Decir que avui dia els blogs han transcendit de l’estrictament digital i elitista al món real i de les grans masses és una obvietat. Fins al més pintat ha descobert per casualitat el blog d’algun veí, familiar o conegut. Els blogs permeten a tothom ser llegit fins i tot en els més remots llocs, però primer de tot cal aprendre a publicar-los. Per a això existeixen diferents sistemes, i l’usuari haurà de triar el que millor s’adapti a les seves característiques.
Blogs de pàgines allotjades
El més senzill,per a començar sense riscos ni responsabilitats és una pàginaallotjada com les de Bloguera .Moltes plataformes, com MovableType o WordPress, requereixende l’usuari que disposi d’un servidor propi on instal·lar elprogramari corresponent. Per a fer-ho, cal descarregar el programarii posar-lo en marxa sobre el servidor, un procés que requereix una mica de aragonesa, temps i un client FTP.
Altres serveis com a Bloguer, Bitacoras o Blogaliasón el que es coneix com a pàgines allotjades, la qual cosa significaque ofereixen a l’usuari el seu propi servidor de ‘hosting’ (magatzematge),generalment sota el seu propi domini. En aquests casos, l’adreçaurl del blog és una combinació del nom triat per l’usuarii el nom del servei (en Bloguer, per exemple, seria’usuario.blogspot.com’), i tota la informació s’emmagatzema enel servidor de l’empresa.
L’idioma és important, ja no sols per a entendre els menús de cada plataforma, sinó per a poder publicar els símbols característics de la pròpia llengua
L’avantatge mésdirecte és que es pot obrir un compte i començar a escriure enmenys de cinc minuts sense pagar un només cèntim. Eldesavantatge, que l’únic control que l’usuari mantésobre la seva bitàcola és a través del sistema d’edició,per la qual cosa està subjecte a les seves limitacions.
L’idioma ésimportant, ja no sols per a entendre i aprofitar els menúsde cada plataforma al 100%, sinó per a poder publicar els símbolscaracterístics de la pròpia llengua (com, en el cas de l’espanyol,l’ena palatal i els accents) sense canviar el codioriginal.
Les plantilles
L’aspecte d’unapàgina web es defineix per les seves ‘templates’ o plantilles, que sónles pàgines d’HTML que li diuen al navegador onestan i com són taules, columnes, imatges,etc.
Un usuari ambconeixements de disseny pot crear el seu propi HTML icombinar-lo amb els ‘tags’ o elements específics de cadaplataforma, però no és necessari: tots els serveis inclouen unallarga llista de ‘plantilles-tipus’ perquè l’usuari triï la queconvé al seu projecte.
Hi ha plantilles de totsels tipus: divertides, minimales, professionals, a doble o triplecolumna, etc. Es poden canviar o modificar en qualsevol moment per a inclourenoves funcions o substituir per complet en un segon. Enel món dels blogs, qualsevol pot tenir una pàgina ambtotes les característiques del New York Times sense haver de tocaruna sola línia de codi.
N’hi ha prou amb saber buscaren la Xarxa i usar el ‘curta-pega’. En aquest cas, l’experiència és unrang: a mesura que s’afegeixen detalls al blog propi,augmenten els coneixements d’HTML i l’habilitat per a crear unapàgina única, dinàmica i funcional. El trucestà a fixar-se en el que fan els altres i copiar-lossense vergonya.
Per la dominació mundial: Bloguer
Enel gran llibre dels blocosfera, 1999 va ser l’any del ‘big bang’. Abans hi havia pàgines personals com les de JustinHall, Brad Fitzpatrick o el programador John Carmack, que s’havienfet famosos collint i compartint experiènciesamb la resta del món a través dels seus diaris online. Es vanautoproclamar ‘escribitionistas’.
Laparaula ‘weblog’, i el seu derivat ‘weblogger’, es va popularitzar enel diari de Jorn Barger, ‘Robot Wisdom’, al desembre de 1997. LaXarxa havia creat una inquietud nova, una necessitat. Peròfeia falta una plataforma que automatitzés el procés,fent-lo accessible a aquells que tinguessin alguna cosa a dirperò no sabessin gens de programació ni d’HTML. Havia de serfàcil i havia de ser gratuïta. I cosa que ésmés important, havia de ser part integral de la sevapròpia comunitat des del moment mateix del seu naixement.
Enuna successió de llançaments que van caure sobre Internet comun regal del cel, van arribar OpenDiary (octubre de 1998), LiveJournal(març de 1999) i Pites (juliol de 1999).Però van ser Evan Williams i Meg Hourihan en la seva petita empresa Pyra Labs els qui es van emportar el gat a l’aigua llançant la méssenzilla de totes: Bloguer va sortir al carrer a l’agost de 1999.Va ser adquirida per Google al febrer de 2003 i, avui dia, témilions d’usuaris a tot el món.
Per a totsels públics
El més difícilde bloguer és triar un nom per al blog propi; hi ha tantsusuaris que estan gairebé tots agafats. A partir d’aquí,prima la senzillesa: triar usuari i contrasenya, triarplantilla i començar a publicar. Amb bloguer, es pot dissenyarla pròpia pàgina, tenir el propi servidor i usar el propidomini però, si no es posseeix domini, servidor o coneixements de dissenyweb, no passa res. Per això, de totes les opcions, ésla favorita dels quals volen provar, experimentar. Perquè no costares.
Els avantatges de bloguersón moltes: és fàcil, gratuït i anònim. Les sevesfuncionalitats inclouen un sistema d’edició bàsicamb un titular, un cos per a l’article i ajuda per a crearhiperenlaces, itàliques i negretes. El sistema permet buscarimatges en el disc dur i carregar-les en el servidor per a serpublicades, i la posiblidad de guardar les entrades com a esbossos oeditar-les després de ser publicades.
La plantilla es potcanviar en qualsevol moment, des del mateix panell d’edició,o copiant qualsevol de les milers de posiblidades que els usuarisofereixen des de pàgines com a bloguera templates o bloskins.
El sistema de comentarisés senzill però pràctic. Permet regular fins a tresnivells de comentaris, des de membres de comptes de bloguerfins a participants anònims. Bloguer integra un sistema de sindicacióper RSS i ‘adsense’, el programa d’anuncis de googleper a aquells que vulguin capitalitzar el seu esforç cobrant pels’clics’.
En aquests moments l’empresa ofereix una ‘beta’ del seu nou sistema que inclou la posiblidad de limitar les visites a un grup de lectors registrats
En aquests moments l’empresaofereix una ‘beta’ del seu nou sistema que inclou un sistemade categorització per etiquetes i la posiblidad de limitar lesvisites a un grup de lectors registrats, una opcióinteressant per als quals vulguin mantenir un blog personal per a amicsi família, un projecte tancat en l’empresa o un diarisecret online.
Encara que alguns usuarisressenten la falta de control que tenen sobre les seves pròpies pàgines,alguns dels bloguers més populars del món segueixen fidelsa aquesta plataforma, que continua sent la més senzilla d’utilitzar,tant per a bloguers experimentats com per als nouvinguts. A més, la posiblidad de perdre el treball en unacaiguda o tancament de servidor és bastant petita.Aquells que van obrir un blog fa cinc anys continuentenint-lo aquí, encara que l’hagin abandonat fa molt temps.
Altres plataformes
Movable Type: laprofessionalització del mitjà
Si Bloguer va posar elsblogs en el mapa, podríem dir que Movable Type (MT) elsva manar a la universitat. L’any 2003 va ser el de lamigració de Bloguera a MT, un sagnat del qual Bloguer maies va recuperar del tot però que va plantar la llavor de laprofessionalització.
Els principalsavantatges d’aquesta plataforma són la flexibilitat, l”escalabilitat'(la capacitat d’un sistema informàtic d’adaptar-sea un nombre d’usuaris cada vegada major sense perdrequalitat en els serveis) i la capacitat per a allotjar múltiplesweblogs sota el mateix sistema. Els seus desavantatges: es necessitaallotjament propi, hi ha corba d’aprenentatge i, encara que poc, lesversions més interessants costen diners.
MT ha estat pioner enmolts aspectes, introduint l’especialització en lablocosfera, sistemes de categorització automàtics iafermant el seu paper comunitari amb els ‘pings’ (mètoded’avís als directoris de blogs perquè aquests notifiquin alslectors cada vegada que es publica una nova entrada)i els‘ trackbacks‘,que permeten tractar cada entrada com una conversa entreweblogs, niant els posts que enllacen a l’original.
Ideal per a sistemescorporatius
Les seves versions nogratuïtes ofereixen la posiblidad de mantenir fins a deu blogssota el mateix sostre, una cosa molt convenient per als blogscorporatius, tant en empreses com en mitjans, perquè permetcompartir els recursos entre diversos usuaris amb un nomésadministrador. Els blogs poden ser individuals o col·lectius, peròtots els ‘plugins’ o actualitzacions afectaran a tot elsistema.
Les seves versions no gratuïtes ofereixen la posiblidad de mantenir fins a deu blogs sota el mateix sostre
La plataforma permet,a cada blog individualment, generar pàgines estàtiqueso dinàmiques o una combinació de totes dues en diferentsarxius (per exemple, portada dinámina i categoriesestàtiques). La diferència és que, en generar pàginesestàtiques, tot el contingut es reconstrueix cada vegada que es canviaalguna cosa mentre que, en un sistema de pàgines dinàmiques,la pàgina anomenada pel navegador es reconstrueix en tempsreal. Les dues modalitats tenen avantatges i inconvenients que cadausuari ha de valorar independentment d’acord amb les seves necessitats.
Extensions lliures
Però el que faMovable Type diferent de la resta de les plataformes són les sevesextensions. Six Apart ofereix un API o ‘Kit de programador’ perquèaquells usuaris amb conocimentos tècnics puguin crear les sevespròpies eines i integrar-les en el codi original.Tots aquests codis entren en unarxiu de plugins que amplien notablement la capacitatdel motor de Movable Type i que poden ser descarregats i utilitzatsper qualsevol. Els més populars acaben formant part delsistema en posteriors actualitzacions. Encara que no tenen suporttècnic per part de l’empresa, els programadors solenincloure manuals d’ús i els fòrums són un lloc idoni per a sabersi un programari funciona abans de conducta a la seva instal·lació.Estan classificats per categories, popularitat, novetati actualitzacions, perquè sempre tinguem accés pel cap altrecent.
