Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Nuria Rita Sebastián, autora de l’antologia de blogs de lesbianes ‘D’unaltre planeta?’

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 27deAbrilde2006

Ha hagut de ser una recopilació de blogs de lesbianesqui porti fins al gran públicdel paper la bullentecomunitat cultural que s’està gestant en Internet des de fasis anys. La seva autora, Nuria Rita Sebastián, confessa que “elpes dels blogs entre la comunitat de lesbianes és ara mateix talque es parla de la ‘bollosfera’ com de ‘l’altre ambient'[alternativo a los lugares normales de encuentro]”. ‘D’unaltre planeta?’s’editarà sota llicència Creative Commons i els beneficis que generi aniran destinats a una organització no governamental que ajuda a les dones camperoles a Nicaragua.

Enla introducció vostè explica que ‘D’un altre planeta?’és el primer llibre de blogs publicat a Espanya, i és curiósque sigui tan especifico: amb entrades “escrites per lesbianes”.Va ser una idea de l’editorial o és un projecte personal que s’haconvertit en llibre?

És el primer llibrecol·lectiu de textos publicats en blogs (no “sobre blogs”,que ja existeix l’assaig col·lectiu ‘Blogs‘).Amb l’infinita que és la blocosfera una antologia general ésalguna cosa impensable, així que un llibre només pot recolliruna petita porció d’aquest univers. En aquest cas, 34blogs escrits per lesbianes, encara que vaig llegir més de 50 perfer la selecció. És una idea personal, o més aviatuna idea que es respirava en diversos comentaris i posts dels blogsque llegia habitualment, i que un bon dia em vaig decidira presentar a ‘Elles Editorial’. En ‘Elles’ no coneixien gensdel món blog; els vaig imprimir uns 15 folis amb posts que a mim’agradaven especialment i, després de llegir-los, es van convèncer ellessoles.

Aqui li agradaria llegir aquest llibre?

Ami m’encantaria que aquest llibre ho llegís tot tipus degent. Una de les autores Bea,diu: “Tant de bo aquest llibrehagués caigut a les meves mans fa quinze anys….tant de boaquest llibre caigui en mans dels meus amics, de la meva família, dels meusveïns, dels meus companys de treball i de totes les personesque es creuen o s’han creuat o es creuessin amb mi al llarg de la mevavida….tant de bo ho entenguin”.Séque les primeres lectores van a ser les mateixes lectores habituals delsblogs, però per a mi el llibre serà un èxitsi ho llegeixen les seves famílies, per exemple; i més enllà de l’entornproper, si ho llegeix tot tipus de gent que es vulgui apropar a larealitat de 34 persones.

Sent el primerde la seva categoria, és difícil de catalogar. A quingènere diria vostè que pertany?

“Potser la decisiómés difícil en començar aquest llibre va ser la de suprimirels comentaris i deixar només l’entrada de l’autora”Jo crec que s’emmarcadins de la tradició d’una literatura intimista; jahi ha llibres que recullen una sèrie de cartes o de diaris personals imés o menys aquí encaixa aquest llibre. L’únicadiferència és que en comptes d’haver de furgar en els calaixos de lesautores a la recerca d’aquest material, jo ho tenia a lavista publicat en Internet. El que fa un blog diferent a un llibre sónels comentaris, que són un aspecte clau. Potser la decisiómés difícil en començar aquest llibre va ser la de suprimiraquests comentaris i deixar només l’entrada de l’autora, això sí,amb la referència de data i url per si algú estàinteressat a llegir en Internet quina respostes va tenir cada text.D’altra banda, el llibre és molt heterogeni, ja que no noméses limita al dia a dia d’una persona, sinóque també hi ha textos de denúncia social (per exemple els de’Crònica Congretdes de l’Imperi del Mal’, escrit des d’EE.UU) o d’humorintel·ligent, com els de ‘Leslesbianes són d’un altre planeta’.

Per quèmereix la pena imprimir-ho si ja està en Internet?

