mòbils, sigui programari lliure?
El programari lliure aporta molt valor a l’usuari, fins i tot encara que aquest no ho sàpiga. En primer lloc, les aplicacions lliures evolucionen a major velocitat i ho fan segons els interessos dels usuaris. En segon lloc, el programari lliure és més segur. L’accés al codi font permet que qualsevol desenvolupador interessat localitzi punts de millora i proposi correccions. De fet, programes lliures que porten molts anys exposats a l’escrutini públic, com és el cas del nucli de Linux, tenen taxes d’errors molt inferiors a les dels programes propietaris. Android ha aprofitat aquests avantatges del programari lliure per crear un mercat potent en el sector de major evolució i futur, el de les tecnologies aplicades a la mobilitat.
Què prefereixen les empreses en instal·lar solucions professionals: programari lliure o propietari?
El 90% de les empreses utilitzen programari d’infraestructura lliure i planegen seguir amb ell. Al nostre país, són els sectors més depenents de la tecnologia els que més utilitzen programari lliure. El 42% de les empreses del sector TIC utilitza GNU/Linux i el percentatge creix fins al 66% en el sector financer. Són dades d’un estudi que publiquem l’any passat.
Quins creu que són els motius d’aquesta creixent demanda de solucions lliures en l’àmbit empresarial?
Vostès promouen la candidatura de la comunitat internacional del programari lliure al premio Príncep d’Astúries. En cas de guanyar, quina personalitat o entitat creuen que hauria de recollir-ho?
El programari lliure ho crea una comunitat internacional de milers de persones i institucions que empren el seu temps i el seu esforç a desenvolupar, documentar, provar, difondre i donar suport a les aplicacions. En CENATIC estem agraïts a la Fundació Príncep d’Astúries per convidar-nos a presentar una candidatura als premis, però no ens correspon a nosaltres decidir qui pot representar a la comunitat internacional del programari lliure. Ha de ser la pròpia comunitat qui triï la persona o persones que vol que li representin si al final el jurat la considera creditora del premi. Però això serà en una segona fase, ara és el moment de mantenir l’adhesió a la candidatura i tots poden fer-ho en la nostra plataforma.
Etiquetes:
Zona relacionada
I a més ...
-
“Les classes per videollamada potencien que l’alumne se senti més protagonista”
-
Javier Candau, cap de Ciberseguretat del Centre Criptològic Nacional
-
Marc Torras, conseller delegat d’EntresD, primera distribuïdora espanyola d’impressores en tres dimensions
-
Lutz Emmerich, director general de Spotify a Espanya