Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Què fer front al ciberacoso?

El ciberacoso és un dels problemes que més preocupa a famílies i educadors. Per afrontar-ho i prevenir-ho de manera eficaç és necessari conèixer-ho detalladament

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 30deSetembrede2020
ciberbullying Imatge: Pixabay

L’ús de noves tecnologies amb funció educativa ha cobrat major protagonisme aquest curs acadèmic, a causa de la situació desencadenada per la covid-19. Per això, és molt necessari treballar des de la prevenció i tenir clares les accions que s’han de seguir davant situacions de ciberacoso escolar. Amb la campanya ‘Tolerància zero al ciberacoso’, l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), a través d’Internet Segura for Kids (IS4K), facilita múltiples recursos en els quals educadors, famílies i menors poden recolzar-se. Aquí expliquem els principals aspectes. 

El 33 % dels menors entre 12 i 17 anys reconeix haver experimentat alguna forma d’assetjament, segons les últimes dades de l’estudi dels menors i la tecnologia ‘EU Kids Online’. Els casos sobre aquesta problemàtica, atesos a través de la Línia d’Ajuda en Ciberseguretat d’INCIBE, revelen que Internet proporciona una sensació d’anonimat que pot fer que l’agressor se senti més desinhibit i els observadors menys exposats, decidint “seguir el corrent” a l’acosador. És important destacar que, encara que sembli que Internet ofereix anonimat, els missatges deixen rastres que poden portar cap a l’autor.

Ciberacoso: què poden fer els professors

En l’actualitat, l’assetjament escolar pot estar promogut per qualsevol persona, des de qualsevol lloc i a qualsevol moment. Precisament, per aquests motius, el ciberacoso pot arribar a interpretar-se de manera errònia com un problema que s’allunya de l’aula o del centre educatiu. I és que, segons les últimes dades reflectides en ‘l’III Estudi sobre assetjament escolar i ciberbullying de la Fundació ANAR, el 84,5 % dels docents sí és conscient de l’existència del problema, però solament un 51,6 % reacciona d’alguna forma o pren mesures.

En el cas que existeixin indicis o rumors sobre algun cas de ciberacoso, és imprescindible investigar sobre la realitat dels fets. Plantejar activitats didàctiques, com algunes de les propostes des d’IS4K (“Parlem de ciberacoso”, “Cada comentari explica” o “Ara et toca atu ”), permetran treballar la prevenció, l’empatia, conèixer com pensen i quin rol exerceix cada alumne en un ambient més distès. A més, és una bona ocasió per parar esment a les converses i comentaris dels alumnes, ja que ajudarà a detectar si existeix alguna anomalia o comportament abusiu entre companys.

Resulta necessari que, des de la posició de docent, no es passin per alt conductes com l’aïllament social, baixades de rendiment o canvi de cercles d’amistats. També és positiu conversar de manera individual amb aquelles persones implicades en el cas de ciberacoso i promoure als observadors com a mediadors actius en la resolució.

Com prevenir el ciberacoso: 8 accions clau

  • 1. Formar a l’equip docent. El professorat ha de mantenir-se actualitzat per conèixer les metodologies i conflictes relacionats amb el ciberacoso.
  • 2. Comptar amb plans de convivència. És aconsellable que la informació estigui disponible i actualitzada en les polítiques del centre, invertint temps i esforç a crear un protocol antibullying que tingui en compte el context tecnològic propi del centre i impliqui la coordinació de tota la comunitat educativa. Així, quan sorgeixin els problemes, la resolució serà més ràpida i efectiva, causant menys conseqüències per a la víctima i menys perjudici per a la rutina escolar.
  • 3. Establir un canal de comunicació segur on els menors puguin acudir a consultar els seus dubtes, esplaiar-se o demanar ajuda.
  • 4. Implicar a les famílies davant possibles situacions d’assetjament entre els estudiants i mantenir una comunicació fluïda amb aquestes per coordinar-se i detectar conductes negatives o perilloses dels menors en Internet, sobretot en el seu temps d’oci.
  • 5. Desenvolupar campanyes de sensibilització que generin en l’alumnat un sentiment de rebot per l’assetjament.
  • 6. Realitzar activitats de reflexió. La web d’Internet Segura for Kids compta amb múltiples recursos educatius gratuïts i llests per imprimir, com el joc de Kahoot “Saps actuar contra el ciberacoso?”, l’oca del ciberacoso o la sessió didàctica “Vivim en Xarxa”. També et resultarà interessant “Cybertask for Kids: Taller Intergeneracional sobre Ciberacoso”, perquè siguin els propis estudiants els qui preparin una sessió de sensibilització per a les seves famílies, o aquesta sèrie de jocs interactius per reflexionar sobre la comunicació respectuosa a la Xarxa.
  • 7. Fomentar l’ús dels canals de comunicació en Internet de forma positiva, utilitzant un llenguatge no ofensiu i promovent un clima saludable.
  • 8. Recórrer a l’ajuda professional. Sempre que sigui necessari, és possible contactar amb el 017, la Línia d’Ajuda en Ciberseguretat d’INCIBE, per rebre orientació professional a l’hora de tractar un cas de ciberacoso des del centre educatiu.
is4k

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions