Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Political Games: consciència política online

El món digital ha descobert una nova arma política, mediàtica i documental: el 'political game' o videojoc polític

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 19deGenerde2006

Els ‘political games’van començar el dia en què un grup d’activistes experts en noves tecnologiesvan dissenyar un videojoc que emulava les penúries per les quals han de passarmilers d’immigrants en els camps d’acolliment d’Austràlia. A partir de llavors,aquesta modalitat que combina l’oci, la denúncia i la conscienciaciópolítica s’ha anat estenent per la Xarxa.

'Fuita from Woomera': el videojoc documental

/imgs/2006/11/politicalgame1.gif

En 2002, dos artistes digitals i una documentalista van decidir reproduir de la manera més exacta lescondicions de vida dels refugiats per a denunciar la seva situació. Així va néixer ‘Fuita from Woomera‘,el primer ‘political game’, o videojoc polític, de la Història. En ell, eljugador ha d’aconseguir escapar del centre de refugiats australià Woomera que,segons els autors del joc, ha estat recreat en la Xarxa amb tot el seurealisme.

L’objectiu final d’aquest nou gènere d’oci en Internet és conscienciar als usuaris sobre temes sensibles social i políticament.Després de l’aparició de ‘Fuita from Woomera’, molts educadors,artistes i activistes han usat videojocs per a mostrar, analitzar o denunciarels suposats abusos de governs, corporacions i mitjans de comunicació. La major part d’aquests videojocs es poden decargargratuïtament de la xarxa.

Pocs australians coneixen l’existència dels camps d’acolliment d’immigrants i, molt menys,les estrictes mesures de control per les quals es regeixen. “Ningú escapa dels meus centres de detenció”. Aquestes van ser les paraules que el ministre d’immigració, Philip Ruddock, li va dedicar a ‘Fuita from Woomera’ en laportada del Sydney Morning Herald. La controvèrsia generada per aquestvideojoc polític va provocar que el govern australià cancel·lés el pressupostdedicat a les arts digitals nacionals. Katherine Neal, directora d’art delprojecte, dóna la seva opinió sobre l’origen del problema que el videojoc va tenir ambles institucions: “No volien que la gent sabés el que passa allí, perònosaltres sí”.

/imgs/2006/11/politicalgame2.gif Guantánamos australs

El nom dels immigrants allotjats en els camps de refugiats australians es componde dues lletres i un número, que corresponen les inicials del vaixell en el qualvan arribar i l’ordre en el qual van saltar a terra. En termes de dretshumans, i sempre segons l’OMS, aquests llocs d’espera per a entrar a Austràlia”són el més semblant a un camp de concentració que existeix en elmón civilitzat”.

Els centres de detenció pertanyen a Wackenhut , una empresa privada americà-danesaespecialitzada en seguretat nuclear, conflictes bèl·lics i estats d’excepció.Estan situats a la meitat del desert i la seva missió és rebre, processar iempresonar als centenars de refugiats, principalment d’Europa de l’Est, quedemanen asil a Austràlia. No es permeten cambres, gravadores, advocats omembres de la Creu Roja.

Inicialment, després de moure els seus creadors el projecte del que anava a ser Fuitafrom Woomera per les institucions per a aconseguir finançament, el ConsellAustralià per a les Arts els va donar 25.000 dòlars i va posar un equip de dissenyadors,programadors i tècnics a la seva disposició. L’equip va treballar duroper a aconseguir informació sobre quatre centres: Baxter i Woomera a Austràliadel Sud, Port Hedland en l’oest i Villawood a Sydney, la capital.

Van entrevistar refugiats, van visitar a les seves famílies i van mantenir una llargacorrespondència amb diversos ex emprats dels centres en qüestió. Van aconseguirmapes dibuixats pels mateixos presos, dissimulats a través de les reixes en untambor de detergent. Van revisar hores de notícies gravades de la televisió ivan estudiar a consciència Through the Wire, de Pip Starr, un documental que rebriamolts premis uns anys més tard.

Van treballar durant mesos fins a aconseguir integrar tot el material en lamatriu d’Half-Life , unpopular videojoc comercial que admet modificacions. El resultat és un jocd’evasió de tall clàssic (la referència a ‘Fuita from Alcatraz’ és clara)però amb un gir de rosca inesperat: cada vegada que el jugador aconsegueix escapard’un centre, acaba arribant a un altre, com en si estigués en una versió virtualdel Procés de Kafka. I cosa que és més important: tota la informació que s’ofereixal jugador és verídica.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions