Cisco Systems és una empresa relativament desconeguda per al gran públic encara que es tracti d’un dels grans fabricants mundials d’infraestructures per a Internet, tant en routers com en xips concentradors de senyal sense fil wifi. La raó estreba que els seus clients són els proveïdors d’accés a Internet i els operadors de telefonia. No obstant això, les seves innovacions tecnològiques arriben tard o d’hora als consumidors, doncs aquests són els usuaris d’unes xarxes a les quals Cisco dota d’ànima estructural. CONSUMER EROSKI ha entrevistat a Pilar Santamaría, directora de Desenvolupament de Negoci per a la Mobilitat, Seguretat i Vigilància de Cisco a Espanya.
L’actual estàndard de connexió és 802.11a-b-g, que aconsegueix els 54 megabits per segon d’ample de banda. Ara estem treballant amb l’organisme que s’encarrega dels estàndards en les connexions (IEEE) en l’esborrany del nou estàndard 802.11n, que ja està acabat. El 802.11n aconseguirà fins a 600 megabits per segon. Les millores que incorpora consisteixen en un bon comportament en aparells en moviment [como por ejemplo teléfonos móviles] i un major abast del senyal, que s’adapta als usuaris que es connecten. El senyal adquireix diferent forma segons les persones connectades.
Hi ha molts. L’etiqueta passiva de la tecnologia RFID és un microxip amb informació que no té bateria, amb prou feines es nota i té un abast de quatre a set metres. S’ha de llegir mitjançant un arc o un lector manual. S’utilitza molt per a la cadena de subministraments i també per a aplicacions puntuals com pot ser el registre de persones, control de valises, de manteniment o fins i tot per verificar els drets d’autor. Hi ha farmacèutiques a Estats Units que han aplicat aquesta solució per garantir que els medicaments que es troben en el punt de venda corresponen realment al laboratori i no són còpies. Aquest mètode s’utilitza també per a productes de luxe.
“En qualsevol mes de l’any 2007 es va generar tant tràfic en vídeo en Internet com en tot 2001”
L’etiqueta activa té una bateria i permet una ubicació en temps real amb un màxim d’error d’uns quatre metres. Es pot tenir una solució de protecció. Per exemple, tenim un hospital a Madrid que protegeix als metges amb una RFID activa i un botó antipánico, i si algú intenta agredir-los ells premen el botó i ja se sap on estan, no tenen ni que cridar. S’utilitza també per a objectes que no puguin sortir d’un lloc, associada amb una alarma en cas que se sobrepassi un determinat perímetre, i també se sap la seva posició en temps real.
“La interacció mitjançant telepresencia té avantatges respecte a la real i respecte a la comunicació de veu”En qualsevol mes de l’any 2007 es va generar tant tràfic en vídeo en Internet com en tot 2001, i es preveu que existeixi un creixement exponencial en el consum d’aquests continguts. Tècnicament es pot assumir aquest gran volum i a més amb l’alta qualitat que es necessita per al vídeo d’alta definició. Per a nosaltres, tècnicament són possibles serveis tan avançats com la telepresencia, que es produeixen a grandària real a partir de la suma de diverses pantalles. Seria ideal que la telepresencia arribés fins a les cases, encara que fan falta diversos megabits per segon d’ample de banda. Nosaltres hem fet un estudi de psicologia que ve a concloure que el vídeo afavoreix molt el treball en equip i la interacció laboral mitjançant telepresencia té avantatges respecte a la real i respecte a la comunicació de veu. Per exemple, la Filharmònica de Londres va fer una audició a músics en diferents països per aquest mitjà i el resultat va ser positiu. Tindríem el mateix efecte que parlar amb una altra persona en la realitat, encara que en dues dimensions.
Les estratègies que cita ja s’han fet en alguna ciutat fora d’Espanya: donar ample de banda de baixa velocitat i fins i tot gratuït per afavorir la inclusió digital, i cobrar pel de alta velocitat, per exemple. Depèn de les estratègies dels operadors.
