Sense pretendre caure en la ciència ficció, es poden formular diverses hipòtesis sobre la combinació de medicina i noves tecnologies. Els avantatges s’uneixen als perills, perquè allí on està la informació útil, també pot haver-hi inexactitud, rumor o frau. El doctor Miguel Ángel Mayer, una autoritat en aquest terreny fronterer i nou, és el responsable del projecto Web Mèdica Acreditada, que té com a fi separar els llocs que garanteixen al ciutadà informació de qualitat d’uns altres de dubtosa serietat. CONSUMER EROSKI li va entrevistar per saber quins són les línies vermelles en l’àmbit de la sanitat virtual.
Web Mèdica Acreditada (WMA) és un programa de certificació i qualitat de pàgines web amb informació mèdica, promogut pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, que el seu objectiu fonamental és oferir el suport necessari perquè tant els professionals com els pacients, i el públic en general, utilitzin Internet de la forma més segura i adequada. La fi última és que aquests llocs web es converteixin en una eina complementària en la relació entre metge i pacient, i contribueixin a crear una comunitat virtual de confiança.
Davant la gran diversitat de la qualitat de la informació i serveis de salut oferts a través d’Internet, tant associacions de pacients, com a governs i societats científiques i de professionals s’han vist en la necessitat d’elaborar mecanismes de control i assessorament per a una utilització adequada de serveis basats en Internet.
“Quan s’ofereixin serveis de consultes on line, s’ha de fer referència a les limitacions que suposen els mateixos”
Perquè un lloc web pugui rebre l’acreditació de WMA, és indispensable que els responsables mèdics del lloc acceptin les condicions del Codi de Deontologia Mèdica i del Codi de Conducta de WMA. Entre les principals recomanacions que han de complir les pàgines web amb informació de salut, destaquen el compromís de complir amb les recomanacions ètiques i legals de la professió aplicades a l’entorn d’Internet i el compliment d’un conjunt de criteris de qualitat.
La identificació clara dels responsables de la web i l’actualització dels continguts, on s’especifiqui el seu origen i autoria. A més, s’ha d’estructurar la pàgina de forma comprensible, amb estàndards d’accessibilitat. D’altra banda, quan s’ofereixin serveis de consultes on line, s’ha de fer referència a les limitacions que suposen els mateixos. Qualsevol informació web obtinguda pels pacients ha de ser comentada amb el professional de referència, amb una adreça de correu electrònic de manera visible. Per descomptat, s’ha d’indicar el tractament que rebran les dades que s’obtinguin de l’usuari a través dels formularis que s’emplenin a les seves pàgines i cal assegurar la confidencialitat dels mateixos.
Al moment en el qual una web compleix amb els requisits del Codi de Conducta de WMA obté el segell d’acreditació, que sol estar visible a la pàgina principal. Des d’aquest instant, s’adopta el compromís de continuar l’adaptació a les normes del codi per garantir uns mínims de qualitat. Cada any, les pàgines acreditades es revisen per la seva reacreditación.
“Cada any les pàgines web acreditades es revisen per la seva reacreditación”En ells es reflecteix el compromís dels seus responsables en el compliment i seguiment dels criteris de qualitat recomanats, ètics i legals, i que s’apliquen en totes les activitats en les quals s’impliquin professionals mèdics. Web Mèdica Acreditada contribueix a confirmar aquest compromís i a canalitzar els dubtes i queixes que sorgeixin per part dels usuaris.
Per als usuaris suposa una garantia. No obstant això, a més d’aquesta confiança, a causa de les limitacions pròpies d’Internet i per garantir un bon ús de la informació, és important seguir la norma general de comentar amb el metge o professional sanitari de referència qualsevol dubte o decisió que afecti a la salut. Així s’evita que es base únicament en informació obtinguda a través d’Internet.
“És important seguir la norma general de comentar amb el metge o professional sanitari de referència qualsevol dubte o decisió que afecti a la salut”
La qualitat de la informació mèdica en Internet és molt variable. Això pot possibilitar que, en alguna ocasió, els internautes confiïn en algunes recomanacions o consells inadequats que els puguin ocasionar problemes de salut. Ja s’utilitza el terme “HealthWorldWeb”, en comptes de la “WorldWideWeb”, per assenyalar la dimensió que adquireixen cada vegada més els serveis de salut en Internet. Moltes pàgines web contenen informació d’interès i confiança, de molt diversa naturalesa; ja siguin científiques, de divulgació, d’associacions de pacients, institucionals, etc.
Però poden donar-se diferents formes de frau i picardia que s’aprofiten de la necessitat i el desemparament de les persones malaltes o dels seus familiars. Problemes com el càncer o les dietes d’adelgazamiento són l’objectiu més habitual d’aquests fraus. És molt difícil, per tant, definir un percentatge de llocs fiables i, encara que el nombre de pàgines de gran qualitat és alt, depèn de diversos factors, com el tema o l’origen de la informació. En aquest punt es podria aplicar el refrany “no és or tot el que rellueix”.
“Tant Google com qualsevol altre cercador poden ser eines de gran ajuda per realitzar consultes generals sobre aspectes relacionats amb la salut”Tant Google com qualsevol altre cercador poden constituir-se com a eines de gran ajuda per realitzar consultes generals sobre aspectes relacionats amb la salut i, per tant, hem d’esperar que una adequada utilització d’aquesta informació aporti grans beneficis. Un d’ells seria afavorir una major informació sobre salut entre la població i així canalitzar per aquesta via activitats educatives i de prevenció per la tota la ciutadania.
Es pot fomentar la vida saludable entre els més joves o facilitar el seguiment i control dels pacients de la tercera edat o amb malalties cròniques. També simplificar determinades tasques administratives. No obstant això, tal com s’ha assenyalat, davant pàgines web d’una qualitat i origen tan divers, i donada la complexitat dels símptomes i malalties, sempre ha de consultar-se amb un professional sanitari, abans de prendre una decisió que afecti a la salut, i al metge en concret per al diagnòstic i interpretació de qualsevol símptoma que es pateixi.
Si es té en compte la repercussió que Internet pot tenir en el públic general en temes de salut, és de vital importància destacar que la informació que es troba a la Xarxa no reemplaça, sinó que en tot cas complementa, la relació entre metge i pacient; mai pot substituir al diagnòstic realitzat per un metge, a qui ha de consultar-se sempre davant qualsevol símptoma de malaltia.
“Si escrivim en Google la paraula “salut”, obtenim més de 100 milions d’enllaços relacionats”
Internet constitueix una font extraordinària i inesgotable d’informació; pot contribuir a millorar el coneixement sobre salut de pacients i públic en general. Si escrivim en Google la paraula “salut”, obtenim més de 100 milions d’enllaços relacionats. No obstant això, aquest excés d’informació, i la falta de criteri per a la seva gestió, pot generar ansietat i preocupació infundada entre determinades persones.
Són usuaris que utilitzen la Xarxa com un procediment de diagnòstic basat en uns hipotètics símptomes, una pràctica que dona lloc en ocasions a una nova tendència denominada “cibercondría”. Aquest problema es relaciona amb persones que pateixen hipocondria i troben en Internet una forma fàcil i accessible per obtenir informació sobre els símptomes i problemes de salut que perceben, o creuen percebre, encara que així augmenten encara més la seva angoixa.
L’ansietat d’aquestes persones per conèixer el significat de qualsevol petit símptoma o sensació pot portar-los a creure que pateixen alguna malaltia i, en alguns casos, a autodiagnosticarse o automedicarse a partir de la informació que troben en llocs web de dubtosa procedència. En aquests casos, és necessari acudir al metge i seguir un tractament específic per solucionar aquest problema.
Afortunadament, el nostre sistema sanitari és molt diferent al d’Estats Units. Nosaltres disposem d’assistència sanitària universal per a tots els ciutadans, sigui el que sigui la seva condició econòmica o laboral. Aquestes dificultats per accedir a l’atenció sanitària a Estats Units han afavorit la proliferació de xarxes socials i serveis web per proporcionar suport i assessorament a pacients i familiars que no tenen cobertes les seves necessitats de salut pel sistema sanitari.
