Si Marconiaixequés el cap, estaria bastant content. La ràdio delfutur no només arriba a través d’Internet, sinó tambédels cels, usant les veteranes ones electromagnètiques.La ràdio per satèl·lit és tot un èxit a Estats Units,però pràcticament desconeguda en altres costats. Quèestà passant?
Emetreradio a través d’un satèl·lit no sembla gens nou,i gairebé podria pensar-se que és un pas enrere en un móncada vegada més ‘internetizado’. Però els motius no sóntecnològics, sinó mercantils. Qualsevol cosa que s’emeti através d’un satèl·lit és molt cara. La major part deels satèl·lits disponibles són gestionats per empresesprivades que cobren quantitats astronòmiques (sense intencióde fer acudit) pel segon d’emissió.
Senseembargament, la ràdio per satèl·lit té sentit quan lasuperfície que es vol cobrir és molt gran, la poblacióestà dispersa, i a més té diners per gastar. Estés el cas d’Estats Units, on les dues cadenes de radi persatèl·lit, Siriusi XMRàdio, diuen tenir més de 6 i 7,6 milions desubscriptors cadascuna respectivament. Subscriptors, perquè, alcontrari que la radio FM, la ràdio per satèl·lit és de pagament.
La ràdio per satèl·lit té sentit quan la superfície que es vol cobrir és molt gran
Lesemissions de radi per satèl·lit no són compatibles amb elsreceptors FM, i és necessari disposar d’un aparell receptorespecial (o ben un per a casa i un altre per al cotxe). En EstatsUnits els fabricants d’automòbils ja disposen de modelsque porten ràdio de satèl·lit integrada, amb uns mesos desubscripció gratis per captar nous clients.
Elssubscriptors de Sirius i XM Ràdio paguen 12,99 dòlars al mes.A canvi tenen programes de debat, novetats, esports i moltamúsica, amb una qualitat propera a la d’un CD, i el mésimportant, sense haver d’escoltar un sol anunci.
Elfenomen ha arribat tan alt, que l’estel de la ràdioHoward Stern, cridat ‘el rei de tots els mitjans’ va signar uncontracte milionari amb Sirius per emetre en exclusiva a travésde satèl·lit a partir de gener de 2006. Es calcula que amb queStern atregui a un milió de subscriptors més, elcontracte de Sirius estarà amortitzat.
Quanals receptors, ambdues companyies ofereixen models moltatractius. Els receptors portàtils, semblats a un iPod,amb memòria per emmagatzemar programes de radi gravats, costen entriels 100 dòlars i els 300 dòlars, mentre que elsmodels per al cotxe es poden aconseguir a partir dels 70 dòlars.
La ràdioper satèl·lit no és gran cosa a Europa. A Estats Units lesdistàncies són llargues, i perquè la radio FM arribi a tots costats ésnecessari instal·lar una xarxa extensa d’antenes repetidores. Allí,el satèl·lit és rendible.
Els satèl·lits europeus Astra i INTELSAT emeten programes de ràdio que es poden captar a través de la mateixa antena parabòlica que la televisió
En canvi,a Europa la població està molt mésconcentrada en ciutats, i és senzill donar cobertura a un gran nombred’oïdors amb menys antenes. Això també significa que elsenyal és feble o inexistent en àrees pocpoblades, la qual cosa provoca que s’estigui invertint en la ràdiodigital (DAB) en lloc d’en satèl·lits. No obstant això, elssatèl·lits europeus Astra i INTELSAT emeten diferentsprogrames de ràdio que es poden captar a través de la mateixaantena parabòlica que la televisió.
L’únicacompanyia de radi per satèl·lit de coberturaeuropea és WorldSpace,el senyal de la qual cobreix a més tota Àfrica i gran partd’Àsia. En realitat, el 90% dels seus subscriptors es troben enl’Índia. WorldSpace emet més de 60 canals, 32 internacionalsi la resta a través de la integració de programes d’emissorescom a BBC, CNN, Virgin Radio, Fox News o Bloombeg. De momentl’empresa suporta engruixades pèrdues.