“A l’usuari li ha de ser igual per què xarxa es connecta, simplement ha de veure la seva aplicació connectada”Pretenem que sigui possible caminar per una ciutat amb una aplicació de vídeo encesa sense que la imatge alteri la seva qualitat i que a més no calgui preocupar-se sobre si es va a estar connectat o no. Que es pugui entrar a casa o en l’oficina i seguir connectat. A l’usuari li ha de ser igual per què xarxa es connecta, simplement ha de veure la seva aplicació connectada.
És independent. Pot ser 3G, wifi, WiMax, RFID i altres estàndards que puguin sorgir. Es realitza mitjançant un roaming intel·ligent a través d’una plataforma de maquinari i de programari que aconsegueix que tot el procés sigui transparent per a l’usuari, com si estigués connectat amb una xarxa fixa però amb total mobilitat.
D’altra banda, la xarxa adapta el format del vídeo d’acord al dispositiu amb que es visualitzi el contingut o a l’ample de banda. Si un té una connexió 3G i un telèfon amb una pantalla petita, es rep amb un format òptim que potser no va a ser el d’una pantalla grandíssima o diverses d’alta definició. El que fem és transformar automàticament el format sense que els administradors necessitin grans coneixements tècnics.
Aquest tipus d’aplicacions funciona ja per a veu [es la llamada tecnología UMA]. Per exemple, s’està en moviment amb una trucada en el telèfon mòbil i, segons s’arriba l’oficina, la comunicació es passa a la xarxa wifi, que és gratuïta, i a més es pot recuperar des del telèfon fix. En la nostra empresa ja ho usem i altres clients nostres també.
“Nosaltres no garantim ample de banda, sinó que la connexió no es perdi encara que es passi per xarxes de transport que tenen diferent format”Nosaltres no garantim ample de banda, sinó que la connexió no es perdi encara que es passi per xarxes de transport que tenen diferent ample de banda. Aplicat al vídeo, seria oferir aquest vídeo simultàniament en diferents formats i amples de banda a diferents usuaris, cadascun amb les seves terminals. I es van acabar les pantalles blaves, perquè la solució va a residir a la Xarxa, no en un PC o en un dispositiu.
Les solucionis Web 2.0 s’han basat molt en què la gent construeix el contingut a través de la intel·ligència col·lectiva i vol informació en temps real. Un mateix contingut fins i tot pot estar replicat en múltiples plataformes. Ara nosaltres pretenem reforçar el rerefons d’aquest contingut emmagatzemat. Es tracta d’un altre tipus de situació en la qual hi ha agents de programari que van a interactuar perquè l’usuari no hagi de buscar el contingut, sinó que se li lliuri.
L’usuari té un perfil, unes preferències i a més un context. La xarxa identifica aquests tres paràmetres i basant-se en ells (que poden ser fins i tot integrats amb sensors d’humitat, de moviment o de temperatura) lliura informació rellevant per a l’usuari. Hi ha aplicacions que estem oferint a partir d’aquest concepte, per exemple en centres comercials. L’usuari s’aproxima, se li dona la benvinguda i li informen de la ruta que ha de seguir per arribar a un segment de tendes determinat on li ofereixen articles que poden ser del seu interès, o li diuen que té una comanda pendent. Això es produeix perquè l’usuari porta un dispositiu que li identifica des del moment que es pot connectar a la xarxa del centre comercial. També es pot fer per RFID.
La seguretat és un aspecte fonamental en aquestes noves tendències. No solament mitjançant la confidencialitat de les comunicacions, també es va a haver d’identificar als usuaris, comprovar que siguin els qui diuen ser i establir controls d’accessos i de privilegis. Segons el perfil, es col·loquen certs privilegis d’accés, amb la qual cosa es fa cada vegada més difícil vulnerar la privadesa dels usuaris.
