Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Més de la meitat de les universitats espanyoles ofereixen cursos a través d’Internet

Els centres públics gairebé dobleguen als privats quant a oferta formativa virtual

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 19deFebrerde2004

L’oferta de formació de les universitats espanyoles a través d’Internet comença a ser significativa, encara que encara no està prou generalitzada, tal com es va posar de manifest en les “Jornades Formatives sobre Ensenyament Virtual” que s’han celebrat recentment en la Universitat de Huelva.

En aquestes jornades, nombrosos experts van analitzar les claus, els reptes i les possibilitats de la docència virtual i van augurar un augment de l’oferta de cursos i programes “online” a curt termini. “La implantació del crèdit europeu -que computa el treball presencial i no presencial de l’alumne- obre tot un camp de possibilitats a l’ensenyament virtual o semipresencial”, assenyala Alfonso Infante, responsable de la unitat d’ensenyament virtual de la Universitat de Huelva.

Les noves tecnologies en l’ensenyament universitari han estat també objecte d’un minuciós estudi per part del Laboratori d’Educació i Noves Tecnologies de la Universitat de la Llacuna (Tenerife). A Espanya, a diferència d’altres països del nostre entorn, són dos els models d’oferta docent universitària a través d’Internet: la creació de campus virtuals paral·lels a la xarxa física de centres presencials i la constitució d’universitats completament virtuals.

Titularitat dels centres

Així, més de la meitat de les universitats espanyoles (un 52%) tenen algun tipus d’oferta docent a través d’Internet, ja sigui pròpia o compartida amb altres centres. Però si a més es té en compte la titularitat dels centres, les dades revelen que les universitats públiques (61%) gairebé dobleguen el percentatge de centres privats (31,5%) que disposen d’alguna oferta formativa virtual.

En el que al nombre d’estudiants matriculats es refereix, depèn de l’any de creació dels campus virtuals: els més antics (creats en el curs 96-97) han tingut més de 18.000 estudiants, els creats entre el 97 i 99 han registrat entre 3.500 i 4.000 alumnes, mentre que els creats entre 1999 i 2001 han tingut entre 200 i 1.500 estudiants (a excepció de la Universitat de Múrcia que ha comptat amb 8.000).

Un dels aspectes més importants és l’oferta formativa, sent els cursos de formació contínua, les assignatures de 1r i 2n cicle, estudis de postgrau i cursos de doctorat els més freqüents. Per àrees, existeixen major nombre de cursos a distància en Ciències Socials i Estudis Tècnics, mentre que en Ciències de la Salut i Ciències Experimentals l’oferta resulta bastant escassa.

L’idioma utilitzat en la gran majoria de cursos virtuals és el castellà, seguit del català i l’anglès, encara que també existeixen alguns l’oferta dels quals està en basc o gallec. Quant a la plataforma més utilitzada, present en el 50% dels campus, és la WebCT.

Control de qualitat

Els experts coincideixen que el següent repte dels campus virtuals és assegurar el control de la seva qualitat. En aquest sentit, assenyalen algunes limitacions i problemes com l’absència d’un patró comú en els diferents centres, una oferta formativa descompensada tant en nombre d’assignatures per nivells com per camps de coneixement. També precisen que l’oferta formativa d’algunes universitats és escassa, tant per a l’ensenyament semipresencial com per a la virtual, i que molts dels campus estan pensats per a estudiants matriculats en les assignatures presencials del propi centre, però no per a aquells que vulguin accedir a la seva oferta formativa des d’altres punts geogràfics.

En aquest sentit, destaquen l’absència d’una avaluació institucional de l’oferta de docència virtual. Per a prendre mesures, els experts suggereixen l’elaboració d’uns criteris comuns de qualitat per a l’educació a distància a través de les xarxes digitals per a tot el sistema universitari espanyol. Una qüestió que va ser debatuda durant les esmentades jornades i que ha mogut a les universitats andaluses a col·laborar en la creació d’una guia d’avaluació de la qualitat de l’ensenyament virtual universitari. “No es tracta només d’oferir cursos -indica Alfonso Infante- sinó d’oferir qualitat. És un tema que preocupa els centres perquè l’oferta virtual és una carta de presentació de la pròpia universitat i dels seus professors”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions