Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Quins programes P2P són més segurs?

Diverses aplicacions creen xarxes anònimes o tracten d'impedir que es pugui monitorar l'activitat dels usuaris
Per Benyi Arregocés Carrere 15 de abril de 2009
Img vpn portada
Imagen: Diaper

La pressió de les indústries culturals ide les societats de gestió dels drets d’autor haprovocat que en països com França o Anglaterra s’estudiïnmesures per a frenar l’intercanvi de continguts audiovisuals, queinclouen fins a la suspensió de la connexió de l’usuari.Per a evitar totes aquestes molèsties de dubtosa constitucionalitat, els usuaris poden emprar diversos programesP2P que els permeten compartir amb els seus amics i familiars de formamés privada el material que desitgin.

Compartir de manera privada

França ha proposat establir un sistema de tresavisos per a frenar la compartició de continguts amb Copyrighten les xarxes P2P, després dels quals es tallaria a l’usuarila connexió a la Xarxa. Els internautes queintercanviessin continguts subjectes a drets d’autor rebrientres avisos. El primer es produiria per correu electrònic,el segon per telèfon o per carta postal i el tercerimplicaria una sanció d’entre dos i dotze mesos sensepoder contractar una connexió a Internet. Aquestes i altrespropostes similars han provocat protestesd’organitzacions d’usuaris d’Internet que temen que es trenqui laneutralitatde la Xarxa. D’altra banda, s’estima que aplicar l’anomenada “LleiSarkozy” (atès que neix a proposta del president francès)tindria un costestimat pel seu Govern de 70 milions d’euros.

BitTorrent o emuli s’han optimitzat per a compartir els arxius a gran velocitat però els seus dissenyadors no es van preocupar per la privacitat

La polèmica sorgeix perquè aquest tipus de lleis suposen que hi hagi una entitat que controli eltrànsit d’Internet i els moviments de cada persona durantla seva navegació. Això contraria la pràcticahabitual que només es poden intervenir les comunicacionssota mandat judicial i si hi ha sospites fundades que es produeixun delicte. Per aquest motiu, el Parlament Europeu ha aprovat uninformeen el qual es rebutja que els governs o empreses tallin la connexióa Internet com a forma de penalització i que vol evitar quela “vigilància i el control sistemàtic” s’imposincom a manera de prevenir l’intercanvi de continguts subjectes a dretsd’autor.

Nous programes, més segurs

En paral·lel a aquesta polèmica apareixen nousprogrames, com OneSwarm,per a compartir continguts en Internet. Posen l’accent en laseguretat, de manera que sigui més complicat que tercers puguindescobrir què és el que s’intercanvia. BitTorrent o emuli s’hanoptimitzat per a compartir els arxius a gran velocitat però els seusdissenyadors no es van preocupar per la privacitat. Una tercerapersona amb els coneixements necessaris pot saber què és el que s’intercanvia i quins són els números IP queparticipen.

Una tercera persona amb els coneixements necessaris pot saber què és el que s’intercanvia en una xarxa P2P i quins són els números IP que participen

Aquestes xifres, que acrediten a cada equip ambaccés a la Xarxa, permeten, amb una ordre judicial, conèixer des de quinallar o dispositiu es produeix la connexió, ja que elsproveïdors d’Internet han de guardar aquestes dades. Precisament, unade les peticions de les societats de gestió dels dretsd’autor i de les indústries culturals consisteix a tenir accésautomàtic a aquesta identificació, una accióimpossible sota les lleis actuals. Es tracta d’un fenomen moltsemblant al qual va esdevenir en el moment en què la indústriamusical va aconseguir que Napster tanqués. En aquells dies van sorgirnous programes que van millorar les prestacions de l’original i quevan estendre el costum de compartir.

Els pioners en la seguretat P2P

Diversos programes s’han destacat per la sevapreocupació per la privacitat des del començament de l’ús delP2P per a compartir arxius. Per exemple, Filetopia,una aplicació per a Windows que va apostar per la seguretati que xifra totes les comunicacions i intercanvis d’arxius ambclau pública. A més de servir per a compartircontinguts, permet als usuaris crear sales de xat i incorpora unclient de missatgeria instantània. No ha llançatcap nova versió des de 2002, però es manté funcional.

Ni els propis usuaris de Freenet saben el que conté el seu tros de disc dur, perquè els arxius es troben xifrats

Freenetés un altre projecte que roman des de llavors, encara que amb un impactemolt reduït i amb manques acusades en aquesta mena de programes, comla falta d’una forma eficient de trobar els arxius, perquèmanca de cercador. La seva gran basa resideix en què impedeix tant lacensura com que es localitzi en quin ordinador es troba undeterminat arxiu, perquè una vegada carregat viatja a un altre ordinador d’unaaltra persona. D’aquesta manera, ni els propis usuaris d’aquesta xarxa sabenel que conté el seu tros de disc dur, perquè els arxius es trobenxifrats. Al maig de 2008 Freenet va publicar laversió 0.7.0, on s’afegeix la possibilitat d’utilitzarel programa només amb aquells contactes que se seleccionin,una possibilitat que es coneix en anglès com”darknet”.

Una altra alternativa veterana és GNUnet,un programari de codi lliure creat en 2001 i que empra elxifrat per a preservar els continguts i evitar que es descobreixi quiels comparteix. També disposa d’un sistema per a premiar ambmajor velocitat de descàrrega als usuaris que més contingutsaportin. Hi ha versions per a Windows, Mac US X i Linux.

OneSwarm

OneSwarm es basa a seleccionar les persones amb les quals s’intercanvien els arxius, una possibilitat que es coneix com “Friend 2 Friend” (F2F)

OneSwarmés una de les noves propostes per a compartir continguts digitalsde forma més privada. Es tracta d’un programa disponible per a Windows,Linux i Mac US X (gràcies a que usa Java)realitzat per la Universitat de Washington a partir del protocolBitTorrent.

Es basa a seleccionar les persones amb les quals s’intercanvienels arxius, una possibilitat ja vista en altresprogrames i que es coneix com “Friend 2 Friend (F2F)” (D’amica amic). A grans trets, s’afegeixen els contactes, ambla facilitat que si s’usa GoogleTalk automàticament detecta als amics que tambéutilitzen aquest programa. Si es fa clic en el nom d’un d’ells,es mostren els arxius que comparteix. Cada usuari pot decidir ambquins amics intercanvia un contingut o si vol aconseguir totala xarxa d’usuaris.

A més, afegeix opcions interessantscom la previsualització dels continguts, el maneig delsenllaçostorrent convencionals per a iniciar les descàrregues en aquestprotocol, encara que sense l’afegit de la privacitat d’OneSwarm;suport per a DHT ,un cercador intern de continguts en la xarxa, o la possibilitat d’accediren remot per a configurar el programa.

El seu objectiu no és l’anonimat absolut, sinó evitar que governs o empreses puguin monitorar l’ús de la Xarxa i veure qui intercanvien

El seu objectiu no és l’anonimat absolut sinóevitar que governs o empreses puguin monitorar l’ús de la xarxa iveure qui intercanvien. Per a això, impedeix descobrir lesadreces IP originals, mitjançant el xifrat SSL. D’altra banda,les peticions de cerca i l’intercanvi de continguts es produeixensense que ningú, excepte els usuaris més pròxims,conegui l’origen de les peticions i dels arxius, unacaracterística que dificulta en gran manera possibles rastrejos.Excepte per aquest matís, l’intercanvi es produeix de la mateixa forma queen BitTorrent.

Aquest programari destaca per un aspecte curiós: noes maneja des de les seves pròpies finestres com les altresaplicacions que s’instal·len en els ordinadors, sinó a travésdel navegador de l’usuari, la qual cosa recorda a programes jadesapareguts com Audiogalaxy. Es pot utilitzar amb qualsevol de lesúltimes versions de Firefox, Opera, Safari o Chrome,però no funciona bé amb el navegador majoritari, InternetExplorer. Els seus creadors s’han guardat entre les seves opcions lapossibilitat de mostrar OneSwarm a la manera convencional.

Altres programes

Els usuaris disposen d’altres alternatives per a assegurarl’intercanvi d’arxius P2P. Així, d’una altrauniversitat, aquesta vegada l’holandesa Vrije, procedeix TurtleF2F, un programa de codi lliure per a Linux que funcionaamb principis semblants als d’OneSwarm i pretén construir laxarxa a partir dels contactes més pròxims de cada usuari.

Per part seva , AnoNet haideat una xarxaprivada virtual (VPN) anònima que permet realitzar dinsqualsevol de les activitats que normalment s’efectuen enla Web, entre elles compartir arxius. Les xarxes privades virtualsresulten habituals en els entorns empresarials com una manera de garantir,a través de xifrat, la confidencialitat de lesdades en les connexions dels treballadors en remot. AnoNet emprael seu propi rang de direccions, 1.0.0.0/8, associat a unsistema de dominis inventat per ells, acabats en “.anus”,accessibles solament des del propi programa.

AnoNet empra el seu particular rang de direccions, accessibles solament des del mateix programa i associat a un sistema de dominis d’invenció pròpia i acabat en “.anus”

I2P(Invisible Internet Project) permet a altres aplicacions enviardades a través d’Internet de manera anònima. Per a aquestprograma s’han creat versions d’emuli i Vuze, el programa de BitTorrent,ja que disposa d’un complement que li afegeix aquestacapacitat. Igual que AnoNet, permet als seus usuaris publicarllocs web en un rang especial de direccions que es tradueixen aldomini “.i2p”, únicament vàlid a travésd’aquest programari. Segons els seus promotors, encara es tractad’un producte no acabat que només s’ha d’usar de maneraexperimental.

Un altre programa interessant és Remobo.Crea el que ha denominat “xarxes privades instantànies”.Per exemple, si en una casa hi ha diversos ordinadors encesos i ambaquest programari instal·lat, automàticament es forma una xarxaentre ells. Però si l’usuari entra des d’un PC situat en eltreball també pot accedir a ells.

Al mateix temps, cada usuari pot afegira contactes amb els quals es comparteixen els continguts de tots els seusordinadors. Per a intercanviar els arxius utilitza BitTorrent i l’usuarique els descarrega té la llibertat de triar el programa d’aquestaxarxa que prefereixi. Es troba en fase de proves i es potinstal·lar tant en Windows com en Mac US X. Wasteés una altra opció. Es tracta d’un programa de codi lliureideat per a crear petites xarxes i compartir arxius de manerasegura. A més, incorpora xats xifrats.

Ipredator

ThePirate Bay és un dels centres més actius de la xarxaBitTorrent. Alberga els enllaços als arxius torrent i s’hadistingit pel seu defensa de la cultura de l’intercanvi. El mes de març passat va llançar un projecte de pagament denominat Ipredatorper a assegurar les comunicacions dels protocols P2P mitjançant unaVPN. Aquest servei es troba en una fase de proves tancada ité un cost de cinc euros al mes amb la promesa del lloc suec que no emmagatzemarà les dades personals.

D’altra banda, les pròpies aplicacions P2P hanllançat versions que incorporen sistemes de xifrat feble quetracten d’evitar rastrejos, des d’emuli fins a diverses populars delprotocol BitTorrent, com BitComet, Vuze o Transmission.