Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

PlayStation, Xbox i Nintendo Wii: noves consoles i velles guerres

Sony i Microsoft, les principals marques de maquinari per a videojocs, es limiten a millorar els seus aparells mentre que Nintendo revoluciona el seu comandament de joc
Per Marta Peirano 14 de juny de 2006

En 2001, les consoles volien convertir-se en el “centreglobal d’entreteniment domèstic”. Les d’enguanysón més ambicioses, volen ensenyar una nova manera de jugar.Totes han refinat el seu aspecte i suavitzat els seus colors,adaptant-se a l’estètica estàndard del mercatde maquinari d’oci; han perdut els cables dels seus respectius comandaments i hantriat el format vertical sobre l’horitzontal. No obstant això, excepte en el cas Nintendo, resulta difícil saber què fanexactament per a revolucionar el mercat de l’entreteniment. Elspreus, això sí, estan a l’altura de les seves ambicions: de 499 a 599 euros per la PS3 de Sony; 300 euros per la XBOX 360 de Microsofti Nintendo, la més barata, a 220 euros.

PlayStation 3: un cervell de set processadors

PlayStation 3: un cervell de set processadors

Laconsolade Sonyrevoluciona el mercat, si no de les consoles, almenys de lainformàtica de consum. El seu nou processador, l’esperat ‘CellProcessor’ d’IBM, és una arquitectura completament nova, un canviradical respecte als xips que s’usen en els ordinadorspersonals. Per a començar, no hi ha un processador o dos (com en els’Duo’ de doble nucleo) sinó set.

L’arquitecturaconsisteix en un processador mestre (‘power processingelement’) que pot portar un sistema operatiu convencional ifuncionar com a processador independent, però la funcióprincipal del qual és sincronitzar i jerarquitzar els processos que es produeixenen els sis coprocessadors satèl·lits de 3,2 Gigaherzios. Aquestssis co-processadors són una evolució més o menyscomplexa de la GPU (Unitats de Procés Gràfic o targetesgràfiques), que funcionen de manera independent peròsincronitzada amb el processador principal per a generar gràficsmés ràpidament sense atabalar la resta de les funcionsgenerals.

Sony assegura que la PlayStation 3 és 35 vegades més ràpida que laPlayStation 2

L’empresaassegura que és 35 vegades més ràpida que laPlayStation 2, l’anterior model que va llançar Sony en 2001. Siels resultats d’aquesta màquina s’acosten a les seves promeses, l’experiènciade joc que oferirà aquesta consola passarà a unaaltra lliga de ‘jugabilitat’, a mig camí entre el cinema i larealitat virtual.

60 ‘Gigues’ de disc dur

LaPlayStation 3 porta 60 Gigaoctets de disc dur i una connexiówifi que permet descarregar continguts i jugar en Xarxa. Té connexiósense fil Bluetooth, ports per a Memory Estic Duo (un tipusde memòria flaix), SD (security disk, una targeta de memòria) i altresdispositius de memòria. A més, incorpora un menúnavegable i un sintonitzador reproductor HDTV (televisió d’altadefinició).

Els usuaris de la PS 3 podran aprofitar la plataforma online ‘PlayStation Network’ per a tenir missatgeria instantània, correu i programes de veu

Sonyva perdre en els tribunals el dret a utilitzar el famós comandament’Dual Xoc’ quan una altra empresa va reclamar la patent sobreaquest invent. El nou comandament, per tant, no vibra, però inclou unsistema de detecció de moviment capaç de processar tots elsparàmetres del joc, una habilitat que floreix en tota la sevaesplendor amb el comandament de Nintendo i que recorda a comandaments mésclàssics com ‘Le Estic’, el joysticksensible per a Atari 2600 i Atari 800.

