Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Maquinari

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Processadors de doble nucli

Aquesta nova tecnologia de microprocessadorspermet augmentar el rendiment sense consumir mésenergia ni generar un excés de calor

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 28deJunyde2006

Un ordinador sense disc dur pot funcionar, encara que sense capacitat per a executar lamajoria dels seus programes, però sí a un nivell bàsic.Un ordinador desproveït de monitor i teclat també potfuncionar, i de fet molts ordinadors són utilitzats com a mersservidors, i fins i tot gestors de xarxes de computadors. Però unordinador sense processador és una màquina morta, inservible.Per tant, el tipus de processador defineix les capacitats de l’ordinador.Com el mercat demana cada vegada major capacitat, elsprocessadors han augmentat la seva potència, però han arribat al seu límitde grandària, calor i consum. La solució? Elsprocessadors de doble nucli.

Les parts d'un processador

/imgs/2006/11/dualcore1.gif

Un processador ésuna capseta quadrada una mica major que una moneda de dos euros, tant ensuperfície com en profunditat. Dins d’aquest espai han de cabreels seus diferents components. Per a començar està la CPU (UnitatCentral de Processament). La CPU consisteix en una capa finíssima(gairebé imperceptible) de diòxid de silici en la qual ha estatgravades, amb un procés fotoquímic similar al revelat de lesfotografies, una xarxa de microcircuitos per on passa elcorrent elèctric.

A més,els microcircuitos han estat bombardejats amb milers ions en llocsconcrets perquè condueixin el corrent electrica d’una formadeterminada (lògica) i la modifiquin de la mateixa manera en què hofaria un interruptor d’apagat/encès, però de maneraelectrònica. Aquests ions són el que es coneix com a transistors(etimològicament procedent de l’anglès’trasfer resistor’ o ‘resistència de transferència’).

Els transistorssón semiconductors (s’exciten amb el corrent elèctric iretenen electrons) que tenen, a més, la capacitat d’amplificarel senyal elèctric i oscil·lar en ciclesfixos. En un processador Pentium II, per exemple, hi ha prop de 30milions de transistors.

Les memòries

Al costat de la CPU, ien ordre creixent de distància respecte a aquesta, se situentres unitats o nivells de memoría. La ‘memòria caixetde primer nivell’ (L1), la ‘memòria caixet externa’ (L2) i lamemòria RAM. En els tres casos es tracta de conjunts de microcircuitosintegrats i formats amb plaques de materialssemiconductors capaços de retenir en les seves molècules diferentsestats electrònics alhora, de manera que segons siguila topografia d’aquests estats electrònics (de méscarregats d’electrons a menys carregats) es pot llegir un tipus d’informacióo una altra.

/imgs/2006/11/dualcore2.gif

És així comguarden memòria (cada ‘mapa d’electrons’ es correspon a unainformació determinada) de les ordres que han de transmetre,encara que d’una manera volàtil, o dinàmic: és a dir, amb el pas del temps tenen a perdre les seves diferències de càrregaelectrònica i perdre la informació emmagatzemada,que no es queda gravada. No són com les memòries de disc dur, per exemple, que sí que serveixen per a gravar les dades durant el tempsque se’ls ordeni.

Tots aquestscomponents (la CPU i les memòries) van assemblats sobre una matriuplana coneguda com a ‘placa basi’, que és l’encarregada d’interconnectar-losentre si. La placa base, finalment, s’encapsuladins d’un petit cofre. El processador queda aixíconformat.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions