Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Missatges electrònics privats

El correu electrònic i l'intercanvi de missatges per vies telemàtiques, com a Internet o altres xarxes, s'ha popularitzat en els últims temps. Però, es pot enviar amb garanties un document privat a través de l'e-mail?

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 01deJunyde2005

El desenvolupament ple de la societat de la informació no pot fer-se realitat si els usuaris no confien en la seguretat de les comunicacions per Internet. Per aconseguir que els receptors d’un missatge tinguin la seguretat que el seu contingut no ha estat alterat en el trajecte i que el remitent és realment qui aparenta ser-ho es va crear la signatura electrònica, un arxiu que s’adjunta al correu electrònic.

Utilitzant la signatura electrònica es pot transmetre una factura o formalitzar un contracte amb garanties plenes d’identitat, confidencialitat, integritat i no repudi. Vegem què és això. La signatura digital no és més que l’aplicació d’un algorisme matemàtic, denominat funció hash, al missatge de tal manera que aquest no es pot desxifrar si no es coneix la clau assignada. D’aquesta forma la signatura digital és efectiva perquè garanteix aquests quatre requisits:

–Identitat. Es tracta que el receptor del missatge sàpiga que aquest ha estat enviat per una persona concreta.

–Integritat. És imprescindible que el missatge emès arribi al receptor en la seva integritat, és a dir, tal com ha estat enviat, sense modificació de cap tipus.

–No repudiació. Aquesta premissa implica que qui ho envia no pot negar ser l’emissor del document electrònic.

–Confidencialitat. El missatge només pot ser llegit pel receptor, sense que terceres persones puguin accedir al mateix. Si es desitja que la confidencialitat sigui efectiva s’ha d’utilitzar una clau pública, és a dir una que conegui el receptor, perquè aquest pugui desxifrar-la.

Per obtenir les claus que xifren els missatges és necessari sol·licitar-les a les empreses o entitats encarregades d’emetre-les, a través d’Internet o acudint a l’oficina física. A Espanya es pot sol·licitar a la Fàbrica de Moneda i Timbre (www.cert.fnmt.es), Camerfirma, autoritat de certificació de les cambres de comerç, (www.camerfirma.com) i en algunes comunitats autònomes, col·legis professionals i fins i tot empreses privades com Publishing Services. (www.ips.es).

Aquestes entitats comprovaran la identitat de la persona física o jurídica que sol·liciti les claus i crearan el parell de claus, pública i privada, i el seu certificat digital. El sol·licitant rebrà una targeta amb banda magnètica, similar a les de crèdit, amb les claus gravades. Mitjançant un ordinador equipat amb un lector, es podrà començar a enviar missatges signats.

Cada vegada són més les institucions i entitats públiques i privades que accepten la signatura electrònica per realitzar tot tipus de transaccions. L’avanç de la signatura digital juntament amb el desenvolupament del carnet d’identitat (DNI) digital facilitarà les relacions dels ciutadans amb les institucions i aconseguirà que el comerç a través d’Internet desenganxi de forma definitiva.

La signatura digital està regulada per la Llei 59/2003, de 19 de desembre, de signatura electrònica.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions