Imagen: OMS
Pangea va ser fundada en 1993 per un grup de persones procedent de diverses organitzacions no governamentals (ONG), que en aquell moment van veure el gran potencial que tenia Internet i les seves eines, sobretot el correu electrònic, per facilitar el treball d’altres associacions alternatives. Entre aquestes persones estaven les que avui contesten l’entrevista: Leandro Navarro (actual vice-president), Assumpció Guasch (directora tècnica de projectes) i Lorena Merino (responsable de la gestió administrativa). Des del seu inici Pangea es va marcar com a objectiu el facilitar l’accés a Internet, i a totes les seves eines, a les altres ONG i associacions del país, i ho van aconseguir en un moment en el qual amb prou feines existien proveïdors comercials d’accés. Posteriorment Pangea ha anat evolucionant al llarg dels anys, tal com ho ha fet Internet i la Societat de la Informació, però sempre mantenint l’objectiu de facilitar a les ONG l’accés i ús d’Internet de forma efectiva. Actualment, Pangea està formada per un col·lectiu de prop de 700 socis, entre ONG i particulars, que contribueixen a aquest projecte i que utilitzen els seus serveis, i forma part de l’Asociation for Progressive Communications (APC).
Quin és la comesa de Pangea?
“L’objectiu de Pangea és promoure l’ús estratègic de les noves tecnologies per al desenvolupament i la justícia social”L’objectiu de Pangea és promoure l’ús estratègic de les xarxes de comunicació i de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per al desenvolupament i la justícia social, per convertir-se en una eina que ajudi a complir els objectius dels col·lectius socials, les organitzacions i els moviments socials. Pangea contribueix al fet que les organitzacions i els moviments socials comparteixin informació, coneixements i recursos tècnics per a l’ús efectiu i estratègic de les TIC, especialment d’Internet, de forma sostenible i respectuosa amb la diversitat i els valors de la cultura i societat local i global.
Quines activitats es duen a terme?
“Pangea també dedica una part del seu esforç a crear nous espais i eines per facilitar la difusió de les activitats dels moviments socials”Les activitats es divideixen en els següents aspectes: serveis als socis, formació, campanyes, eines, cooperació. Una de les principals activitats de Pangea són els serveis relacionats amb Internet que es faciliten als socis, ONG i individus, així com assessorament i el suport en l’ús de les TIC. Oferim serveis basicos i avançats, que inclouen desenvolupament de programari des d’un vessant solidari i específica d’aquest sector. Això engloba desenvolupament, ús i promoció de programari lliure i altres serveis que proveïdors comercials no proporcionen, o ho fan a un cost elevat. Altres activitats de Pangea són la formació en temes d’Internet, noves tecnologies, programari lliure, etc. També diversos projectes sobre el desenvolupament i impacte en la societat i els moviments socials en temes com a programari lliure, politicas de TIC’s, el desenvolupament de la Societat de la Informació, genero, drets civils, ciberderechos, etc. Alguns d’aquests són projectes internacionals realitzats conjuntament amb APC (‘Association for Progressive Communications’), prestigiosa organització internacional de la qual Pangea forma part des dels seus inicis, i de la qual formen part moltes associacions com Pangea en diversos paises del món. Pangea també dedica una part del seu esforç a crear nous espais i eines per facilitar la difusió de les activitats de les entitats i moviments socials.
La hi pot considerar una organització no governamental en el sentit estricte, atès que ofereix serveis de magatzematge, manteniment i accés a canvi d’unes tarifes?
“Gràcies a les tarifes, Pangea resulta sostenible econòmicament sense necessitat de subvencions o publicitat”Si, Pangea és estrictament una ONG. Com moltes altres associacions, Pangea ofereix algunes activitats i serveis als seus socis simplement pel fet de ser socis, la qual cosa passa és que en el cas de Pangea són serveis d’Internet. També ofereix altres serveis pels quals es paguen unes tarifes, però tots els diners que es recapta amb aquests serveis s’inverteix en l’entitat (en el manteniment i millora dels serveis) i en els projectes que aquesta realitza. D’aquesta manera, Pangea resulta sostenible econòmicament sense necessitat de subvencions o publicitat. Igual que en totes les entitats sense animo de lucre, l’important és que els ingressos de l’entitat reverteixin íntegrament en l’entitat.
Com s’inverteix els diners obtinguts de les tarifes que paguen els clients de Pangea? Quins projectes es duen a terme amb aquests diners i en quins països?
“Moltes vegades aquests projectes ajuden a donar veu a les petites organitzacions que d’una altra manera no tendrian possibilitat d’accedir als recursos disponibles”Principalment els recursos s’inverteixen en el desenvolupament de noves eines per a la comunitat, en formació, en suport i assessorament a les associacions, així com en projectes de sensibilització. Òbviament, part dels recursos s’inverteix a mantenir la infraestructura i en la gestió dels serveis als socis. Els projectes i col·laboracions que Pangea realitza amb APC (‘Association for Progressive Communications’) són projectes en molts casos d’incidència internacional i que s’utilitzen i aprofiten en tots els paises on APC té presència (actualment APC té representants en tots els continents; hi ha nodes des de Canadà fins a Filipines, passant per Colòmbia, Argentina, Sud-àfrica, Anglaterra, Espanya i un llarg etcètera). Els projectes que es realitzen no sempre són purament tècnics, sinó que hi ha molts projectes que aporten continguts en matèries diverses, des de gènere fins a politicas de les TIC, i que s’ofereixen no només als altres nodes d’APC sinó a tota la comunitat. Moltes vegades aquests projectes ajuden a donar veu a les petites organitzacions que d’una altra manera no tendrian possibilitat d’accedir als recursos disponibles.
Rep algun tipus d’ajuda de les institucions?
“Les subvencions es dediquen totalment als objectius dels projectes però no per sostenir l’estructura de Pangea”Basicamente Pangea es manté amb les quotes dels socis, cosa que la fa independent i pràcticament autosostenible. Realitzem a més alguns projectes subvencionats per l’administració local o uns altres d’àmbit internacional que poden tenir alguna ajuda per part de donants o organismes internacionals amb els quals col·labora APC. En aquests casos les subvencions es dediquen totalment als objectius dels projectes però no per sostenir l’estructura de Pangea.
Quin és compromís amb el programari lliure que té Pangea? Ho promociona, ofereix cursos per a usuaris? També per a programadors? Fins a quin nivell aconsegueix la promoció? Només usuaris bàsics, avançats, professionals?
“Una de les activitats principals són els cursos de Linux, els cursos de PHP, cursos sobre CMS i sobre la migració d’organitzacions al programari lliure”Des de sempre Pangea ha apostat pel programari lliure. Gairebé des del primer any els servidors de Pangea han funcionat amb Linux com a sistema operatiu i s’ha treballat unicamente amb programes de programari lliure. S’ofereix formació i es promociona el programari lliure entre els socis de Pangea i els membres de la comunitat dels moviments socials. Una de les activitats principals són els cursos de Linux, cursos de PHP, cursos sobre CMS, migració d’organitzacions al programari lliure; començant des de nivell bàsic i arribant fins a nivells més avançats i fins i tot l’assistència personalitzada. La formació que dona Pangea va sempre dirigida a un sector molt concret, el de les ONG i els moviments socials, i els cursos que s’ofereixen estan orientats a resoldre les necessitats segons el nivell dels col·lectius, buscant que puguin usar programari lliure i ser autònoms. El nostre objectiu no és formar a programadors o professionals, sinó a la gent de les ONG en les coses que els poden ser útils en el treball en la seva entitat.
Com es valora des de Pangea el programari lliure? en termes estrictament econòmics, solament socials, de militància ideològica…?
Es valora sobretot per qüestió ideologica i social, encara que l’aspecte econòmic tambien té la seva importància. El programari lliure és una oportunitat i una eina per facilitar el desenvolupament social i també una política de facilitar el lliure accés i ús del coneixement. En el seu moment es va apostar per usar i promoure l’ús del programari lliure per qüestions ideològiques, i quines millor manera de promoure-ho que predicar amb l’exemple d’utilitzar programari lliure en totes les activitats i serveis de Pangea.
Creuen que l’avanç ràpid de la societat digital als països rics està deixant a la deriva no només Àfrica sinó també Llatinoamèrica? Fins a quin punt? Com funciona aquest mecanisme de discriminació si és que existeix?
“La bretxa tecnològica també es produeix per falta de sensibilitat a l’hora d’aplicar els recursos per a la formació dels quals es disposa”La fragmentació no és només respecte a paises africans o de latinoamerica. També hi ha grans diferències entre diversos paises asiàtics i entre els propis paises occidentals. I encara que la riquesa sigui un factor, el fet de ser rics no implica que no s’estigui o es pugui estar en la deriva. Una cosa és considerar que s’està a la deriva perquè no es disposa d’infraestructures o recursos tals com a ordinadors o comunicacions assequibles i una altra és que la deriva es produeix també per la falta de recursos i sensibilitat respecte a la formació i la manera d’aplicar els recursos disponibles de manera que sigui efectiva socialment parlant. La realitat mundial actual segueix estant fragmentada respecte a la falta de recursos en infraestructures, però la majoria de països són ja conscients d’aquesta necessitat. No obstant això no ho són de les necessitats del segon tipus i la fragmentació s’estén ja a països on els recursos tecnològics no són escassos.
Quant es pot trigar a posar una societat a un nivell de noves tecnologies que la faci competitiva amb les societats que té al voltant o amb les quals comercia?
“No es pot pressuposar que mentre una societat estigui millorant el seu nivell les que van més avançades es vagin a quedar esperant”No hi ha una sola resposta a aquesta pregunta. Estem en un món global i ja no pot parlar-se de ser competitiu només amb les societats que hi ha al voltant o amb les quals es comercia. La competència és mundial d’una forma o una altra i per uns recursos o uns altres. A més, no es pot pressuposar que mentre una societat estigui millorant el seu nivell les que van més avançades es vagin a quedar esperant. El que ocorre en realitat és que les que van més avançades avancen cada vegada més de pressa, i encara que les més endarrerides segueixen avançant, el balanç final mundial resultant, segons es va presentar en l’últim cim de Bilbao o en el cim mundial de la societat de la infomación (CMSI), és que la divisòria digital segueix augmentant a nivell mundial a pesar que s’estan dedicant molts més recursos a aquests temes.
Que pensen d’iniciatives com el ‘one laptop per child’ [el pórtatil dels 100 dòlars]?
És difícil predir què impacte pot tenir una idea sorgida del nord aplicada a països del sud. Com sempre, la tecnologia és ambivalent i dependrà molt de com s’apliqui (i qui ho apliqui) i de si és un procés obert i governat per la comunitat a la qual es dirije o bé un ‘regal’ que ve de l’exterior. La participació al govern de la iniciativa i el disseny participatiu és fonamental per a èxit de la iniciativa.
Es pot assajar en països del tercer món la societat que propugna Richard Stallman, basada en un coneixement del programari lliure gairebé intrínsec des d’edats molt primerenques? Creuen que són correctes els plantejaments de Stallman?
“Pensem que la Societat de la Informació no es pot instaurar o assajar”Les idees d’algú com Richard Stallman, que coneix bé el món del programari lliure, mereixen el màxim respecte, l’estudi i el suport. No obstant això, la societat és el resultat d’un col·lectiu de veus, opinions i decisions col·lectives. Opinions i posicions com les de Stallman, o manifests com la carta de drets en Internet’ han de conèixer-se per fomentar la conscienciació i participació de les persones en la societat de la informació. És a dir, pensem que la societat de la informació no es pot instaurar o assajar: el que cal instaurar és un procés participatiu i obert en el qual les persones puguin lliurement accedir al coneixement, escoltar moltes veus, construir la seva pròpia opinió, debatre, aprendre i governar. Els plantejaments de Stallman i moltes altres veus parlen de com Internet i les tecnologies de la informació poden ajudar a donar oportunitats per al desenvolupament de les persones i les seves societats: el dret a la lliure comunicació, al lliure accés i difusió del coneixement, a les eines de programari lliure. Compartim aquesta visió del rol de la tecnologia que crea oportunitats i allibera de lligams i no el d’eina per limitar o controlar la difusió del coneixement i la comunicació, que solen defensar les empreses que veuen la societat de la informació només com una oportunitat de negoci.
Com pot arribar a canviar Internet les nostres societats? Hauria de ser un dret l’accés gratuït? Com es podria raonar aquest argument per plantejar-li-ho a les autoritats i a la societat en general?
“Hauríem de transmetre a les autoritats el desig de la societat civil que els seus desitjos de control s’equilibrin amb mesures no opaques o lesives dels àmbits de llibertat”Les nostres societats ja han canviat i segueixen evolucionant en aquest canvi continuat, i Internet és un dels factors, però segueixen també actuant les esperances, les il·lusions, les pors i les dificultats respecte als canvis que les persones hem tingut sempre. D’altra banda, a diferència d’altres grans canvis, els actuals s’estan produint amb gran rapidesa i aquesta és una dificultat addicional molt important que dificulta el seu encaix amb les realitats prèviament existents en les quals encara se situa una part important de la humanitat. Ja hem parlat d’alguns factors per a la fragmentació social que cridem ‘divisòria digital’, però a més podríem afegir les dificultats d’evolució personal, social i dels estats, que davant el desconegut o la dificultat de controlar o conèixer tots els factors tendeixen a replegar-se, tancar-se i voler tancar tot allò que no dominen. Hauríem de transmetre a les autoritats el desig de la societat civil que aquests desitjos de control s’equilibrin amb mesures no opaques o lesives dels àmbits de llibertat.
