Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Navegar amb seguretat per Internet

Actuar sempre amb sentit comú i instal·lar programes antivirus, antiespía i tallafocs són mesures clau per utilitzar la Xarxa sense ser víctima de delictes

Img segurnet portada Imatge: Alex Guerrero

Img
Imatge: Alex Guerrero

Ni el mésinsensat dels ingenus lliuraria les claus del seu cotxe ode la seva casa a un desconegut, ni confiaria en algú que lipromet guanyar muntanyes de diners sense amb prou feines esforç nirisc. Llavors, per què sembla que baixem laguàrdia i ens convertim en incautos desprevinguts quan naveguemper Internet? En un país com el nostre, en el qual hi ha més de 12milions de persones majors de 14 anys usuàries habituals d’Internet,es van registrar en 2010 gairebé 4.000 casos de frau, el doble que l’any anterior, segons l’informe elaborat per la companyia deseguretat digital S21 sec.

Treballar en un ordinador segur

Per sorprenent que
pugui semblar, en ple segle XXI hi ha milions de persones que mai
han instal·lat programes antivirus en el seu ordinador. No obstant això, no
arrisquen més que la resta. En general, són usuaris cauts i
bons coneixedors de la Xarxa, que segueixen totes les recomanacions de
seguretat i s’informen mitjançant les denominades “llistes
blanques
” de les pàgines per les quals es pot navegar
amb garanties. No obstant això, amb la finalitat de navegar amb la
màxima seguretat, el mercat ofereix programes informàtics
dissenyats específicament per protegir a l’usuari
enfront de sistemes maliciosos:


  • Tallafocs o
    “firewall”
    : equival a una primera protecció davant la
    descàrrega de determinats programes en l’ordinador. Avisa en cas de
    sospita i manté un registre del nivell de seguretat del PC. Els
    tallafocs detecten i adverteixen sobre els programes que volen
    connectar-se a Internet perquè l’usuari pugui negar-los l’accés a
    la Xarxa si no li resulten coneguts. El sistema operatiu Windows és el
    més vulnerable als atacs amb programari maliciós. Disposa
    del seu propi tallafocs i funciona bé, però mereix la pena
    estudiar altres alternatives, tant de pagament com a gratuïtes, que
    també obtenen bons resultats, com Zone
    Alarm.

  • Programes
    antiespía
    : el
    segon nivell de seguretat és la instal·lació de sistemes
    antiespía. Els espies són programes tòxics que
    quan desembarquen en un ordinador inspeccionen els historials de
    navegació i hàbits de l’usuari per després
    bombardejar-li amb publicitat, d’acord al seu perfil d’usuari i
    consumidor. L’internauta comprova que, de sobte, se li omple el
    correu electrònic de correu brossa o comencen a saltar finestres
    emergents amb publicitat de tot tipus. A més d’aquestes
    molèsties, quan un ordinador es carrega d’aquests programes malvats, el seu funcionament comença a ser molt més lent. Entre els
    antiespía gratuïts més senzills d’aconseguir, que la seva
    missió és revisar l’aparell a la recerca d’aquesta amenaça i
    eliminar-los amb rapidesa de manera que en menys de mitja hora el
    ordinador funcioni amb normalitat, destaquen Ad-Aware
    i SpyBot.
    Tots dos mantenen un control estricte sobre els programes que es
    descarreguen a l’ordinador, encara que també guanya adeptes altra
    aplicació eficaç, Ccleaner.

  • Els antivirus:
    el tercer nivell de seguretat, i més discutit, el
    constitueixen els programes antivirus. Els primers virus van sorgir
    quan determinats hackers van crear programes que causaven
    problemes, però resultaven inofensius. Eren més aviat proves d’enginy i gamberradas en les quals
    demostraven la seva perícia. Avui, alguns hackers són autèntics
    delinqüents. Als creadors d’aquests programes-parany no els mou
    superar reptes tècnics o intel·lectuals, ni presumir dels seus
    habilitats, ni cometre gamberradas sense propòsit pecuniari;
    els mou guanyar diners encara que sigui mitjançant delictes. Ara amb prou feines
    hi ha virus destructius desinteressats, sinó que prevalen desenvolupaments
    contaminants com els quals creen programes espia i publicitat
    no desitjada. Per això, molts usuaris es qüestionen la conveniència
    d’usar programes antivirus quan, amb els programes abans
    descrits, ja s’aconsegueix una quota de seguretat eficaç.

    Mai està de
    més instal·lar un antivirus en el nostre equip professional,
    encara que per a un usuari privat potser és excessiu la despesa.
    Els programes de pagament tenen sentit a les complexes xarxes de
    ordinadors corporatius, però per als PC individuals hi ha
    antivirus apropiats en Internet que són gratuïts, com Avira
    Antivir Personal
    . Aquest s’instal·la amb facilitat i s’actualitza
    amb certa periodicitat per mantenir-se al dia respecte als
    nous desenvolupaments delictius.

  • Fer còpies de
    seguretat
    : l’ús d’antivirus es complementa amb la realització
    periòdica de còpies
    de seguretat de les dades
    importants que es trobin en el disc
    duro de l’ordinador, per la qual cosa convé disposar d’un disc dur
    extern que albergui aquestes còpies o contractar un
    servei d’aquest tipus en Internet
    , que sincronitzi automàticament
    cada nova dada amb un servidor, com Drop Box o Syncplicity.

Seguretat enfront de les estafes

Les estafes en Internet
es coneixen com “phishing” i arriben per dues vies: correu
electrònic i pàgines web enganyoses. Amb
freqüència, ambdues es combinen per donar major versemblança a la
estafa. En el cas dels bancs, és usual rebre correus en aparença procedents dels principals bancs
nacionals.

És usual rebre correus en aparença procedents dels principals bancs nacionals

L’usuari ni tan sols
arriba a veure molts d’ells perquè el mateix servei de correu els
envia de forma automàtica a la carpeta de correu brossa. Per
norma, mai s’ha d’obrir un correu originari d’un banc ni de
cap altra entitat crediticia, excepte si apareix l’adreça de
correu d’una persona coneguda de l’entitat.

No obstant això, fins i tot en
aquests casos, convé posar-se en contacte telefònic o
personal per confirmar l’enviament. En cas que, portats per
la curiositat, obrim aquests correus, es podrà comprovar que
dirigeixen a pàgines web d’entitats bancàries, pàgines
falses on demanaran les nostres dades bancàries o les claus de
accés a la nostra pàgina personal del banc. Mai
deixem dades els nostres en elles. Recordem que en els principals
navegadors es poden activar filtres per identificar aquestes pàgines.

Protegir les dades personals

La protecció de
les dades personals a la Xarxa no es pot descurar, ja que la
proliferació de serveis i xarxes socials en les quals
participen nombroses persones posa en joc la nostra intimitat. Sempre que
algú s’apunta a una nova xarxa social, o usa un determinat
servei a la Xarxa, es registra i deixa les seves dades en mans de
tercers. Es confia que les empreses a les quals fem
coneixedores de la nostra identitat la guardaran segons
estableix la llei, però en nombroses ocasions els
usuaris desconeixen als responsables de donar a aquestes dades sol
els usos permesos.

Sempre que algú s’apunta a una nova xarxa social, es registra i deixa les seves dades en mans de tercers

Per aquesta raó,
abans de dipositar dades personals en un servei, cal assegurar-se
que est segueix una
política de confidencialitat, d’acord a la llei de protecció
de dades del país on l’empresa tingui la seva seu.
Convé comprovar, d’altra banda, que mostra un clar compromís en
no fer un mal ús d’aquestes dades. En general, es pot esbrinar si
l’empresa és de confiança a través de l’apartat “Aviso
Legal”, un espai que ha d’estar ben visible.

Al moment de
mostrar dades, imatges i altres informacions personals en
aquestes xarxes socials, no s’ha de baixar la guàrdia. En ocasions, amb
la fi de comunicar-se amb els altres membres d’una
determinada xarxa, els usuaris deixen informació i opinions
sensibles que es queden gravades en els servidors de la companyia
propietària.

Aquestes dades poden ser
difícils d’esborrar i, en un moment donat, convertir-se en una
malson per a l’usuari. Per tant, es poden deixar determinades
“informacions blanques”, sense mala intenció, en
Facebook, MySpace o Tuenti, o en fòrums d’Internet, però unes altres
mai han de mostrar-se de forma pública, com els
comentaris perniciosos sobre el cap o l’empresa, la publicació
de fotos compromeses o les crítiques a determinats amics,
perquè els qui menys ens convé que ho facin poden obtenir amb
certa facilitat aquesta informació i donar-li l’ús que més
ens perjudiqui.

L’escrit o publicat en Internet mai és del tot privat, sinó que queda registrat durant un període llarg, no s’esborra i cal ser molt conscients que aquesta
informació, aquest comentari o aquesta foto compromesa, poden
tornar a la nostra vida al moment més inesperat i
inoportú.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions