‘Podcasting’: programes de ràdio per Internet

Una vegada més, Internet posa a l’abast de qualsevol ciutadà el que abans li estava vetat; mitjançant una senzilla aplicació pot fer-se escoltar per una audiència (potencial) planetària. La combinació del RSS (sistema per a distribuir o ‘sindicar’ la informació en Internet) amb els arxius d’àudio o, d’una altra forma, la unió de weblogs i els reproductors d’MP3, han donat lloc al podcasting.

El podcasting, mescla d’iPod (el popular reproductor de música d’Apple) i broadcasting (retransmissió), es refereix a la “gent que publica resums de temes parlats en la ‘blocosfera’ [conjunto o comunidad de weblogs], els quals es poden descarregar de manera automàtica amb un programa i ficar-los directament en un iPod o similar”, segons sintetitza Diego Martín Lafuente en Mind.net. Encara que no és necessari utilitzar un iPod: qualsevol reproductor d’MP3 és vàlid.

Un podcast és un arxiu d’àudio, normalment un MP3, que es distribueix automàticament mitjançant RSS. El seu contingut és variat, encara que prevalen els temes relacionats amb la tecnologia, i el locutor (podcaster) sol ser l’editor d’un weblog. És a dir, mitjançant el podcasting es graven arxius que es posen a la disposició del públic, que pot subscriure’s i descarregar les locucions automàticament mitjançant un programa lector, per a escoltar-les després en un reproductor portàtil o en el propi ordinador.

RSS és un estàndard emprat per infinitat de publicacions online (com CONSUMER EROSKI), especialment weblogs, per a distribuir titulars, resums i enllaços o textos complets. L’usuari pot subscriure’s als llocs del seu interès per a conèixer quan hi ha nous continguts, sense haver d’obrir el navegador ni visitar les seves pàgines. Emprant el mateix sistema, el podcasting afegeix arxius d’àudio (alguna cosa així com un programa de ràdio enllaunat) per a crear una nova versió de ràdio en Internet a l’abast de qualsevol, com a oïdora o com a locutor.

Una dels avantatges del podcasting és la de “poder escoltar moltes notícies mentre treballes, resums o xerrades sobre un tema específic”, opina Martín Lafuente. “També una cosa bastant òbvia és que expressant-se amb veu un a vegades té més possibilitats que escrivint”, afegeix. Sigui en el treball, en el metre o en el llit, el podcasting permet rebre (en lloc de buscar) els programes favorits, per a crear una ‘ràdio a la carta’, i escoltar-los quan es vulgui. Però potser el que més marca la diferència respecte a les ràdios tradicionals, limitades per l’espectre disponible i la concessió de llicències, és que posa l’emissió a l’abast de tots.

L’èxit del podcasting va íntimament lligat al dels reproductors de música portàtils. Encara que a Espanya el tema sona encara una mica a xinès, als Estats Units, dels 22 milions d’adults que posseeixen un reproductor portàtil, el 29% (6 milions) assegura haver descarregat en alguna ocasió un podcast, percentatge que s’acosta al 50% entre els menors de 29 anys, segons una enquesta de Pew Internet and American Life Project.

Per a crear o escoltar podcast cal comptar amb un ordinador connectat a Internet, si pot ser per banda ampla. Després, el procés és bastant senzill…

Un podcast és un arxiu d’àudio que pot contenir música, veu o totes dues coses. Atès que qualsevol pot ser locutor, hi ha continguts per a tots els gustos, elaborats de molt diverses maneres: improvisats o amb guió, una xerrada -sense més- sobre un tema específic o semblances a un programa de ràdio, intercalant música i comentaris i fins a efectes de so. Els temes són també molt variats, des de tecnologia a receptes , passant per entreteniment, política, educació, filosofia, religió…

La mala notícia és que, encara que hi ha milers de podcast en anglès, en espanyol de moment només hi ha disponibles unes poques desenes. Els podcast es componen de diversos ‘episodis’, gravats amb o sense periodicitat fixa. Als EUA, ja hi ha algunes emissores de ràdio que utilitzen el podcasting per a distribuir els seus programes.

És un arxiu que es descarrega de la Xarxa per a transferir a un reproductor d’MP3 o escoltar en l’ordinador. Encara que el terme estigui relacionat amb l’iPod, qualsevol reproductor d’MP3 serveix per a escoltar podcasts. També hi ha pàgines web, com podcast.net o Podcast Alley, que permeten escoltar-los directament (sense necessitat de descarregar-los, mitjançant streaming). La gràcia d’aquest sistema no està en la descàrrega d’arxius solts, sinó a subscriure’s als podcast a través d’un programa lector capaç de reconèixer i descarregar arxius d’àudio.

Topar amb un weblog o emissora online que faci podcasting encara és bastant difícil; el millor és acudir a un directori on descarregar arxius o subscriure’s als favorits. El directori de podcast-és conté poc més de 30 podcast en espanyol i català (són tan pocs que encara no dóna per a agrupar-los per temes), mentre que podcast.net té més de 3.000 en anglès (majoritàriament) en 28 categories. Altres directoris: ipodder.org, Podcasters.org, Podcast Alley i All Podcasts (cercador).

Qualsevol pot gravar un podcast, basta haver temps lliure i alguna cosa a comptar. És tan senzill com gravar (la música, la veu…) amb el micròfon i qualsevol programa d’edició d’àudio, convertir l’arxiu resultant a MP3 i pujar-lo a Internet amb un programa de transferència d’arxius (FTP). Per descomptat, fa falta tenir espai en la Xarxa on allotjar aquests arxius. Una cosa més complicada és crear l’arxiu RSS perquè qualsevol usuari pugui rebre els programes (explicació completa en podcast-és i Informe Diari). Després caldrà donar-ho a conèixer -el normal és que formi part de les entrades d’un weblog-, per al que es pot afegir a un directori.

Els arxius RSS que contenen àudio no són llegibles per qualsevol lector o agregador, fa falta que admetin els ‘enclosures’ o arxius adjunts als RSS. Els programes lectors que entenen els RSS que apunten a un arxiu d’àudio revisen la llista de subscripcions i automàticament descarreguen tot el contingut nou. Després, hi ha qui sincronitza les descàrregues amb el programa (iTunes, Windows Mitjana Player, etc.) o reproductor portàtil.

Alguns dels programes més utilitzats en els diferents sistemes operatius:

• Windows: iPodder / jPodder / Sparks / Doppler radio / iPodder .net / PodFeeder / Nimiq
• Mac US: iPodder / jPodder / iPodderX / Sparks
• Linux: jPodder / Sparks / BashPodder / get_enclosures / Liferea
• PDAs: Quick News (Pams) / iPodderSP (Pocket PC) / SmartFeed (MS Telèfon intel·ligent) / iPodderSP (MS Telèfon intel·ligent) / iPodder (via ActiveSync per a Pocket PC)

Els reproductors de música portàtils es venen com rosquillas a l’una que amplien les seves prestacions. Serveixen per a emmagatzemar i escoltar MP3, però també han afegit funcions com la sintonització de ràdio (i emissió en FM), gravadora, àlbum de fotos i, en fi, donada la capacitat d’alguns d’ells, s’han convertit en autèntics discos durs portàtils. Ara s’han convertit també en receptors de radi en format podcast.

El podcasting, o la sindicació de continguts d’àudio mitjançant RSS, suposa una nova manera de fer ràdio online. Les emissores d’Internet ofereixen la seva programació mitjançant streaming (s’escolten mentre es descarrega l’arxiu), la qual cosa, al marge dels problemes d’incompatibilitat entre els diferents sistemes emprats, obliga coincidir en el temps amb l’emissió, igual que en la ràdio tradicional. Per a solucionar aquest problema, algunes emissores pengen arxius amb programes passats. En tots dos casos cal rastrejar la Xarxa a la recerca de la programació favorita, treball que en el podcasting queda en mans dels lectors d’RSS. Basta subscriure’s per a rebre els continguts desitjats per a escoltar-los en qualsevol part en qualsevol moment. Així, podem subscriure’ns a un programa setmanal determinat, i tenir-lo en el nostre reproductor llest per a escoltar-lo quan desitgem.

Però a més, igual que fa Shotcast mitjançant streaming, qualsevol internauta pot convertir-se en discjòquei o locutor. A la facilitat de distribució gràcies a l’estàndard RSS s’uneix la possibilitat de classificar les emissions per temes, i conèixer i descarregar automàticament tot el contingut nou d’interès per a l’usuari. Així mateix, encara que en aquest sistema es manegen habitualment arxius d’àudio en MP3 (també s’empra el format lliure ogg), és possible transmetre altres formats, inclosos els de vídeo.

El podcasting es diferencia del webcasting en la manera en què es transmet el contingut. Els webcasters (ràdios o cadenes de TV que emeten per Internet) utilitzen l’streaming per a emetre des d’una estació central, enfront de la descàrrega automàtica del podcasting. Abans de l’explosió del podcasting ja existien weblogs (audioblogs) que incloïen continguts d’àudio, publicats a vegades des del mòbil gràcies a serveis com audioblog.com. El podcasting ha afegit la possibilitat de distribuir els continguts dels audioblogs mitjançant RSS. També s’utilitzen programes com AutoCast per a convertir en arxius MP3 els textos dels weblogs. Com vulgui que totes les maneres de distribuir l’àudio per Internet barregen les seves característiques, no hi ha una frontera clara que delimiti cada sistema, i tampoc és molt necessària, encara que hi ha qui ha intentat aclarir les diferències.