Prova pràctica: serveis per a guardar enllaços pendents de lectura

La informació disponible a través d’Internet augmenta de manera exponencial al llarg del temps. Els usuaris localitzen en la seva navegació habitual multitud d’informacions del seu interès, però per diversos motius no treuen el temps necessari per a realitzar una lectura pausada d’elles o per a guardar-les amb la finalitat de localitzar-les més tard d’una forma senzilla.

En la Xarxa hi ha nombrosos serveis i plataformes que permeten guardar enllaços a aquestes informacions. Els més coneguts són plataformes per a gestionar marcadors com Delicious, Diigo o Blinklist, dels quals Eroski Consumer va realitzar una prova pràctica en 2009. Tals plataformes estan orientades com un repositori d’enllaços favorits dels usuaris, amb independència de la seva posterior utilització.

No obstant això, alguns serveis estan dissenyats en exclusiva per a guardar enllaços pendents per a llegir més endavant des del mateix ordinador o des de qualsevol altre dispositiu portàtil, la qual cosa facilita el seu ús en estar enfocats en una única comesa. D’aquesta forma, són útils per a guardar un enllaç des de l’ordinador de l’usuari i recuperar la seva lectura en un moment posterior en un telèfon mòbil, un altre ordinador o una tauleta electrònica. És a dir, constitueixen una forma còmoda de guardar pàgines per a llegir en qualsevol moment i lloc.

Eroski Consumer ha realitzat una prova d’ús de tres serveis en línia per a guardar enllaços pendents de lectura des del punt de vista dels usuaris domèstics que els utilitzen. Les plataformes seleccionades són: Read It Later, InstaPaper i Readmeo.

• Llegir des de múltiples dispositius: Read It Later.
• Per extensions disponibles per als navegadors: Read It Later.
• Utilitzar des de l’iPhone i iPad: Instapaper.
• Usar l’alternatives “sol text”: Instapaper.
• Usar des del lloc web: Readmeo.

Aquest servei està pensat per a guardar enllaços de text com a notícies, articles, reportatges o posts de blogs, entre altres. Per aquest motiu, no són eficaços per a guardar qualsevol enllaç, com pot ser la pàgina principal d’un mitjà de comunicació o un altre tipus de pàgines web. Disposen de diferents maneres d’afegir enllaços al compte de l’usuari registrat, ja sigui mitjançant l’edició directa des de la pàgina web -d’altra banda, la forma menys habitual de fer-ho- o mitjançant marcadors directes, extensions per a diferents navegadors o bé amb aplicacions específiques per a una sèrie de dispositius portàtils com a telèfons intel·ligents i tauletes electròniques.

Aquests serveis disposen d’una API -conjunt d’instruccions de programació- que permet a desenvolupadors externs integrar-los en altres aplicacions. La quantitat d’aplicacions disponibles està determinada per l’èxit i penetració en el mercat de cada servei. Els serveis utilitzats en aquesta prova disposen a més d’una versió “sol text” per a accedir a una versió guardada en aquestes plataformes del contingut de l’enllaç. D’aquesta forma, és possible disposar del contingut sense necessitat d’accedir a la font original o de tenir connexió a Internet.

A pesar que aquests serveis tenen com a característica principal la de guardar enllaços, hi ha diferències destacades. Read It Later disposa d’un major nombre d’extensions i aplicacions a l’hora guardar i accedir als enllaços guardats, mentre que InstaPaper ofereix una selecció dels enllaços més guardats pels usuaris del servei com a manera d’ajudar a descobrir nous continguts. Per part seva, Readmeo que, de moment, està més orientat al seu ús en ordinadors, disposa d’algunes funcionalitats especials en la seva versió web, com la possibilitat d’afegir carpetes per a organitzar el contingut.

El millor: La seva simplicitat d’ús. El pitjor: Les característiques avançades només estan disponibles per a usuaris d’iPhone i iPad.

Read It Later és un dels serveis del segment més coneguts i utilitzats. Està desenvolupat pel programador Nate Weiner, que manté personalment el lloc web. Disposa d’una versió gratuïta d’accés web i unes altres mitjançant aplicacions i extensions de tercers o mitjançant clients oficials per a iPhone i iPad. Per a aquests dos dispositius, a la botiga d’iTunes hi ha una aplicació de pagament “Pro”, amb característiques addicionals i un cost estimat de quatre euros.

Una vegada registrat l’usuari en Read It Later, pot guardar i gestionar les pàgines mitjançant l’edició del seu contingut, així com etiquetar-les, reordenar-les o marcar-les com llegides. El sistema guarda tant l’enllaç com el titular de la pàgina per a facilitar la seva localització.

Una dels seus principals característiques és que permet guardar no sols l’enllaç sinó també el text complet de l’enllaç, la qual cosa facilita que pugui llegir-se després des de qualsevol dispositiu sense necessitat de tenir connexió a la Xarxa, en emmagatzemar-se una versió “sol text” del contingut. No obstant això, no totes les pàgines poden guardar-se en aquesta manera i a vegades. Quan el servei detecta que la pàgina, pel seu format o disseny, no és un article, no guarda el seu contingut i remet a la seva versió original per a la seva lectura.

Tots els enllaços guardats estan sincronitzats de manera automàtica en el compte de l’usuari, la qual cosa fa fàcil la seva lectura posterior des de qualsevol navegador o aplicació compatible amb aquest servei. A més, en sincronitzar també el contingut guardat en “sol text” permet la seva recuperació en qualsevol aparell i fins i tot la seva lectura sense necessitar connexió a Internet, encara que aquesta sí que es precisi per a la sincronització.

La forma més senzilla d’utilitzar aquest servei és mitjançant el navegador web de l’usuari a través de la instal·lació d’una extensió per als navegadors més populars o mitjançant un accés directe en la barra de marcadors que permeti guardar la pàgina prement un botó.

Read It Later ofereix una API que permet als desenvolupadors crear aplicacions i serveis que s’integrin amb ell. Per aquest motiu, hi ha multitud d’aplicacions en oferta per a la majoria dels sistemes operatius mòbils, com Android, iOS o Blackberry, així com versions per a tauletes com l’iPad. També és compatible amb algunes aplicacions per a convertir textos o llocs web a PDF o a format de llibre electrònic. Algunes d’aquestes aplicacions, com les realitzades per a iPhone i iPad, són oficials i tenen una versió Pro -de pagament- amb característiques addicionals com la capacitat per a veure vídeos i fotografies en les versions guardades, o poder intercanviar els enllaços amb altres plataformes o xarxes socials.

El millor: Proporciona suport per a centenars d’aplicacions d’iPhone i iPad. El pitjor: La deficient integració amb altres dispositius i plataformes.

Instapaper és un altre dels serveis més utilitzats amb la finalitat de guardar enllaços per a una posterior lectura. Ho va llançar al gener de 2008 el programador Marco Arment, un dels responsables del desenvolupament de Tumblr, una de les principals plataformes de” tumblebloging“. L’ús d’instapaper és gratuït, encara que disposa de versions per a iPhone i iPad amb característiques addicionals amb un cost de cinc dòlars.

Els usuaris registrats en Instapaper compten amb un entorn gràfic en la seva versió web minimalista orientat a la funció de guardar i llegir enllaços. Aquesta versió disposa d’una senzilla forma per a afegir els enllaços, copiant el titular, l’enllaç i una descripció, encara que sense la possibilitat d’organitzar els continguts guardats per paraules claus o categories. No obstant això, és possible afegir estrelles a alguns articles per a destacar-los de la resta. El més recomanable és situar un marcador com a accés directe en el navegador web. A més, disposa d’una opció denominada “browse” que mostra algun dels enllaços més guardats pels usuaris del servei, així com una selecció d’enllaços presentats sota el criteri editorial d’Instapaper.

Com en el cas de Read It Reader, també es pot guardar com a “sol text” el contingut dels enllaços guardats. Funciona millor que Read it Reader, ja que en pàgines on Read It Reader no ha pogut guardar el contingut, Instapaper ha pogut realitzar-lo.

Compta amb aplicacions pròpies per a iOS, el sistema operatiu d’iPhone i iPad, així com suporti per a centenars d’altres aplicacions desenvolupades per a aquesta plataforma. D’aquesta forma, els usuaris poden enviar enllaços a Instapaper des de multitud d’aplicacions. La versions oficials per a iPhone i iPad tenen dues variants, una gratuïta, i limitada a un màxim de deu articles emmagatzemats en el dispositiu, i una altra “Pro” que àmplia aquesta capacitat fins als 500 articles, entre altres característiques addicionals.

D’altra banda, també compta amb suport per al format .MOBI, la qual cosa permet el seu ús amb Kindle, el lector de llibres electrònics d’Amazon, així com l’opció de convertir els enllaços guardats en format PDF. Altres funcionalitats destacades són la possibilitat d’enviar enllaços mitjançant correu electrònic, una vegada s’escrigui el titulo com a assumpte i l’enllaç en el cos del missatge a una adreça d’email personalitzada per a cada usuari.

El millor: Organitzar i editar els enllaços. El pitjor: No disposa d’aplicacions oficials per a altres dispositius.

Readmeo és un dels serveis per a guardar enllaços disponible en els últims mesos. Desenvolupat per l’enginyer Andy Luu, està orientat al seu ús des de l’ordinador, encara que compta amb una API que permet la seva integració amb altres serveis i plataformes, així com la creació d’aplicacions amb suport a aquest servei.

La utilització de Readmeo requereix que l’usuari es registri en el servei. La versió web compta amb elements comuns a la resta de serveis utilitzats en aquesta prova, no obstant això el seu ús és més complet en disposar d’una sèrie de funcionalitats addicionals per a guardar enllaços pendents. Una de les seves característiques diferencials és l’opció de crear carpetes personalitzades on emmagatzemar el contingut. D’aquesta forma, es poden organitzar d’una forma més eficient els enllaços.

Malgrat ser el servei que menys extensions i aplicacions té dels provats, Readmeo compta amb extensions per als navegadors Chrome i Safari, a més d’una opció per a guardar enllaços mitjançant la plataforma social Twitter. Per a això, els usuaris que ho siguin alhora de Readmeo i Twitter han d’autoritzar l’ocupació creuada i començar a seguir el compte @readmeo en Twitter per a enviar els enllaços mitjançant missatges directes. Igual que Instapaper, una funció permet afegir enllaços per correu electrònic amb l’ús d’una adreça de correu personalitzada per a cada usuari.

D’altra banda, Readmeo disposa d’una versió web per a mòbils que adapta el contingut a la mena de dispositiu des del qual s’accedeix. D’aquesta forma, és possible fer-ho des de qualsevol dispositiu que disposi d’un navegador i connexió a Internet. Una opció interessant és la possibilitat de crear una versió RSS dels últims enllaços guardats per a llegir.