Menys de quaranta quilòmetresseparen el nou edifici de ‘Neàpolis, L’espai de latecnologia i els ideïs’ (a Vilanova i la Geltrú) de l’antigafàbrica de Ca Suris (a Cornellà de Llobregat), rehabilitada per a ser el primer ‘living lab’ (laboratoride prova de prototips tecnològics) d’Espanya. Tots dosedificis són la culminació dels somnis dels seusimpulsors, Joan Carles Lluch i Vicenç Badenes, als qualsdiverses coses els uneixen. Una és que els dos han estat en el passatperiodistes vinculats al món de la televisió; una altra, quedes dels inicis del ‘boom tecnològic’ van saber veure que elfutur de la Societat de la Informació passa necessàriamentper la convergència entre la televisió i la Xarxa. Des d’aquestapremissa han creat cadascun dos instituts dedicats a investigar lamanera més útil d’aplicar aquesta convergència, encara queamb les seves peculiaritats respectives.
Neàpolis (I): Un espai per a la tecnologia i les idees
Vilanova i la Geltrú és unaciutat situada en un enclavament geogràfic difícil, malgrat estar a només cinquanta quilòmetres de Barcelona.Es troba envoltada per les muntanyes del Garraf,un massís calcari que l’ha aïllat tradicionalment de la sevagran veïna del nord, igual que a altres poblacions pròximes,com Sitges o Sant Pere de Ribes.
La comarca del Garraf sempre hasofert d’incomunicació, i si ha tirat endavanteconòmicament ha estat per l’obstinació dels seushabitants. Primer emigrant a Cuba durant el segle XIX iposteriorment portant el ferrocarril, a pesar que va suposar per a moltsempresaris locals (antics indians) la ruïna. Nomésaixí va ser possible crear un port pesquer i industrial forttan prop de la capital.
La intenció és que Neàpolis sigui la seu de nombroses institucions públiques i acadèmiques relacionades amb les noves tecnologies en el seu vessant multimèdia
Si bé la localitat va sofrir elsrigors de la guerra civil i la postguerra, durant l’èpocadel desenvolupisme va ressorgir gràcies a la indústria de l’automòbil,que va centralitzar allí moltes de les sevesfàbriques de recanvis, creant un petit Detroit en elsud d’Europa que va atreure en els anys seixanta i setanta un granflux migratori. No obstant això, a principis dels noranta aquestaindústria va decaure i la ciutat va entrar en emergènciaeconòmica.
És en aquesta època quan Joan Carles Lluch comença a perfilar el seu projecte d’un institut quecentralitzi la recerca i el desenvolupament de les tecnologiesmultimèdia i de la incipient Internet. El seu objectiu és atreureinversió empresarial aprofitant les ajudes europees, peròtambé vincular aquesta inversió a nous camps quepermetin a la ciutat destacar sobre altres possibles competidors.
Un futur multimèdia
“Ha costat molt d’esforç, però jaés aquí”, explica Lluch assenyalant almodern i trencador edifici de Neàpolis, dissenyat per l’ArquitecteOriol Bohigas amb la intenció que sigui unnou emblema per a la ciutat. Neàpolis destaca en el seu entorn,a mig camí entre el centre i la zona industrial, i a uns centenarsde metres de l’estació de tren, durant moltes dècadesel principal símbol del progrés.
Joan Carles Lluch: “”No concebo la Xarxa en dues dimensions; crec que en el futur navegarem a través del televisor”
“La intenció”,prossegueix Lluch, “és que Neàpolis sigui la seu de nombrosesinstitucions públiques i acadèmiques relacionades ambles noves tecnologies en el seu vessant multimèdia, perquè laInternet del futur serà multimèdia”. Aquesta és la seva visióde la Xarxa: “No la concebo en dues dimensions, com és ara;crec que en el futur navegarem a través del televisor, peròd’una manera molt més interactiva, en una espècie de televisióhipertextual amb imatge, so i text combinat”.
Per a Lluch, aquest futur ha d’anar des de baixfins dalt, des del petit en gran, per la qual cosael primer és començar pels nuclis de xarxes locals, que al seu torn s’aniran unint fins a formar una gran xarxa amb entitatsuficient. En aquest sentit, Neàpolis s’articula sobre trespilars: la creació d’unaxarxa local de fibra òptica fins a les llars (FTTH), laprovisió de continguts multimèdia per a aquesta xarxa i laplanificació posterior d’una xarxa de xarxes superior.
Neàpolis (II): fundant una comarca IP
Aquestes són les tres adrecesprincipals en les quals pretén moure’s Neàpolis referent a l’extensió d’una xarxa de televisió IP:
Creació d’una xarxa local de fibra òptica fins a les llars (FTTH)
L’ajuntament de Vilanova, enconsorci amb Neàpolis i altres institucions, planeja crear l’AgentLocal de Comunicacions Electròniques (ALCI), unoperador municipal homologat per la Comissió del Mercat de lesTelecomunicacions (CMT) i amb capacitat per a tirar fibra òpticafins a les llars.
Es pretén aprofitar les canalitzacions que ja existeixen i complementar-les amb altres noves de manera que la ciutat sencera quedi unida en una xarxa de fibra òptica
Es pretén aprofitar lescanalitzacions que ja existeixen i complementar-les amb altres noves(creades mitjançant una revolucionària tècnica denominada’microtrenching‘desenvolupada per Pirelli, una empresa amb seu nacional precisamenta Vilanova) de manera que la ciutat sencera quedi unida en una xarxa de fibraòptica de gran capacitat i simetria per a latransmissió de dades.
Lluch és conscient que aquestprojecte pot xocar amb les reticències la CMT i els interessos de lesoperadores d’ADSL, però respon que precisament per això es preténcrear una entitat legisladora dins de l’àmbit de Vilanova.”La fibra és molt superior a l’ADSL”, diu.
“L’ADSL només és un arranjamentdavant els costos que suposa tirar una xarxa de fibra a gran escala; ésnormal que una operadora no vulgui assumir una obra tan cara”,prossegueix, “però amb ADSL no es pot crear una veritablesocietat digital, ja que l’asimetria entre la pujada i labaixada de dades no permet una veritable interacció entre elsusuaris, i molt menys una televisió IP com nosaltres laconcebem des de Neàpolis”.
Provisió de continguts multimèdia per a aquesta xarxa
I com concep Neàpolisel seu projecte de Televisió IP? “L’estem planejant comun canal de programes de tota mena, tant d’emissió d’esdevenimentslocals en directe via web com de desenvolupament de programesinteractius que es puguin manejar a cop de comandament o de punter”..
Per exemple? “Demanar citaamb el metge, pagar impostos, empadronar-se, demanar receptesmèdiques, consultar arxius municipals i realitzar qualsevoltràmit, operació o compra; pretenem fer-li lavida fàcil a la gent, que la televisió no solsels doni programes, sinó que també eviti que la gent gran hagi de desplaçar-se innecessàriament per a cobrir les sevesnecessitats”, explica Lluch.
Joan Carles Lluch: “Pretenem fer-li la vida fàcil a la gent, que la televisió no sols els doni programes, sinó que també eviti que la gent gran hagi de desplaçar-se innecessàriament”
Però aquesta ambició no es limitaa Vilanova, si no que arriba a tota la comarca del Garraf: pobles tanimportants com Sitges i Sant Pere de Ribes estan jaimplicats una formar una xarxa comarcal de fibra juntament amb Vilanova.Neàpolis les proveirà de continguts per a dur a termeuna sort d’administració comarcal online, la qual cosa es coneixeràcom el ‘T-Govern’.
Per a tot això, Neàpolis comptaamb una completa infraestructura que, com Lluch reconeix, s’haemportat bona part de la inversió inicial de set milionsd’euros donats per la Unió Europea. “Tenim diversosplatons i sales d’actes per a realitzar esdeveniments iconvencions, així com programes de televisió iinformatius; tenim sales de posproducción, amb material tansofisticat com cambres monitorades des de la taula de redacció(en realitat són robots) i amb capacitat per enviari rebre programes per via TDT, encara que en un futur no llunyàesperem fer-lo via Internet”.
Lluch va ser director de Canal Blau, latelevisió local de Vilanova (que ara s’allotja en Neàpolis),per la qual cosa coneix el mitjà a la perfecció i ha procurat quetant els platons com les redaccions de ràdio i televisiósiguin prou versàtils com per a generar tot tipusde continguts.
L’espai es llogarà a lesproductores privades, a més d’estar a la disposició d’universitatsi entitats locals. De fet, Canal Blau ja s’hafos amb Canal Maricel de Sitges per a crear una televisiólocal a la comarca que acabarà sent un únic canalIP multimèdia que doti de contingut al ‘T-Govern’, la futura xarxa de fibraòptica que arribarà a totes les cases del Garraf.
Planificació posterior d’una xarxa de xarxes superior
La idea de Lluch no es queda en el’T-Govern’. Aquest antic periodista i avui cap municipal delsServeis per a la Societat de la Informació a Vilanova jaestà pensant en un nivell superior de xarxa: Catalunya(“és el següent pas natural”, diu).
De moment, Lluch ja ha aconseguit quel’ens que s’encarregarà de gestionar, unificar icompatibilitzar totes les xarxes de fibra que avui existeixen soltes a Catalunyatingui la seva seu en Neàpolis. Es tracta de l’ITCat,un agent públic que s’encarregarà de localitzar totsels punts on s’hagi tirat ‘fibra fosca’ (canalitzacions queromanen sense ser usades) per a unir-los i vehicular-los en una granxarxa.
ITCat serà un ens públic que s’encarregarà de localitzar tots els punts on s’hagi tirat ‘fibra fosca’ per a unir-los i vehicular-los en una gran xarxa
ITCat també s’encarregaràde compatibilitzar els continguts que s’estiguin oferint enles diferents xarxes de fibra existents avui a la regió, de manera que aquests continguts es puguin intercanviar a nivell global ievitar duplicacions de serveis. Al final, l’objectiu és crear unaxarxa catalana de fibra que pugui unir-se a una major espanyola ieuropea, sempre d’acord amb l’estratègia d’anar des delpetit cap al gran.
“Ens estem preparant per a assumirels tres objectius alhora” explica Lluch, “perquècap d’ells pot realitzar-se sense la presència dels altres”.De totes maneres, fent honor al seu passat de periodista, remata lafrase puntualitzant que la veritable finalitat de Neàpolis ésproveir de continguts a la futura televisió IP.
Citilab, un laboratori cidadano
Cornellà de Llobregat és una de lestradicionals ciutats dormitori del cinturó industrialde Barcelona, encara que avui la fisonomia ha canviat molt i a primeravista fa més la impressió de ser una ciutatresidencial que una població d’immigrants.
Un dels homes que va acompanyar,en bona part des del seu exercici com a legislador municipal, la transformació de la ciutat és Vicenç Badenes,periodista de formació, antic regidor del Cultura iactualment tinenta d’alcalde de la Societat del Coneixement. Ell també és el responsable que Citilab sigui avui una realitat.
Aixecat a la fàbrica tèxtilde Ca Suris, que va ser durant molts anys un munt de ruïnes,aquest institut ha recuperat el seu antic aspecte exterior,encara que per dins s’ha remodelat profundament. Els seus espais hanestat redissenyats amb grans habitacles pels qualsentra la llum a través de les nombroses finestres. Les paretssón panells abatibles de color castany, que poden redefinirles proporcions de les habitacions en funció de lesnecessitats.
“La idea és que sigui un espaiversàtil i harmònic on es puguin desenvolupar tottipus d’experiències ciutadanes relacionades amb les tecnologiesde la informació i el coneixement, sobretot en el seuvessant de televisió IP”, explica Badenes, que defineixCitilab com “el primer ‘livinglab’ [laboratorio viviente] d’Espanya”..
Citilab,impulsat per l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat, compteentre els seus membres fundadors amb la Diputació de Barcelona,el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de laInformació de la Generalitat de Catalunya, el World TradeCenter Almeda Park, Siemens, la Universitat Politècnica de Catalunya,Localret i la Fundació Catalana per a laRecerca, entre altres. El pressupost de recuperacióde Ca Suris ha superat els sis milions d’euros..
Tres plantes, tres filosofies
“Volem dividir l’espai de CaSuris en tres plantes amb unes funcions molt concretes”,exposa Badenes entusiasmat: “A la primera podrà accedirtothom, és a dir els ciutadans de Cornellà que vulguinexperimentar amb les tecnologies de la informació iel coneixement”.
Per a això, Citilab ha habilitat unamediateca, una sala amb ordinadors i accés wifi d’un Gigaoctet i unespai ‘opensource’ on es podran establir xarxes de treballper a desenvolupar programes de codi obert.
“També crearem doslaboratoris ciutadans”, afegeix Badenes, “i tots dosseran d’interacció amb les tecnologies de lainformació i el coneixement: el primer, ‘yayolab’, estaràdedicat a la tercera edat, i el segon, ‘nanolab’, a la infància, ien ells es veurà com aprenen aquestes franges socialsen relació amb les noves tecnologies”.
“Estem disposats a oferiraquests espais a les empreses perquè experimentin els nousprototips dels seus productes amb els ciutadans, de la mateixa manera quefa Nokia en el seu ‘Livinglab’ Finlàndia”, assegura el responsablede Citilab. La idea és que mentre els ciutadans es familiaritzenamb les noves tecnologies, les empreses comprovin lafuncionalitat i usabilitat dels seus productes sense majors costos.
“En la segona planta”,prossegueix Badenes, “crearem un petit parctecnològic d’empreses de nova creació quedesenvolupin projectes de ‘e-learning’ (formació online) entelevisió IP”. Per a això ja compten amb una sala d’actesequipada amb sofisticades càmeres de vídeo IP encada cantonada, que passaran el senyal captat directamenta una habitació de posproducción on es muntaranels vídeos.
El saló compta amb panellsabatibles, de manera que es pot dividir en diversos habitacles,cadascun amb la seva cambra IP. Des d’ells es podranimpartir cursos i conferències que seran gravades i editades.
En el centre de la planta se situa unespai per a reunions d’empresa de sofisticat disseny, ial voltant d’aquest se situaran les diverses empreses,”de manera que sempre pugui haver-hi sinergies entre elles”, enhabitacions separades per cristalls polaritzats.
“Aquests cristalls”, explicaBadenes, “tenen la propietat de poder convertir-se en pantallestàctils gegants que es manegen amb un punter, de manera queles persones implicades en un projecte sempre poden veure en ellesels vídeos que estan produint o els canals que s’editeno realitzen”.
Finalment, en l’última plantas’estan habilitant els platons per a la realitzacióde programes de ‘e-learning’, la seva edició i la seva producció.”Comptarem aviat amb tot el material necessari per a facturarprogrames de ‘e-learning’ eficaços i susceptibles de ser llançats almercat de la futura televisió IP”, assegura VicençBadenes.
