Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Nous estàndards en fotografia digital

Quatre terços i micro quatre terços són els nous estàndards que permetran fabricar càmeres réflex més petites
Per Antonio Delgado 12 de maig de 2009
Img 4tercios portada
Imagen: CONSUMER EROSKI

En la segona meitat de l’any, molts fabricadors de càmeresdigitals trauran al mercat els seus mésnoves propostes, que es caracteritzen per la seva menor grandàriagràcies a la creació de nous estàndards. Algunsprototips presentats en fires recents, basats en l’estàndardmicro quatre terços, han sorprès a la pròpia indústria.

L’estàndard quatre terçosportarà en un futur proper càmeres digitals d’una grandàriasimilar a les compactes actuals, i que disposaran de lesmateixes característiques, o fins i tot superiors, que les réflexdigitals. En aquestes, els enormes objectius i el gran pes igrandària dels cossos han dotat d’una essència pròpia a lafotografia professional.

Actualment es donen citen al mercat fotogràfic els següents formats, establerts segons la grandària del sensor de les càmeres: les denominades càmeres compactes munten un sensor que varia entre les 1/1,7 polzades i les 1/2,5 polzades; el sistema quatre terços, del com es deriva el nou sistema micro quatre terços; l’APS-C, utilitzat comunament en les càmeres réflex per a afeccionats i semiprofesionales i el “Full Frame” o format complet, que llueixen les réflex professionals i que té una grandària idèntica al format de 35 mil·límetres de les càmeres analògiques.

L’estàndard quatre terços portarà en un futur proper càmeres digitals d’una grandària similar a les compactes actuals amb prestacions iguals o superiors a les de les réflex

Els sistemes utilitzats en lesdigitals réflex, tant òptics com de processament deimatge, venen heretats de les càmeres réflexanalògiques, i és per això que les càmeres réflexdigitals tenen una grandària similar a les analògiques isón tan pesades, la qual cosa les pot fer incòmodes per elcomú dels usuaris malgrat la seva qualitat superior.

D’altra banda, cada fabricant decàmeres réflex utilitza una arquitectura diferent, iper tant els objectius de la marca només poden ser utilitzatsen les càmeres del fabricador, sent incompatibles amb uns altresfabricants. Empreses com a Cànon o Nikon acusen aquest tipus deproblemes i, en menor mesura, els segueixen Olympus, Sony i Pentax.Tots aquests inconvenients provoquen que mentre el mercat de les càmerescompactes creix i es consolida, el de les réflex segueixi sent minoritari. No obstant això, s’espera que l’arribada de l’estàndard micro quatre terços remeï aquesta situació.

Quatre terços

L’estàndard quatreterços va néixer en 2003 de la mà de les empreses Olympus iKodak per a la seva secció de càmeres réflexdigitals. Aquest estàndard proposa que elsfabricants puguin comercialitzar lents intercanviables entre les diferents marques de càmeres. Actualment, formenpart del consorci quatre terços les empreses Olympus, Kodak,Leica, Fuji, Panasonic, Sanyo i Sigma.

Aquest estàndard proposa que elsfabricants puguin comercialitzar lents intercanviables entre les diferents marques de càmeres

D’altra banda, les lents s’hanadaptat a les necessitats específiques dels sensorsdigitals i s’han eliminat peces i sistemes heretats de lescàmeres analògiques, que imprimien un volum i pesexcessius. El sensor utilitzat és molt més petit quel’usat en càmeres de 35 mil·límetres. La relaciód’aspecte de les imatges preses amb aquest format és de 4:3,enfront del format habitual de 3:2 provinent del format de 35mil·límetres.

Actualment, la llista d’objectiusdisponibles pels fabricants que conformen el consocio quatreterços no és molt gran. Olympus disposa d’una vintena de lentsper a aquest format, mentre que altres marques, com Sigma, hanadaptat una desena de les seves lents al nou format.

Micro quatre terços

El passat mes d’agost, les empresesOlympus i Panasonic van anunciar la creació del format microquatre terços, que es diferencia del format quatre terços i delréflex en què no utilitza mirall darrere de l’objectiuper eliminar els errors d’enquadrament en el visor òptic, alestil de les càmeres compactes, que tampoc utilitzen mirall.No obstant això, el nou format sí permet l’ús d’objectiusintercanviables i manté la grandària del sensor de 4:3. Pertant, no disminueix la qualitat de les fotografies obtingudes, cosaque sí ocorre en les compactes.

Un desavantatge d’aquest nou estàndardés que les lents pensades per a ell són més petitesque les usades en quatre terços, si bé es poden utilitzar les deaquest últim estàndard per mitjà d’un adaptador.

Però el gran avantatge delsistema és que poden fabricar-se cossos i lents amb un pes igrandària molta menors que les càmeres réflexactuals. S’estima que poden ser fins a un 50% més primesque les càmeres quatre terços. A més, al no utilitzarmiralls, s’eliminen les vibracions causades aquests en lescàmeres réflex convencionals.

A la tardor de 2008 va sortir al mercat la primera càmera digital de format micro quatre terços: la Panasonic Lumix G1. Aquesta càmera, el pes de la qual no supera els 385 g i mesura 124 mil·límetres d’ample x 83,6 d’alt (com les compactes avançades), té 12,1 megapíxeles efectius, una sensibilitat de 100 a 3.200 ISO i una velocitat d’obturació que va des dels quatre minuts fins a 1/4.000 parts de segon. El proper mes de juny Panasonic posarà a la venda a Espanya la nova Lumix GH1, de format micro quatre terços i amb un sensor de 12,1 megapixeles, però no només dissenyada per prendre fotos sinó també per gravar vídeo en alta definició. Segons Panasonic, el preu, amb un objectiu de 14-140 mil·límetres, girarà entorn dels 1.500 euros.

Algunes fonts de la indústria situenen el mateix mes de juny lapresentació per part d’Olympus de la seva primera càmeraamb el format micro quatre terços, amb un disseny diferental prototippresentat l’últim trimestre de 2008. Aquest llançament aniriaacompanyat d’una nova gamma d’objectius micro quatre terçosamb unes lents focals equivalents als 24 mm, 35 mm i 50 mmtradicionals.