La utilització de certs serveis com HealthVault només tenen algun sentit si no hi ha un sistema com el qual es desenvolupa des del Ministeri de Sanitat i les conselleries de salut autonòmiques en el projecte d’Història Clínica Digital, que es basa en la possibilitat, amb el consentiment del pacient, d’accedir des de qualsevol consulta d’Espanya a la seva informació clínica en interès d’una millor atenció. No obstant això, és un tema molt complex que requereix encara perfilar alguns aspectes relacionats amb la seguretat de les dades o els estàndards de comunicació entre els diversos sistemes sanitaris implicats.
“La utilització de certs serveis com HealthVault només té algun sentit si no hi ha un sistema sanitari públic universal”
En els serveis d’Internet, com la consulta on line, els fòrums, els blogs o els xats, és necessari establir els seus avantatges i les seves limitacions. Les recomanacions legals i deontològiques vigents estableixen que les dades clíniques obtingudes a través de missatgeria instantània com a única font d’informació no permeten realitzar un diagnòstic o tractament si a més no hi ha una visita presencial.
Quan es coneix prèviament al pacient per visites reals, la utilització d’aquest mitjà pot ser útil per realitzar activitats de control i de seguiment d’algunes malalties cròniques. Mai ha d’utilitzar-se tampoc per a situacions d’urgència. De forma general, en cas d’obtenir alguna recomanació o consell sobre salut, cal consultar amb el metge de referència abans de prendre qualsevol decisió, insisteixo.
En el futur, amb les millores en el so o imatge, serveis que ara només s’utilitzen en situacions molt concretes podran ser quotidians. Des de WMA hem elaborat un decàleg de bon ús de la informació obtinguda en Internet amb finalitats sanitàries dirigit al públic en general.
Les noves tecnologies de la informació i comunicació poden comportar diferents avantatges, com el control a distància de pacients amb malalties cròniques, disposar d’informació clínica d’un pacient que és atès en una altra autonomia o país, la valoració d’imatges radiològiques o la realització d’intervencions quirúrgiques dutes a terme des de llocs molt distants. També serà cada vegada més freqüent la “webscripción” o recomanació de llocs web per part dels metges que facilitin l’obtenció d’informació de confiança o que permetin oferir serveis personalitzats als nostres pacients i usuaris en general.
“Les dades clíniques obtingudes a través de missatgeria instantània com a única font d’informació, no permeten realitzar un diagnòstic o tractament”
Espanya ha realitzat un gran esforç per disposar d’un desenvolupament telemàtic bastant avançat si ho comparem amb altres països d’Europa i Estats Units. Aquesta actuació s’ha beneficiat d’un sistema sanitari d’atenció universal i amb un paper molt important de l’atenció primària, que ha permès coordinar amb més rapidesa, almenys en l’àmbit autonòmic, alguns estàndards tant tecnològics com de seguretat, necessaris per al bon funcionament i “enteniment” de tots els serveis implicats.
Encara hem de treballar molt per a una plena implementació de la història clínica electrònica, per millorar la velocitat d’Internet, assegurar integració i estandardització de la transmissió de dades i perfeccionar la seguretat i confidencialitat dels mateixos; o en aspectes relatius a la privadesa i la forma en la qual muta la relació mèdic-pacient en els nous escenaris que ens ofereixen aquestes tecnologies de la comunicació.
L’aplicació cada vegada més àmplia i sofisticada de tecnologies associades a Internet ha de permetre en un futur proper la utilització d’aquest mitjà per atendre als nostres pacients. No obstant això, encara és necessari que Internet s’estengui a totes les llars i centres sanitaris, que hi hagi una veritable connexió entre les dades clíniques dels pacients en tots els nivells; que la velocitat de navegació sigui molt major i que els sistemes sanitaris contemplin aquest tipus de serveis.
