Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Portàtil o sobretaula?

L'avanç a la tecnologia en mobilitat planteja dubtes sobre la conveniència de comprar un nou ordinador de sobretaula o inclinar-se per un portàtil
Per Jordi Sabaté 8 de juny de 2010
Img sobremesaoport etil portada
Imagen: Balaji Dutt M V

Són pesats i, per tant, no espoden portar d’una habitació a una altra amb facilitat. Ocupen un espai fixa la casa i el seu preu, monitor inclòs, sovint no és baix. D’altra banda, el mercat dels portàtils creix: els hi ha de tots els preus i per a tots els gustos. Mereix lapena apostar encara pels ordinadors de sobretaula? Les opinionsdifereixen, però en general, tenen més avantatges de les quals es poden enumerar en un primer moment, si bé convé ponderarla seva compra perquè no són barats i duren bastants anys. L’idoni,com sempre, és tenir la “parejita”, fix i portàtil,encara que aquesta opció no està a l’abast de tots els pressupostos.

Sobretaulao portàtil?“. Així es titulava un reportatge datat el 15 desetembre de 1996. Llavors la qüestió que es plantejavaera si mereixia la pena optar per la compra d’un portàtil, unaparell incipient i atractiu, en lloc de l’ordinador de sobretaula.La conclusió apuntava que depenia de les necessitats de l’usuari, però indicava que un portàtil sortia molt més car. Catorze anys després, lestornes han canviat i la qüestió s’inverteix, entre altres coses,perquè es poden trobar portàtils decents per 400 euros. Noobstante, mereix la pena considerar l’opció de sobretaula per varisfactors:

  • La comoditat il’ergonomia: la posició del cos quan s’escriu en unsobretaula, on el teclat i el monitor estan separats de la torre -elordinador en si- per la distància correcta, és la més sana. En unportàtil, es força el cos en concentrar l’acció en una zonaconcreta. A més, el teclat és més gran en un sobretaula, la qual cosa evitalesions de nina, i el monitor més ampli, per la qual cosa cansa menys lavista. En ergonomia, el sobretaula és més efectiu.

  • Les avaries: si un portàtil s’avaria, encara que sigui una avaria nímia, cal esperar fins que estigui arreglat parapoder tornar a usar-ho. Si ocorre el mateix amb l’ordinador de sobretaula, es pot discriminar què part s’ha avariat -monitor, teclat, ratolí, CPU, disc dur, lector de DVD, etc.- i portar-la a reparar o substituir-la, sense que l’usuari estigui diversos dies sense la seva eina de treball, si és el cas. Per contra, si no es detecta la part concreta que s’ha espatllat, s’haurà de carregar més pes fins a la tenda de reparacions o, fins i tot, demanar a l’operari que es desplaci, la qual cosa sortirà més car.

    Cal indicar que en aquest punt difereixen els nous ordinadors de sobretaula compactes, que guanyen en disseny i capacitat de transportar-se, si bé en efectuar reparacions han de portar-se al servei tècnic com si fossin portàtils.

  • L’experiènciad’usuari en l’oci: alguns portàtils estan preparats per suportar videojocs, amb suficient potència per a qualsevol imatge gràficacomplexa, però el seu preu és bastant alt i el seu consum energètic,desmesurat. Un sobretaula satisfarà molt més les aspiracions i laexperiència d’usuari del jugador, gràcies a una millor pantalla, major control del teclat, més espai per als comandaments, etc.

  • La durabilitat: el portàtil es transporta, en general, d’un costat a un altre, ja que aquest és el seuprincipal valor diferencial. No obstant això, això també implica possibles accidents i caigudes o que les sevescomponents mòbils sofreixin forces centrífugues i torsions a causa delsmoviments bruscs. Discos durs i plaques basi són les seves parts mésfràgils. Les estadístiques confirmen una major durabilitat dels ordinadors de sobretaula.

  • La plasticitat: derivada de l’apartat anterior, sorgeix el dubte sobre que un sobretaula duri molt en un món tan canviant com el de la tecnologia. Es quedarà aviatantiquat? Sí i no, perquè les torres són molt mésplàstiques i els seus elements són més fàcils de substituir aldesencaixar els components de les ranures posteriors i canviar-los per altres actuals. De la mateixa manera, es pot augmentar la memòria delordinador si s’afegeix un disc dur addicional o introduir una targeta gràfica millor o un ventilador més potent que millori la ventilació i redueixi el soroll, etc. Per descomptat, es pot canviar el monitor o el teclat quan l’usuari ho desitgi. En el portàtil, això és impossible.

  • L’eficiènciaenergètica: en ser aparells grans, els sobretaula tenen mésespai intern perquè les peces estiguin separades i la ventilaciósigui millor, la qual cosa afavoreix la vida útil de la placa basi, que escalfa els ordinadors en gran manera. Cap un ventilador potenti silenciós que mantingui l’aparell en uns mínims de temperatura i,per tant, en un funcionament òptim. D’això es deriva que la màquina treballi menys per aconseguir un determinat procés i consuma també menys. Cal reconèixer, no obstant això, que els portàtils hanaconseguit desenvolupar sistemes de refrigeració molt eficients, peròsón encara més sorollosos i consumeixen més. A més, el seusobrecalentamiento afecta a la durada de la bateria, la qual cosa els restaautonomia.

  • La relacióprestacions/preu: hi ha portàtils de tots els preus iqualitats, però un bon portàtil encara és car i les prestacions que s’aconseguirien pels mateixos diners en unsobretaula no són les mateixes. Per 3.000 euros es pot adquirir unportàtil potent fabricat per Toshiba, Sony o Apple, però tambéuna màquina de sobretaula de la marca Dell o Allienware -especialitzadaen videojocs-, que els doblegui en prestacions i potència, amb dissenyspersonalitzats.

Ara bé, hi ha una sèrie dedesavantatges en els sobretaula que no s’han d’oblidar i que juguen enfavor del portàtil:

  • La mobilitat: el portàtil es pot portar a qualsevol lloc, mentre que el sobretaula rares vegades es mou. Això és un gran inconvenient avui dia, quan la portabilitat és una de les principals bases de la tecnologia.

  • L’espainecessari: el sobretaula necessita un lloc determinat, ocupai defineix un espai a la casa. Això és un inconvenient cada dia major en els actuals habitatges, que tendeixen a reduir metres quadrats.

  • Els coneixements: el recanvi de peces en un sobretaula requereix, en ocasions, coneixements avançats que no estan a l’abast de tots elsusuaris. El recanvi o actualització d’algunes pecespot suposar estudiar possibles incompatibilitats en l’arquitecturade processament o en les targetes gràfiques, etc.

  • El preu basi: alguns portàtils són molt econòmics i de primera mà, però és difícil trobar sobretaules en les mateixes condicions. Es parteix d’un preu basi més alt.