Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Pla Antipiratería

Les mesures del Govern per a combatre la pirateria enfronten a productors i autors amb associacions de consumidors i usuaris d'Internet
Per Nacho Rojo 21 de abril de 2005

El Govern ha reaccionat davant la demanda de la indústria de la música, entitats de gestió de drets d’autor i alguns artistes per a tractar de frenar la pirateria, que perjudica les vendes de discos. La resposta ha estat el ‘Pla Antipiratería’, una declaració d’intencions i anomenada a la conscienciació social sobre la necessitat de respectar la propietat intel·lectual, que crea un cos especial de policia i endureix la lluita contra el ‘top manta’, però deixa per a eventuals reformes legislatives la persecució de l’intercanvi d’arxius a través d’Internet.

Antecedents i intencions del ‘Pla’

Els discos en el ‘top manta’ costen quatre vegades menys que a les botigues; en Internet, no paren d’augmentar els usuaris que utilitzen programes com emuli o Kazaa per a intercanviar arxius, principalment música i pel·lícules. La pirateria -la venda il·legal d’obres protegides- s’obre pas davant l’alarma de la indústria, que es queixa de fortes pèrdues econòmiques i de llocs de treball, i fins i tot de l’amenaça sobre la creació i sobre el futur de la producció cultural.

Davant aquest panorama, la reacció d’algunes discogràfiques ha estat pressionar a l’Administració amb la finalitat que creï lleis més dures per a defensar la propietat intel·lectual. En alguns països (principalment als EUA) s’ha arribat a demandar i multar als usuaris més actius en l’intercanvi de música a través de la Xarxa. En el fons, segons alguns experts, subjeu l’agonia del model tradicional de la indústria del sector, que ha reaccionat a la defensiva enfront de les noves tecnologies que multipliquen i abarateixen la còpia i distribució d’obres en format digital.

A Espanya, la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) va tirar endavant un polèmic cànon que grava els CD-ROM, amb l’argument que s’utilitzen majoritàriament per a copiar música (encara que el cànon es cobra igual si l’usuari utilitzarà el CD-ROM per a gravar en ell les fotos de família). Aquest cànon per a compensar la còpia privada va suposar un 8% dels 300 milions d’euros (rècord històric) ingressats per la SGAE en 2004. Malgrat això i dels seus èxits contra la ‘pirateria de carrer’ –rebaixada a la meitat gràcies segons la SGAE a les seves “campanyes de sensibilització”-, l’entitat gestora abandera l’aplicació de mesures més dures per a acabar amb el ‘top manta’ i també amb l’intercanvi de cançons en la Xarxa.

La SGAE està entre les diverses entitats relacionades amb el negoci de la música que aplaudeixen el ‘Pla integral del Govern per a la disminució i l’eliminació de les activitats vulneradoras de la Propietat Intel·lectual’, rebut amb un rebuig més o menys vehement per les associacions de consumidors i bona part de la comunitat internauta. Aquest Pla pretén “defensar el dret dels creadors enfront dels efectes devastadors de la pirateria des del punt de vista cultural, econòmic i social”, implica 11 ministeris i aposta per més mesures policials i campanyes de conscienciació social. Preveu la posada en marxa de quatre accions de caràcter urgent i cinc blocs de mesures “l’aplicació de les quals es realitzarà a mitjà i llarg termini”:

Reaccions contraposades

La bateria de mesures pretén acabar “amb la impunitat dels delinqüents que copien assíduament i amb la complaença dels compradors”, segons va afirmar la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega en la presentació del nou Pla. El projecte del Govern ha satisfet en general als productors de música i cinema i als autors i intèrprets, almenys als quals estan d’alguna forma vinculats a associacions i entitats de gestió.

La SGAE assegura que aquest projecte “col·loca per primera vegada a Espanya a l’avantguarda d’Europa en la lluita contra una de les majors i més prolongades agressions que han sofert el món de la cultura i de la creació”. L’entitat gestora va destacar la “clara aposta per la sensibilització social, especialment entre els joves” i es va felicitar per les mesures que faciliten “la definició d’un model d’explotació d’Internet en el qual tots els agents siguin respectuosos amb els continguts i amb la propietat intel·lectual d’aquests”.

Des de Promusicae (Productors Musicals d’Espanya) es va rebre el Pla com “una bona notícia” que arriba a un sector “abandonat” davant la xacra de pirateria que “contemplava atònit com es frivolitza amb la destrucció del mitjà de vida de més de 50.000 famílies i d’un sector que en el 2003 va suposar el 0,8% del PIB espanyol”, segons el seu president, Antonio Guisasola.

Per al president l’Associació d’Intèrprets i Executants (AIE), Luis Cobos, es tracta de “punt de partida”, però aclareix que cal prendre mesures contra la pirateria que s’estén per Internet. Coincideix amb aquesta opinió el president de la Federació d’Associacions de Productors Audiovisuals d’Espanya (FAPAE), Pedro Pérez, qui celebra la inclusió en l’últim moment de “mesures urgents fonamentals, sobretot pel que fa a Internet”. També Eduardo Bautista, president executiu de la SGAE, creu que el projecte és bo “encara que arriba una mica tard” i opina que a més de les campanyes de conscienciació “és necessari que el Govern s’impliqui activament, per exemple, a acabar amb les descàrregues il·legals per Internet”.

En la contundència de les mesures a aplicar no existeix ‘quòrum’. La majoria, com fa el propi Pla, advoca per la conscienciació abans de per la repressió (inviable sense canviar la llei): “No volem que la policia apallissi a ningú, sinó que els ciutadans es mentalitzin”, diu Juan José Castillo, gerent de l’Associació de Compositors i Autors (ACAM). En canvi, per a Enrique Cerezo, president d’Entitat de Gestió de Drets dels Productors Audiovisuals (EGEDA), cal mentalitzar a la gent que “baixar-se una còpia o comprar en un ‘top manta’ és com robar en un comerç o un banc”. “Si la llei fos tan dura amb una cosa com amb una altra, independentment de les quanties que suposi, s’arreglaria alguna cosa”, afegeix.

De la mateixa forma, José María Anguiano, expert en propietat intel·lectual de Garrigues & Andersen, creu que es necessiten mesures més concretes i més urgents: “Es podria avançar més en el cànon sobre la còpia privada i estendre’l per exemple a l’ADSL, de tal manera que es creuen mecanismes compensatoris per als creadors”.

‘Fum’ i ambigüitat a l’espera de la reforma de la llei

Reaccions contraposades

La secretaria de Cultura del PSOE va mostrar satisfacció per un Pla que actua contra un fenomen que “atenta contra els drets dels autors i, a la llarga, pot suposar la fi de la creació”. Per part seva, el Partit Popular considera que és “millor que res, però és el més semblant al no-res”, perquè manca de mesures concretes: “és fum perquè no proposa reformes legals”. De fet, la ministra de Cultura, Carmen Calvo, assegura que el Pla “implícitament porta una reforma del Codi Penal amb algunes mesures protectores de la creació d’acord amb les noves tecnologies”.

Sense espai per a matisos, l’Associació d’Internautes (AI) sol·licita directament la dimissió de la ministra de Cultura, Carmen Calvo, i opina que el seu Pla criminalitza la Xarxa perquè “barreja el top-manta amb l’ús honest d’Internet” i critica que en la seva elaboració no s’hagi consultat els agents socials. “No val fer un plantejament sobre Internet amb gent que té interessos inconfessables sobre la Xarxa”, va dir el seu president, Víctor Domingo.

Per contra, el president de l’Associació d’Usuaris d’Internet (AUI), Miguel Pérez Subías, va considerar positiva la distinció entre el ‘top-manta’ i la descàrrega d’arxius en la Xarxa enfront de la “criminalització” anterior, però va qualificar el Pla de “ambigu” en algunes qüestions, perquè no aclareix si l’intercanvi de continguts entre particulars sense ànim de lucre és una activitat lícita o serà perseguida. L’AUI també se sent exclosa del Pla, igual que la Federació de Consumidors en Acció (FACUA), a la qual li sembla “contradicatorio” que en un pla que pretén la conscienciació dels usuaris sobre els efectes negatius de la pirateria no s’hagi comptat amb la participació real i efectiva de les associacions de consumidors.

FACUA recull signatures “per a acabar amb els sistemes anticopia en obres musicals i audiovisuals, que retallen els drets dels usuaris, i l’actual imposició d’un cànon injust i arbitrari per la compra de CD i DVD verges”, iniciativa que s’uneix a una sèrie de mobilitzacions de la Xarxa contra els plans del Govern i la SGAE, que inclouen una declaració conjunta contra el cànon, signada per onze organitzacions, un manifest per la liberalització de la cultura i llocs web (nosoypirata.com) i nombrosos articles en diferents pàgines web.

Qüestions espinoses

La pirateria és sens dubte un greu delicte que atenta contra els creadors, però tant la seva pròpia definició (És equiparable el ‘top manta’ a la descàrrega d’arxius protegits d’Internet?) com les mesures per a combatre-la són punts conflictius que provoquen interpretacions dispars.

  • ‘Top’ manta enfront de P2PLa venda il·legal de música al carrer i l’intercanvi d’arxius a través de xarxes P2P (mitjançant programes com Kazaa o emuli), “necessiten tractaments diferents, ja que són fets de naturalesa diferent”, segons María Teresa Fernández de la Vega. Associacions de consumidors i d’usuaris d’Internet mantenen una apostura bel·ligerant en aquest aspecte i sol·liciten que s’eliminin ambigüitats en els plans i lleis que afecten els continguts digitals.

    “No es pot acusar de cometre un delicte als usuaris que comparteixen la seva música a través d’Internet, ja que no és més que la translació al món digital del préstec de discos de vinil o cassets que es feia en el passat”, segons FACUA. El pla contra la pirateria, afegeix, “ha de centrar-se en la lluita contra les màfies que se serveixen dels immigrants per a dur a terme el negoci delictiu de la venda de CD i DVD en el ‘top manta’.

    No obstant això, algunes entitats de drets d’autor insisteixen a equiparar tots dos delictes, malgrat la inexistència de ‘animo de lucre’ entre els internautes que comparteixen la seva discoteca digital. La SGAE assegura que “de moment” no denunciarà als internautes per intercanviar cançons, encara que les discogràfiques ja han advertit a 10.000 internautes espanyols (mitjançant missatges en Kazaa) sobre les conseqüències de posar la seva música a la disposició de tots els usuaris d’Internet. A Espanya hi ha entre un i dos milions d’internautes que utilitzen les xarxes P2P per a intercanviar arxius.

  • Ànim de lucreL’Executiu ha anunciat que a mitjà termini es reformarà tant la Llei de la Propietat Intel·lectual com de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació (LSSI) que hauran d’aclarir la legalitat dels programes d’intercanvi d’arxius (P2P) i els seus usuaris. Però de moment la llei vigent manté que “serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys i multa de 12 a 24 mesos qui, amb ànim de lucre i en perjudici de tercer, reprodueixi, plagiï, distribueixi […] una obra literària, artística o científica […] sense l’autorització dels titulars dels corresponents drets de propietat intel·lectual o dels seus cessionaris”.

  • Còpia privadaLa Llei de Propietat Intel·lectual (LPI), creada en 1987 i refosa en 1996, permet als consumidors realitzar còpies d’obres ja divulgades sense comptar amb autorització de l’autor, sempre que es realitzin per a ús privat i sense finalitats lucratives. Carmen Calvo matisa que la còpia privada “és legal a Espanya, però no la còpia múltiple per a negociar”, encara que no es posarà en marxa el “cànon repressor de l’antipiratería”.

  • CànonAquestes còpies privades generen una “remuneració compensatòria” per a rescabalar la pèrdua d’ingressos dels autors, que es tradueix en un cànon que afecta equips i suports destinats a l’enregistrament d’obres musicals i/o audiovisuals, com a vídeos, cassets, gravadores de CDs… que s’ha estès als CD-R àudio (CDs verges específics per a gravar música) i recentment als CD-ROM (destinats a guardar qualsevol tipus d’arxiu), la qual cosa va provocar una virulenta reacció en Internet.

    La SGAE ha desmentit que persegueixi l’ampliació del cànon sobre a altres suports (com els discos durs) i tecnologies (ADSL), encara que l’amenaça que això ocorri ha provocat un manifest en contra per part d’associacions d’usuaris i empreses.

  • ISPs (proveïdors d’Internet): ‘matar al missatger’Com vulgui que el Pla Antipiratería preveu que els operadors de telecomunicacions col·laborin per a” detectar i retirar’ continguts il·lícits de la Xarxa“, la patronal tecnològica no ha trigat a afirmar que “això és impossible de complir”: els proveïdors d’Internet (ISP) no poden controlar els continguts sense autorització judicial perquè són “mers transmissors”, sosté l’AETIC . La SGAE, en canvi, considera que no ha de consentir-se que les empreses servidores de comunicacions facilitin l’intercanvi de còpies il·lícites entre particulars.

    L’AUI insisteix que “els continguts només són responsabilitat del qual els mou, però no del que posa el suport”; en cas contrari “seria impossible de dur a terme” i suposaria “un pas enrere” en drets com la defensa de la intimitat i la privacitat de les comunicacions. I des del Govern es media en assegurar que és “irremeiable” que els titulars de drets i les operadores de comunicació arribin a entendre’s, i suggereix que entre ambdues desenvolupin “noves formes d’explotació d’obres en profit de les possibilitats ofertes per la Xarxa, de manera que aquest servei legal resulti variat, àgil, senzill i atractiu per als consumidors”.