Bubok es defineix en paraules del seu fundador, Ángel María Herrera, com una plataforma on line per a l’autopublicació de llibres de forma gratuïta. Neix a partir d’una idea: fer realitat el somni de publicar. “En Bubok convertim les idees i projectes en llibres; no importa que siguin unes anotacions de classe, unes receptes, poemes, un còmic o una novel·la”, assegura Herrera. En el rerefons del projecte està la inevitable transició del llibre imprès a l’àmbit digital. Bubok s’ha erigit en un pont perquè els autors publiquin tant en aquest format com en paper i és un aparador on els usuaris poden adquirir-los baix pagament. És una idea nova i que pot servir de guia a les editorials tradicionals, encara reticents davant el format electrònic a pesar que els dispositius lectors ja estan molt presents en les tendes.
Cada dia centenars d’autors envien els seus manuscrits a les editorials. En la immensa majoria dels casos la resposta és negativa o ni contesten. Els autors ens ho comenten i, per això, trien un camí més viable i que els pot donar major visibilitat fins i tot: l’autopublicació. S’eliminen intermediaris i obtenen un benefici major; ho veiem amb molts músics, que cada vegada més es llancen pel seu compte
“L’autopublicació elimina intermediaris i augmenta el benefici; ho veiem amb molts músics”El nostre model de negoci és el següent: d’una banda, obtenim beneficis de serveis editorials que oferim als autors i que van des de la maquetació, la correcció, el disseny d’una portada i la gestió del Dipòsit Legal i l’ISBN; d’altra banda, Bubok es porta el 20% del benefici de la venda dels llibres (digitals i impresos sota demanda) i l’autor es queda amb el 80%. Això no s’aplica a les descàrregues digitals gratuïtes.
Des del llançament a l’abril de 2008 no hem parat de créixer. Ara mateix tenim una comunitat de 25.000 autors que ja han publicat més de 15.000 llibres. Això ha estat tot un assoliment si es té en compte que no hem fet gens de publicitat i, encara que 2009 ha resultat un any complicat per a molts sectors, en Bubok no hem notat la crisi. Potser perquè es tracta d’indústria cultural o potser perquè la gent té ara més temps per escriure.
“Bubok es porta el 20% del benefici de la venda dels llibres i l’autor es queda amb el 80%”A dia d’avui, en Bubok es venen més i-books (llibres electrònics) que llibres en paper, si bé en part es deu al fet que el preu és en general més baix; fins i tot alguns autors els ofereixen de manera gratuïta. Creiem que aquestes xifres es dispararan en la campanya de Nadal, perquè vivim l’auge del llibre digital.
“Maquetar un llibre en EPUB és complicat i porta temps”Hem començat pel format PDF perquè és el més comú i que més gent coneix, així com el més suportat pels i-readers (lectors d’i-books). Fa uns mesos vam oferir tots els llibres que estan en descàrrega gratuïta amb format EPUB, perquè la gent comenci a conèixer-ho, encara que ara mateix es descarrega més en PDF. Fins que no hi hagi més dispositius al mercat, no s’imposarà un format EPUB. A més, maquetar un llibre amb ell és complicat i porta temps. Ara mateix no existeix la tecnologia per fer-ho de manera automàtica.
Analitzem el tema però ens vam adonar que al món de la música no ha funcionat. Les editorials tradicionals aposten de moment pel DRM, un sistema que evita un ús indegut d’un llibre digital. Ara mateix hem apostat per no fer-ho ja que pensem que, encara que pot evitar alguna còpia pirata, dificulta que els llibres arribin a molta gent que li agradaria pagar.
“Les editorials tradicionals aposten de moment pel DRM, però nosaltres creiem que dificulta la difusió”Per descomptat. Tots dos formats van a conviure almenys en el futur immediat. Es crearan models que ara mateix ni tan sols existeixen, com a versions digitals amb extres o “packs” amb llibre imprès i tráilers d’altres llibres de l’editorial. Hi haurà molts canvis, no només en dispositius (i-readers) sinó també en la forma de crear continguts.
Sí, tendirem cap a un futur més digital. També cal tenir en compte el factor ecològic i de funcionalitat dels llibres digitals. Ja no tenen sentit les prestatgeries plenes d’enciclopèdies, que a més aviat queden desactualizadas.
“També cal tenir en compte el factor ecològic i de funcionalitat dels llibres digitals”En Bubok els drets són dels autors. Nosaltres només som la plataforma de publicació i d’impressió on poden gestionar les seves vendes i compartir els seus llibres amb el món. Fa poc hem signat un acord amb Safe Creative, mitjançant el qual els autors poden anotar les seves obres en un registre de la propietat intel·lectual on line. Va ser tal l’èxit, que els autors de Bubok van saturar els servidors de Safe Creative. Així es demostra la preocupació que tenen els autors amb aquest tema.
Aquest és el gran repte. Ara es digitalitzen obres, no es generen obres natives digitals. Quan sorgeixin noves generacions d’autors que pensin com treure partit a les potencialitats digitals veurem nous gèneres literaris i nous “best sellers” amb possibilitats molt diferents a les actuals. Una dels avantatges és que podran arribar a qualsevol part del món molt ràpid. Si aconsegueixen ser un èxit, ho seran a gran escala.
No ho creo. El boom sorgirà quan, com comentava abans, aparegui un primer “best seller” natiu digital que ens ensenyi a tots el futur d’aquest nou món.
“El llibre digital és a temps que no es comenten amb ell els errors que s’han comès en la indústria musical”Encara que amb semblances, són hàbits de consum diferents. Per començar, podem escoltar música en idiomes que no coneixem, cosa que no pot passar amb un llibre. El llibre digital és a temps que no es comenten amb ell els errors que s’han comès en la indústria musical. Però no és el mateix la música que els llibres. Hi ha molts aspectes que s’han d’aclarir, com l’IVA dels llibres digitals, els drets d’autor, el tipus de format i la seva distribució. Estem en un sector encara molt verd.
“Alguns autors es promocionen en xarxes socials com Twitter i Facebook, però no hi ha dades concloents del seu impacte en les vendes”
Per descomptat. L’autopublicació facilita que l’autor escrigui, dissenyi la portada del seu llibre, sigui ell qui ho pugi, s’encarregui de vendre-ho i fer màrqueting. Però ara és una assignatura pendent, encara que tenim entre els nostres autors a els qui han aconseguit un reportatge en el seu diari local, els qui naveguen per la Xarxa a la recerca del tipus de blog o fòrum on pot encaixar el seu llibre; els qui fan presentacions i venen allí mateix el llibre i els qui, fins i tot, fan màrqueting directe a mitjans per aconseguir una ressenya.
Moltes persones aposten per les xarxes socials com Twitter i Facebook, però no hi ha dades concloents que les accions que realitzen tinguin un impacte directe en vendes. També hi ha autors que han aprofitat el Dia del Llibre per fer màrqueting de guerrilla. Al final, els llibres són com qualsevol altre producte. L’important és l’estratègia que hi hagi darrere.
És cert que sense promoció ni màrqueting no es venen llibres. Nosaltres diem als nostres autors que ningú va a fer millor màrqueting del seu llibre que ells mateixos. Quant als preus i costos d’accions, no es pot generalitzar. Caldria analitzar cada situació i cas concret. Hi ha moltes accions que es poden fer gratis als dos mons. Nosaltres recomanem als nostres autors que s’esforcin al món on line. Molts dels nostres llibres són nínxol i és més fàcil i ràpid atacar nínxols en Internet que al món “off line”. El millor en una estratègia de màrqueting és combinar accions dels dos mons. Per ajudar-los en aquesta difícil tasca, els hem dissenyat una Guia que es poden descarregar gratis, on els recomanem passos que han de seguir una vegada autopublicado el seu llibre.
