Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Quins drets tenim davant les cambres en zones públiques?

Les càmeres de videovigilància es col·loquen en organismes públics i empreses amb finalitats de seguretat, però poden envair la intimitat del ciutadà
Per jordi 17 de juny de 2009
Img videovililancia portada
Imagen: Taller Zemos98

La vida pública queda registrada en les càmeres de videovigilància instal·lades en alguns carrers. El seu objectiu és gravar les possibles males accions dels ciutadans, però per a això han d’observar tot el que succeeix: les escenes de la vida quotidiana, qui es relaciona amb qui o qui són parella. Lescàmeres de vídeo de vigilància aguaiten en la via pública i a l’interior d’empreses i comerços, fins al punt de crear preocupació fins i tot en l’Agència Espanyola de Proteccióde Dades. Quins drets tenenels ciutadans enfront d’aquesta pràctica i quins deures els qui instal·len aquests sistemes?

Càmeres per prevenció

Les càmeres de videovigilància es col·loquen en diferents llocs amb la finalitat de prevenir delictes o reunirproves per a perseguir als qui els cometin. Aquesta pràctica planteja la disjuntiva entre unasort de seguretat preventiva i una cessió de la intimitat delsusuaris, als qui es pot captar en moments privats.

Nomésles Forces de Seguretat poden instal·lar les càmeres de seguretaten la via pública. La Llei orgànica4/1997 de 4 d’agost els reserva aquesta atribució. D’altra banda , les cambres que se situen en les carreteres depenen de lesautoritats que gestionen el trànsit, com la DGT, i és obligatori senyalitzar la seva situació.

Cap empresa o organització pot instal·lar sistemes de vigilància al carrer

Per aquesta raó, en principi, capempresa o organització pot instal·lar sistemes de vigilànciaal carrer. S’han de limitar a l’entorn privat, amb l’únicaexcepció que la via sigui l’úniclloc possible per a captar l’escena desitjada i sempre que l’objected’enregistrament pertanyi a la companyia. És el cas d’emplaçar una cambraal carrer per a aconseguir la perspectiva suficient per a vigilar ungaratge. De manera inevitable, es gravaria a les persones quepassegessin per la vorera en la part corresponent al garatge.

En els llocs de treball també es podencol·locar cambres i no és necessari el consentiment delstreballadors. No obstant això, s’ha d’informar que s’han instal·lat.Segons la legislació actual, cal seguir elprincipi de la proporcionalitat. És a dir, que no hi hagi un mètodemenys invasiu per a la intimitat i que se situïn on menysmolestin a les persones. No es poden instal·lar en banyso vestuaris, zones de descans, taquilles, ni a les aules d’uncol·legi (excepte casos excepcionals) o en zones on la imatge de lapersona pugui veure’s afectada, com els gimnasos.

Notificar la presència de la cambra

Les empreses o organismes que instal·lin un sistemade videovigilància han de notificar-l’hi a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), fins i tot si són comunitats de veïns, una tasca per a la qual hauran de contractar a una empresa de seguretat privada acreditada, segonsla Llei de Seguretat Privada. A més, s’ha de designar quiserà el responsable del visionat de les imatges i quinespersones estan autoritzades a contemplar les mateixes.

Qualsevol persona, abans de sergravada, ha de saber que transitarà per una zonavideovigilada

D’altra banda, s’ha d’assenyalar de maneraclara la zona on es registra la videovigilància amb “almenysun distintiu informatiu situat en lloc prou visible”,segons la Instrucció1/2006 de l’AEPD. Això no significa que s’hagi de posar al costat de lacambra, sinó que qualsevol persona, abans de sergravada, ha de saber que transitarà per una zonavideovigilada.

Al mateix temps, les empreses o organismes tenenl’obligació de facilitar fulles als ciutadans on s’informidels drets d’accés i cancel·lació de la sevapresència en aquestes imatges. El propietari del sistema ha d’identificar-seen els casos en què hi hagi diverses possibilitats, com pot ser dins d’un centre comercial.

Si es graven i guarden les imatges de lescàmeres de videovigilància, s’ha de crear un fitxer iregistrar-lo en el Registre General de Protecció de Dadesde l’AEPD. Les empreses s’exposen a sancions en cas de nofer-ho. Si només són visualitzades per unencarregat de seguretat i no es registren en cap suport,desapareix l’obligació d’elaborar el fitxer.

Risc per a la privacitat

Risc per a la privacitat

Davant l’increment del nombre de càmeresen entorns privats, els ciutadans tenen dret a accedir alsenregistraments de les càmeres de videovigilància. Per a això,s’ha de lliurar una fotografia personal recent, de manera quel’encarregat de la instal·lació pugui comparar la imatge ambla qual se suposa que apareix en els enregistraments. Després, elsresponsables enviaran per escrit el moment en què es va captara la persona i què feia.

Els ciutadans també tenen el dret de cancel·larel seu contingut, que s’esborrarà després del seu examen per part de les autoritats judicials o els cossos de seguretaten un termini determinat de temps. En cas de la denegació d’und’aquests drets, es pot sol·licitar la tutela del director de l’AEPD..

Un estudi nord-americà va arribar a la conclusió que amb la videovigilància havien disminuït els robatoris entre un 20% i un 30%

Els bancs i les caixes d’estalvisconstitueixen una excepció, perquè estan obligatsper llei a instal·lar càmeres de vigilància. A més,només podran accedir a elles les Forces de Seguretat en cas que es cometi un delicte; les imatges sol lespoden contemplar aquestes i els serveis de seguretat privada.Per aquesta raó, en aquest cas els ciutadans no tenen eldret d’accés i tampoc de cancel·lació, que és automàtica quan transcorren 15 dies.

Des d’àmbits acadèmics s’ha analitzat el resultat de la instal·lació de càmeresde vigilància a les ciutats. Un estudi dut a terme en 2008 pel CITRIS(Centre per a la Recerca enTecnologies de la Informació per a l’Interès de laSocietat) i la Universitatde Berkeley, a la ciutat de San Francisco (els Estats Units), va determinar queno s’havien reduït els crims violents, però sí havien disminuït els robatoris entre un 20% i un30%.

Resistència activa davant les cambres

Als Estats Units s’han format diversos grupsque protesten davant la col·locació indiscriminada de cambresen la via pública. SurveillanceCamera Players ofereix mapesdels equips d’enregistrament instal·lats a la ciutat de Nova York, amb gràfics de com es distribueixen per diferentsllocs com Times Square, la Cinquena Avinguda, Harlem,etc. També disposa de mapes d’altres ciutats estatunidenques, com Boston, Chicago o Portland. Entreles seves activitats proposen circuitsguiats per Nova York per a veure en persona els diferents llocson se situen les cambres.

Resulta curiosa també una iniciativa de l’Institutefor Applied Autonomy denominada I-See.És una aplicacióweb que permet trobar les rutes més adequades per a caminari evitar les càmeres de seguretat disperses per Nova York. En la pràctica, donada laproliferació d’aquests equips a Manhattan, resulta moltdifícil evitar-los en certs carrers. A més, compten amb el seupropi mapa sobre la situació dels equips d’enregistrament.