Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Psicòlegs defensen que l’alarmisme davant les noves tecnologies no està justificat

Malgrat això, recomanen prevenir el seu mal ús i el risc d'addicció, sobretot entre els joves
Per EROSKI Consumer 9 de desembre de 2009

L’alarmisme davant les noves tecnologies (Internet, mòbils i videojocs) no està justificat, segons apunten diversos psicòlegs. No obstant això, es fa necessari prevenir el seu mal ús, que aconsegueix al 15% d’adolescents i joves, i el risc de ciberadicción, que rondaria al 5% o 6%, afegeixen. Fan mancada receptes preventives en l’àmbit familiar, indica el psicòleg clínic Enrique Echeburúa, que aconsella “trencar la bretxa digital” entre pares i fills i “compartir la gratificació virtual” i els beneficis d’aquestes modernes eines.

Les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) “estan aquí per quedar-se”, recalquen Echeburúa i els seus col·legues Francisco Javier Labrador i Elisardo Becoña. Els catedràtics de Psicologia Clínica de les universitats del País Basc, Complutense de Madrid i Santiago de Compostel·la han coordinat el llibre “Addicció a les noves tecnologies en adolescents i joves”, que actualitza i completa els continguts del Simposi Internacional sobre el mateix tema organitzat fa un any per la Fundació Gaudium.

Aquesta obra pretén servir d’instrument pràctic per a professionals que treballen en el nou àmbit de les addiccions sense substància i també de guia bàsica per a pares i educadors. Per això els seus autors, que coincideixen en el caràcter positiu de les noves tecnologies, remarquen per boca de Becoña que “només va a desenvolupar problemes un percentatge reduït” de xavals. Echeburúa aporta pistes per detectar a aquest 5%-6% en risc de ciberadicción, com la “pèrdua del control del nombre d’hores en Internet” o la progressiva “interferència en la vida quotidiana”, amb perjudicis en els estudis, el somni, el caràcter o les relacions socials.

Entre els majors perills destaca que el jove “s’aïlli, que es comuniqui per la Xarxa però no de forma personal”, Echeburúa. Però hi ha uns altres, com l’accés “a continguts inadequats” relacionats amb l’anorèxia, el suïcidi, les carreres de cotxes prohibides i el sexe o la “creació d’identitats fictícies”. Tot això implica un seriós risc de “barrejar l’íntim, el privat i el públic” i confondre i trastocar aquests nivells, fins a posar a la Xarxa assumptes de “caràcter privat”, afegeix. Per no parlar d’altres riscos, com l’assetjament o les noves formes de violència masclista a través de les eines tecnològiques, apunta.

Echeburúa recomana, per evitar aquests problemes, crear un ambient d’afecte, afecte i cohesió en l’àmbit familiar, on “es parli, es vegi la televisió junts i no cadascun a la seva habitació”; on “es limiti el temps d’Internet” perquè no perjudiqui la vida quotidiana ni condueixi a l’aïllament social, i on “no es doni un mòbil a nens molt petits”.