El 20 de setembre d’aquest any va ser llançada a la Xarxa la nova versió d’Opera . Fins ara, i durant els seus deu anys d’existència, per poder usar Opera calia pagar o bé acceptar la publicitat en les finestres emergents que comportava la seva versió gratuïta. Aquesta situació ha canviat i el navegador està a l’abast de tots els usuaris, per primera vegada de manera gratuïta i lliure de publicitat.
Des que va desenganxar en 1995, Opera es va convertir ràpidament en el BMW dels navegadors, segons els experts: han aplicat el seu lema ‘velocitat, seguretat, senzillesa’ a totes les seves actualitzacions. Els dissenyadors professionals han usat Opera durant anys per fer la prova del cotó a les seves pàgines web: si es veuen bé en Opera és que són perfectes. El navegador noruec no tolera HTML que no compleixi els estàndards mínims de qualitat.
Opera té 22 milions d’usuaris al món, nombre que podria duplicar-se en els propers mesos. Des que van oferir la seva versió gratuïta i lliure de publicitat s’han produït 5 milions de descàrregues. Pel seu poc pes, amb prou feines 9 Megaoctets, i la seva capacitat d’adaptar-se a formats de pantalla reduïts, el navegador s’està situant com a favorit entre els usuaris de terminals portàtils com a agendes PDA i telèfons de tercera generació.
Comparació amb Firefox
La majoria dels experts ho comparen amb Mozilla-Firefox. Els dos projectes estan molt a l’una quant a prestacions. Alguns entesos critiquen el que Opera no pugui implementar extensions (plug-in) en la barra del navegador, com a cercadors, traductors i altres serveis. No obstant això, els seus admiradors consideren que Opera té tot el que necessiten sense haver d’instal·lar programari extra. Els fans de Firefox, d’altra banda, consideren més pràctic tenir un navegador bàsic i habilitar les extensions que més els convinguin.
D’altra banda, els usuaris habituals d’Opera destaquen com a grans avantatges la seva fiabilitat, el seu poc pes i la facilitat amb que es carrega. Guillermo Rodríguez, periodista especialitzat en noves tecnologies, subratlla que el navegador és “molt més segur que qualsevol un altre, com Firefox i no diguem ja Explorer, i, sobretot, mil vegades més ràpid”. “Porto bastant malament que Firefox carregui les fotos en últim lloc; Opera, a més de carregar-ho al mateix temps, ho fa més de pressa”, explica Rodríguez.
Però no tot són parabienes. Molts usuaris acostumats a usar Opera opinen que els programadors han fallat en la seva última versió, teòricament la que més haurien d’haver cuidat perquè és la que pot arribar a una major part de la comunitat d’Internautes (Opera té actualment un 2% de quota de mercat). “M’ha anat tan mal que m’ha obligat a canviar-me a Firefox en el treball”, assegura Rodríguez, que explica que “fa pocs dies han llançat la versió 9 en proves i s’assegura a la Xarxa que esmena tots els errors que sofria l’anterior”.
Alta accessibilitat
Les característiques d’Opera li fan una eina interessant per a persones amb problemes físics com a discapacitats visuals o manuals. En termes generals, la seva accessibilitat no té parangó entre els altres navegadors. Aquests són els seus trets més destacats:
- Grandària. Opera és molt petit. Ocupa amb prou feines 9 Megaoctets enfront dels 22 Megaoctets de Firefox i consumeix pocs recursos. Per a l’internauta, això significa que triga menys d’un segon a obrir-se i la navegació és sorprenentment àgil.
- Serveis integrats. Opera integra un servei de correu electrònic, un altre de missatgeria instantània i el servei amb canal P2P que permet descarregar i compartir arxius de la Xarxa a gran velocitat. Alguns usuaris consideren que, més que un avantatge, integrar un client de correu en el navegador és un defecte de fàbrica.
- Veu. Una de les novetats més cridaneres de la versió 8.0 va ser el sistema de reconeixement de veu (VoiceXML). Segons els seus responsables, no és només per a persones amb problemes de visió. “La gent no sempre està en condicions d’usar el teclat o el ratolí i aquest sistema”, explica Berit Hanson, portaveu de l’empresa, “és el primer pas cap a una relació més natural entre l’usuari i el seu ordinador.” L’empresa ha utilitzat un programari d’IBM que, a diferència d’altres sistemes d’activació per veu, no necessita d’entrenament previ per reconèixer la veu de l’usuari i obeeix fins a 50 comandos.
- Accessibilitat als textos. Un altre detall interessant és l’augment de grandària dels textos, que facilita molt la lectura a persones amb problemes de visió. A diferència de Firefox o Explorer, Opera ho fa de manera proporcional, tractant la pàgina com un tot, com si ens apropéssim el periòdic al nas. Pot magnificar les pàgines fins a deu vegades. Aquesta peculiaritat combina meravellosament amb la seva “Small Screen Mode” (manera de pantalla petita), que converteix Opera en un navegador idoni per al PDA o el mòbil i altres dispositius de pantalla reduïda. La pàgina sempre s’ajusta als marges i el zoom proporcional imita al dels sistemes d’edició d’imatge com Gimp o Photoshop.
- Dreceres de ratolí. (Tools > Preferences >Advanced >Shortcuts) El que criden gestos del ratolí (“Mouse gestures”) és una col·lecció de dreceres de ratolí que simplifiquen les ordres sense passar pel teclat. Per exemple, recarregar una pàgina descrivint una O invertida; maximitzar-la amb una L o tornar a la pàgina inicial fent doble clic en una pàgina en blanc. En Firefox, aquesta habilitat que tant agrada als ‘Operómanos’ és una extensió.
- Estil. (View > Styles menu) Fa anys que els usuaris d’Opera poden veure una pàgina web com més els agradi; segons el dissenyador o d’acord a les seves preferències (tipus de lletra, color, grandàries, etc). Des de fa poc, també poden carregar una llista de fins a dotze estils predeterminats i canviar l’aspecte de les pàgines visitades segons necessitat, curiositat o capritx.
