Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Neàpolis i CitiLab: apostar per la televisió IP

Aquests dos instituts han nascut amb l'ànim de desenvolupar projectes de televisió per Internet que millorin la qualitat de vida, l'administració i la formació dels ciutadans

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 08deAgostde2007

Menys de quaranta quilòmetresseparen el nou edifici de ‘Neàpolis, L’espai de latecnologia i els ideïs’ (a Vilanova i la Geltrú) de l’antigafàbrica de Ca Suris (a Cornellà de Llobregat), rehabilitada per a ser el primer ‘living lab’ (laboratoride prova de prototips tecnològics) d’Espanya. Tots dosedificis són la culminació dels somnis dels seusimpulsors, Joan Carles Lluch i Vicenç Badenes, als qualsdiverses coses els uneixen. Una és que els dos han estat en el passatperiodistes vinculats al món de la televisió; una altra, quedes dels inicis del ‘boom tecnològic’ van saber veure que elfutur de la Societat de la Informació passa necessàriamentper la convergència entre la televisió i la Xarxa. Des d’aquestapremissa han creat cadascun dos instituts dedicats a investigar lamanera més útil d’aplicar aquesta convergència, encara queamb les seves peculiaritats respectives.

Neàpolis (I): Un espai per a la tecnologia i les idees

/imgs/2007/08/neapolis1.gif

Vilanova i la Geltrú és unaciutat situada en un enclavament geogràfic difícil, malgrat estar a només cinquanta quilòmetres de Barcelona.Es troba envoltada per les muntanyes del Garraf,un massís calcari que l’ha aïllat tradicionalment de la sevagran veïna del nord, igual que a altres poblacions pròximes,com Sitges o Sant Pere de Ribes.

La comarca del Garraf sempre hasofert d’incomunicació, i si ha tirat endavanteconòmicament ha estat per l’obstinació dels seushabitants. Primer emigrant a Cuba durant el segle XIX iposteriorment portant el ferrocarril, a pesar que va suposar per a moltsempresaris locals (antics indians) la ruïna. Nomésaixí va ser possible crear un port pesquer i industrial forttan prop de la capital.

La intenció és que Neàpolis sigui la seu de nombroses institucions públiques i acadèmiques relacionades amb les noves tecnologies en el seu vessant multimèdia

Si bé la localitat va sofrir elsrigors de la guerra civil i la postguerra, durant l’èpocadel desenvolupisme va ressorgir gràcies a la indústria de l’automòbil,que va centralitzar allí moltes de les sevesfàbriques de recanvis, creant un petit Detroit en elsud d’Europa que va atreure en els anys seixanta i setanta un granflux migratori. No obstant això, a principis dels noranta aquestaindústria va decaure i la ciutat va entrar en emergènciaeconòmica.

És en aquesta època quan Joan Carles Lluch comença a perfilar el seu projecte d’un institut quecentralitzi la recerca i el desenvolupament de les tecnologiesmultimèdia i de la incipient Internet. El seu objectiu és atreureinversió empresarial aprofitant les ajudes europees, peròtambé vincular aquesta inversió a nous camps quepermetin a la ciutat destacar sobre altres possibles competidors.

/imgs/2007/08/neapolis2.gifUn futur multimèdia

“Ha costat molt d’esforç, però jaés aquí”, explica Lluch assenyalant almodern i trencador edifici de Neàpolis, dissenyat per l’ArquitecteOriol Bohigas amb la intenció que sigui unnou emblema per a la ciutat. Neàpolis destaca en el seu entorn,a mig camí entre el centre i la zona industrial, i a uns centenarsde metres de l’estació de tren, durant moltes dècadesel principal símbol del progrés.

Joan Carles Lluch: “”No concebo la Xarxa en dues dimensions; crec que en el futur navegarem a través del televisor”

“La intenció”,prossegueix Lluch, “és que Neàpolis sigui la seu de nombrosesinstitucions públiques i acadèmiques relacionades ambles noves tecnologies en el seu vessant multimèdia, perquè laInternet del futur serà multimèdia”. Aquesta és la seva visióde la Xarxa: “No la concebo en dues dimensions, com és ara;crec que en el futur navegarem a través del televisor, peròd’una manera molt més interactiva, en una espècie de televisióhipertextual amb imatge, so i text combinat”.

Per a Lluch, aquest futur ha d’anar des de baixfins dalt, des del petit en gran, per la qual cosael primer és començar pels nuclis de xarxes locals, que al seu torn s’aniran unint fins a formar una gran xarxa amb entitatsuficient. En aquest sentit, Neàpolis s’articula sobre trespilars: la creació d’unaxarxa local de fibra òptica fins a les llars (FTTH), laprovisió de continguts multimèdia per a aquesta xarxa i laplanificació posterior d’una xarxa de xarxes superior.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions