Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Navegació privada en Internet

Els principals navegadors compten amb una "manera privada" d'ús que resulta molt útil en determinades situacions
Per Jordi Sabaté 2 de setembre de 2010
Img navegaci enprivada portada
Imagen: Ed Yourdon

La privadesa, un valor en constant debat en l’era de les telecomunicacions, no només afecta a l’usuaria les xarxes socials i en els serveis on line, sinó quetambé ha de cuidar-se en l’ordinador, ja sigui propi o compartit.Els rastres de les pàgines per les quals passa el navegador poden serfont de problemes o conflictes personals, professionals i fins i totpenals en determinades situacions. Per preservar la seva intimitat, l’internautadisposa de diferents eines que li permeten navegarper la Xarxa sense intromissions, alhora que evita que les seves dades puguin arribar a tercers.

Malgrat el mite que apunta al fet que el“manera privada” de navegació només s’usa per accedir a continguts deadults, són infinits els supòsits i situacions en què resultafonamental preservar la intimitat en navegar. Amb això es posen fora de perill dades i informacions de propietat exclusiva de l’usuari, ja que la navegació web forma part del quefer quotidià de molts internautes, fins i tot en les seves hores de treball.

Tot professional necessita pauses en la seva activitat. Els experts recomanen parar i desconnectar en petits lapses al llarg de la jornada. Durant els mateixos, tal com demostra un estudi de la Fundació Mozilla, és habitual consultar elsllocs on line per a les finalitats més variades. Demanar-li aun oficinista que usi l’ordinador de l’empresa en exclusiva paratasques laborals durant vuit hores seguides s’antoja gairebé unaquimera quan qualsevol dada o dubte es consulta en llocs comGoogle, Google Maps o Wikipedia, mentre que les gestions bancàries o els encàrrecs es duen a terme mitjançant aplicacions web.

Per evitar situacions polèmiques, les “maneres privades” de navegació no registren les pàgines que visita l’usuari

No obstant això, en algunes empreses esrevisen i monitoren els historials de navegació delstreballadors a la recerca d’indicis de “mal ús” delordinador, en ocasions, per recolzar arguments que justifiquin un acomiadament. Per evitar situacions tan polèmiques, els navegadors compten amb les denominades “maneres privades” de navegació, que no descarreguen cookies a l’ordinador, ni registren les pàgines que visita l’usuari.

Aquestes eines resultenencara més útils quan l’ordinador es comparteix, com succeeixen nombroses oficines on es treballa per torns. En tals casos, és aconsellable que determinades accions a la Xarxa es facin en“manera privada”. No sembla massa assenyat realitzargestions bancàries, usar les claus personals de manera oberta o accedir a la pàgina de correu web personal si es desconeix qui s’asseurà després enfront de l’ordinador i usarà el mateixnavegador.

Mesura addicional de seguretat

El mateix pot aplicar-se respecte alocupació d’ordinadors en els cibercafés, ordinadors compartits degimnasos, hotels, etc., on el tràfic de persones és continu.En aquests últims casos, a més, l’ús d’aquesta manera de navegacióés un element addicional, gairebé fonamental, de seguretat. Laaplicació de la “manera privada” és senzilla i reversible enla majoria dels navegadors per evitar talssituacions.

La navegació en manera privada és una ajuda complementària per mantenir la privadesa de l’internauta en xarxes socials i serveis web

D’altra banda, la navegació en maneraprivat és una ajuda complementària per mantenir laprivadesa de l’internauta en xarxes socials i serveis web. Si béno serveix per protegir les informacions i continguts que l’usuariexposi en aquests llocs, ja que això depèn de la seva pròpiavoluntat de mostrar-los i dels nivells de seguretat de lesplataformes, sí permet evitar les cookies que envien elsserveis i que identifiquen el seu ordinador.

La navegació privada també evita que elordinador guardi arxius temporals que podrien contenir algun tipus de programa espia, així com els historials de navegació i descàrregues. D’aquesta manera és més difícil que algun programari maligne instal·lat en l’ordinador registri dades sobre els hàbits de navegació delusuari, que després puguin servir per carregar-li de correu escombraries ofer-li víctima del phishing. Aquest tipus d’estafes basen els seus encerts en l’enginyeria social i en el coneixement dels hàbits de l’usuari.

La “manera privada” en els navegadors

  • Internet Explorer 8. El navegador de Microsoft disposa de diverses eines per navegar de manera privada. Totes es comprenen en la manera “InPrivate”: “exploració”, “filtrat” i“subscripció”. Quan s’activa l’exploració “”, el navegador noguarda l’historial de navegació, les cookies ni dades de formulariso contrasenya. En finalitzar la sessió, esborra de manera automàtica totsels arxius temporals creats, amb la qual cosa no deixa cap evidènciaaccessible sobre la navegació.

    El “filtrat” permetnavegar per pàgines web i alhora determinar què dades sobre lanavegació poden quedar registrats en tals pàgines, de manera que eseviti que vagin a parar a tercers llocs i plataformes que recopilendades de l’usuari, com poden ser Google o Facebook en determinats suposats. La “subscripció” és una plataformad’instal·lació d’aplicacions addicionals que complementa al filtratamb majors capacitats.

  • Mozilla Firefox. Aquest navegador va adoptar la “manera privada” després que ho fes InternetExplorer i ho aplica ara en les seves versions més modernes. Actua de la mateixa manera que el navegador de Microsoft en “exploració” i esactiva des del menú d’eines. No obstant això, avisa quedeterminats dades es quedaran en l’ordinador malgrat navegar en“manera privada”. Així ocorre amb els nous marcadors afegits a labarra de favorits del navegador o amb els arxius descarregats i queno vagin destinats a la carpeta de “temporals”, sinó a un ús normal.

    Firefox complementala seva manera privada de navegació amb diverses extensions, que protegeixen les dades personals en la navegació perpàgines web que permetin a tercers saber per on es mou elusuari. Aquest és el cas de NoFB Tracking, que oculta el rastre de l’usuari a les pàginesque tenen FacebookOpenGraph . Una altra aplicació, similar en aquest cas al filtratd’Internet Explorer, és NoReferrer, que evita que els llocs web puguin derivar atercers les dades de l’usuari.

    D’altra banda, al seu apartat de seguretat del menú superior(Preferències > Seguretat), Firefox disposa d’un sistema de navegació sota una clau mestra que només coneix l’usuari. Aquest sistema possibilita quees puguin introduir tot tipus de contrasenyes i dades en qualsevolservei, ja que només es faran visibles després d’escriure la claumestra. Cal procurar no perdre-la o, en cas contrari, no es podràaccedir a cap tipus de dada privada.

  • Chrome. El navegador de Google aporta una manera similar denominada “manera incògnita“. A més, Chrome té una àmplia gamma depossibilitats per personalitzar la privadesa de la navegació, quemereix la pena estudiar des del seu menú de preferències abans de començara usar-ho. Una de les extensions per a aquest navegador és “Autonito“, que activa la navegació privada per defecte.

  • Safari. El navegador d’Apple té una “manera privada” que s’aplica des del menú de la barra superior.