Els textos estanpublicats ja individualment en cada blog, però el que aporta unllibre imprès és una visió de conjunt (organitzada per temes)que la lectura dels post en solitari no dona. A més,publicar un llibre és una qüestió de visibilitat: els blogsencara són vists per molta gent, i el que és pitjor, permolts mitjans de comunicació tradicionals, com una mica d’unspocs ‘frikis’ que no ha de ser tingut en compte. Amb un llibre ensapropem a aquest públic i els vam mostrar la utilitat que pottenir un blog tant en el personal com en el social o polític.

La col·leccióes publica sota una llicència no comercial Creative Commons. Aquè obeeix aquesta decisió?

Era el lògic; la majoria d’aquestsblogs estan publicats sota aquesta llicència i volíemrespectar-la. A més en aquest projecte ningú va a cobrar gens, niles autores, ni jo com a editora, ni l’editorial… Tots elsbeneficis aniran per Apadeim,una associació de Nicaragua la labor de la qual és l’alfabetitzacióde dones camperoles. Amb un projecte així d’utòpicseria contradictori acollir-nos a les caduques normes delCopyright.

Segons les sevespròpies paraules, el seu interès en els blogs va començar quanva trobar a Hester,de qui diu que “compartia gustos literaris amb mi ia més escrivia meravellosament bé”. Ésla cotidianeidad, la proximitat de l’autor o autora, la qual cosabusquem en els blogs i no trobem en els llibres? Quèes guanya i què es perd quan s’aïllen del seu contextper convertir-se en paper?

“Amb un projecte així d’utòpic seriacontradictori acollir-nos a les caduques normes del Copyright”Sens dubte el quees busca en els blogs és la proximitat, el saber que quiescriu és algú tan normal i corrent com tu. Els blogsaporten gran dinamisme a la comunicació i, al contrari queles webs, permeten que a més de lector, siguis també’actor’, deixant el teu comentari a allò que acabes de llegir. Aquestcomentari ho llegirà l’autor del blog i podràcontestar-te, creant-se així una veritable comunicacióentre escriptor i lector, alguna cosa que amb els llibres no succeeix. Ambels blogs es guanya en espontaneïtat, alguna cosa que difícilment estroba en un llibre, però es perd en estructura narrativa. No obstant això,no es pot generalitzar, perquè hi ha blogs que són llibres ensi mateixos, com a‘ Quinsdolenta soc dosant-te’, que estan escrits amb unacura molt especial de les paraules i un altíssim sentitliterari. Com a editora, a mi aquest últim tipus de blogsés el que em té ara mateix més enganxada.

Tambécomenta que, quan s’entra en la blocosfera, un es perd saltantd’enllaç en enllaç, com si fos destapant infinites ninesrusses. És això llegir o és ‘llegir en diagonal’?

És llegir, per descomptat, i a més d’una manera enriquidora. Aquestsaltar de lloc en lloc em recorda molt una novel·la esplèndida d’ItaloCalvino, ‘Si una nit d’hivern un viatger…’, ja de 1979, queés un peculiar llibre que comença deu vegades. Alguna cosa així seria submergir-seen l’univers blog, una història que comença una vegada i una altra i que noper això deixa d’enganxar-nos o de resultar interessant.

M’ha fet moltagràcia llegir que una de les col·laboradores d’aquest llibre li va dir alseu pare que era lesbiana enmig d’una discussió i el seu pare liva dir “ja, i què”. Per què ésnecessària una blocosfera ‘lesbiana’ en aquests temps que corren?

Lamentablement lescoses no estan tan normalitzades com semblen. El cas d’aquestpare no és el més comú. Algunes de les autores d’aquestllibre, per exemple, encara no han tret aquest tema ambels seus pares, i unes altres s’han trobat rebutjades per les seves famílies. Johe tingut molta sort i mai m’he trobat capproblema en el meu entorn, però en llegir els blogs m’he anatconscienciant de la necessitat de guanyar en visibilitat irepresentació. Les lesbianes encara som unesgrans desconegudes (els gais també, però menys, cada vegadaestan més presents en els mitjans) i el desconegutsempre genera un primer rebuig. Per a nosaltres mateixes és necessaritambé trobar referents i miralls en els quals reconèixer-nosi en aquest sentit Internet ha estat una autèntica revolució,primer gràcies als fòrums i xats, i ara també gràciesla ‘blocosfera lesbiana’, cridada per algunes la ‘bollosfera’, que ésun lloc de trobada en el qual ens podem sentir reconegudes i enel qual, gràcies a l’anonimat que confereix signar amb pseudònim,moltes s’atreveixen a confessar per primera vegada que són lesbianes idescobreixen que no estan soles i que no passa gens, que no sónd’un altre planeta. Internet sens dubte està ajudant molt a lavisibilización de gais i lesbianes i d’altres minories.

Una de lesbloggers diu: “m’he adonat que si no donem la cara noaconseguirem gens”. Quina importància téla ‘blocosfera’ en els canvis socials? És possible que des de lesbitàcoles les minories sexuals puguin canviar lasocietat?

“El quees busca en els blogs és la proximitat, el saber que quiescriu és algú tan normal i corrent com tu”Jo soc una idealistasense remei, així que crec que sí, que des de lesbitàcoles es poden canviar les coses. Les bitàcolescomencen canviant persones, formant la seva opinió, donant nousangles d’enfocament, oferint un altre tipus d’informaciódiferent a la dels mitjans tradicionals… I aquests canvis enles persones per força es tenen a veure reflectits en la societat.D’altra banda, soc conscient que estem encara molt llunyd’una veritable democratització a través de la Xarxa,sobretot perquè els que tenim accés a les noves tecnologiessom només un percentatge mínim i privilegiat.

Lesprotagonistes-col·laboradores de ‘D’un altre planeta?’ esdistingeixen de la resta del món per la seva condició sexual. I hi haun capítol anomenat ‘sexe’ on, sorprenentment, no hi hagens de sexe. Ha estat una decisió conscient? Hi haautocensura en la blocosfera?

El capítol es titula ‘Amor/Sexe’. No voliacridar-la només ‘Amor’, perquè no és certa la imatge bucòlicade dues dones passejant de la mà i aquí acaba tot. De fet,sobre aquest tema se sol parlar bastant en la blocosfera,encara que tal vegada no de forma explícita. D’altra banda hi ha blogsmolt sincers en els quals arribem a saber fins i tot quantes vegadesa la setmana o al dia han “cardat” lesprotagonistes. De totes maneres sí crec que existeix una certaautocensura, perquè imagina’t el que seria que la tevaparella expliqués dia a dia públicament totesles vostres gestes en el llit… Les bloggers no són tanexhibicionistas com semblen. En qualsevol cas, no és cert que nohi hagi res de sexe en el llibre.

Són elsblogs un refugi natural per a les minories sexuals, la gentque tem “sortir de l’armari”?

Més que un refugi és un espai en el qual sentir-se reconeguda i enel qual comunicar (que no és més que “posar en comú”). “Sortir de l’armari”,a més, no és alguna cosa que es faci una única vegada, sinó que és unexercici quotidià. La majoria de les autores del llibre es reconeixenobertament lesbianes en el seu entorn quotidià, però signen els blogsamb pseudònim, perquè no és el mateix que et llegeixin un munt dedesconeguts que que et llegeixi la gent del teu entorn proper, sigui el que siguila teva orientació sexual. És curiós però ens costa més reconèixer-noscom blogueras que com a lesbianes. La Ricci, una de les autores més llegides ambun diari de sinceritat desbordant, ho expressa així: “Jo no vull queem conegui la gent que em llegeix. Vull seguir sent un personatgeanònim, perquè només així puc seguir escrivint de la mateixa manera quefins ara ho faig”.

Estanels blogs canviant la nostra manera de relacionar-nos?

“La’blocosfera lesbiana’, cridada per algunes la ‘bollosfera’, és unlloc de trobada en el qual ens podem sentir reconegudes”Entre les lesbianessí crec que s’està produint un canvi enles relacions, i el pes dels blogs ara mateix és tal que es parla de la’bollosfera’ com “l’altre ambient”. Més d’unaha lligat en directe pel blog, davant les ‘mirades’ dels seuslectors, que seguien la història i la comentaven com si d’un’Gran Germà’ es tractés. Unes altres també han trobat ala seva parella actual pel blog, però sense explicar-ho a la Xarxa.Precisament al juny s’ha organitzat, partint de la publicaciódel llibre, una taula rodona en la qual es parlarà de larevolució que suposen els blogs en la nostra manera derelacionar-nos.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions