Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Quins programes P2P són més segurs?

Diverses aplicacions creen xarxes anònimes o tracten d'impedir que es pugui monitorar l'activitat dels usuaris

Img vpn portada Imatge: Diaper

La pressió de les indústries culturals ide les societats de gestió dels drets d’autor haprovocat que en països com França o Anglaterra s’estudiïnmesures per a frenar l’intercanvi de continguts audiovisuals, queinclouen fins a la suspensió de la connexió de l’usuari.Per a evitar totes aquestes molèsties de dubtosa constitucionalitat, els usuaris poden emprar diversos programesP2P que els permeten compartir amb els seus amics i familiars de formamés privada el material que desitgin.

Compartir de manera privada

/imgs/2009/03/vpn1.jpg

França ha proposat establir un sistema de tresavisos per a frenar la compartició de continguts amb Copyrighten les xarxes P2P, després dels quals es tallaria a l’usuarila connexió a la Xarxa. Els internautes queintercanviessin continguts subjectes a drets d’autor rebrientres avisos. El primer es produiria per correu electrònic,el segon per telèfon o per carta postal i el tercerimplicaria una sanció d’entre dos i dotze mesos sensepoder contractar una connexió a Internet. Aquestes i altrespropostes similars han provocat protestesd’organitzacions d’usuaris d’Internet que temen que es trenqui laneutralitatde la Xarxa. D’altra banda, s’estima que aplicar l’anomenada “LleiSarkozy” (atès que neix a proposta del president francès)tindria un costestimat pel seu Govern de 70 milions d’euros.

BitTorrent o emuli s’han optimitzat per a compartir els arxius a gran velocitat però els seus dissenyadors no es van preocupar per la privacitat

La polèmica sorgeix perquè aquest tipus de lleis suposen que hi hagi una entitat que controli eltrànsit d’Internet i els moviments de cada persona durantla seva navegació. Això contraria la pràcticahabitual que només es poden intervenir les comunicacionssota mandat judicial i si hi ha sospites fundades que es produeixun delicte. Per aquest motiu, el Parlament Europeu ha aprovat uninformeen el qual es rebutja que els governs o empreses tallin la connexióa Internet com a forma de penalització i que vol evitar quela “vigilància i el control sistemàtic” s’imposincom a manera de prevenir l’intercanvi de continguts subjectes a dretsd’autor.

Nous programes, més segurs

En paral·lel a aquesta polèmica apareixen nousprogrames, com OneSwarm,per a compartir continguts en Internet. Posen l’accent en laseguretat, de manera que sigui més complicat que tercers puguindescobrir què és el que s’intercanvia. BitTorrent o emuli s’hanoptimitzat per a compartir els arxius a gran velocitat però els seusdissenyadors no es van preocupar per la privacitat. Una tercerapersona amb els coneixements necessaris pot saber què és el que s’intercanvia i quins són els números IP queparticipen.

Una tercera persona amb els coneixements necessaris pot saber què és el que s’intercanvia en una xarxa P2P i quins són els números IP que participen

Aquestes xifres, que acrediten a cada equip ambaccés a la Xarxa, permeten, amb una ordre judicial, conèixer des de quinallar o dispositiu es produeix la connexió, ja que elsproveïdors d’Internet han de guardar aquestes dades. Precisament, unade les peticions de les societats de gestió dels dretsd’autor i de les indústries culturals consisteix a tenir accésautomàtic a aquesta identificació, una accióimpossible sota les lleis actuals. Es tracta d’un fenomen moltsemblant al qual va esdevenir en el moment en què la indústriamusical va aconseguir que Napster tanqués. En aquells dies van sorgirnous programes que van millorar les prestacions de l’original i quevan estendre el costum de compartir.

Els pioners en la seguretat P2P

Diversos programes s’han destacat per la sevapreocupació per la privacitat des del començament de l’ús delP2P per a compartir arxius. Per exemple, Filetopia,una aplicació per a Windows que va apostar per la seguretati que xifra totes les comunicacions i intercanvis d’arxius ambclau pública. A més de servir per a compartircontinguts, permet als usuaris crear sales de xat i incorpora unclient de missatgeria instantània. No ha llançatcap nova versió des de 2002, però es manté funcional.

Ni els propis usuaris de Freenet saben el que conté el seu tros de disc dur, perquè els arxius es troben xifrats

Freenetés un altre projecte que roman des de llavors, encara que amb un impactemolt reduït i amb manques acusades en aquesta mena de programes, comla falta d’una forma eficient de trobar els arxius, perquèmanca de cercador. La seva gran basa resideix en què impedeix tant lacensura com que es localitzi en quin ordinador es troba undeterminat arxiu, perquè una vegada carregat viatja a un altre ordinador d’unaaltra persona. D’aquesta manera, ni els propis usuaris d’aquesta xarxa sabenel que conté el seu tros de disc dur, perquè els arxius es trobenxifrats. Al maig de 2008 Freenet va publicar laversió 0.7.0, on s’afegeix la possibilitat d’utilitzarel programa només amb aquells contactes que se seleccionin,una possibilitat que es coneix en anglès com”darknet”.

Una altra alternativa veterana és GNUnet,un programari de codi lliure creat en 2001 i que empra elxifrat per a preservar els continguts i evitar que es descobreixi quiels comparteix. També disposa d’un sistema per a premiar ambmajor velocitat de descàrrega als usuaris que més contingutsaportin. Hi ha versions per a Windows, Mac US X i Linux.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 2]
  • Ves a la pàgina següent: OneSwarm »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions