Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Què és Second Life?

Second Life és molt més que un videojoc; és una comunitat en la Xarxa on viure, construir-se una casa o fins i tot guanyar-se la vida
Per Darío Pescador Albiach 24 de maig de 2006

En lanovel·la de 1993 ‘Snow Crash’, de Neal Stephenson, la increïbleaventura d’Hiro, el protagonista, arrenca en el ‘metaverso’, unmón virtual generat per ordinador on els usuaris connectatscreguin els seus propis cossos tridimensionals, presenten les seves obres d’art,conversen entre si o fan negocis. Avui ja no és unanovel·la. Qualsevol pot tenir la seva segona vida en Second Life.

Molt més un joc

Larealitat virtual, amb els seus cascos i guants de dades, ja apareixiaen les notícies fa deu anys, encara que després la tristarealitat es reduïa a uns lletjos poliedres donant tornades enmig de un espai negre. Des de llavors, els videojocs hanavançat a un ritme frenètic.

Second Life és l’últim en realitat virtual. No fan falta cascos ni guants, però sí una connexió de bandaampla. L’usuari tampoc està aïllat. Tot el contrari.

/imgs/2006/11/darius1.gif

Second Life descendeix directament de la nova generació de videojocsconnectats. Fa anys que els jugadors ja nolluiten contra orcos o alienígenes controlats pel seu PC oconsola, sinó amb o contra altres jugadors, connectats a travésd’Internet en qualsevol part del món. Tant és així que lesconsoles de nova generació, com Xbox 360 o PlayStation 3,han fet de la connexió a Internet la seva basa mésimportant.

El negocidels jocs online és immens. Es calcula que hi ha 10 milions de personesque paguen quotes mensuals per a jugar a través de laXarxa, i molts altres que es connecten esporàdicament. Entre elsmés coneguts estan Worldof Warcraft, Everquest,o ElsSims.

Segonsaquesta definició, Second Life és un MMOG, o joc onlinemultijugador massiu (‘massively-multiplayer online game’). Peròtambé és molt més que un joc. En Second Life nohi ha missió, no hi ha orcos que degollar ni zombis quemetrallar. A canvi, hi ha diners, negocis, jocs, cultura i sexe.

La creació del ‘metaverso’

Segonsdiu el seu creador, Philip Roseadle, Second Life, més que unvideojoc, és un país. Roseadle és l’antic directortècnic de Real Networks. En 2003 va fundar LimitinLab, l’empresa propietària de Second Life. El seuobjectiu: crear un ‘metaverso’, tal com es descriu en la novel·la’Snow Crash’.

Qualsevolpot fer-se ciutadà de Second Life gratis. N’hi ha prou amb registrar-seen la seva pàgina web, descarregar i instal·lar el programa. Amb això,i una bona targeta gràfica, es pot entrar en un món ongairebé tot és possible, des de convertir-se en un ieti pelut de tresmetres d’altura, fins a construir una rèplica del Partenói utilitzar-ho per a donar una festa amb música en viu. Totdins de la pantalla, clar.

Qualsevol pot fer-se ciutadà de Second Life gratis; n’hi ha prou amb registrar-se en la seva pàgina web, descarregar i instal·lar el programa

El passat13 de maig l’emissora Radio1 de la BBC va decidir oferir enSecond Life el seu festival musical del cap de setmana, que se celebra enel món real en Dundee, Escòcia. La cadena va crear una àreade concerts virtual amb grans pantalles de vídeo, onels avatars es podien teletransportar i veure en directe a Pink,Snow Patrol o The Streets, entre altres grups. Per als qualspreferien quedar-se a la seva casa (virtual) la BBC va crearaparells de ràdio virtuals pels quals sonava la música delconcert, que a més es podien duplicar gratuïtamenti regalar a altres usuaris.

Second Life està de moda. Entre els seus ciutadans hi ha diversos famosos,com l’escriptor CoryDoctorow, l’advocat LawrenceLessig, el catedràtic Ficar Ludlow o la galerista AnnaKrenz.

Diners del no-res

Second Life té en l’actualitat uns 250.000 jugadors registrats. No ésmolt, comparat amb altres videojocs en xarxa. No obstant això, en Second Life hi ha una florent economia virtual, que mou migmilió dòlars reals cada setmana.

La clauestà en la propietat privada. Els ciutadans de Second Lifepoden comprar i posseir terrenys, cases i objectes virtuals. Per descomptat, també poden vendre-les a altres jugadors; podencomprar i vendre tot tipus d’objectes i serveis.

/imgs/2006/11/darius2.gif

Limitin Labcobra als jugadors registrats de Second Life 9,95 dòlarsal mes per un compte ‘premium’. A canvi, tenen dret a comprar iposseir terrenys i objectes. Només per subscriure’s, reben unasuma inicial de 1.250 ‘dòlars Limitin’, i altres 500addicionals cada setmana, es connectin o no.

Els’dòlars Limitin’ (L$) són la moneda oficial en Second Life. Elcanvi està a 300 L$ per un dòlar americà. Comprar unterreny de 512 m2 virtuals costa al canvi uns pocsdòlars, a més d’una petita quota mensual pelseu ús. Per als més rics, una illa sencera surt per 375.000L$, uns 1.250 dòlars.

Entre elspropietaris d’illes es troba l’empresari i inversor Joi Ito,conegut entre altres coses com a director de Technorati ,una pàgina de cerques de blogs. Ito utilitza l’illacom a sala de conferències i exposicions. No és el seu únic mónvirtual, ja que també pertany a un club privat dins de Worldof Warcraft anomenat ‘We Know’, freqüentat per altresempresaris de la indústria de la tecnologia.

Especulació immobiliària

Un altrefamós personatge de Second Life és Anshe Chung, una professora de llenguanascuda a la Xina que viu a Frankfurt. Chung té un negociimmobiliari. Compra parcel·les de terreny a baix preu, construeix enelles apartaments, complexos de vacances o mansions, i desprésven o lloga a preus més alts. El que ocorre és que el seunegoci està en Second Life, i tant els terrenys com lescases són només píxels en una pantalla. La fortuna de Chungs’estima en 75 milions de ‘dòlars Limitin’, uns250.000 dòlars comptants i sonants. La seva empresa virtual té17 empleats reals, repartits entre els EUA i la Xina.

Els anunciants veuen Second Life com un nou canal on promocionar els seus productes amb enormes anuncis virtuals

Second Life no és el primer cas en el desenvolupament d’economiesvirtuals. En eBay és fàcil trobar a la venda personatges de Worldof Warcraft amb gran quantitat de punts acumulats, poders iarmes, per sobre dels 500 dòlars. Gens car, tenint en compte que aconseguir aquests nivells pot suposar més de 100 diesde joc.

Tantaactivitat està atraient els ulls de la indústria. Elsanunciants veuen Second Life com un nou canal on promocionar els seusproductes amb enormes anuncis virtuals i esdeveniments artísticspatrocinats.

D’altra banda, algunes empreses estan utilitzant el joc com a sala de reunions,on poden parlar i al mateix temps presentar plans,maquetes, prototips o vídeos, estalviant molts diners enviatges d’avió. En altres casos s’empra l’entorn virtualper a donar formació als empleats o crear grups de suportper a persones amb discapacitats.

Coses que fer quan ets un avatar

Una de lesprimeres coses que fer en entrar en Second Life és volar. Lagravetat és més benèvola en els mons virtuals, in’hi ha prou amb prémer la tecla E per a desplaçar-se per l’aire a qualsevolpart.

Els nouvinguts reben un cos estàndard, masculí o femení. Per mitjà de una opció del menú s’accedeix a l’editor d’aspecte,on es poden passar hores ajustant centenars detallsfísics, des del color de la samarreta fins a la longitud de lesorelles, passant per la forma del cap, les mans, o el pèl. Els usuaris registrats poden crear o comprar avatars méscomplexos, com a dracs, orcos o estranys alienígenes.

/imgs/2006/11/darius3.gif

Quan s’acabenels retocs, és hora de sortir de compres. Amb l’opció’Find’ (trobar) és possible teletransportarse a alguna de lesmoltes botigues de Second Life. Allí, per uns pocs ‘dòlarsLimitin’ hi ha jaquetes, barrets, ulleres o, per què no, ales d’àngelo motocicletes Harley Davidson.

Una vegadacontents amb el seu aspecte, els ciutadans del món Limitin podenbuscar on viure. La terra lliure és barata, i en principi,amb una mica de paciència qualsevol pot construir la seva pròpia casa.Dins de Second Life s’incorpora un complet programa de modelatge3D amb el qual crear qualsevol classe d’objecte. Es poden aplicartextures als objectes, perquè tinguin aspecte de fusta, pedra,metall o cristall, per exemple.

A més,hi ha un llenguatge de programació anomenat LSL perquè elsobjectes interactuin entre si i amb els altres jugadors.Així es defineix què ocorre quan algú toca l’objecte,xoca amb ell, o li ho posa, si es tracta d’una peça de roba.Mitjançant un altre programa anomenat Avimatores poden crear animacions perquè els personatges saludin, ballin,o facin tombarelles en l’aire.

Obrint-se camí en el món

Res de l’anteriorés fàcil. Fa falta tenir coneixements de disseny,tractament d’imatges i programació. Però això és el que fa possible que algunes persones es guanyin la vida en Second Lifecreant objectes o animacions. Alguns dels residents arriben a guanyar8.000 dòlars reals al mes amb les seves activitatsvirtuals.

Second Life també té els seus propis mitjans de comunicació: el diari online ‘Second Life Herald’ i el setmanari ‘Metaverse Messenger’

Un nouvingut amb possibles només ha de canviar diners reals en’dòlars Limitin’, i podrà comprar no sols unterreny i una casa, sinó tots els mobles i un complet guarda-roba.El problema no està a gastar diners, sinó en comguanyar-lo. Precisament, una de les crítiques Second Life és quesense habilitats informàtiques, és difícil guanyar-se lavida, amb el que alguns usuaris poden tenir pocs al·licients per a entrar..

Elsnegocis en Second Life van des de l’especulacióimmobiliària, com en el cas d’Anshe Chung, fins a la venda de robao animacions, passant pels casinos, el sexe virtual i, comno, els videojocs.

Un delsjocs més populars és Tringo, una mescla entre bingo itetris. Qualsevol pot comprar una còpia de Tringo per a jugar enprivat per 15.000 L$, uns 30 dòlars. El seu creador ja havenut centenars de còpies, i és el primer joc llicenciat en elmón real, del qual aviat hi haurà una versió per a GameBoy Advance.

Second Life també té els seus propis mitjans de comunicació:el diari online ‘Second Life Herald’ i el setmanari ‘MetaverseMessenger’, a més de diversos blogs, podcasts,fòrums i wikis. Tot un ecosistema de persones que juguen, treballen ifins i tot guanyen diners. El seu interès i el seu esforç són de debò,encara que els seus personatges només siguin imatges en unapantalla.