Els operadors de dades no compleixen tot el que prometen. Ofereixen connexions de “fins a 20 megues”, encara que els usuaris mai arribaran a aconseguir aquesta velocitat en les seves descàrregues. Segons un estudi d’ADSLNet i ADSLZone dues pàgines d’informació per als usuaris, la velocitat mitjana és tan sol un 44% de la promesa. Les raons d’aquest desfasament són vàries, però en la seva major part es deuen a la distància i la qualitat del cable transmissor.
Segons un estudi, la velocitat mitjana és tan sol un 44% de la promesa
Les connexionis ADSL s’estan convertint en alguna cosa quotidià, sobretot per a les famílies amb fills adolescents. En els últims anys ha augmentat el nombre d’operadors i la competència ha fet que baixin una mica els preus. Encara que encara queda molt perquè es liberalitzi el sector, cada dia sorgeixen ofertes de connexions ADSL d’alta velocitat. Però no és tan alta com diuen.
La Federació de Consumidors en Acció FACUA va denunciar a Jazztel, Ya.com i Wanadoo per publicitat enganyosa, ja que la velocitat real es quedava de vegades en la desena part dels 20 Megabits per segon (mbps) oferts. Des de llavors, les operadores han posat en la seva publicitat, en lletra molt petita, un “fins a” abans de la velocitat de connexió. No ho poden fer millor?
D’on no hi ha…
L’oferta de dades d’alta velocitat no només és una demanda dels consumidors. També és una aposta de les operadores de telefonia fixa, que veuen com els telèfons mòbils fan baixar els seus ingressos. Amb ADSL d’alta velocitat es pot oferir televisió de pagament i vídeo sota demanda, augmentant la factura de l’abonat.
Les operadores ofereixen connexionis ADSL emprant les tecnologies ADSL2+ o VDSL2. Aquesta última permetria, en teoria, que els abonats puguin realitzar descàrregues no ja a “20 megues”, sinó 200 mbps.
Amb VDSL2, a 500 metres de la central ja només es poden transmetre 100 mbps, i a un quilòmetre es queda en 50 mbps
En la majoria dels casos, aquestes velocitats no es poden aconseguir. A mesura que un s’allunya de la central telefònica, la capacitat del cable de coure disminueix. Amb VDSL2, a 500 metres de la central ja només es poden transmetre 100 mbps, i a un quilòmetre es queda en 50 mbps. La pèrdua de velocitat amb la distància es produeix igualment amb ADSL2+, que és la tecnologia emprada per la majoria de les operadores.
Per empitjorar la situació, un cable en mal estat o en un entorn amb interferències electromagnètiques dona lloc a errors en la transmissió, la qual cosa al seu torn fa la connexió encara més lenta.
Això vol dir que hi ha usuaris afortunats, que viuen prop de la central i tenen cables en bon estat, que poden aconseguir velocitats properes a les ofertes, i hi ha uns altres que mai arribaran a elles, encara que paguin el mateix.
Hi ha usuaris afortunats que poden aconseguir velocitats properes a les ofertes, i uns altres mai arribaran a elles encara que paguin el mateix
Segons l’informe d’ADSLNet i ADSLZone, realitzat a partir d’enquestes als usuaris que contracten ADSL de “20 megues”, Jazztel és l’operador que més s’apropa, amb una mitjana del 56% de la velocitat, i el pitjor és Wanadoo, amb un 30%. Ya.com aconsegueix el 45%. Telefónica, en la seva oferta de “10 megues”, gairebé compleix amb un 87.6% de la velocitat promesa, encara que el preu és més del doble.
Les operadores són conscients que la qualitat del servei deixa molt a desitjar. Totes elles, en els contractes amb els usuaris, garanteixen únicament un 10% de la velocitat contractada.
La tecnologia ADSL no ha parat d’evolucionar des que es van oferir les primeres connexions. Amb ADSL es podien transmetre un màxim de vuit Megabits per segon en descàrrega (vuit “megues”). En uns pocs anys es va passar a ADSL2, amb un màxim de 12 mbps i a ADSL2+, que ofereix fins a 24 mbps.
L’oferta actual d’ADSL utilitza una tecnologia més moderna trucada VDSL2 (“Very-High-Bit-Rate Digital Subscriber Line 2”), que en teoria fa possible transmetre a 200 mbps. No obstant això, l’humil cable de coure que arriba a les cases té limitacions físiques a l’hora de transmetre senyals. Quan augmenta la distància a la central, es degrada el senyal, i la velocitat màxima és cada vegada menor.