PS3és compatible amb tots els jocs de les seves germanes I i II i els seusamos podran aprofitar la plataforma online’PlayStation Network’, un servei que ofereix missatgeriainstantània, correu, rànquings actualitzats, programes de veu ivídeo sincronitzats, compres en el joc i descàrregues. Segons elpresident de Sony, Kutaragi, aquest servei serà gratuït.

Xbox 360 i Nintendo, les alternatives

Xbox 360 i Nintendo, les alternatives

Microsoftha decidit no cometre un error que va resultar crucial en elllançament de la primera XBOX en el 2001: arribar tard. Es vanavançar un any al llançament amb una presentació de la XBOX 360 enun programa especial de la MTV, la qual cosa va crear una demandaimpossible de satisfer.

Encomparació amb la Xbox original, la novaconsolaés més del mateix però millor: major capacitat, mésrapidesa, gràfics més impressionants i mésversatilitat per a jugar, escoltar música, veure pel·lículeso descarregar fotos i música des d’un ordinador.

El gran atractiu de XBOX és la seva compatibilitat amb les seves versions anteriors

Genssorprenent perquè es tracta, igual que la PS3, d’unordinador amb totes les lletres. Porta tres processadors IBM PowerPCde 3.2 Gigaherzios, una targeta gràfica ATI 500 Megaherzios,512 Megabits GDDR3 de memòria RAM i un disc dur extraïble de 20Gigaoctets. Es connecta per USB i no té targeta wireless. Elprograma de pagament XboxLive Goldpermet la descàrrega de continguts online. Els preus oscil·len de8 euros a 60 euros, en targetes d’un mes a un any.

Nohi ha res particularment revolucionari en la consola de Microsoft,però considerant el preu de llançament de Sony és possible que es col·loquial capdavant del mercat. El gran atractiu de XBOX és la sevacompatibilitat amb el seu propi sistema operatiu i els seus jocs. Milionsd’usuaris s’han decidit per endavant per la XBOX a l’espera de’ Halo3‘,el tercer lliurament d’una de les sagues més populars del móndel videojoc, que va ser presentat en la fira de l’entretenimentE3.

Nintendo Wii, una consola revolucionària

/imgs/2006/11/consola4.gif

L’únicaconsola, com a tal, veritablementrevolucionàriade les tres és Nintendo Wii, abans Nintendo Revolution, que sí queproposa una manera completament nova de jugar. Wii recull ladinàmica creada per videojocs com ‘DansiDansi Revolution‘i ‘EyeToy‘,on els moviments del jugador s’integren en el joc de maneranatural sense necessitat de pitjar botons i la porta molt méslluny.

Elnou comandament de Nintendo vol desaparèixer com a tal per a convertir-seen la ‘interfície universal’, un artefacte que es transformaen l’objecte que precisa cada joc: un pal de golf, una càmerade fotos, una pistola o una brotxa. Amb quatre comandaments, quatrepersones poden jugar a dobles de tennis usant els comandaments com a raquetes,o tocar una cançó utilitzant-los com sifossin instruments reals. Les possibilitats són infinites.

El nou comandament de Nintendo vol desaparèixer com a tal per a convertir-se en la ‘interfície universal’, un artefacte que es transforma en l’objecte que precisa cada joc

Nintendoporta vint anys competint i s’ha establert com a líderindiscutible de l’evolució del videojoc. Amb títolsllegendaris com les saga dels germans ‘Mario’ i ‘La Llegenda de Zelda’,Nintendo ja té una legió de fans establerta queestà més interessada en noves experiències sensorialsi petits desafiaments a la intel·ligència que en jocs de guerrasuperrealistes. En l’E3 es van mostrar 27 jocs per a la seva novaplataforma i molts dels seus títols circulen pels festivalsd’art i tecnologia internacionals per la seva originalitat i la sevabellesa.

NintendoWii arribarà a les botigues a mitjan any que ve,perdent-se la gran guerra dels regals nadalencs.Probablement els preocupa poc; és la consola més barata i s’hadesmarcat sensiblement de les altres dues en estètica ipropòsit. Aquells pares preocupats per la influència delsvideojocs en el desenvolupament intel·lectual i emocional dels seus fillsfaran bé de comprar qualsevol plataforma Nintendo.

Les primeres guerres d’un mercat altament competitiu

Les primeres guerres d'un mercat altament competitiu

Elmercat de les consoles sempre ha estat altament competitiu i l’actualguerra pel lideratge de vendes que mantenen Sony,Microsoft i, en menor mesura, Nintendo, té els seus precedents en l’origenmateix dels videojocs casolans i les primeres companyiesque es van llançar a popularitzar-los. Igual que la guerra delsSistemes Operatius, la primera gran batalla pel mercat delvideojoc va tenir lloc en els primers vuitanta, quan el regnatabsolut d’Atari es vióamenaçat per dos agressius rivals: Mattel iColecovision.

En 1980 Atari es va convertir en la companyia de més ràpid creixement de la història del mercat americà

Mattel contra Atari

A la fi de els anys setanta, Atari havia pres unadecisió important: deixar els jocs ‘arcade’(les màquines dels salons recreatius) i dedicar-se a lamàquina particular, l”home entertainment’. En 1980 ja haviavenut tres milions del seu Atari2600 i s’havia convertit en la companyia de mésràpid creixement de la història del mercatamericà. Altres companyies com Fairchild Semiconductori Magnavox havien llançat les seves pròpies consoles, però lesvendes d’Atari es duplicaven cada any. Només quanMattel va presentar Intellivision amb el joc ‘Las Vegas Poker &Blackjack’ es va desfermar la veritable guerra. Fent honor alsnous temps, aquesta guerra no es va lliurar en l’oficina sinó enla televisió.

Enel primer anunci de Mattel, GeorgePlimpton (conegut actor i periodista) comparava les dues consolesen hora punta televisiva amb gran desavantatge de l’Atari 2600, elsgràfics del qual eren pitjors que els d’Intellivision. “Theclosest thing to the real thing” (‘el més semblant a larealitat’), deien els anuncis. Atari, no obstant això, va mantenirl’avantatge durant dos anys més gràcies el seu preu (100dòlars sobre els 299 dòlars de Mattel) i al fet queconservava els drets sobre gairebé tots els jocs d’arcade.

La identitat i localització dels cinc programadors que formaven el primer equip de Mattel es va mantenir en secret per a evitar que Atari els fes una contraoferta

Mattelva vendre 175.000 consoles i va ampliar la seva llibreria de jocs,per a acabar formant la seva pròpia divisió de programari.La identitat i localització dels cinc programadors queformaven el primer equip es va mantenir en secret per a evitar que Atariels fes una contraoferta que no poguessin rebutjar. En l’empresaels deien els ‘Blue Sky Rangers’. Així estaven les coses.

Colecovision contra Atari i Mattel

Colecovision(Coleco) va arribar en 1982 i va vendre mig milió de consolesel primer any, llicenciant diversos jocs de recreatiusper al seu producte i dividint una mica més elmercat. Aquesta guerra va acabar quan Warner va comprar Atari iva acomiadar al seu fundador per desavinences en la taula directiva.Warner va voler fer un órdago a la competència fent d’ET,el videojoc, una gran producció hollywoodiense i lacompetència va respondre. ET, el joc, va ser un complet desastre.Es van reportar milions de dòlars en pèrdues i lescompanyies van tancar en el que es podria dir l”esclatde la bombolla consolera’.

Encara queaquest moment ha passat a la història com la ‘Gran Crisi del 83’,avui resulta melodramàtic i poc realista: va ser la fi d’Atari,però la història del videojoc només acabava de començar.A Anglaterra, quatre adolescents van convertir elsordinadors barats Spectrum i Commodore 64 en les noves consolesfavorites del món i l’huracà Nintendo acabava d’arribar.