Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Què és un ‘Hacker’?

Malgrat la creença estesa, la majoria dels autèntics 'hackers' ajuden a millorar la seguretat en Internet

Fa l’efecte que tots els mals d’Internet (virus, atacs a ordinadors, robatoris de targetes de crèdit, etc.) són obra dels ‘hackers’. El seu nom apareix relacionat amb la majoria de les accions fraudulentes de la Xarxa, encara que la realitat és molt diferent: la seva activitat no té per què ser malintencionada ni pretendre produir danys. Un ‘hacker’ és una persona que només desitja conèixer el funcionament intern dels sistemes informàtics, ajudant a millorar-los en el cas que detecti fallades en la seva seguretat. No obstant això, un ‘hacker’ deixa de ser-ho quan provoca danys i la seva acció és malintencionada: en aquest moment passa a ser un ‘cracker’.

Un terme mal utilitzat

L’ús comú del terme ‘hacker’ en l’actualitat poc té a veure amb l’original, la qual cosa ha portat al fet que se’l relacioni amb la majoria d’activitats fraudulentes que ocorren en Internet. S’ha propagat la idea que els atacs a llocs-web d’importants corporacions i empreses (Yahoo!, Microsoft, SCO, etc.)’‘ o els virus que es propaguen per Internet, entre altres activitats, són obra dels ‘hackers’. D’aquesta manera, s’ha identificat, incorrectament, al ‘hacker’ amb el ‘cracker’ (persona que es dedica a “trencar”).

A part dels mitjans de comunicació, el cinema també ha ajudat a identificar als ‘hackers’ amb accions fora de la llei. Si bé moltes de les pel·lícules de Hollywood mostren als ‘hackers’ com a persones fosques que s’introdueixen en els ordinadors aliens per a robar dades o provocar danys, la realitat és completament diferent. La gran majoria dels ‘hackers’ actuen impulsats per l’ànsia de coneixement i el repte de desxifrar el funcionament intern dels ordinadors i servidors d’Internet.

Per a un ‘hacker’, l’objectiu és saltar els sistemes de seguretat dels servidors d’Internet per a arribar fins al seu interior, però, una vegada dins, no causar cap mal. Com a molt, un ‘hacker’ autèntic simplement deixa un senyal o “bandera” en el servidor (a l’estil de “jo vaig ser aquí”), que serveixi com a prova que ha aconseguit accedir a ell. Mitjançant aquests senyals l”hacker’ aconsegueix dos objectius: d’una banda, demostra davant la resta de la seva comunitat que ha estat capaç d’accedir al servidor i, per un altre, permet que els administradors del sistema vulnerat detectin l’accés al servidor, ajudant-los així a millorar la seguretat. És més, la majoria dels ‘hackers’, després d’accedir a un sistema, informen els seus propietaris dels forats de seguretat que té el seu servidor, perquè ningú malintencionat (com un ‘cracker’) pugui aprofitar-se a posteriori d’aquesta vulnerabilitat.

En definitiva, la labor del ‘hacker’ és una lluita contra un mateix, un “arribar més enllà”, posant a prova els seus coneixements, destresa i intel·ligència. Els propis ‘hackers’ s’autodefineixen com “unes persones interessada a explorar els detalls dels sistemes informàtics i obtenir el màxim de les seves capacitats, al contrari que la majoria dels usuaris d’aquests sistemes, que prefereixen conèixer només el mínim necessari per a poder treballar amb ells” (Jargon File 4.4.7).

En els primers passos de la informàtica moderna, entre els anys 50 i 70, els ordinadors eren enormes artefactes que ocupaven diversos metres quadrats: eren tan grans que fins i tot una persona podia passejar-se entre els seus circuits i peces. Però, de la mateixa forma que una persona podia accedir al seu interior, també ho feien multitud d’insectes, els quals provocaven la majoria de les fallades en els ordinadors (d’aquí el nom de” bug” -insecte, en anglès- amb el qual es coneix a les fallades informàtiques). Els encarregats de vetllar pel bon funcionament dels sistemes eren els hackers, persones que es coneixien tots els racons d’aquests ordinadors. Ells aconseguien que tot tornés a funcionar correctament, donant un cop sec en parts concretes dels circuits, com si d’una “destralada” o “cort” es tractés. Encara que pugui resultar una miqueta sorprenent, la majoria dels problemes dels rudimentaris ordinadors se solucionaven a base de “cops”.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions