Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Nacho Vigalondo, blogger, actor i director de cinema

Els vídeos en Internet gaudeixen d'un espai impressionant davant el qual la indústria va a trigar a reaccionar

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 23deDesembrede2005

Nacho Vigalondo és un dels millors exemples que la Xarxa té molt art per oferir. Aquest càntabre que va vestir d’esmòquing en el Kodak Theatre de Los Angeles com a candidat a l’Oscar al Millor Curtmetratge de 2004, té allotjats en el seu blog la majoria dels curtmetratges que ha realitzat, inclòs ‘7:35 del matí’, la seva obra més coneguda. Els seus vídeos estan tallats per un patró molt particular que s’adapta sorprenentment al mitjà online: durada mínima, arguments impactants, altes dosis d’ironia i temàtiques en sintonia amb els gustos dels usuaris de les noves tecnologies. Encara que Vigalondo assegura que és mera casualitat, no hi ha dubte que tant ell com altres artistes que aposten per Internet estan creant un nou gènere narratiu, ideal per ser vist en formats portàtils com a agendes electròniques, telèfons mòbils o reproductors multimèdia.

Els vídeos que s’allotgen a la seva pàgina tenen gran èxit entre els internautes a pesar que la reproducció online és francament millorable en la majoria dels casos. Treballa algun format de curt especial per a Internet?

En principi no: no soc tan hàbil com per plantejar estratègies narratives que afavoreixin la compressió d’arxius multimèdia o la visió dels meus curtmetratges. Encara així, reconec que de vegades soc més conscient de la durada d’alguna de les meves obres pensant en termes de descàrrega, de manera que procuro que el producte final no pesi massa i sigui fàcil de manejar per la Xarxa. Respecte a les temàtiques i els arguments dels meus guions, tinc la mateixa filosofia que fa deu anys, quan vaig començar a fer vídeos. Diguem que la meva adaptabilitat al mitjà virtual venia per endavant com a usuari de les noves tecnologies.

Quant es gasta a fer un curt en format digital? És diferent al que es pugui gastar en obres en cel·luloide com a ‘Xoc’ o ‘7:35 del matí’?

Els fruits econòmics que dona un curtmetratge no estan renyits amb la seva exhibició gratuïta en InternetNo hi ha diferents pressupostos. El plantejament és molt més senzill i radical: per als meus curts en cel·luloide tinc pressupost i en els altres no em gasto ni un dur. No obstant això, el procés creatiu és invers: en el primer cas adapto la meva realitat a una història (el que sol incloure la súplica de subvencions a tot tipus d’institucions) i en el segon adapto les històries a la meva realitat immediata, que és la falta de pressupost. Anem, que la cafetera de ‘Codi 7’ estava aquí per endavant. [En ‘Código 7’, definida por Vigalondo como “la revolución definitiva de la ciencia-ficción postindustrial”, sólo aparecen un actor recién levantado y una cafetera]. La veritat és que la meva implicació amb la Xarxa ha anat venint a poc a poc: quan vaig rodar ‘7:35 del matí’ no tenia blog ni gens; pensava que es veuria en algun festival, aquí i allà, sense més.

No creu que exhibir les obres en lliure descàrrega resulta poc assenyat si un pretén guanyar-se la vida?

Per res. Els fruits econòmics que dona un curtmetratge, si els dona, no estan renyits amb l’exhibició gratuïta en Internet. Un curtmetratge mai gaudeix de taquilla, sinó de les ocasionals vendes del producte a les cadenes de televisió i de l’enyorat reconeixement en els festivals.

L’exhibició online és un acte cultural lliure o una estratègia de promoció?

Els dos termes són compatibles sense cap trauma. En tot cas, l’impuls que he tingut per penjar les meves peces més estranyes en Internet mai ha estat un acte promocional. Gairebé, en algun cas, es podria dir que són vídeos ‘antipromocionales’.

Hi ha curts seus molt minimalistes, com a ‘Nadal 2003’ o ‘Homenatge a Coetzee’. Es pot considerar que el format de curt per a Internet no incideix tant en els aspectes tècnics i sí en els argumentals?

No, bo… El format és el format i al principi no hauria de coartar continguts, però cal reconèixer que la immediatesa de la de la distribució per Internet casa molt bé amb la immediatesa expressiva de cert tipus d’obres.

Es pot considerar que el curt fet per a Internet és l’acudit (en sentit positiu) de la cinematografia?

Adapto les històries a la meva realitat immediata, que és la falta de pressupostJa, ja; no sé què sentit negatiu podria tenir la paraula acudit. Diguem-ho d’una altra manera: en Internet té cabuda tot. I aquest tot inclou el que crides ‘acudits’, formats que fins ara no tenien lloc en cap costat. Per això la seva presència és més cridanera que la dels continguts tradicionals. Però avui ja es poden trobar curts de tot tipus.

Ha inventat alguna cosa nou, alguna cosa així com el curt per a mòbils o reproductors multimèdia portàtils del tipus iPod o Creative? Un curt que es pot veure en la parada l’autobús i, a més, tenir missatge i gràcia?

No, no, per déu! No he inventat gens. O almenys mai he estat conscient de renovar cap llenguatge en funció d’un mitjà. En tot cas, la meva obra s’adequava a tot això per endavant. Un dels meus curts de caràcter més ‘downloable’ (descarregable de la Xarxa), ‘Una Lliçó de Cinema’, és del 98.

En la línia de l’anterior pregunta: Estan canviant les noves tecnologies el format narratiu?

Estan augmentant les possibilitats factibles. S’estan eliminant barreres, com les de la durada exigible per distribuir una obra audiovisual. I potser s’estiguin esfondrant certs prejudicis de l’espectador.

Creu que aquest tipus de curts s’implantaran com un mitjà cultural tan comú com les teleseries o els dibuixos animats?

Sí. Exacte. Des del moment en què les discussions domèstiques s’estan traslladant del “canvia de canal” al “deixa’m ja l’ordinador”, aquest tipus de productes (des de les bromes d’oficina que arriben al ‘mail’ fins a l’obra exquisida d’artistes com Alberto González o Rubén Ontiveros) gaudeixen d’un espai impressionant davant el qual la indústria va a trigar a reaccionar.

No sé si ho he llegit bé, però crec que té reservats tots els drets a partir de 800×600 pixels. Utilitza algun tipus de llicència copyleft o un copyright pur i dur?

S’estan eliminant barreres i potser s’estiguin esfondrant certs prejudicis de l’espectadorNo, no: no tenim cap llicència sobre aquest tema! El “tots els drets reservats” és un afegitó que va posar el webmaster de la pàgina i que he oblidat llevar. La veritat és que no aplico el copyleft pel motiu més vergonyós: he descobert Creative Commons l’any més estresante i boig de la meva vida, i encara no li he dedicat el temps suficient. Soc una persona espectacularment desorganitzada.

Creu que des de pàgines com YouTube, Darlugo o Vimeo es poden descobrir nous talents? O són només pàgines de baix nivell on es deixa qualsevol enregistrament sense editar ni argument?

Soc fanàtic de Youtube, i encara no conec les altres que esmentes, encara que les apunto en la meva llista. Youtube em sembla al·lucinant, la fusió definitiva entre la via de distribució i el format de visionat. El fascinant és que el rumb dels continguts de pàgines així depèn al cent per cent de l’usuari, que alhora és el responsable de continguts; és a dir que no influeix cap intermediari de la indústria de l’oci en el procés. Respecte al seu baix nivell, crec que en Youtube hi ha de tot. I això abasta el més estúpid i el més interessant. Soc públic habitual de tots dos extrems, per descomptat.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions