Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Navegar amb seguretat per Internet

Actuar sempre amb sentit comú i instal·lar programes antivirus, antiespía i tallafocs són mesures clau per utilitzar la Xarxa sense ser víctima de delictes
Per EROSKI Consumer 18 de novembre de 2011
Img segurnet portada
Imagen: Alex Guerrero

Ni el mésinsensat dels ingenus lliuraria les claus del seu cotxe ode la seva casa a un desconegut, ni confiaria en algú que lipromet guanyar muntanyes de diners sense amb prou feines esforç nirisc. Llavors, per què sembla que baixem laguàrdia i ens convertim en incautos desprevinguts quan naveguemper Internet? En un país com el nostre, en el qual hi ha més de 12milions de persones majors de 14 anys usuàries habituals d’Internet,es van registrar en 2010 gairebé 4.000 casos de frau, el doble que l’any anterior, segons l’informe elaborat per la companyia deseguretat digital S21 sec.

Treballar en un ordinador segur

Per sorprenent quepugui semblar, en ple segle XXI hi ha milions de persones que maihan instal·lat programes antivirus en el seu ordinador. No obstant això, noarrisquen més que la resta. En general, són usuaris cauts ibons coneixedors de la Xarxa, que segueixen totes les recomanacions deseguretat i s’informen mitjançant les denominades “llistesblanques” de les pàgines per les quals es pot navegaramb garanties. No obstant això, amb la finalitat de navegar amb lamàxima seguretat, el mercat ofereix programes informàticsdissenyats específicament per protegir a l’usuarienfront de sistemes maliciosos:

  • Tallafocs o“firewall”: equival a una primera protecció davant ladescàrrega de determinats programes en l’ordinador. Avisa en cas desospita i manté un registre del nivell de seguretat del PC. Elstallafocs detecten i adverteixen sobre els programes que volenconnectar-se a Internet perquè l’usuari pugui negar-los l’accés ala Xarxa si no li resulten coneguts. El sistema operatiu Windows és elmés vulnerable als atacs amb programari maliciós. Disposadel seu propi tallafocs i funciona bé, però mereix la penaestudiar altres alternatives, tant de pagament com a gratuïtes, quetambé obtenen bons resultats, com ZoneAlarm.

  • Programesantiespía: elsegon nivell de seguretat és la instal·lació de sistemesantiespía. Els espies són programes tòxics quequan desembarquen en un ordinador inspeccionen els historials denavegació i hàbits de l’usuari per desprésbombardejar-li amb publicitat, d’acord al seu perfil d’usuari iconsumidor. L’internauta comprova que, de sobte, se li omple elcorreu electrònic de correu brossa o comencen a saltar finestresemergents amb publicitat de tot tipus. A més d’aquestesmolèsties, quan un ordinador es carrega d’aquests programes malvats, el seu funcionament comença a ser molt més lent. Entre elsantiespía gratuïts més senzills d’aconseguir, que la sevamissió és revisar l’aparell a la recerca d’aquesta amenaça ieliminar-los amb rapidesa de manera que en menys de mitja hora elordinador funcioni amb normalitat, destaquen Ad-Awarei SpyBot.Tots dos mantenen un control estricte sobre els programes que esdescarreguen a l’ordinador, encara que també guanya adeptes altraaplicació eficaç, Ccleaner.

  • Els antivirus:el tercer nivell de seguretat, i més discutit, elconstitueixen els programes antivirus. Els primers virus van sorgirquan determinats hackers van crear programes que causavenproblemes, però resultaven inofensius. Eren més aviat proves d’enginy i gamberradas en les qualsdemostraven la seva perícia. Avui, alguns hackers són autènticsdelinqüents. Als creadors d’aquests programes-parany no els mousuperar reptes tècnics o intel·lectuals, ni presumir dels seushabilitats, ni cometre gamberradas sense propòsit pecuniari; els mou guanyar diners encara que sigui mitjançant delictes. Ara amb prou feineshi ha virus destructius desinteressats, sinó que prevalen desenvolupamentscontaminants com els quals creen programes espia i publicitatno desitjada. Per això, molts usuaris es qüestionen la conveniènciad’usar programes antivirus quan, amb els programes abansdescrits, ja s’aconsegueix una quota de seguretat eficaç.

    Mai està demés instal·lar un antivirus en el nostre equip professional,encara que per a un usuari privat potser és excessiu la despesa.Els programes de pagament tenen sentit a les complexes xarxes deordinadors corporatius, però per als PC individuals hi haantivirus apropiats en Internet que són gratuïts, com AviraAntivir Personal. Aquest s’instal·la amb facilitat i s’actualitzaamb certa periodicitat per mantenir-se al dia respecte alsnous desenvolupaments delictius.

  • Fer còpies deseguretat: l’ús d’antivirus es complementa amb la realitzacióperiòdica de còpiesde seguretat de les dades importants que es trobin en el discduro de l’ordinador, per la qual cosa convé disposar d’un disc durextern que albergui aquestes còpies o contractar unservei d’aquest tipus en Internet, que sincronitzi automàticamentcada nova dada amb un servidor, com Drop Box o Syncplicity.

Seguretat enfront de les estafes

Les estafes en Internetes coneixen com “phishing” i arriben per dues vies: correuelectrònic i pàgines web enganyoses. Ambfreqüència, ambdues es combinen per donar major versemblança a laestafa. En el cas dels bancs, és usual rebre correus en aparença procedents dels principals bancsnacionals.

És usual rebre correus en aparença procedents dels principals bancs nacionals

L’usuari ni tan solsarriba a veure molts d’ells perquè el mateix servei de correu elsenvia de forma automàtica a la carpeta de correu brossa. Pernorma, mai s’ha d’obrir un correu originari d’un banc ni decap altra entitat crediticia, excepte si apareix l’adreça decorreu d’una persona coneguda de l’entitat.

No obstant això, fins i tot enaquests casos, convé posar-se en contacte telefònic opersonal per confirmar l’enviament. En cas que, portats perla curiositat, obrim aquests correus, es podrà comprovar quedirigeixen a pàgines web d’entitats bancàries, pàginesfalses on demanaran les nostres dades bancàries o les claus deaccés a la nostra pàgina personal del banc. Maideixem dades els nostres en elles. Recordem que en els principalsnavegadors es poden activar filtres per identificar aquestes pàgines.

Protegir les dades personals

La protecció deles dades personals a la Xarxa no es pot descurar, ja que laproliferació de serveis i xarxes socials en les qualsparticipen nombroses persones posa en joc la nostra intimitat. Sempre quealgú s’apunta a una nova xarxa social, o usa un determinatservei a la Xarxa, es registra i deixa les seves dades en mans detercers. Es confia que les empreses a les quals femconeixedores de la nostra identitat la guardaran segonsestableix la llei, però en nombroses ocasions elsusuaris desconeixen als responsables de donar a aquestes dades solels usos permesos.

Sempre que algú s’apunta a una nova xarxa social, es registra i deixa les seves dades en mans de tercers

Per aquesta raó,abans de dipositar dades personals en un servei, cal assegurar-seque est segueix unapolítica de confidencialitat, d’acord a la llei de proteccióde dades del país on l’empresa tingui la seva seu.Convé comprovar, d’altra banda, que mostra un clar compromís enno fer un mal ús d’aquestes dades. En general, es pot esbrinar sil’empresa és de confiança a través de l’apartat “AvisoLegal”, un espai que ha d’estar ben visible.

Al moment demostrar dades, imatges i altres informacions personals enaquestes xarxes socials, no s’ha de baixar la guàrdia. En ocasions, ambla fi de comunicar-se amb els altres membres d’unadeterminada xarxa, els usuaris deixen informació i opinionssensibles que es queden gravades en els servidors de la companyiapropietària.

Aquestes dades poden serdifícils d’esborrar i, en un moment donat, convertir-se en unamalson per a l’usuari. Per tant, es poden deixar determinades“informacions blanques”, sense mala intenció, enFacebook, MySpace o Tuenti, o en fòrums d’Internet, però unes altresmai han de mostrar-se de forma pública, com elscomentaris perniciosos sobre el cap o l’empresa, la publicacióde fotos compromeses o les crítiques a determinats amics,perquè els qui menys ens convé que ho facin poden obtenir ambcerta facilitat aquesta informació i donar-li l’ús que mésens perjudiqui.

L’escrit o publicat en Internet mai és del tot privat, sinó que queda registrat durant un període llarg, no s’esborra i cal ser molt conscients que aquestainformació, aquest comentari o aquesta foto compromesa, podentornar a la nostra vida al moment més inesperat i inoportú.