Què és un ‘Hacker’?

L’ús comú del terme ‘hacker’ en l’actualitat poc té a veure amb l’original, la qual cosa ha portat al fet que se’l relacioni amb la majoria d’activitats fraudulentes que ocorren en Internet. S’ha propagat la idea que els atacs a llocs-web d’importants corporacions i empreses (Yahoo!, Microsoft, SCO, etc.)’‘ o els virus que es propaguen per Internet, entre altres activitats, són obra dels ‘hackers’. D’aquesta manera, s’ha identificat, incorrectament, al ‘hacker’ amb el ‘cracker’ (persona que es dedica a “trencar”).

A part dels mitjans de comunicació, el cinema també ha ajudat a identificar als ‘hackers’ amb accions fora de la llei. Si bé moltes de les pel·lícules de Hollywood mostren als ‘hackers’ com a persones fosques que s’introdueixen en els ordinadors aliens per a robar dades o provocar danys, la realitat és completament diferent. La gran majoria dels ‘hackers’ actuen impulsats per l’ànsia de coneixement i el repte de desxifrar el funcionament intern dels ordinadors i servidors d’Internet.

Per a un ‘hacker’, l’objectiu és saltar els sistemes de seguretat dels servidors d’Internet per a arribar fins al seu interior, però, una vegada dins, no causar cap mal. Com a molt, un ‘hacker’ autèntic simplement deixa un senyal o “bandera” en el servidor (a l’estil de “jo vaig ser aquí”), que serveixi com a prova que ha aconseguit accedir a ell. Mitjançant aquests senyals l”hacker’ aconsegueix dos objectius: d’una banda, demostra davant la resta de la seva comunitat que ha estat capaç d’accedir al servidor i, per un altre, permet que els administradors del sistema vulnerat detectin l’accés al servidor, ajudant-los així a millorar la seguretat. És més, la majoria dels ‘hackers’, després d’accedir a un sistema, informen els seus propietaris dels forats de seguretat que té el seu servidor, perquè ningú malintencionat (com un ‘cracker’) pugui aprofitar-se a posteriori d’aquesta vulnerabilitat.

En definitiva, la labor del ‘hacker’ és una lluita contra un mateix, un “arribar més enllà”, posant a prova els seus coneixements, destresa i intel·ligència. Els propis ‘hackers’ s’autodefineixen com “unes persones interessada a explorar els detalls dels sistemes informàtics i obtenir el màxim de les seves capacitats, al contrari que la majoria dels usuaris d’aquests sistemes, que prefereixen conèixer només el mínim necessari per a poder treballar amb ells” (Jargon File 4.4.7).

En els primers passos de la informàtica moderna, entre els anys 50 i 70, els ordinadors eren enormes artefactes que ocupaven diversos metres quadrats: eren tan grans que fins i tot una persona podia passejar-se entre els seus circuits i peces. Però, de la mateixa forma que una persona podia accedir al seu interior, també ho feien multitud d’insectes, els quals provocaven la majoria de les fallades en els ordinadors (d’aquí el nom de” bug” -insecte, en anglès- amb el qual es coneix a les fallades informàtiques). Els encarregats de vetllar pel bon funcionament dels sistemes eren els hackers, persones que es coneixien tots els racons d’aquests ordinadors. Ells aconseguien que tot tornés a funcionar correctament, donant un cop sec en parts concretes dels circuits, com si d’una “destralada” o “cort” es tractés. Encara que pugui resultar una miqueta sorprenent, la majoria dels problemes dels rudimentaris ordinadors se solucionaven a base de “cops”.

Encara que alguns mitjans de comunicació, a més del cinema, pintin als ‘hackers’ com a delinqüents, la veritat és que els “dolents de la pel·lícula” són els ‘crackers’, els pirates informàtics i les seves variants.

Crackers. Es tracta de ‘hackers’ que en lloc d’accedir als sistemes per a posar a prova les seves habilitats, produeixen danys en els ordinadors als quals accedeixen. Com el seu propi nom indica (“trencador”, en anglès), s’encarreguen de “trencar” els sistemes aliens, produint el major mal possible. Per tant, la seva activitat no té res a veure amb la d’un ‘hacker’, a pesar que en la majoria de les ocasions se’ls confongui. Per als ‘hackers’, aquella persona que no troba millor forma de diversió amb els ordinadors que trencar-los és algú que no mereix cap reconeixement ni respecte.

Pirates: La seva activitat és la còpia il·legal de programes, trencant els seus sistemes de protecció i llicències, per a després distribuir-los, ja sigui en CD, o per Internet. Aquesta distribució il·legal de programes a través de la Xarxa ha donat lloc al fenomen conegut com Warez. Es basa en milers de pàgines-web que barregen descàrregues de programes piratejats i llistes de números de sèrie que permeten saltar-se la protecció de molts programes.

De la mateixa manera en què els ‘crackers’ es dediquen a “trencar” els Accessos als ordinadors en els quals no tenen permís per a entrar, els pirates informàtics trenquen les proteccions anticopia dels programes Informàtics perquè es puguin duplicar i s’usin sense pagar la llicència d’ús. En moltes ocasions els ?crackers¹ són també pirates.

Però, de tots aquests col·lectius, el més criticat és el dels ¹lamers¹: normalment es tracta d’adolescents amb pocs coneixements tècnics i informàtics que aconsegueixen i intercanvieneines no desenvolupades per ells que els permeten atacar ordinadors aliens. No investiguen, només executen aplicacions sense conèixer bé els seus efectes, però les conseqüències dels quals poden ser molt nocives.

Phreakers. Són els ‘crackers’ de les línies telefòniques. El seu nom està compost de la paraules phone (telèfon, en anglès) i cracker, i, igual que aquests últims, es dediquen a atacar i “trencar” els sistemes telefònics, ja sigui per a provocar danys en el servei telefònic, o per a poder realitzar trucades de manera gratuïta. En l’actualitat molt poques persones es dediquen a realitzar ‘phreaking’, en part a causa de l’actual sofisticació dels sistemes telefònics, molt més avançats que els antics sistemes objecte d’atacs pels ‘phreakers’.

Trashers. La seva traducció a l’espanyol és “escombriaire”. Es tracta de persones que rebusquen en les escombraries o en les papereres dels caixers automàtics, amb la intenció d’aconseguir claus de targetes, nombres de comptes bancaris o informació secreta per a poder usar-la en estafes i altres activitats fraudulentes a través d’Internet.

Spammers. Són els responsables dels milions de correus escombraries no sol·licitats que saturen cada dia les bústies electròniques de tot el món. En l’actualitat, gairebé el 70% de tots els emails que circulen en el món són spam, una autèntica plaga que pot arribar a dificultar l’ús del correu electrònic com a eina útil de comunicació.

Els veritables ‘hackers’ es regeixen per una ètica i una guia de conductes que apliquen a la seva activitat. Per a ells, no tot és vàlid, i saben fins a on poden arribar en l’ús dels seus coneixements tècnics: encara que puguin causar el màxim mal possible en un ordinador o servidor d’Internet, no el duen a terme. El repte està a aconseguir accedir a l’ordinador i, una vegada dins, no provocar cap mal (al contrari que els ‘crackers’).

Al cap i a la fi, l’ètica dels ‘hackers’ es redueix a una qüestió de saber controlar la “força” de la qual disposen per a fer amb ella “el bé o el malament”, igual que en la pel·lícula “La Guerra de les Galàxies”. Aquesta saga cinematogràfica ha tingut una enorme influència dins de l’imaginari dels ‘hackers’, fins al punt que s’arriba a nomenar als ‘crackers’ com a” hackers del costat fosc de la força“. És a dir, experts informàtics que usen la seva “força” (els seus coneixements tècnics i habilitat) per a provocar danys.

A més d’aquesta nomenclatura “cinematogràfica”, també se sol classificar als ‘hackers’ en tres grups diferents, d’acord amb la seva ètica:

• Hackers de “barret blanc”. Són els autèntics ‘hackers’, els que es preocupen de la seguretat en Internet, i usen les seves habilitats per a descobrir forats en ordinadors i servidors, avisant posteriorment als seus administradors perquè els esmenin.

• Hackers de “barret negre”. Són els ‘crackers’ l’activitat dels quals se centra en aprofitar els forats de seguretat per a provocar danys.
• Hackers de “barret gris”. Son una mescla entre ‘hackers’ i ‘crackers’. D’una banda, avisen als administradors dels forats en la seguretat dels seus sistemes però, d’altra banda, també aprofiten aquests forats per al seu benefici propi o per a divulgar-los entre els ‘crackers’ mentre els responsables dels webs no els arreglin.

Més enllà de la tasca desinteressada que realitzen els experts de “barret blanc”, existeixen també ‘hackers’ contractats per empreses que solen sofrir atacs. Com qualsevol empresa de consultoria en seguretat, aquests ‘hackers’ (coneguts com samurais) es dediquen a posar a prova els equips i instal·lacions del client, simulant un veritable atac de ‘crackers’, per a així poder estar preparats davant ell.