Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Protegeix-te dels fraus en Internet amb aquests consells

En l'últim trimestre de 2018, Espanya va ser el tercer país del món que va rebre més atacs de pishing, una estafa en la qual els delinqüents es fan passar per entitats financeres

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 12 de Maig de 2019

Segons el Ministeri de l’Interior, en 2017 es van cometre 81.307 ciberdelitos a Espanya. D’ells, 60.511 (el 74,4 %) estan relacionats amb diferents tipus de frau informàtic (estafes bancàries, de targetes de dèbit o crèdit…). Phishing, cartes nigerianes, dipòsits de garantia, falses loteries… La llista és extensa, per la qual cosa convé saber com actuar si som víctimes d’algun. T’ho expliquem en el següent article.

Què és el 'phishing'?

Espanya va ser el tercer país del món que més atacs d'aquesta estafa va rebre en l'últim trimestre de 2018 (17,5 % dels internautes), solament per darrere de Guatemala (19 %) i Brasil (18,6 %), segons l'empresa de ciberseguretat Kaspersky Lab. Els delinqüents es fan passar per entitats financeres que necessiten verificar les dades de l'usuari, per a això li demanen que confirmi o actualitzi informació personal sensible com a nombres de targetes, noms d'usuari o contrasenyes d'accés. Usen, per a això, pàgines web d'aparença similar a la del seu banc real, amb l'objectiu d'enganyar a l'usuari i accedir al seu compte bancari.

Si es rep un correu d'aquestes característiques, és fonamental no respondre ni punxar a l'enllaç, ja que no és legítim: els bancs mai sol·liciten aquest tipus de dades. Per protegir-se, convé usar un firewall (tallafocs) i antivirus, i mantenir-ho sempre actualitzat.

Cura amb les cartes nigerianes

Què faries si reps un correu oferint-te un negoci extremadament
lucratiu?
En aquest tipus de frau, cridat així perquè en origen els estafadores deien provenir de Nigèria o d'altres països africans, una persona desconeguda
que assegura ser familiar o representant d'algú mort fa poc busca ajuda per transferir a l'estranger una considerable quantitat de diners que
va deixar aquesta persona, oferint a canvi una bona comissió; sol·licita discreció i li demana que obri un compte bancari per remetre-li els diners.

Per convèncer a la víctima, li mana documents en aparença autèntics i, quan ja compten amb la seva confiança, li comuniquen que han sorgit uns problemes per la solució dels quals és necessari el pagament d'uns impostos o taxes especials. És el començament d'una sagnia econòmica que aconsegueix quantitats milionàries: l'any passat, la Policia Nacional va desarticular una banda criminal que duia a terme aquesta estafa en 17 països i que va arribar a defraudar més de sis milions d'euros.

Si reps una comunicació d'aquest tipus, no contestis ni enviïs dades bancàries ni personals. Si has arribat a enviar alguns diners, guarda tota la documentació i contacta amb la policia.

Ull amb les falses loteries

Imatge: FirmBee

La pàgina oficial de Loteries i Apostes va avisar sobre les diferents formes d'aquesta estafa. La víctima potencial rep un correu en el qual se li comunica que ha guanyat la loteria, malgrat no haver participat en sorteig algun. Per rebre el premi, ha de confirmar la seva identitat emplenant un formulari i adjuntant còpies del passaport o DNI i, després, triar entre una transferència bancària, obrir un compte en una entitat determinada o recollir-ho en persona (en un país molt allunyat). La majoria de les víctimes escullen la primera opció, per a això serà llavors necessari el pagament per endavant de taxes, honoraris
legals...

Com en altres estafes, és vital no respondre a aquestes comunicacions, no enviar diners ni adjuntar còpies de documents d'identitat, guardar tota la documentació rellevant i, per descomptat, contactar immediatament amb les autoritats.

9 consells per protegir-te del frau en Internet

Internet no va ser concebut perquè fos segur ni privat. En 30 minuts de navegació lliurem informació personal a més de 100 empreses. El Centre Europeu del Consumidor a Espanya ens ofereix aquestes nou recomanacions per evitar fraus i estafes online. Pren nota.

  • 1. Si sembla massa bo per ser
    veritat, probablement no ho sigui.
  • 2. Si no has participat en un sorteig,
    mai podràs guanyar un premi. I si
    t'exigeixen diners per endavant para
    cobrar-ho, sospita de frau.
  • 3. Desconfia si et demanen el teu compte bancari,
    targeta de crèdit o una altra informació
    confidencial. Recorda que els bancs
    mai sol·liciten dades financeres per
    telèfon o correu electrònic.
  • 4. Si la persona que t'ha contactat sembla
    més emocionada del que puguis estar
    tu mateix o actua com si fos una
    amiga íntima, hi ha gat tancat.
  • 5. Quan un determinat producte es
    oferta a un preu molt per sota del
    mercat, cura. Pot ser una estafa.
  • 6. Si et diuen que has de respondre de
    immediat o els diners seran lliurats a
    una altra persona, recela.
  • 7. En el cas que hagis abonat diners,
    no enviïs més, notifica-li-ho a la policia
    i acudeix al banc; si vas usar una targeta
    bancària poden ajudar-te a reclamar.
  • 8. Si albergues dubtes sobre la legitimitat
    d'una empresa, busca-la en Google
    al costat de termes com a "opinions",
    "comentaris" o "estafa".
  • 9. Abans de comprar un producte, visita la
    web de l'empresa, verifica el telèfon
    de contacte i comprova que no
    conté errors lingüístics; solen ser
    senyal d'activitats fraudulentes.

Per accedir a més continguts, consulta la revista impresa.

RSS. Sigue informado

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions
Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte