Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Què és la signatura digital i per a què serveix?

És un procediment basat en tècniques criptogràfiques que possibilita la formalització vàlida i segura del trànsit comercial i administratiu on line

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 23deGenerde2004

El desenvolupament de les xarxes telemàtiques i d’Internet ha facilitat l’intercanvi de missatges de tota mena, inclosos aquells de contingut contractual i administratiu, entre persones distants geogràficament. La signatura digital o electrònica ve a solucionar el problema d’autenticació d’aquests, ja que equival, amb caràcter general, a la signatura autògrafa, ja que identifica fefaentment l’autoria del missatge.

Físicament, la signatura digital es basa en la criptografia i pot ser definida com una seqüència de dades electròniques (bits) que s’obtenen mitjançant l’aplicació d’un algorisme (fórmula matemàtica) de xifrat asimètric o de clau pública.

Aquests sistemes xifren els missatges mitjançant la utilització de dues claus diferents, una privada i una altra pública. La privada és coneguda únicament per la persona a qui pertany el parell de claus. La pública, per part seva, pot ser coneguda per qualsevol però no serveix per a trobar matemàticament la clau privada.

La utilització de la signatura digital assegura que l’emissor i el receptor del missatge (ja siguin dos empresaris, un empresari i un consumidor o un ciutadà i l’Administració) puguin realitzar una transacció fiable. Per a això aquests missatges signats electrònicament:

1r.- Atribueixen de manera irrefutable la identitat del signatari.

2n.- Asseguren la integritat absoluta del missatge, és a dir, que el document rebut sigui exactament el mateix que l’emès, sense que hagi sofert cap alteració durant la seva transmissió.

3r.- Garanteixen el seu origen de manera que l’emissor del missatge no pugui repudiar-lo o negar en cap cas que el missatge ha estat enviat per ell.

4t.- Finalment, són confidencials (el missatge no ha pogut ser llegit per terceres persones).

Per a obtenir les claus que s’usen per a signar digitalment els missatges és necessari dirigir-se, bé personalment o per mitjà d’Internet, a una empresa o entitat que tingui el caràcter de Prestador “de Serveis de Certificació”, per a sol·licitar el parell de claus i el seu certificat digital corresponent.

El prestador de serveis de certificació de signatura electrònica comprovarà la identitat del sol·licitant, bé directament o per mitjà d’entitats col·laboradores (Autoritats Locals de Registre), i lliurarà una targeta amb una banda magnètica en la qual estan gravats tant el parell de claus com el certificat digital. Amb aquesta targeta magnètica i un lector de bandes magnètiques adequat connectat a un ordinador personal, es podrà utilitzar la informació de la targeta per a signar digitalment els missatges electrònics.

A Espanya existeixen diverses autoritats certificadores. La primera va ser la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre i després s’han anat sumant moltes altres, com ACE (Agència de Certificació Electrònica), que està formada fonamentalment per la banca, i FESTE (Fundació per a l’estudi de la Seguretat de les Telecomunicacions), que està constituïda per notaris, registradors, etc. Totes elles empren uns mitjans d’identificació reconeguts jurídicament i molt segurs.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions